Rècord el 2010 en la recaptació contra el frau fiscal: +25% que el 2009, amb 10 mil milions d'e., és a dir l'1% del PIB. Les xifres anterios: 6.227 mM, el 2006; 7.434 mM, el 2007; 8.054, el 2008; 8.119, el 2009. Les quantitats ingressades directament pel control en són sempre la majoria ja que les regulatitzacions voluntàries després de la investigació es mouen fins a un màxim de 1.536 mM d'e.
La cúpula del TC serà progressista i federalitzant amb el valencià Pasqual Sala a presidència i Eugeni Gay a vicepresidència.
Josep Ramoneda. " En moments de crisi, els partits acostumen a sofrir l'efecte camp dels rivals. En lloc de repensar-sea sí mateixos, pensen que la solució està en assemblar-se al contrincant. És hegemònic aquell que assoleix que els altres es vegin obligats a seguir el seu model".
J.Ll.Cleries, conseller de Benestar Social: "Que em diguin com es fa això d'obligar a integrar-se. Tenim la llei d'acollida, el pacte nacional d'immigració i l'aplicarem"
Joan Majó a "Nissan alarga su vida": "Se'n garanteixen 3 mil llocs de treball directes i més del doble d'indirectes. M'uneixo a la satisfacció però no puc deixar de fer algunes reflexions:
Espanya és un dels majors productors del món de vehicles i el que fabrica més vehicles sense tenir-ne ni una marca pròpia* (...) Al món de l'automòbil la innovació i el valor afegit no estan en l'operació de montatge final, sinó en el disseny i la fabricació dels components. El muntatge implica bones tecnologies de producció i suposa, per bé que cada cop més robotitzat, un important càrrega de mà d'obra. Per això aquestes plantes són tan sensibles als costos salarials i a la productivitat. El fenomen de deslocalització pot retardar-se amb esforços passius (menys sous i més hores de treball), però és imparable i irreversible. Les plantes de muntatge construïdes a Espanya els setanta i els vuitanta acabaran marxant pel mateix motiu que van arribar.
Al costat d'aquesta política de retardar-les al màxim, que aplaudeixo, és imprescindible una política basada, entre altres aspectes, en la potenciació dels centres de disseny que ja tenim a algunes de les plantes, i en una gran atenció a les empreses de components per tal que, aprofitant el canvi tecnològic de la reconversió, poden acollir posicions en el desenvolupament, per exemple, d'elements per al motor elèctric, o en nous sistemes electrònics de conducció i seguretat. Canviaria el valor de la nostra indústria al sector i amés contribuiria a retenir-ne les plantes de muntatge, ja que garanteix aventatges de proximitat als llocs de generació d'I+D.
(*) En xifres de fabricació de gener a novembre de 2010: Martorell / Seat: 320.604
Barcelona; BCN / Nissan: 82.485; Iveco: 244. Saragossa / General Motors: 354.213. Almussafes / Ford: 239.963. Pamplona / Volkswagen: 315.847. Vigo / Citroën: 371.659. Palencia / Renault: 245.217. Sámano / Mercedes Benz: 66.089. Madrid / Citröen: 119.110; Iveco / 7.282. Iveco / Valladolid: 15.018. Àvila / Nissan: 12.264. Linares / Santana: 769.
Paul Krugman, premi Nobel d'economia 2008 a "¿Tiene salvación Europa?" proposa quatre vies de remissió de la crisi europea*:
1ª) Resistir: s'escau que tal vegada les economies europees poden tranquil·litzar els creditors mostrant voluntat suficient per a suportar el dolor i evitar l'impagament i la devaluació. Els models de conducta em aquest cas són els països bàltics, que han estat disposats a suportar una austeritat fiscal molt dura mentre els salaris es redueixen poc a poc amb l'esperança de restaurar la competitiviat (un procés conegut com a "devaluació interna").
Fins a cert punt, els països bàltics han tranquil·litzar els mercats, que ara els consideren menys arriscats que Irlanda i ja no diguem Grècia. Però tots els indicis apunten que passaran molts anys abans no recuperi el terreny perdut.
2ª) Reestructuració del deute: Els inversors no esperen que Gràcia i Irlanda acabin de pagar completament els seus deutes. N'esperen alguna reestructuració, encara que no acabi amb els seus sofriments. Però podria acabar amb el cercle viciós de la caiguda de la confiança i la pujada dels costos per interessos.
3ª) L'estratègia argentina: caldria deixar de pagar el deute extern i abandonar el vincle amb el dòlar, quan els països europeus ja no tenen moneda pròpia. La insinuació d'abandonar l'eurozona desencadenaria una devastadora massiva retirada dels bancs...
4ª) Europeisme revificat: A principis de desembre, J.C.Juncker i Giulio Trementoni van provocar una tempesta amb la seva proposta de crear eurobons que serien emesos per un organisme del deute europeu a instàncies de països europeus individuals. Garantits per la UE en conjunt, brindaria a les economies en problemes una manera d'evitar els cercles visiosos del decliu de la confiança i més cost dels préstecs. Per altre part, aquests bonus podrien exposar uns Governs a ldeutes d'un altre (com han advertit els furiosos funcionaris alemanys). Defensen amb fermesa que Europa no ha de convertir-se en una "unió de transferències" on els Giverns i països més forts proporcionin ajuts sistemàtics als més dèbils. Però EEUU funciona com a un aunió monetària en gran part precisament perquè també és un unió de transferències, en la qual els Estats que no han fet fallida ajuden els que sí. I resulta difícil endevinar un euro funcionant si Europa no actua similarment. (EEUU té una unió monetària que funciona, i sabem per què funciona: perquè coincideix amb un país: un país amb un Govern centarl gran, un idiom acomú i un aculura comuna. Europa no té cap d'aquestes condicions, per això les perspectives d'una moneda única han estat incertes des del principi).
(*) "Encara es parla de la crisi mundial de 2008 com si fos fabricada als EEUU. Però Europa ha de carregar amb la seva responsabilitat. Nosaltres teníem els nostres préstecs d'alt risc, que decidiren firmar hipoteques massa elevades per a llurs ingressos o van ser enganyats a fer-ho; els europeus tenen les seves economies perifèriques que, de manera similar, van agafar en préstec més diners del que realment podien permetre's retornar. A mesura que els tipus d'interès convergien a tota Europa, els que iabans els tenien elevatses van deixar endur, com era de preveure, pel frenesí del préstec. Finançat per bancs alemanys i altres de països amb tipus d'interès ja tradicionalment baixos, per aquesta raó els actuals deutes de la perifèria europea són també un gran problema per al sistema bancari europeu al seu conjunt.
El senador socialista català per TGN, exalcalde Falset, Ramon Aleu estrena l'ús d'una llengua cooficial en una moció al Ple del Senat, aquest històric dimarts 18 de gener. Des de 1994 s'empraven també en les comunicacions escrites i al debat de l'estat de les autonomies. Des de 2005, amb el suport de PP, a les sessions de la comissió de CCAA; a proposta del Tripartit al Senat, l'Entesa, el juliol fou aprovat el nou règim d'usos, que es cenyeix a les mocions, no a les proposicions de lleis i de cap manera a les preguntes al Govern. La traducció es serveix en auriculars en la versió castellana, mitjançant set traductors que suposen una depesa de 250 mil e. a sumar als 100 mil de les traduccions en comissions.
Iniesta / Dn.Andrés: "Trabajamos para disfrutar jugando y, sobre todo, para hacer disfrutar a la gente".
Raúl Morodo: "¿Tuvo Tierno frustración política? Aunque con ciertas dudas, creo qu no: su cultura no era cultura del poder, sí de transgresión y de avanzar. Como admirador de Spinoza, quería abrir caminos y combinar ética de convivencia tolerante con un singular horizonte utópico. Y buen conocedor de los clásicos, sus mejors amigos, sabia muy bien que "los precursores y anticipadores nunca administran el poder"".
Jorge Edwards: "¿En qué radica la vigencia, la proyección de un escritura que se desarrolla en el ritmo de lo cotidiano? ¿Cómo entra en juego con la ficción pura, con el pensamiento abstracto, con la reflexión filosófica? Por ahora, solo podemos comporbar un fenómeno importante: el viejo maestro ((F.Mauriac) se la jugaba en cada página, en cada linia, sin atención al género que cultivaba: novela, ensayo, correspodencia, crónica. Lo que lo salvaba y lo mantenía vivo eran lostemas. Era una conciencia literaria apasionada, rigurosa, exigente. Por ahí comenzaba todo.
François Mauriac estuvo cerca de juagarse la vida en sus columnas a Le Figaro sobre la relación de Francia con las ex colonias, en momentos de nacionalismo exacerbado"
Juan José Tamayo, teòleg amb càtedra a la Universitat Carlos III de Madrid: "El proceso de desmitificación del Nuevo Testamento tiene lugar en la Ilustración y llega a su zénit con la conferencia pronunciada por el teólogo Bultmann en 1941 sobre Nuevo Testamento y mitología, en la que propone un ambicioso programa cuya idea central es la existencia de una distancia abismal entre nuestra concepción del mundo, que es científica, y l aque ofrece el Nuevo Testamento que es mítica. Es esa imagen la que hay que desmitificar, cree Bultmann, para que emerja el mensaje central del Evangelio, que es palabra viva de salvación para la humanidad. Este programa, asumido por los teólogos cristianos en diálogo con la modernidad, toca de lleno la linia de flotación de los dogmas del cielo, el infierno y, por supuesto, el purgatorio, cuya existencia fue megada por Lutero por carecer de base bíblica. ¿En qué quedan, entonces, los premios que prometían los castigos con que amenazaban los predicadores de los Novísimos en nuestra infancia nacional-católica? ¿Es pura "creación de literatura fantástica"? (segons la resposat de Borges a Sábato sobre Déu: "Lo que imaginaron Wells, Kafka o Poe, no es nada comparado con lo que imaginó la teologia".
Magister Manuel Vicent a la columna del diumenge al País (16 de gener):
"De pronto uno se descubre con horror a sí mismo. El río de Heráclito trae revueltos todos los días de tu vida y uno puede verse en la escuela con la pizarra y el mapa de España a la pared, la bicicleta en la playa, en el baile de una verbena. Con un libro de Derecho bajo el brazo atraviesas el ojo del puente, vuelves el rostro y te observas de espaldas aguas abajo hacia el mar sin conocer la ribera. Mientras tu imagen se aleja, te espanta pensar que también ya eres otro. Todo fluye. La vida. La historia. Los sueños. Todo cambia o se hunde. Ahora desde el puente de descubres frente al televisor buscando la CNN y sala Gran Hermano".
La cúpula del TC serà progressista i federalitzant amb el valencià Pasqual Sala a presidència i Eugeni Gay a vicepresidència.
Josep Ramoneda. " En moments de crisi, els partits acostumen a sofrir l'efecte camp dels rivals. En lloc de repensar-sea sí mateixos, pensen que la solució està en assemblar-se al contrincant. És hegemònic aquell que assoleix que els altres es vegin obligats a seguir el seu model".
J.Ll.Cleries, conseller de Benestar Social: "Que em diguin com es fa això d'obligar a integrar-se. Tenim la llei d'acollida, el pacte nacional d'immigració i l'aplicarem"
Joan Majó a "Nissan alarga su vida": "Se'n garanteixen 3 mil llocs de treball directes i més del doble d'indirectes. M'uneixo a la satisfacció però no puc deixar de fer algunes reflexions:
Espanya és un dels majors productors del món de vehicles i el que fabrica més vehicles sense tenir-ne ni una marca pròpia* (...) Al món de l'automòbil la innovació i el valor afegit no estan en l'operació de montatge final, sinó en el disseny i la fabricació dels components. El muntatge implica bones tecnologies de producció i suposa, per bé que cada cop més robotitzat, un important càrrega de mà d'obra. Per això aquestes plantes són tan sensibles als costos salarials i a la productivitat. El fenomen de deslocalització pot retardar-se amb esforços passius (menys sous i més hores de treball), però és imparable i irreversible. Les plantes de muntatge construïdes a Espanya els setanta i els vuitanta acabaran marxant pel mateix motiu que van arribar.
Al costat d'aquesta política de retardar-les al màxim, que aplaudeixo, és imprescindible una política basada, entre altres aspectes, en la potenciació dels centres de disseny que ja tenim a algunes de les plantes, i en una gran atenció a les empreses de components per tal que, aprofitant el canvi tecnològic de la reconversió, poden acollir posicions en el desenvolupament, per exemple, d'elements per al motor elèctric, o en nous sistemes electrònics de conducció i seguretat. Canviaria el valor de la nostra indústria al sector i amés contribuiria a retenir-ne les plantes de muntatge, ja que garanteix aventatges de proximitat als llocs de generació d'I+D.
(*) En xifres de fabricació de gener a novembre de 2010: Martorell / Seat: 320.604
Barcelona; BCN / Nissan: 82.485; Iveco: 244. Saragossa / General Motors: 354.213. Almussafes / Ford: 239.963. Pamplona / Volkswagen: 315.847. Vigo / Citroën: 371.659. Palencia / Renault: 245.217. Sámano / Mercedes Benz: 66.089. Madrid / Citröen: 119.110; Iveco / 7.282. Iveco / Valladolid: 15.018. Àvila / Nissan: 12.264. Linares / Santana: 769.
Paul Krugman, premi Nobel d'economia 2008 a "¿Tiene salvación Europa?" proposa quatre vies de remissió de la crisi europea*:
1ª) Resistir: s'escau que tal vegada les economies europees poden tranquil·litzar els creditors mostrant voluntat suficient per a suportar el dolor i evitar l'impagament i la devaluació. Els models de conducta em aquest cas són els països bàltics, que han estat disposats a suportar una austeritat fiscal molt dura mentre els salaris es redueixen poc a poc amb l'esperança de restaurar la competitiviat (un procés conegut com a "devaluació interna").
Fins a cert punt, els països bàltics han tranquil·litzar els mercats, que ara els consideren menys arriscats que Irlanda i ja no diguem Grècia. Però tots els indicis apunten que passaran molts anys abans no recuperi el terreny perdut.
2ª) Reestructuració del deute: Els inversors no esperen que Gràcia i Irlanda acabin de pagar completament els seus deutes. N'esperen alguna reestructuració, encara que no acabi amb els seus sofriments. Però podria acabar amb el cercle viciós de la caiguda de la confiança i la pujada dels costos per interessos.
3ª) L'estratègia argentina: caldria deixar de pagar el deute extern i abandonar el vincle amb el dòlar, quan els països europeus ja no tenen moneda pròpia. La insinuació d'abandonar l'eurozona desencadenaria una devastadora massiva retirada dels bancs...
4ª) Europeisme revificat: A principis de desembre, J.C.Juncker i Giulio Trementoni van provocar una tempesta amb la seva proposta de crear eurobons que serien emesos per un organisme del deute europeu a instàncies de països europeus individuals. Garantits per la UE en conjunt, brindaria a les economies en problemes una manera d'evitar els cercles visiosos del decliu de la confiança i més cost dels préstecs. Per altre part, aquests bonus podrien exposar uns Governs a ldeutes d'un altre (com han advertit els furiosos funcionaris alemanys). Defensen amb fermesa que Europa no ha de convertir-se en una "unió de transferències" on els Giverns i països més forts proporcionin ajuts sistemàtics als més dèbils. Però EEUU funciona com a un aunió monetària en gran part precisament perquè també és un unió de transferències, en la qual els Estats que no han fet fallida ajuden els que sí. I resulta difícil endevinar un euro funcionant si Europa no actua similarment. (EEUU té una unió monetària que funciona, i sabem per què funciona: perquè coincideix amb un país: un país amb un Govern centarl gran, un idiom acomú i un aculura comuna. Europa no té cap d'aquestes condicions, per això les perspectives d'una moneda única han estat incertes des del principi).
(*) "Encara es parla de la crisi mundial de 2008 com si fos fabricada als EEUU. Però Europa ha de carregar amb la seva responsabilitat. Nosaltres teníem els nostres préstecs d'alt risc, que decidiren firmar hipoteques massa elevades per a llurs ingressos o van ser enganyats a fer-ho; els europeus tenen les seves economies perifèriques que, de manera similar, van agafar en préstec més diners del que realment podien permetre's retornar. A mesura que els tipus d'interès convergien a tota Europa, els que iabans els tenien elevatses van deixar endur, com era de preveure, pel frenesí del préstec. Finançat per bancs alemanys i altres de països amb tipus d'interès ja tradicionalment baixos, per aquesta raó els actuals deutes de la perifèria europea són també un gran problema per al sistema bancari europeu al seu conjunt.
El senador socialista català per TGN, exalcalde Falset, Ramon Aleu estrena l'ús d'una llengua cooficial en una moció al Ple del Senat, aquest històric dimarts 18 de gener. Des de 1994 s'empraven també en les comunicacions escrites i al debat de l'estat de les autonomies. Des de 2005, amb el suport de PP, a les sessions de la comissió de CCAA; a proposta del Tripartit al Senat, l'Entesa, el juliol fou aprovat el nou règim d'usos, que es cenyeix a les mocions, no a les proposicions de lleis i de cap manera a les preguntes al Govern. La traducció es serveix en auriculars en la versió castellana, mitjançant set traductors que suposen una depesa de 250 mil e. a sumar als 100 mil de les traduccions en comissions.
Iniesta / Dn.Andrés: "Trabajamos para disfrutar jugando y, sobre todo, para hacer disfrutar a la gente".
Raúl Morodo: "¿Tuvo Tierno frustración política? Aunque con ciertas dudas, creo qu no: su cultura no era cultura del poder, sí de transgresión y de avanzar. Como admirador de Spinoza, quería abrir caminos y combinar ética de convivencia tolerante con un singular horizonte utópico. Y buen conocedor de los clásicos, sus mejors amigos, sabia muy bien que "los precursores y anticipadores nunca administran el poder"".
Jorge Edwards: "¿En qué radica la vigencia, la proyección de un escritura que se desarrolla en el ritmo de lo cotidiano? ¿Cómo entra en juego con la ficción pura, con el pensamiento abstracto, con la reflexión filosófica? Por ahora, solo podemos comporbar un fenómeno importante: el viejo maestro ((F.Mauriac) se la jugaba en cada página, en cada linia, sin atención al género que cultivaba: novela, ensayo, correspodencia, crónica. Lo que lo salvaba y lo mantenía vivo eran lostemas. Era una conciencia literaria apasionada, rigurosa, exigente. Por ahí comenzaba todo.
François Mauriac estuvo cerca de juagarse la vida en sus columnas a Le Figaro sobre la relación de Francia con las ex colonias, en momentos de nacionalismo exacerbado"
Juan José Tamayo, teòleg amb càtedra a la Universitat Carlos III de Madrid: "El proceso de desmitificación del Nuevo Testamento tiene lugar en la Ilustración y llega a su zénit con la conferencia pronunciada por el teólogo Bultmann en 1941 sobre Nuevo Testamento y mitología, en la que propone un ambicioso programa cuya idea central es la existencia de una distancia abismal entre nuestra concepción del mundo, que es científica, y l aque ofrece el Nuevo Testamento que es mítica. Es esa imagen la que hay que desmitificar, cree Bultmann, para que emerja el mensaje central del Evangelio, que es palabra viva de salvación para la humanidad. Este programa, asumido por los teólogos cristianos en diálogo con la modernidad, toca de lleno la linia de flotación de los dogmas del cielo, el infierno y, por supuesto, el purgatorio, cuya existencia fue megada por Lutero por carecer de base bíblica. ¿En qué quedan, entonces, los premios que prometían los castigos con que amenazaban los predicadores de los Novísimos en nuestra infancia nacional-católica? ¿Es pura "creación de literatura fantástica"? (segons la resposat de Borges a Sábato sobre Déu: "Lo que imaginaron Wells, Kafka o Poe, no es nada comparado con lo que imaginó la teologia".
Magister Manuel Vicent a la columna del diumenge al País (16 de gener):
"De pronto uno se descubre con horror a sí mismo. El río de Heráclito trae revueltos todos los días de tu vida y uno puede verse en la escuela con la pizarra y el mapa de España a la pared, la bicicleta en la playa, en el baile de una verbena. Con un libro de Derecho bajo el brazo atraviesas el ojo del puente, vuelves el rostro y te observas de espaldas aguas abajo hacia el mar sin conocer la ribera. Mientras tu imagen se aleja, te espanta pensar que también ya eres otro. Todo fluye. La vida. La historia. Los sueños. Todo cambia o se hunde. Ahora desde el puente de descubres frente al televisor buscando la CNN y sala Gran Hermano".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.