El pressupost
estatal presentat pel PP representa un ajustament de 27.300 M d’e:
el 45% en pujada d’ingressos, n’espera recaptar 12.314
M d’e més; n’estalvia 13.406 M (- 16,9%) de despesa dels
Ministeris. L’objectiu és passar del -5,1 al – 3,5 de dèficit
de l’Administració central ( -5,3 total, amb el -1,5 de les CCAA i
els – 0,3 dels Ajuntaments). Congelades
pensions, sous de funcionaris (baixats el 5% per ZP i ara per Mas) i
prestacions a l’atur.
A les pujades / gravàmens de final
d’any passat ( 4.100 M d’e. previstos en IRPF), s’hi afegeixen
8.214 M.d’e: augments a impostos sobre societats, eliminant-ne
deduccions i bonificacions ( 5.350 M. d’e previstos), que poden
perjudicar l’exportació + una amnistia fiscal, gravant el 10% del
capital blanquejat espera sumar 2.500 M e + una pujadeta a l’impost
especial de tabacs es preveu en 150 M. d’e i en 214 a taxes
jurisdiccionals. Malgrat la pressió europea, encara no puja l’IVA.
En la distribució per capítols de
despesa, aquelles congelació de sous de funcionaris i augment dels
que s’han jubilat suposen que les despeses de personal siguin +
0,7%. Les pensions creixen un 3,2 (rebent-ne el 37,1% de la despesa
total); figuren com a transferències corrents, les quals pugen el
2,8% (inclou també l’assegurança d’atur que paradoxalment baixa
– 5,5% la partida). Com a conseqüència, la
despesa corrent de l’Estat puja un 2,5; guanyant-se qualificatius
de “miratge d’austeritat”... amb el correlatiu càstig dels
“mercats”...
Evidentment han pujar en relació al
darrer pressupost de ZP les despeses financeres (+5,3%) i els passius
financers (+7,5%). Si volem tenir una dada
de la magnitud del pagament d’intessessos del deute públic,
comparem els seus 28.848 M d’e pressupostats amb els 28.503
destinats a cobrir els aturats. Tràgica simetria, certament...
Dins de politiques de despesa, la
classificació de retallades significatives és aquesta:
- com a fre a la recuperació: infraestructures (-22,1)*, I+D civil (-25,6) i militar (-24,9), indústria i energia (-32,3), comerç i turisme i pimes (-22,5); només el sector primari (-0,8) i les subvencions al transport (-0,3) resten immunes.
- en despesa social, el foment de la feina baixa - 21,3; xifra semblant a la d’educació ( -11,6 a ajuts a l’estudi; reducció o eliminació de cooperació amb CCAA** en ordinadors i llars d’infants. Ep! l’educació compensatòria puja el 142%!)
- el ministeri de defensa baixa – 8,8; sanitat, - 6,8 i seguretat ciutadana – 0,6.
En les delicades /
transcendentals transferències a les CCAA per bé que pugen el 9,7%,
els fons per a polítiques concretes es retallen a – 44,2%. 7,27 M.
dels 27,7 pressupostats corresponen a deutes de la liquidació de
2010 – de bestretes massa pessimistes. Aquell – 44,2% es detalla
en – 60,1% per a educació**, 54,4 per a feina, 50 per a I+D, 27,8
per a sanitat.
Les
inversions regionalitzables en infraestructures* públiques baixen –
24,2. En la classificació la més perjudicada és Catalunya: passa
del 15,2% del total el 2011 al 11,1 – quan l’Estatut marca el
18,6, el pes català dinsel PIB espanyol. Total: - 44,9 interanual:
de 2.548 M d’e a 1.403 M.
Per ordre de volum
de despesa hem de situar primer Andalusia (14,6% del total), Galiza
(13,4 / + 9,5), Castella i Lleó (12,5), Catalunya (11,1), Madrid
(10), País Valencià (7,9). Al País Basc puja el 17,4%.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.