Sant Jordi a Altafulla

Les parades de sant Jordi a Marquès de Tamarit / Migdia creen un esplendorós ambient, tan propi d’una Vila apacible mediterrània comercial. S’hi ha plantat el matí de diumenge i tota la Diada. Castells a l aplaça del Pou i els XXV anys de la Biblioteca arrodoneixen la programació. La colla s’estrena de set, carregant-ne el 3; els de color avellana dels Xiquets de Reus ens obsequien amb un dos de set i un defensadíssim pel terç de l’agulla 4 de set amb el pilar al mig; els verds de la Sagrada família amb dos altius castells de set. Prou públic, bon despatx de cerveses i absència de l’alcalde i dels regidors d’AA al balcó; Jordi Molinera, a plaça com a casteller fonamental, que delegà funcions en el nostre exregidor per endreçar i donar relleu al balcó central de la Casa de la Vila.

Breus apunts del procés històric de la Biblioteca d’Altafulla Martí Magrinyà:

(a) Es funda a la segona legislatura i amb participació igualitària del grup de l’Alcalde Pijuan i del PSC (Fonxo Blanc, Jordi Marquès, Jordi Blanc). El primer gran lot de llibres és escollit pels llavors mestres (José Miguel, Àngels i Joaquim) de la gran oferta de la Cooperativa Abacus (de la qual l’Ajuntament n’era soci des de la fundació de la Llar d’Infants – avui magatzem de la biblioteca des de sant Martí de 2007). Pepita Ferreras és escollida bibliotecària a proposta del PSC. S’instal·la on avui es situa la Sala de Plens; fins el trasllat a les Teresa Manero amb Antoni Torres a l’alcaldia, en disposar de les noves escoles de la Portalada (tardor 1991); en la legislatura Ceperuelo-Gené, s’estrenen rehabilitades en alçada. L’empenta es donà en la quarta legislatura, amb Joan Carreras a la regidoria de Cultura i en estreta col·laboració amb el PSC.

(b) En acabada la tercera legislatura, a proposta del PSC, portarà el nom de Martí Magrinyà (des de primavera de 1991), com a gran donant de llibres, inclosos el del seu germà Mn.Gaietà. Avui el seu fill és president del Centre d’Estudis.

(c) En la legislatura de la primera alcaldia de Manel Ramon, amb Fonxo Blanc a Cultura, podem incorporar el magnífic llegat de l’arquitecte Benavent, comprant-ne els armaris escaients sota el consell de la Gerent Maria Porter i Moix. Amb el sou de regidor inverteix en mitja dotzena llibres de bibliòfil donats a la biblioteca municipal per arrodonir-ne el contingut selecte.,

(d) La passada legislatura, amb Fonxo Blanc a Cultura dins el primer Govern, renovem el mobiliari i, ja amb l’alcaldia de Gené, mercès a la integració a la xarxa de la Generalitat (connexió Dolors Comas- bibliotecària Helena) el gener de 2010 ens aporten 15 mil e. en llibres (1.168 nous títols) i n’informatitzen el servei. Establim un reglament de funcionament i finalment hem de renunciar per incapacitat i seny econòmics a la construcció de la nova, amb projecte aprovat i pagat. També, per subvenció de la Diputació, -amb gestions de Conxita del PPC- renovem prestatges.

Aspecte que continua Jordi Molinera qui acaba de situar les condicions laborals de la bibliotecària més justament.

La setmana de l’assetjament a Espanya dins l’eurozona

Xavier Vidal Folch a “Una pelea por la clientela”. “Per què Espanya palpà el dimarts (10 d’abril) l’infern del que escapà mercès al suport del BCE? Per què pujà la seva prima de risc a 433,7 punts, 64 més que en les jornades negres d’agost? Per què l’Ibex caigué a mínims des de març de 2009? Sobretot perquè ni els mercats ni els socis europeus s’han cregut el pressupost, reforma laboral i financera a apart. Malfien que s’hi assoleixi el dèficit compromès del 5,3%. Ho diu el consens de l’economia. Cada punt de caiguda del dèficit redueix el PIB en torn a set dècimes. I més sí prové del retall de la despesa productiva, inversions, I+D, beques universitàries.

El Govern optà per protegir de les tisores tres col·lectius sensibles i electoralment disputats. No descartin sectàriament l’existència de sensibilitat social dins del PP, sobretot si busca competir amb els seus rivals: la congelació de pensions i la reducció de sous decidits per ZP el maig de 2010 que tant criticà. Però menys encara descartem el motiu partidista: el retard del pressupost fins l’elecció andalusa fou el seu primer símptoma. I el més greu, el retall de 10.000 milions a sanitat i educació anunciat el Dilluns de Pasqua per comunicat, en tres paràgrafs, sense suport de memòria econòmica i que els seus destinataris, els mercats, desconsideraren. ¿Tal vegada, tenien un “pla global”?

Per què pacients i escolars sí i funcionaris, jubilats i desempleats no? Per què pacients i escolars no són clients dels Govern, sinó de les autonomies? El Govern centrifuga cap a elles el cost polític de l’austeritat. I preserva indemne la seva pròpia clientela. Hàbil ressort d’elusió de responsabilitats, sobre tot si s’amaneix amb una campanya contra el malbaratament aliè, amagant que l’incompliment autonòmic, no va provenir el 2011 per aquesta causa, sinó en les 2/3 parts en la davallada d’ingressos, per culpa de la crisi, i només en 1/3 de la desviació de la despesa. Doncs aquí rau el recel del pressupost, on la deriva recessiva foragita ingressos en major mesura que les despeses retallades. També en què siguin preservats projectes menys productius: un AVE a Badajoz sense arribar a Lisboa? a una Galiza preelectoral perquè la ministra també és gallega?

El Govern de Rajoy s’ha de d’adonar que els seus immensos i legítims poders no abasten. A casa, la seva majoria absoluta no genera per sí mateixa prou massa crítica per afrontar amb èxit la diabòlica crisi: li cal forjar. amb altres, una majoria social. Per als veïns, sobra el sobiranisme econòmic obsolet que el conduí a desafiar Brusel·les, la qual cosa ha sembrat sospites en les institucions i produït maldecaps als mercats. Quan ho descobreixi, com ja ho sabia Mario Monti des del començament, i interioritzi que ja no està en l’oposició, deixarà les declaracions “institucionals” davant els seus turiferaris, sense preguntes. Parlarà com una sola veu econòmica amb rang de vicepresident, sense desmentits continuats. Contestarà els periodistes sense escapar-se’n graciosament pels soterranis. Comunicarà al Parlament els seus projectes en lloc d’improvitzar-los a la taula camilla monclovita mitjançant un fax. Tractarà les autonomies com a socis i no com a enemics. No jugarà al gat i el ratolí amb els compares europeus. Farà el que cal. I sofrirem menys.

Processó sant Enterrament, concert, voreres i percepció de la realitat

Processó del sant Enterrament de divendres sant amb més mística devota que mai. Només amb el so tan genuí i commovedor dels grallers d’Altafulla, sense banda de música i sense representació municipal oficial - sense parafernàlies, doncs. Una processó despullada de tot barroc, amb els protagonistes mínims i coherents: portants, dones, infants amb vesta i símbols, Mn.Jaume i les regidores Eva, Conxita i el regidor José Antonio. Felicitem l’alcalde i els cinc regidors de Govern per haver aplicat el laïcisme a Altafulla.

Notícia, notícia!: Ja tenim tapada – només amb grava - la rasa de la part de la Cabana del c) Alcalde Pijuan. Resta per acabar com a vorera, després de tants mesos; la de la banda de la piscina municipal resta esbotzada.

Els hi seguim veient el llautó, als mossos dels comunistes de xalet. Mai no havíem tingut uns governants municipals tan “professionals”, aplicant les tècniques d’agenda “periodística” contraprogramadora per reconduir la percepció de la realitat als seus interessos. Quan l’aturada de la urbanització de la fallida Exinan, entre el xalet de la Creu dels Montagut i el camí veïnal de Cametes, representa un imatge cronificada de desori a l’entrada de la Vila, reblant-ne l’enuig pels continus ressalts, des del butlletí més que mai “municipal” de la Plaça del Pou s’esbomba la “decoració” de la rotonda de la zona i la promesa enlluernadora de la 3ª fase de Marquès de Tamarit – per cert, unanimitat del Ple...

Convocat pel Ministeri – que no Conselleria - de Cultura, Festes i Joventut la República Independent d’Altafulla, el Poliesportiu municipal celebrà el concert de la República, a partir de la 22 h. de la vigília per acabar en la data totèmica del 14 d’abril. L’estrella convidada foren, és clar, els valencians d’Obrim pas – singularitzats en vermell – acompanyats de tres conjunts més. Com sempre, preu d’entrada- mai no gratuïtat: a 8 e., les anticipades, a 10 a la taquilla d’entrada. Bona resposta del corresponent segment de públic de tot el Baix Gaià.

La Bisbal del Penedès inaugura el seu camp de gespa artificial, amb el nostre equip de futbol com a convidat. Els líders ens guanyen per 2 a0, en una jornada de molta pluja.

Setmana de passió

Per segona vegada en la història, la pluja ens nega de representar el Camí de la Creu. Els assajos abastaven totes les escenes i escenaris. La pluja del matí impedí les instal·lacions d’efectes de llum i deixà molla la plaça del Pou i el nou empostissat per al Sant Sopar.

Els veterans del Futbol sala i la seva penya Ciclista segueixen recordant Dino Albadalejo!

Anàlisi dels pressupostos euroespanyols per a 2012

El pressupost estatal presentat pel PP representa un ajustament de 27.300 M d’e: el 45% en pujada d’ingressos, n’espera recaptar 12.314 M d’e més; n’estalvia 13.406 M (- 16,9%) de despesa dels Ministeris. L’objectiu és passar del -5,1 al – 3,5 de dèficit de l’Administració central ( -5,3 total, amb el -1,5 de les CCAA i els – 0,3 dels Ajuntaments). Congelades pensions, sous de funcionaris (baixats el 5% per ZP i ara per Mas) i prestacions a l’atur.

A les pujades / gravàmens de final d’any passat ( 4.100 M d’e. previstos en IRPF), s’hi afegeixen 8.214 M.d’e: augments a impostos sobre societats, eliminant-ne deduccions i bonificacions ( 5.350 M. d’e previstos), que poden perjudicar l’exportació + una amnistia fiscal, gravant el 10% del capital blanquejat espera sumar 2.500 M e + una pujadeta a l’impost especial de tabacs es preveu en 150 M. d’e i en 214 a taxes jurisdiccionals. Malgrat la pressió europea, encara no puja l’IVA.

En la distribució per capítols de despesa, aquelles congelació de sous de funcionaris i augment dels que s’han jubilat suposen que les despeses de personal siguin + 0,7%. Les pensions creixen un 3,2 (rebent-ne el 37,1% de la despesa total); figuren com a transferències corrents, les quals pugen el 2,8% (inclou també l’assegurança d’atur que paradoxalment baixa – 5,5% la partida). Com a conseqüència, la despesa corrent de l’Estat puja un 2,5; guanyant-se qualificatius de “miratge d’austeritat”... amb el correlatiu càstig dels “mercats”...

Evidentment han pujar en relació al darrer pressupost de ZP les despeses financeres (+5,3%) i els passius financers (+7,5%). Si volem tenir una dada de la magnitud del pagament d’intessessos del deute públic, comparem els seus 28.848 M d’e pressupostats amb els 28.503 destinats a cobrir els aturats. Tràgica simetria, certament...

Dins de politiques de despesa, la classificació de retallades significatives és aquesta:

1. com a fre a la recuperació: infraestructures (-22,1)*, I+D civil (-25,6) i militar (-24,9), indústria i energia (-32,3), comerç i turisme i pimes (-22,5); només el sector primari (-0,8) i les subvencions al transport (-0,3) resten immunes.
2. en despesa social, el foment de la feina baixa - 21,3; xifra semblant a la d’educació ( -11,6 a ajuts a l’estudi; reducció o eliminació de cooperació amb CCAA** en ordinadors i llars d’infants. Ep! l’educació compensatòria puja el 142%!)
3. el ministeri de defensa baixa – 8,8; sanitat, - 6,8 i seguretat ciutadana – 0,6.

En les delicades / transcendentals transferències a les CCAA per bé que pugen el 9,7%, els fons per a polítiques concretes es retallen a – 44,2%. 7,27 M. dels 27,7 pressupostats corresponen a deutes de la liquidació de 2010 – de bestretes massa pessimistes. Aquell – 44,2% es detalla en – 60,1% per a educació**, 54,4 per a feina, 50 per a I+D, 27,8 per a sanitat.

Les inversions regionalitzables en infraestructures* públiques baixen – 24,2. En la classificació la més perjudicada és Catalunya: passa del 15,2% del total el 2011 al 11,1 – quan l’Estatut marca el 18,6, el pes català dinsel PIB espanyol. Total: - 44,9 interanual: de 2.548 M d’e a 1.403 M.

Per ordre de volum de despesa hem de situar primer Andalusia (14,6% del total), Galiza (13,4 / + 9,5), Castella i Lleó (12,5), Catalunya (11,1), Madrid (10), País Valencià (7,9). Al País Basc puja el 17,4%.

Dóna gust de llegir... al País

L’equip de Metroscopia (Toharia, Fernández i Lobera) ens proposa aquests comportaments electorals a les dues darreres andaluses:

1. en el cas del PSOE, ¿quina ha estat la sort dels 2,2 M de vots que assolí el 2008? La major part (1,5 M) han tornat a optar per les seves sigles, la qual cosa manifesta una fidelitat de vot del 70%, 10-15 punts superior a l’estimada per les enquestes. En aquesta reanimada fidelitat de vot radica la clau de les eleccions: la mobilització a darrera hora d’un apreciable contingent de votant socialista, ocult o dubtós durant setmanes, ha impedit l’ensulsiada que els sondeigs havien detectat i que haurien obert el camí a la majoria absoluta del PP. Uns 120 mil vots abans socialistes han passat ara a IU i altres 90 mil poden haver engreixat UPyD i algun altre partit. Els boi 400 mil vots socialistes restants, fins a completar els originals 2,2 M. de 2008, haurien optat en aquesta ocasió per l’abstenció, ja que sembla molt improbable que, a diferència de les passades generals de novembre, s’hagi trasvassat, en magnitud perceptible al PP.
2. en el cas del PP, destaca el 90% de fidelitat dels 1,7 M assolits el 2008. Però, uns 150 mil votants populars de 2008 ara han optat per l’abstenció.
3. En el cas d’IU, als seus 317 mil votants de 2008 s’hi ha sumat aquells 120 mil que fa quatre anys van votar el PSOE, completant els 400 mil vots assolits. Un resultat, en percentatge (11,35) clarament millor que el 2008 però que no arriba al 12% de 1990, l’anterior vegada d’andaluses en solitari.

Javier Pérez Royo a “Rectificación pactada”: “En la meva opinió, el Govern presidit per Mariano rajoy ha sigut notablement imprudent en els seus primers 100 dies. Ha donat per suposat que el desastre electoral del PSOE i el que entenia que era una debilitat extraordinària dels sindicats li deixaven els mans lliures per a prendre decisions, convençut que la societat espanyola havia de fer-les seves davant l’absència de qualsevol d’altres amb credibilitat.

Després del resultat electoral a Astúries i, sobre tot, a Andalusia el passat diumenge i de la vaga general i, sobre tot, de les manifestacions del passat dijous, sembla clar que el Govern ha errat en la seva apreciació. Més que un vot de confiança a l’esquerra política i sindical demostren un vot de censura al Govern, que per tant no té una majoria social darrera l’acció de Govern. El rebuig ha estat inequívoc.

La rectificació s’imposa. Entre altes coses, perquè la situació segueix sent tan difícil que no hi ha majoria parlamentària que pugui afrontar-la per sí mateixa. La distribució dels greuges ha de ser pactada. Pactada de debò i entre tots”

La Vila dels altafullencs sociables i patriotes

Per 7 vots favorables (AA + SI + CiU) i dos en contra (PP) el Ple aprova l’adhesió d’Altafulla a l’Associació de Municipis per la Independència. Ideal no es presentà al Ple, potser perquè ja som en tram de temporada turística.

Diumenge de passió als castells i el futbol altafullencs. Sense rams de victòries: actuació de sis de gamma alta amb pilar de cinc final a la Martí Royo; on el Xicots de VFP en el seu 30è aniversari exhibeixen el seu millor inici de temporada (4 de set amb l’agulla; gran 5 de set, 3 de 7) amb una colla molt feminitzada (la cap de colla, Aina Mallol, compartint pis de terços al 5 amb les germanes Mireia i Ariadna Mata. Els de sant Pere i sant Pau viuen una perillosa caiguda de dues canalles després de coronar el 4 de set. Només dos balcons dels veïns de la plaça s’obren al seguiment de la Diada...

Un humiliant arbitratge ens pren els 3 punt en el duel contra el Nàstic C / Pobla de Mafumet B. Pol (Inglès) torna dir-se gol, però li anul·len el segon – de cop de cap fantàstic. Abans, una planxa dels visitants culmina amb seu gol de la victòria a porteria buida. Gran fraternitat entre camises castelleres i afició futbolera en el partit de tarda al Joan Pijuan.

Hem demanat a la regidora de Medi Ambient que estiri les orelles a les germanes Caminal per la incúria en la conservació de les palmeres del seu històric jardí al c) de Mar 6.