Era diumenge, i el diumenges de 1976 la minoria nodridora / compromesa amb l'Assemblea de Catalunya acostumàvem a mobilitzar-nos, a manifestar-nos. Com a militant cap al procés constituent del PSC de Joan Raventós i Raimon Obiols deuria ser dels més moderats de la conjunció, on els del PTE definien com a representats de la burgesia el PSUC, on els independentistes tots eren del PSAN i els sindicalistes de CCOO.. De diumenges memorables, de fa XXV anys, els primer que em ve a la memòria ens situa a Valls. Hivern. Marxant esperitats del carrer de la Cort cap el Pati perquè els jeeps dels grisos ens llançaven fums blancs de desconeguda composició i efectes. Aquestes quinzenals de la Candela, el diumenge de la concentració de colles, prou que recordava aquell escenari, que havia substituït la processó dels armats contra la progressia per un decorat d'il·luminació arabesca de Feria de Abril... més pròpia de Xerès que del Bressol dels Castells. D'aquella manifestació de Valls en parlàvem a cada retrobament amb la cunyada del Carod, la cap de biblioteques de la Generalitat a TGN Dolors Comas; em plau d'esbombar que tants anys a venir vam negociar la integració de la biblioteca d'Altafulla dins la Xarxa Nacional, amb un aportació en llibres de potser fins a 25 mil euros de Catalunya per a Altafulla. El diumenge 4 d'abril l'Assemblea de Catalunya va convocar manifestacions generals per els "Ajuntaments democràtics". Per a la de TGN també vaig preparar senyera amb lema reivindicatiu. La manufactura s'esqueia sempre a l'antic cup de ca Manel Roig. Per a la de Valls havia escrit "I en som molts més dels qui ells volen i diuen". Per a la de TGN, el "Volem Ajuntaments Democràtics". No em puc queixar: Raimon cantant Jordi de sant Jordi, Ausiàs March, Espriu i Pere Quart com a eina didàctica a l'Eugeni d'Ors de Vila, durant més de trenta cursos ja. Amb l'obesitat mòrbida i el guany en seguretat o esperit de pallasso - ves a saber - ja no faig de dj de disc fòrum / comentari de text vitalitzant sinó que la caixa toràcica em dóna per fer de Pavarotti en directe a l'aula... La pancarta aquell 4 d'abril me la van arrebassar dos socials que prou que ens coneixíem. Amagat a un pis de noies de magisteri em van detenir, interrogar, fitxar i l'endemà a passar pel jutjat, després d'esgotar al quartelillo tot el Triunfo de la setmana (que sempre m'acompanyava). Em van certificar per al memorial democràtic de la Transició com a processat per manifestació il·legal del TOP nº1 amb el sumari 836/1976. Inclogué una fiança de 15 mil ptes. i anar a signat al jutjat de pau cada quinze dies. El 7 de maig de l'any següent dins l'amnistia me'ls van tornar; invertint-los com a compte partícep de l'Avui... Aquest dimecres he dinat amb Cisco Romero (36 anys), l'imminent futur alcalde de Vila pel PSC, i ha acceptat anar de segona, a una llista que encapçalo per 5ª a Altafulla, una pianista mare de dues criatures, de nom Elena, que té exactament... 35 anys...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.