Dóna gust de llegir... al País

L’equip de Metroscopia (Toharia, Fernández i Lobera) ens proposa aquests comportaments electorals a les dues darreres andaluses:

1. en el cas del PSOE, ¿quina ha estat la sort dels 2,2 M de vots que assolí el 2008? La major part (1,5 M) han tornat a optar per les seves sigles, la qual cosa manifesta una fidelitat de vot del 70%, 10-15 punts superior a l’estimada per les enquestes. En aquesta reanimada fidelitat de vot radica la clau de les eleccions: la mobilització a darrera hora d’un apreciable contingent de votant socialista, ocult o dubtós durant setmanes, ha impedit l’ensulsiada que els sondeigs havien detectat i que haurien obert el camí a la majoria absoluta del PP. Uns 120 mil vots abans socialistes han passat ara a IU i altres 90 mil poden haver engreixat UPyD i algun altre partit. Els boi 400 mil vots socialistes restants, fins a completar els originals 2,2 M. de 2008, haurien optat en aquesta ocasió per l’abstenció, ja que sembla molt improbable que, a diferència de les passades generals de novembre, s’hagi trasvassat, en magnitud perceptible al PP.
2. en el cas del PP, destaca el 90% de fidelitat dels 1,7 M assolits el 2008. Però, uns 150 mil votants populars de 2008 ara han optat per l’abstenció.
3. En el cas d’IU, als seus 317 mil votants de 2008 s’hi ha sumat aquells 120 mil que fa quatre anys van votar el PSOE, completant els 400 mil vots assolits. Un resultat, en percentatge (11,35) clarament millor que el 2008 però que no arriba al 12% de 1990, l’anterior vegada d’andaluses en solitari.

Javier Pérez Royo a “Rectificación pactada”: “En la meva opinió, el Govern presidit per Mariano rajoy ha sigut notablement imprudent en els seus primers 100 dies. Ha donat per suposat que el desastre electoral del PSOE i el que entenia que era una debilitat extraordinària dels sindicats li deixaven els mans lliures per a prendre decisions, convençut que la societat espanyola havia de fer-les seves davant l’absència de qualsevol d’altres amb credibilitat.

Després del resultat electoral a Astúries i, sobre tot, a Andalusia el passat diumenge i de la vaga general i, sobre tot, de les manifestacions del passat dijous, sembla clar que el Govern ha errat en la seva apreciació. Més que un vot de confiança a l’esquerra política i sindical demostren un vot de censura al Govern, que per tant no té una majoria social darrera l’acció de Govern. El rebuig ha estat inequívoc.

La rectificació s’imposa. Entre altes coses, perquè la situació segueix sent tan difícil que no hi ha majoria parlamentària que pugui afrontar-la per sí mateixa. La distribució dels greuges ha de ser pactada. Pactada de debò i entre tots”