Moisés Naím: "Rusia es el país que en las últimas décadas ha creado más millonarios. Según la revista Forbes, de las 400 personas más ricas del mundo, 50 viven hoy en Moscú (60 en NY i 32 en Londres). No sé por qué esto me recuerda a otra lista en la que Rusia se destaca: está en el lugar 146 en la lista de los 180 países incluidos en el índice de corrupción elaborado por Transparencia Internacional".
Javier Moreno, director del País: " No resulta necesaria harta sagacidad para concluir que España no sólo no ha logrado en estas tres décadas situarse al nivel de los países con mejores prácticas, ni por lo que respecta a los partidos ni a los tribunales, sino que ahora se corre serio riesgo de descender aún más peldaños si, como todos los sondeos parecen apuntar, la derecha gana las próximas elecciones sin haber purgado previamente su papel central en el escándolo de Gürtel y otros (Matas, Fabra), y asumido las consecuencias que de ello se derivan.
No voy a insistir en lo obvio: la crisis económica que desde hace dos años castiga a España con una ferocidad desconocida para toda una generación, la impericia de los socialistas en comprender desde el primer momento los peligros de todo tipo que ésta comportaba y el comprensible retraimiento de una parte de los votantes de izquierda explica por qué los sondeos colocan de momento a Mariano Rajoy en la Moncloa tras la elecciones que previsiblemente se celebraran en 2012".
Carles Castro a La Vanguardia glossa el concepte de Societat Civil del veterà sociòleg Víctor Pérez Díaz com El retorno de la tercera fuerza: " El món actual, temps de "torbament" i de crisi que despulla les insuficiències de l'Estat i del mercat, reclama que la societat civil, "múltiple i autoorganitzada" torni a tenir un paper essencial. Primer, com a xarxa de seguretat en un món on tots podem acabar com a fracasssats; d'ací el paper del tercer sector, d'organitzacions no lucratives que actuen al medi ambient, la joventut o la lluita contra la pobresa. Però també més enllà: dins la participació activa com a societat civil, compartim experiències per a entendre i acceptar la complexitat del nostre món".
Nodreixen la societat civil els qui combinen "generositat i autoconfiança", els autèntics "artesans de la vida social" que no procedeixen de les elits sinó les classes mitjanes. L'antídot a una societat "endormiscada i queixosa".
Fa pensar el que Albert Boronat nomenava "els qui porten el sant Cristo" a Altafulla. El seu àmbit són esls Consells Sectorials,on la presència prové de les entitats. Els queixosos, endormiscats a l'hora d'admetre la complexitat, mesquins i malfiats potser que els situem, al Consell de Participació,
Als qui tal vegada per prou semblances de mentalitat podem aplicar el que el també reconegut sociòleg Ulrich Bech qualifica de l'e nacionalisme alemany: "que s'ha encargolat cap endins, reevaluant i minvant llurs obligacions amb Europa. Suposent , irrealment, que existeix una via de retorn a l'Estat nacional, tota una nostàlgica mentida existencial. Que abasta tan el populisme com els cercles més educats i cultes": l'Altafulla que no vol trànsit sinó irracionals ressalts, ni tràfic comercial sinó l'avorriment residencial, ni nous veïns en el desplegament del POUM al que s'hi van oposar, ni impostos directes d'IBI per garantir els serveis públics i els institucions elegides. La nostàlgica mentida existencial de...
Herman van Rampoy, president permanent del Consell d'Europa: "Estic en la moral dels resultats, no en la moral de les intencions".
"Sense l'acord de l'11 de febrer, hi hauria hagut una catàstrofe. A la vida cal evitar els desastres. Els mecats es mouen per rumors, per especulacions, no per decisions polítiques. Fou decidit de posar en marxa un mecansime d'ajut financer, basat en préstecs bilaterals i amb la participació del FMI, l'entrada en funcions de la qual depèn de Grècia, que no ha demanat cap ajut ni la reclamarà d'immediat". "Estic en la moral dels resultats, no en la moral de les intencions".
"El populisme fa difícil perdre les mesures que caldran per al futur d'Europa. Quan veig l'agenda econòmica, les reformes necessàries, els desafiaments pressupostaris... veig que estem obligats a prendre mesures impopulars. No es podrà defugir de fer reformes impopulars els pròxims anys. Però cal ser valents. L'únic consol és pensar que tampoc cal descartar un reconeixement quan els electors s'adonin dels resultats. N'he viscut dues vegades l'experiència".
El consell dominical de Francesc Valls al País de Catalunya:"Una part de la ciutadania i el botiguer tendeixen a defensar el que coneixen per por a un futur incert. Però el governant, ha, o hauria, de mantenir una visió estratégica de ciutat i embolcallar-se com un Esquilachi d'un cert despotisme il·lustrat. Cal prendre'n les decisions sense haver de tocar les campanes i tocar a somatén en cada requeriment. Però calen visions de talla, capaces de generar il·lusions..." L'anàlisi és aplicat a BCN però podem extendre el criteri i el guió arreu.
Caldrà plasmar-lo als propers programes electorals i sobretot demostra-los des del Govern o el propi paper al Ple. Les ineviatbles mesures d'hisenda impopulars del Govern i el nivell de les despeses a cultura i festes del nostre regidor tenen alguna relació amb aquest despotisme il·lustrat des d'una visió estratègica heretada, corregida i projectada. Les il·lusionants visions de talla per a Altafulla i els altafullencs per força són plurals, diferents i fins i tot antagòniques entre grups i regidors al Ple: la de PAU és l'Altafulla oberta a seguir creixent: incorporant nous veïns i noves entiatats i negocis; noves iniciatives de benestar, culturals, festives, econòmiques. L?Altafulal Oberta i Social / sociable convisquen a places, passejos, serveis i actes públics. Se'ns pot copiar: així compartirem criteris, però a desplegar amb equips de govern i plens i consells sectorials mensuals, amb total transferència informativa (des del blog de cada grup, des de la comuna Plaça del Pou i la 107,4 fm)
Javier Moreno, director del País: " No resulta necesaria harta sagacidad para concluir que España no sólo no ha logrado en estas tres décadas situarse al nivel de los países con mejores prácticas, ni por lo que respecta a los partidos ni a los tribunales, sino que ahora se corre serio riesgo de descender aún más peldaños si, como todos los sondeos parecen apuntar, la derecha gana las próximas elecciones sin haber purgado previamente su papel central en el escándolo de Gürtel y otros (Matas, Fabra), y asumido las consecuencias que de ello se derivan.
No voy a insistir en lo obvio: la crisis económica que desde hace dos años castiga a España con una ferocidad desconocida para toda una generación, la impericia de los socialistas en comprender desde el primer momento los peligros de todo tipo que ésta comportaba y el comprensible retraimiento de una parte de los votantes de izquierda explica por qué los sondeos colocan de momento a Mariano Rajoy en la Moncloa tras la elecciones que previsiblemente se celebraran en 2012".
Carles Castro a La Vanguardia glossa el concepte de Societat Civil del veterà sociòleg Víctor Pérez Díaz com El retorno de la tercera fuerza: " El món actual, temps de "torbament" i de crisi que despulla les insuficiències de l'Estat i del mercat, reclama que la societat civil, "múltiple i autoorganitzada" torni a tenir un paper essencial. Primer, com a xarxa de seguretat en un món on tots podem acabar com a fracasssats; d'ací el paper del tercer sector, d'organitzacions no lucratives que actuen al medi ambient, la joventut o la lluita contra la pobresa. Però també més enllà: dins la participació activa com a societat civil, compartim experiències per a entendre i acceptar la complexitat del nostre món".
Nodreixen la societat civil els qui combinen "generositat i autoconfiança", els autèntics "artesans de la vida social" que no procedeixen de les elits sinó les classes mitjanes. L'antídot a una societat "endormiscada i queixosa".
Fa pensar el que Albert Boronat nomenava "els qui porten el sant Cristo" a Altafulla. El seu àmbit són esls Consells Sectorials,on la presència prové de les entitats. Els queixosos, endormiscats a l'hora d'admetre la complexitat, mesquins i malfiats potser que els situem, al Consell de Participació,
Als qui tal vegada per prou semblances de mentalitat podem aplicar el que el també reconegut sociòleg Ulrich Bech qualifica de l'e nacionalisme alemany: "que s'ha encargolat cap endins, reevaluant i minvant llurs obligacions amb Europa. Suposent , irrealment, que existeix una via de retorn a l'Estat nacional, tota una nostàlgica mentida existencial. Que abasta tan el populisme com els cercles més educats i cultes": l'Altafulla que no vol trànsit sinó irracionals ressalts, ni tràfic comercial sinó l'avorriment residencial, ni nous veïns en el desplegament del POUM al que s'hi van oposar, ni impostos directes d'IBI per garantir els serveis públics i els institucions elegides. La nostàlgica mentida existencial de...
Herman van Rampoy, president permanent del Consell d'Europa: "Estic en la moral dels resultats, no en la moral de les intencions".
"Sense l'acord de l'11 de febrer, hi hauria hagut una catàstrofe. A la vida cal evitar els desastres. Els mecats es mouen per rumors, per especulacions, no per decisions polítiques. Fou decidit de posar en marxa un mecansime d'ajut financer, basat en préstecs bilaterals i amb la participació del FMI, l'entrada en funcions de la qual depèn de Grècia, que no ha demanat cap ajut ni la reclamarà d'immediat". "Estic en la moral dels resultats, no en la moral de les intencions".
"El populisme fa difícil perdre les mesures que caldran per al futur d'Europa. Quan veig l'agenda econòmica, les reformes necessàries, els desafiaments pressupostaris... veig que estem obligats a prendre mesures impopulars. No es podrà defugir de fer reformes impopulars els pròxims anys. Però cal ser valents. L'únic consol és pensar que tampoc cal descartar un reconeixement quan els electors s'adonin dels resultats. N'he viscut dues vegades l'experiència".
El consell dominical de Francesc Valls al País de Catalunya:"Una part de la ciutadania i el botiguer tendeixen a defensar el que coneixen per por a un futur incert. Però el governant, ha, o hauria, de mantenir una visió estratégica de ciutat i embolcallar-se com un Esquilachi d'un cert despotisme il·lustrat. Cal prendre'n les decisions sense haver de tocar les campanes i tocar a somatén en cada requeriment. Però calen visions de talla, capaces de generar il·lusions..." L'anàlisi és aplicat a BCN però podem extendre el criteri i el guió arreu.
Caldrà plasmar-lo als propers programes electorals i sobretot demostra-los des del Govern o el propi paper al Ple. Les ineviatbles mesures d'hisenda impopulars del Govern i el nivell de les despeses a cultura i festes del nostre regidor tenen alguna relació amb aquest despotisme il·lustrat des d'una visió estratègica heretada, corregida i projectada. Les il·lusionants visions de talla per a Altafulla i els altafullencs per força són plurals, diferents i fins i tot antagòniques entre grups i regidors al Ple: la de PAU és l'Altafulla oberta a seguir creixent: incorporant nous veïns i noves entiatats i negocis; noves iniciatives de benestar, culturals, festives, econòmiques. L?Altafulal Oberta i Social / sociable convisquen a places, passejos, serveis i actes públics. Se'ns pot copiar: així compartirem criteris, però a desplegar amb equips de govern i plens i consells sectorials mensuals, amb total transferència informativa (des del blog de cada grup, des de la comuna Plaça del Pou i la 107,4 fm)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.