Obres, CE Altafulla, Ali Supay i el Festival internacional de Música d'Altafulla

Al mapa lliurat a cada casa, el passeig Lluís Companys envaix el tram de la Cabana el c) Alcalde Pijuan. Error involuntari. Hem demanat a secretaria d’alcaldia que l’alcalde actual trameti un nota de disculpa a la família Pijuan Perona. Encara no hem rebut data d’entrevista per a tractar de l’aparcament a la platja de la Roca de Gaià / l’Espigó...

Els canvis de circulació damnifica els comerciants de Martí Royo en no poden entrar cotxes per Marquès de Tamarit. També els veïns de les aparallades perpendiculars a Alcalde Pijuan queixosos amb la reducció de la seva vorada per permetre’n la luxosa avinguda – la d’un any d’obres – a l’altre costat, i amb el nom al mapa equivocat. El carrer peatonal a l’estació no pot estar més descuidat. Ara també tenim graffitis al ponts de sota la via d’accés des del Pontet i des de L’Hort de Pau.

Ali Supay ha de suspendre la seva Festa habitual a Voramar perquè són desplaçats per Cinema a la fresca. I el meravellós Tintín no hi té a veure.

La Junta del Centre d’Esports d’Altafulla decideix demanar que els romanents d’inversió de 360 mil euros es destini als 302 mil del camp de gespa artificial. El Club fa 90 anys i el camp 30 la propera temporada! i tindrà un nou projecte esportiu amb 8 equips. El pressupost de despeses arriba als 43.212,71 e. Calen espònsors fins a cobrir 8 mil euros. Les subvencions previstes no depassen els 3 mil euros i els quotes de socis els 1.500. El gruix d’ingressos provindrà de les quotes de les famílies del futbol- base amb 20.700 e. Ens plau de felicitar la Junta presidida per Carlos Pijuan per un seguit d’arguments demostrar la seva difícil primera temporada: a) han incorporat membres de l’anterior (Cristina Magriñà i Manel Ciércoles) b) en coordinació amb els Castellers, fa goig l’assistència al partit de 4ª catalana c) han assoli que la regidoria d’esports de Fèlix Alonso posés lavabos íntims al vestidor femení, i amb incorporació a la xarxa de sanejament general d) editen butlletí del Club i tenen actualitzada la web,etc, etc.

El Cor de Dones valencià “A Cau d’orella” inaugura aquest dissabte 28 de juliol el 25è Festival internacional de Música d’Altafulla. Acompanyades per l’arpista Úrsula Segarra i dirigides per la fundadora - el 2006 - Mònica Perales i Massana interpretaran una primer part en anglès (Gustav Holst, John Rutter, anòmins) i llatí (Ave verum de Poulenc i Salve Regina de Miklós Kócsar). La segona, després d’una de francesa, íntegrament en català / valencià: Amor de mar endins del poeta Lluís Alpera i el músic J.R.Gil-Tàrrega; i, primer compositor que van interpretar, Josep Vila i Casañas, així com el també contemporani viu Joan Ll. Martínez.

L’actual alcalde expulsa del Ple, com a ciutadà de públic, el nostre exregidor i li impedeix d’intervindre a precs i preguntes. Els regidors del PP abandonen el Ple en solidaritat. Fonxo Blanc s’havia indignat quan el regidor resident a la Móra volia que el c) de Mar tornés a ser només de pujada; l’esmentat regidor de CiU demanà que fos expulsat per la policia. Finalment, quan des del públic l’exregidor li féu signes de caradura durant la seva cínica intervenció anticamp de gespa, Fèlix Alonso l’expulsà. Per consideració envers Fonxo Blanc el corresponent guàrdia municipal restà al seu costat per tal que guardés silenci. A la sortida del Ple, el regidor de CiU increpà al municipal perquè “no has tingut collons d’expulsar-lo”.

Activitats d’estiu i actualitat altafullenca

Tallers de “Mans per a l’acció solidària”, del 26 al 29 de juliol. Matins i tarda la Casal de la Violeta. Nits, a la plaça del Consolat de Mar. Actuacions musicals.

Dissabte,28 a la plaça dels Vents: Exhibició castellera: Castellers d’Altafulla, Nois de la Torre i Salats de Súria. 2/4 de de la tarda.

Dissabte,28 a la plaça de l’església: Festival Internacional de Música d’Altafulla: Cor de dones “A cau d’orella”

Dissabte, 4, a la pallissa del Cercle Artístic: Altafullajazz: Gaby Ardebol Quartet. 2/ 4 de 9.

Dissabte, 4, a la plaça de l’església: Festival Internacional de Música d’Altafulla: Camera Orquestra Musicae.

Sota el plataner gegantí de la Casa de la Vila de la Riera, els nostres Castellers consoliden el triplet 3 i 4 de set + 4 de set amb el pilar / agulla. Més de seixanta pilars de cinc!

El nostre exregidor ha demanat a l’actual alcalde que tots els acords de Junta de Govern, de Comissions i dels Plens siguin fets públics a la pàgina web municipal. Espera entrevista per l’execució de l’aparcament del costat del Marítim per als usuaris de platja familiar de la Roca de Gaià / L’Espigó.

Resum de l’informe per a decidir el nou tipus de l’IBI al 0,91, aprovat pel bloc Govern + CiU:

Les bases liquidables passaven dels 527.897.072 de vell Cadastre d’enguany – 6è tram – a boi cent milions d’euros menys, del nou Cadastre de maig de 2012 (429.741.000).

Aquesta base estatal actua de multiplicant al qual aplicar el multiplicador tipus d’IBI municipal. Mantenint el tipus vigent del 0,78, els ingressos en IBI baixaven mig milió d’euros (- 506.233). I la devallada prevista al total d’ingressos per al pressupost de 2013 arribava als - 751.848 e. Cal remarcar, que en aquest escenari probable, les activitats econòmiques aportaran el 0,66% dels ingressos.

L’informe estableix el retorn al nivell de despeses de 2009, baixant-les un -4,5% ( - 311,220 e). Desglossat en – 108.584 e a personal – no tindrem suports d’estiu!; a béns corrents, - 105.635 e. A més dels capítol I i II de despeses, als IV i IX retalla - 45.784 e. de transferències corrents i – 45.984 de financeres.

Amb la retallada a despeses, el manteniment del tipus de l’IBI al 0,78 significava encara un dèficit d’ingressos de – 440.628 e. Assolir aquesta quantitat de nou equilibri pressupostari, amb retallades del -4,5% de les despeses, exigeix un nou tipus de l’IBI al 0,91.

Vet ací que Ideal i PPC, demanaven reduir la despesa en el total dels -751.848 e. per tal de mantenir el tipus amb un Cadastre que ha baixat en la seva base liquidable bou 1/5ª part. Per tant demanaven baixar l’IBI a nivells que mai havien acceptat estant en responsabilitats de Govern. En definitiva, papers invertits d’una legislatura a l’altra. L’únic que sempre fou coherent i donà la cara del passat Ple restà com el menys votat, perdent 2/3 dels vots. D’adaptar-se a les circumstàncies sense coherència se’n diu Oportunismes!

Visquin les Diades de les Cultures!

Altafullencs i matalassers ofereixen els seus millors juliols castellers a la històrica plaça del Pou. Vilafranca ens fa mantenir els galons de plaça de Nou! Núria Díaz Llop torna a completar un pilar de set folrat. Visquin les Diades de les Cultures!

 Foto: Antoni Coll

Dos castells liles de gamma alta de set – un quatre amb l’agulla estilístic, un cinc carregat – i una recuperació immediata, després de l’ensurt al cinc, amb un esveltíssim quatre. Ens acostem als incomptables pilars de cinc de l’equip altafullenc...

Els Xiquets de TGN ens regalen un 5 de vuit en primera ronda, castell que fins ara només havíem fruït a pla plaça del Pou amb la Joves vallenca i un dels Castellers de Vilafranca. Malgrat la interrupció per assistència de les ambulàncies, reprenen actuació amb un esplendorós dos de vuit folrat i tanquen amb un tres de vuit de postal. La nostra felicitació i agraïment a tots els altafullencs matalassers, on para a segons el Pruden Moreno, on el cap de colla torna a ser un altafullenc de destí i sempre ben jove (després del Jordi Andreu, que hi era amb el seus fills, el Roger Peiró, visquent en parella al c) Albert Boronat amb la cap de colla dels Xicots de Vilafranca).

Els Castellers de Vilafranca, amb el 3 de nou amb folre a tercera ronda ens permeten mantenir la categoria de plaça de Nou; aquell descans obligat impedí acompanyar-lo amb el 4 de 9, per la qual cosa al juliol encara no hem pogut veure’n dos de nou junt en la mateixa diada. Els verds vilafranquins van entrar a plaça amb un pilar de quatre que parava a segons Èric Esclassans Castellet (de la Fassina), van encetar amb una torre folrada preparatòria de la de nou a les Santes de Mataró, diumenge 22; la parada imposà de canviar un inèdit 4 de nou folrat per un compost / espectacularíssim 4 de vuit amb l’agulla, amb la Núria Díaz Llop al pilar.

Més informació

• Vídeos del dia de les cultures al Facebook dels Castellers d'Altafulla

Diumenge de castells

Tarda diumenge 15, que no dissabte: la magna Diada Castellera de les Cultures a la plaça del Pou. Assaig extraordinari dels nostres Castellers; els Xiquets de TGN (amb l’Eloi Calvet ja casat) prometen el seu primer 5 de vuit. Els verds vilafranquins ens mantindran com a plaça de nou; la pilanera i futbolista altafullenca, veïna dels Munts Núria Diáz Llop somnia de parar i descarregar el pilar de Vuit a la casa seva!

Enterrat el somni del camp de gespa artificial als 30 anys de l‘Estadi Joan Pijuan. El Nou Govern amb el suport de CiU destina els 366 mil e. heretats d’inversions no executades en exercicis anteriors als 385 metres de la sense veïns tercera fase de Marquès de Tamarit ( només 180.223 e. improbables del PUOSC de l’empobrida Generalitat). El carrer de l’hostal serà peatonalitzat (27 mil e.) i l’escola d’Adults és traslladada a que ja no serà local dels Veïns de Baix a Mar i tanquen el pàrquing de RENFE (14.500 e.) Ja han decidit la “seva” Altafulla: zona residencial d’Alt Estànding..., dels comunistes i independentistes de xalet... – cadascú amb el seu uniforme (l’alcalde que no paga IBI al poble d’impecablement encorbatat i amb cotxe nou: igualet que de cap gros a la campanya electoral, oi, quan ens mirava als ulls omnipresent). Nauralment, tanta opulència reclam la protecció d’un cos de policia local de 17 agents de carrer, quatre caporals, un sergent un sots-inspectot. La “seva” Altafulla: Allufatla / SaltaAlonsos, el deliri assolit d’assenció social a l’Altafulla de l?Urbanisme Horitzontal que no volia fer-la sostenible amb l’IBI... La mateixa que amb el nou Cadastre val 1/3 menys de patrimoni col·lectiu en béns immobles – no tan immobles com l’immobilisme dels seus estadants, que amb la seva piscineta particular o de comunitat, tant els fot que la mravellesa platja de l’Espigó / Roca de Gaià sigui ara un trist desert de patètiques dunetes joia dels urbanistes que ens han guanyat la partida a l’Altafulla Oberta i Social... – que hi som i serem!

Les novetats en noves parades de trens es circumscriuen a tres, que se sumen a les 13/14 anteriors. D’anada a BCN: els que arriben de TGN a les 16h. i 5; a les 16h. i 38; a les 20h. i 38. Des de BCN els que ara permetran arribar a Altafulla les punteres 15h. i 31; 17h. ; 18h. i 29. Cal repetir que fins que la zonificació del baixador d’Altafulla no sigui la mateixa que la de la Tooore – i no la de TGN, per terme municipal, com ara – la immensa majoria dels usuaris de RENFE altafullencs aparquen, pugen i baixen a l’estació veïna – la tercera de més ús, després de TGN (sense ascensors) i Reus.

Esperem que ara Féix Alonso també es faci la foto al primer banc de l’Ofici de sant Martí, a la processó posterior i també en la de Divendres Sant. Prou que s’ha fotografiat i és esmentat a la Plaça del Pou, en el moment de recol·locació de la llosa de marbre de 1,2 tones al nou altar. Cal recordar que a part de l’arquitecte municipal Jordi Mercadé i “col·laboració institucional” de cap manera el nostre Ajuntament ha contribuir a les diferents fases de les obres de salvació i millora de l’Església Parroquial; a les quals sí que han finançat la Generalitat i la Diputació com a institucions polítiques. PAU sempre va demanar en Comissions i en Ple d’estudiar l’abast de l’aportació municipal en la salvaguarda de Patrimoni que representa la nostra església, també espai cultural i marc històric de la plaça cada vegada més escenari d’expressions musicals cada vegada més plurals.

La més entusiasta felicitació al Mossèn – de gran formació i gusts artístics – i als paletes i operaris que hi ha fet la feina, que ha culminat a principis d’aquest juliol!!

La valoració de les funcions públiques

Metges, científics, ensenyant públics i petita i mitjana empresa reconeguts com les figures o grups públiques que millor despleguen les seves funcions. Advocats i jutges no aproven. Els més refusats partits, bancs, el Parlamento, els bisbes i la patronal.

El Baròmetre de Confiança Institucional de Metroscopia situa metges (93% que els aprova), cientìfics, professors de l’ensenyament públic (88%), petites i mitjanes empreses, policia, ONGs, Càritas (75%) per sobre del 75% d’enquestats que els aprova. La desafecció té el seus màxims vers el partits politics, el bancs, el Parlamento, els bisbes, la patronal, el Govern de l’Estat (23%), els sindicats, els Ajuntaments, el Suprem, les multinacionals (27%), el TC: als qui només al 9 al 29% que els aprova. Al tram alt de suspesos – de 49% a 36%- trobem els capellans, els advocats (45%), la tv, els jutges, l’Església, les grans empreses del país, i els tribunals de Justícia (36%). La Universitat, la sanitat pública i la Guàrdia Civil (74%), la ràdio, els funcionaris (65%), les FFAA, el Príncep (63%), el Rey (56%), la premsa i el Defensor del Pueblo són aprovats entre el 74% i 52% dels preguntats.

El politòleg de la UB Jordi Mata Dalmases a La força del nou independentisme: “ La darrera enquesta del CEO indica clarament un increment de catalans partidaris de la independència de Catalunya. La resposta a favor d’un Estat independent s’ha duplicat els cinc darrers anys (del 17% a juliol de 2007, a l’actual 34%), passant de tercera a primera opció. La resposta a favor de mantenir-se com a CCAA ha baixat deu punts (del 37 al 25%) i l’opció federalista es manté estable entorn del 30%. En un hipotètic referèndum sobra la independència de Catalunya, a la darrera enquesta es supera, per primera vegada, el rellevant percentatge del 50%. Alhora el nombre de partits independentistes també ha pujat. A més no oblidem que el darrer congrés de CDC va aprovar l’objectiu polític d’assolir un Estat propi per a Catalunya i que el seu president fundador, Jordi Pujol, ha acabat d’afirmar: “ assolir la independència és difícil, però no més que la supervivència de Catalunya dins de l’espanaya contemporània”.

Una dada rellevant passa com de puntetes: l’independentisme és majoritàriament d’esquerres. Segons el CEO, en són més del 70%. I els votants de CiU que es declaren independentistes arrosseguen la federació cap a posicions progressistes. Pe lque fa als partidaris de les esquerres federalistes, el 30% del PSC i més de la meitat d’ICV-EUiA votarien a favor de la independència de Catalunya. Continuant amb els votants fidels al PSC a les autonòmiques són els qui percentualment més han evolucionat cap a posicions favorables a la plena capacitat de recaptar i distribuir tots els impostos de la Generalitat (el 73%).

Aquest ventall de dades haurien de fer reflexionar tot l’espectre polític: (a) el nacionalisme conservador ha de ser conscient que s’ha anat alimentant d’una eficaç pedagogia independentista de l’esquerra ideològica. El Govern de Catalunya hauria d’estar preparat per a donar resposta a una voluntat popular cada cop més independentista i, en lloc de desmuntar l’Estat del benestar, hauria de començar a traçar un full de ruta democràtic, amb rigor, precís, negociat i consensuat, per a assolir aquest objectiu social. (b) l’esquerra de tradició federalista hauria d’abandonar la seva percepció de l’independentisme com una opció tronada visceral i frívola, i reconèixer que el nou independentisme aporta un inventari d’arguments polític de gran calat i començar a estudiar com fer compatibles els valors del federalisme amb el reconeixement del dret a decidir i l’avenç de l’independentisme ciutadà. (c) els principals partits independentistes haurien de valorar positivament la seva pròpia actual transversalitat partidista i adonar-se que els principals defensors d’uan Catalunya independent resten fidels als valors més genuïns de l’esquerra”.

Santiago Lago Peñas, catedràtic d’Economia Aplicada de Lugo: “ Des del model fiscal de Fuentes Quintana ens hem oblidat del pensament estratègic en matèria tributària, vam obviar pensar en el sistema fiscal com un tot, en emular les solucions fiscals aplicades amb èxit a altres països. Tret de la millora a la nostra eficient agència tributària estatal, la resta ha representat reparacions d’urgència, avenç marginal o improvització. Com que el problema del dèficit espanyol en perspectiva internacional ne és tant un problema d’excés de despesa com d’ensulsiada dels ingressos, ha arribat l’hora de parlar seriosament d’impostos. D’entrada, de com arribar de l’actual més del 20% a la mitjana de frau fiscal del nostre entorn; baixant-lo, doncs, cinc punts. Rebaixar el frau suposa automàticament guanyar en equitat. Però més equitat fóra assolida si es revaloritzen els impostos més progressius, els que graven el patrimoni i les herències. Quin gran error produí la descentralització de la capacitat normativa sense uns mínims raonablement elevats, perquè ens ha acabat succeint com a Austràlia i Canadà: inevitablement, cursa al baixa i progressiva desaparició de facto”.

La cimera del Consell (intergovernamental) d’Europa, de finals de juny

Sigmar Gabriel, president dels socialdemòcrates alemanys, desmonta al Bundestag el victimisme d’Angela Merkel, sempre queixosa de l’excés de transferències alemanyes dins Europa, tesi política hegemònica justificativa de la insolidaritat alemanya a l’eurocrisis: “És fals de presentar permanentment Alemanya com el gran pagador de la Unió Europa (TransferUnion); no som un pagador net, sinó guanyador net. Des de la creació de la unió monetària Alemanya ha guanyat 556 milers de milions més dels que ha destinat ajuts financers: som el beneficiari net de la UE. I aixó cal dir-ho ben clar i ben alt. Entre els 17 països de l’euro, l’aportació per càpita d’Alemanya als fons de rescat europeu (Mede) ocupa el 6è; i el 10è lloc en aportació a rescats del propi PIB. Alemanya hi aporta el 27%, menys que la suma d’Itàlia i Espanya (29,8) ; França es responsabilitza del 20,3 %. El llegendari relat de Merkel – que prou que fa dir a Artur Mas que els catalans som els alemanys dins Espanya – és el recurs, per desviar en sentit nacionalista - contra els països europeus del Sud i així neutralitzar la conflictivitat interna social - el ressentiment per les retallades a l’Estat el benestar que els alemanys sofreixen des de 2003. Crònica del corresponsal de La Vanguardia a Berlín, Rafael Poch. Dia històric, divendres 29 de juny al Bundestag

Elena Valenciano, vicesecretària del PSOE: “ Era el primer on s’asseia François Hollande i s’ha fet notar. La tesi que l’austeritat ha d’anar acompanyada de polítiques de creixement, que portem defensant els socialistes europeus, ha anat fent forat. I el pes de França a la UE ha sigut fonamental per a aquest gir. És un triomf de les tesis socialdemòcrates. En aquesta cimera, l’aliat de Rajoy ha estat Hollande, no Merkel. Sense Hollande, Espanya i Itàlia no haurien pogut plantejar el bloqueig dels acords i així obtenir que els rescats no contagiïn el deute públic perquè aniran directament a la banca, amb supervisió única europea.

Miguel Mora, corresponsal a París del País: L’habilitat del president francès convertí la rebel·lió d’Espanya i Itàlia en el motor de l’acord assolit “sense més guanyador que l’euro”. Demostrat que és fill polític de François Mitterrand, l’eslògan del qual el 1981 fou “la força tranquil·la”, i com a nebot polític de Jacques Delors, gran impulsor de l’euro. El balanç demostrà que el potencial d’aquesta nova França econòmicament molt dèbil, però molt potent èticament i política, està en la coherència entre l’estil i el fons, educatiu sobre tot, respecte institucional, actitud democràtica, absència d’arrogància i de demagògia, precisió a les dades i molt poc endolciment o exageració de la realitat; com havia d’esperar-se d’un triple diplomat per les escoles més prestigioses.

Hollande deixà a l’aire el concepte que tal vegada serveixi per a definir la nova era i les cessions de sobirania que implica la integració política: la integració solidària. Traduït: “Només s’escauran progressos en aquest terreny si a cada etapa demostrem també solidaritat suplementària”.

Clarobscurs de l’Europa 2012

Gianni Mura. “Sembla que només el futbol uneixi d’una manera tan ràpida i fomenti l’orgull de pertinença. Preferiria que s’activés quan es tracta de pagar impostos”. “Prandelli ha hispanitzat Itàlia, millorant el domini de la pilota i les opcions dels centrecampistes. Del Bosque ha extremat el guardiolisme renunciant a un nou pur”.

John Carlin: “Ante todo, España está en deuda con su sereno, sagaz y discretamente brillante seleccionador”.

Altafulla’s news d’estiu (I)

El desplaçament a BCN, demostra la capacitat de convocatòria i la solidesa de colla clàssica de set del Castellers d’Altafulla: bus de doble pis ben ple; tres i quatre de set, dos de sis – com a Baix a Mar de la Torre: a BCN!. Ja portem el 63è pilar de cinc! Després de l’excursió a Lequeitio, el dissabte 14 Gran Diada de les Cultures: Castellers de Vilafranca – amb compromís de castell de nou; Xiquets de TGN i els amfitrions..., al plaça del Pou des de les 6 de la tarda.

Cada dimarts a les deu del vespre no ens perdem Mans a la pinya, el programa d’actualitat castellera successor de Pilar de Vuit de Jordi Andreu, conduït per Arturo Palavecino i Juli Nomdedéu.

El mes de juny culmina a Altafulla amb una apoteosi de la superstició sincrètica: un lama a Alnatur i l’esoterisme de la Nit de Bruixes... Imposicions de mans, tarot...

Quan s’acabaan les obres a Alcalde Pijuan? Nova macrovorera per a passejants en l’escalada contra la circulació en cotxe. Per cert, l’alcalde n’ha estrenat un de mixt (elèctric en ciutat; propi dels alts empleats d’Endesa) que es fa mirar...