Altafulla amb tota la il·lusió

31/5/10

0 comentaris
La periodista d'antena 3 Rosa Villacastín regala "El poder de las caricias" del pediatre Adolfo Gómez Papí a la dona embarassada del fill de Tita Cervera.

"Botellón" columna memorable de Manuel Vicent: "La gente común y tributable, que brega cada día por salir adelante, se siente humillada por la conducta de ciertos políticos, a los que han votado para que solucionen los problemas y no para que los creen.
Supongo que algún diputado o senador, que participa en las refriegas de arrieros en las Cortes, tendrá algún hijo adolescente con la cabeza erizada de púas mojadas, que pretende ir el sábado a la fiesta del botellón, de donde regresa siempre borracho.
Ignoro qué razones puede esgrimir este político para que su hijo se quede en casa a preparar el examen de matemáticas en lugar de de beber y hacer el gamberro en medio de la calle, si él mismo se convierte en un botellón las sesiones del Congreso o del Senado.
Durante el almuerzo este vástago descubre a su querido papá en el telediario insultando como un poseso a los políticos de otra bancada y no comprende que en ese momento, sentado a su lado a la mesa le reprenda duramente porque hace un poco de ruido al sorber la sopa con fideos.
Para excusarse de su propia bajeza puede que este diputado o senador le cuente a su hijo que en el Parlamento del Reino Unido las grescas entre adversarios son todavía peores. Cualquiera que haya oído esta razón debe saber que es falsa.
Los debates en cualquier Parlamento anglosajón pueden ser duros, incluso broncos, pero las invectivas personales van siempre cargadas de inteligencia, humor e ironía".
Així ha de ser considerada la comparació del nostre regidor com a "Guliver als país dels lil·liputencs i lil·liputenques": referida a la seva situació quan polemitza apassionadament al Ple, i algun membre del Ple o del públic en demanen - a crits - a l'alcalde que l'expulsi.


Francesc Valls, a l'homilia del País-Catalunya glossa els "Pretorianos de alcantarilla":
" La vida dels vells i nous pretorians són paral·leles. Els integrants d'aquestes cohorts romanes cobraven el doble que altres soldats i gaudien de nombrosos privilegis. Els moderns pretorians també
. Luís García Sáez. Luigi; Bartomeu Muñoz; Macià Alavedra, i Lluís Prenafeta han rebut bones comissions - algunes legalment - i han gaudit de privilegis. I com els seus ancestres, viuen sotmesos a temptacions. A l'escalf del poder, com els guàrdies imperials d'Heliogàbal, acaben transgredin la legalitat que els ha estès la mà. Més de 32 milions d'euros en plusvàlues han deixat de rebre els ajuntaments de santa Coloma de Gramanet, Badalona i sant Andreu de Llavaneres mercès a les habilitats dels pretorians comissionistes. Són prepotents, tenen un bon cercle de contactes i coneixen ressorts del poder, de fet viuen a les "clavegueres del poder, que és on es fa la política", recordava Alavedra en una conversa registrada per la Guardia Civil i que forma part del sumari del cas Pretoria.
A Catalunya, des de la fi del franquisme, estar a la vora del poder passa per dues grans famílies polítiques: CiU i PSC. Els primers han administrat la Catalunya ancestral i els segons la nova, articulada sobre l'àrea metropolitana de BCN. Els pretorians, que han tractat d'extendre els seus tentacles corruptes en exemplar divisió social del treball, són excrecències del poder sociovergent*. Des de CiU, per la familiaritat d'alguns dirigents amb els negocis, han vist excés de zel en la fiscalització d'activitats. El PSC ha volgut ser exemplaritzant. L'honestetat, aquest valor que l'esquerra branda com a prova de superioritat moral sobre la dreta, resta malmesa. (...)
Pot ser que la premsa es precipiti sense que s'hagi dictat sentència, però també és un dels mecanismes crítics i de control, envers el corporativisme que s'instal·la als partits i en llurs poders. (...) Ens congratulem que la corrupció pretoriana no hagi esquitxat l'emperador ni els seus pròxims. El president de la Generalitat ha superat amb nota la prova, i també el cap de l'oposició Artur Mas. Informar no debilita la democràcia, sinó que senzillament assenyala d'on coixeja.



(el nostre regidor va encunyar l'expressió més eufònica / irònica "sociatergent" al setmanari El 3 de Vuit fa més vint anys)

30/5/10

0 comentaris
Reguitzell de modificacions de crèdit, notificats o aprovats pel Ple de maig: incorporats els 786.827 e. de romanent de tresoreria afectats a despeses finalistes. Spuch torna a trencar puntualment la solidaritat dins el Govern; Oposició de geometria variable, on el passat (AUPA) i el que ja no serà (AA/ABG) no van donar suport a cap aplicació de romanent en millores municipals.

Les que en fan la 3, 4, 5 i 7 s'expressen en decrets d'alcaldia.

Pel nº 3/ 2010, resten incorporat els crèdits obligatoris cadascun d'ells finançats amb romanent per a despeses de caràcter finalista:

Urbanització de la zona educativa: 147.660 e. de despesa compromesa. No executada el 2009.

Centre de Dia: 159.367 e. + 15.610 e. no compromesos en despesa. Descartada l'obra!

Vial posterior del Palau d'Esports: 59.014 e. no compromesos.

Pla de voreres: 4.479 e. no compromesos en tancar l'exercici de 2009. Executats durant el 2009: 28.520 e. pendents de pagament.

Ressalts Marquès de Tamarit: 47.780 e. també no compromesos. Al pressupost liquidat, el concepte diu litralment: "rebaix ressalts Marquès de Tamarit". Resten per comptabilitzar a l'exercici de 2010 tan les obres dels tres nefastos nous ressalts a la baixada de Ca Rigalt i entrada a la Robert (cedint a les pressions del propietari del xalet adossat al vial) com les insuficients suavitzacions a tres dels primers venint del Buffet / Caprabo. Però el regidor de via pública prefereix fiscalitzar les competències del nostre regidor abans que fer pactades i transparents els pròpies.

Crítica que també hem de fer als 40.268 e. no compromesos en la seguretat del Casal de la Violeta; executats i pagats durant el 2009: 17.091 e. + 1.437 e. d'adequació residuals

Centre d'Entitats: 139.577 e., amb 70.899 de compromesos + per al projecte i direcció: 49.138 e., compromesos 37.489 e; pagats l'any 2009: 33.331 e.

Del projecte de la non nata Biblioteca resten 844 e. ja que n'hem reconegut 43.816 e. - pendents de pagar a final d'exercici.

La nº 4 / 2010 traspassa 12 mil del 37 mil de treballs del Poliesportiu per als nous equipaments del gimnàs, tan dinamitzat des de la gestió municipal directe amb el regidor Manel Ciércoles.

El nº5 incorpora els pagaments de les famílies de l'Escola de Música per la sortida d'intercanvi a Santander: 4.152 e.

Finalment, el decret d'alcaldia de la modificació de crèdit 7/ 2010 incorpora la subvenció de la Diputació de 2.200 e. per a l'emissora municipal 107.4 fm

Presentades a l'aprovació del Ple les nº 6, 8 i 9 aplicant romanent de tresoreria heretat de 2009: 11 mil + 3 mil + 107 mil euros.

Per la 6ª sumem 5 mil e. als 22 mil previstos a la partida destinada al Consorci per a la Competitivitat turística Tarraco Romana i afegim 6 mil als mil per a dependències municipals per tal de destinar-ne 1.932 e. a la compra de cadires molt més còmodes per a la planta noble i també 2.066 e. per muntar un video fix a la sala de Plens. Va caler el vot de qualitat de l'alcalde per a l'aprovació ja que Spuch, tal i com ja havia fet a la comissió d'hisenda, hi votà en contra.

Per la 8ª suplementem la partida d'atencions protocolàries d'Alcaldia amb 3 mil euros a sumar als 4.500 e. previstos per tal de pagar (amb reconeixement extrajudicial) les dues factures de l'Hotel san Martín de le'stada de l'intercanvi de Roviano: dinar 2.100 e. + allotjaments 1.110 e. També uns escaigs: 729 e. en productes de neteja i 172 e. a regal i Paper per a la biblioteca. Govern en bloc, ara sí, a favor i oposició en contra.

La modificació de crèdit nº 9 suposarà una transcendental decisió de política laboral que enorgulleix el Govern i n'esperem suports externs donat que completa la plantilla laboral (mesura anticrisi i de millora de serveis). Ara lloem el regidor de serveis per:

instituir una brigada d'intervenció ràpida, reordenant el personal existent, destinant-ne dues persones de la brigada compensant els nous horaris amb un plus mensual de 300 e. bruts. Total de 5 mil e. anuals.

Substituint les dues baixes mèdiques cròniques i l'estada de dos agents a l'escola de Policia: un agent de policia interí, per 15 mil e. de repercussió pressupostària.

Contractar 8 persones de la borsa d'atur durant els tres mesos d'estiu i a dedicació del 32 % de jornada per valor de 1.500 e. per treballador tan parcialment incorporat.

En reincorporar-se Lolo Pinto a la brigada el fins ara substitut seu veu consolidada la seva plaça reconeixent la seva qualitat laboral. Una repercussió anual de 20 mil e.

També podem contractar la segona meitat de l'any del tècnic informàtic (+ 5 mil e.) i durant juliol i agost a 5 hores diàries un reforç a l'àrea d'alcaldia.

El personal contractat per a la gestió directa municipal del Poliesportiu finalment té partida anual de 48 mil e. per a dues funcions: bidell i tècnic.

El projecte suma 107 mil e: 67 mil en retribucions de personal laboral temporal + 12 mil, de funcionariat + 28 mil de quotes socials.

Va ser retirat del Ple perquè primer caldrà fer la modificació de crèdit de les partides de personal afectades per l'ajustament pressupostari europeista del govern de ZP ( 169 vots, amb el suport abstencionista de CiU + CC). Al finançament d'aquests 107 mil e. aplicarem l'estalvi obligat i injust, perquè nosaltres ja vam fer el PEF que congelava plantilles i pràcticament sous.



Només AA/ABG s'oposa al reglament regulador del Drets i Deures derivats de la utilització del centre d'entitats. Serè perquè no els poden controlar o subsumir en el "Consell de Participació".

Al seu preàmbul afirma:"S'establirà un conveni específic de cessió d'ús amb cada entitat sobre plànols i horaris". Hem proposat una presència mixta govern+oposició en l'elaboració per a cada entitat, que hi torna (Ateneu de Dones, Penya Ciclista) o hi accedirà.

L'article primer n'enumera els drets: 1) als espais comuns (serveis, ascensor, escales, vestíbul, alarmes, interfons, timbre; sales: el 1/3 de la polivalent de la planta baixa i la sala de juntes del primer pis. 2) a la cessió d'ús dels espais propis de cada entitat, segons conveni. 3) a l'ús de mobiliari mínim (taula, cadires i armaris) en sala compartida o pròpia. 4) al manteniment municipal de l'edifici i instal•lacions i als consums d'energia i aigua. 5) a contenidors de triatge en zona comú exterior, propi d'edifici verd.

L'article segon en regula els deures: 1) Cada entitat es fa responsable dels claus i del mobiliari propi o compartit. 2) Cada entitat, en acabar les seves activitats, ho deixarà tot en perfecte estat, tant els espais específics com els comuns (serveis, ascensor, escales, vestíbul) i també els exteriors, si s'escau, ja que el parc del Comunidor és un espai públic i medioambiental a conservar dins al riquesa del nostre territori. 3) cada entitat tindrà cura del reciclatge de les seves deixalles per tal d'assolir la fita medioambiental d'edifici verd. 4) En cap cas, cap entitat pot fer modificacions de les seves instal•lacions i de l'edifici. 5) Cada entitat es compromet a l'ús regular dels espais. En cas d'inactivitat o dissolució, l'Ajuntament d'Altafulla podrà rescindir unilateralment el conveni. També el continuat mal ús o la contaminació acústica greu amb consequències per al veinatge. 6) De cap manera una entitat por cedir-ne a una altra els espais muncipals.

La disposició final adverteix que entrarà en vigor passats 15 dies hàbils comptats a partir del dia després de la publicació de l'aprovació definitiva al BOPT.

L'oposició demana al Govern que deixi de cobrar quan aprova al Ple rebaixar-se les remuneracions el 5%. El nostre regidor defensa el dret a cobrar pel deure de la dedicació com una lògica de la democràcia consolidada i compara la situació de l'actual alcalde (que cobra a l'Ajuntament la diferència que ha deixat de cobrar al seu treball durant els hores del matí de dedicació municipal) amb la de dos alcaldes a qui el seu càrrec ha afavorit en la cartera de clients de les seves respectives administracions de finques. La intervenció aixecà ampolles... entre el sector d'AUPA del públic.

Tema encara tabú, el del dret a la remuneració per la dedicació al Govern, que encetà un foc creuat d'intervencions.

Fonxo Blanc: "quan demaneu que m'expulsin del ple per ser un polemista apassionat em sento un Guliver en un món de lil•liputencs i lil•liputenques.
Lil•liputencs i lil•liputenques sou els qui demaneu que m'expulsin, demostrant un sentit de la democràcia que no comparteixo. Us penseu que sóc una diana fàcil en sóc la més forta del Ple".



L'alcalde J.M.Gené tingué un final de punt final d'ordre el dia visiblement alterat per l'ambient generat. Al torn del públic, la que va d'alcaldessa paral•lela com a membre d'AA/ABG coordinadora del "Consell de Participació" acusà el nostre regidor com a principal causant del mal moment i suggerí que potser que alguna vegada l'expulsés del Ple (criteri que també sovinteja en el representant d'ERC i naturalment en la incisa d'AUPA). Finalment, quan pogué replicar-la en nostre regidor sentencia amb tot el sarcasme la intervenció que reproduïm.

0 comentaris
Joan Tapia al seu Mirador del Periódico ens proposa "Zapatero en surt viu, però apallissat" del Ple al Congrés de dijous 27 de maig.




El pla d'austeritat, no gaire diferent de l'alguns altres països de la UE, es va provar ahir per la mínima. Gràcies a l'abstenció de CiU. ¿Què implica per al futur? Primer, que ZP en surt viu, però molt apallissat, d'una prova terrible.

Ha estat temerari per partida doble: per voler governar sense majoria en plena crisi econòmica, picant de l'esquerra o del nacionalisme centrista; i per haver valorat excessivament la fortalesa de la nostra economia. Creure que la baixa ratio del deute públic / PIB (64,9% respecte al 78,8% d'Alemanya aquesta any) era més decisiva que el dèficit públic anual (11,2% contra l amitjana del 6% de la zona euro).

Però aquest optimisme, keynesià i socialdemòcrata, ha estat sacsejat per la crisi de l'euro i la desconfiança del mercat en el deute sobirà.

I ha hagut de recórrer a les retallades. El keynesianisme en un sol país és impossible. Ara ha sabut rectificar. Si ho explica bé (sense màrqueting ximple), si posa més Rubalcabes al Govern i si sap trobar aliats es pot mantenir viu. Si no, sucumbirà amb els pressupostos del 2011. El ZP somiador (l'èxit de la Roja indica que vam superar Itàlia i França) s'ha mort. ¿Pot fer una política de rigor?

És la seva última oportunitat. I amb els sindicats ha d'aconseguir, com a mínim, un desacord pactat. Té al darrere l'FMI, l'OCDE, els governs europeus i una certa comprensió de la opinió pública. L'enquesta d'aquest diari diu que el 50,2% no aprova les mesures, però que el 58,2% les considera inevitables.

El líder del PP tampoc se'n surt bé. Quasi arrossega per terra ZP. Boi. I a costa de mantenir tesis molt contraries de les dels polítics de centredreta de la UE. i de tornar a demostrar que prioritza la destrucció de l'adversari. A més, flota en l'ambient la sensació que, al límit, CiU i el PNB (o entorn pacífic) han salvat ZP. Rajoy va a tornar pecar ahir de rondinaire de províncies.

J.A.Duran i Lleida va ser el rei del mambo. Va fer el discurs que tocava a Rajoy, va donar satisfacció al seu electorat, i atota la ciutadania, que l'últim que vol és que els coses vagin malament. Va ser intel•ligent malgrat que una mica oportunista.

25/5/10

0 comentaris
Dissabte 29 de maig, a 2/4 de 8, a la Sala de Plens, projecció de "ÉL" de Luis Buñuel (1951) comentada pel psiquiatra convilatà Fdo Barreneche. La pel·lícula és inspirada en la novel·la de la canària/veneçola Mercedes Pino, on descriu la seva relació amb el primer marit, un gelós paranoic - tret que el propi Buñuel confessa de prou autobiogràfic...


L'exposició d'exlibris d'Antoni Gelabert (1911- 1980) a la sala Marquès de Tamarit / Cercle Artístic i el monografic nº 44 dels Exlibristes de Catalunya recuperen la vàlua artística d'un home de cultura fonamental a finals dels 60's a Altafulla: a redós de la parròquia també estrenà dues peces teatrals: La Xoxeta (1967) i Els Pastorets (1968). Al fòrum fundà un grup de xilògrafs altafullencs, que continuà Albert Boronat amb les seves nadales.


Amb gols de Romera i Nico l'Altafulla manté la categoria a 2ª regional. 70 altafullencs vam animar-los esperonats pel lideratge apassionat del nostre Pau-Puyol. Felicitacions (crítiques) a la direcció tècnica i enhorabona (completa) a la directiva presidida per Ignasi Marquès.
Dels futbolers històrics altafullencs hi eren Xus Mata i Martí Inglés; de socarrel, Pep Bordes i els nostre regidor. Els familiars de Juanjo, Eloi i el fonamental David Casas (a)Pollo. I el gruix, la colla de joves entorn del Tapa-Tapa (començant per la sireneta Marina Plana) aglevats per l'esmentada força de la natura, que donà la centrada del gran primer toc de Nico. Sempre ha fet costat als colors del futbol altafullenc, el qui juga al màxim nivell (a 1ª regional, amb el Cambrils) Àlex Cañas-Torres / Robert Redfort acompanyat de Monica Bellucci / Úrsula...
Acabem la temporada al camp del ja ascendit Calafell.
En declaracions a la 107.4 FM, el nostre regidor reclamà el camp de gespa per redreçar definitivament el C.D.Altafulla, que ja té un relleu als veterans del primer equip (Jordi Araus, Jordi Castro, els reforçadors Juanjo i Pollo, l'exclòs Jansà) amb els consolidats Pau, Jordi Quixalós, Alberich, Eloi, Cristian i els emergents Georges i els encara juvenils (Pol, etc) havent de jugar enguany a la Torre.

Les fèmines del futbol sala altafullenc campìones del grup tarragoní de primera catalana. Podran jugar a divisió d'honor la temporada vinent.

Divendres a la sala de Plens vam presentar "El poder de las caricias" del nostre pediatre / company Adolfo Gómez Papí.
Com en cadascuna del seguit de presentacions, sempre algun nadó / mare entre els assistents. La venda d'exemplars, amb la corresponent dedicatòria, correspongué a l'altafullenca Regal i Paper. Flanquejaven el Dr. Adolfo Gómez Papí, Ignacio l'esteta de Intangibles - molt implicat en el procés d'elaboració del llibre - i el nostre regidor. Entre els assistents, el regidor amic / company a Joan XXIII Juan Spuch; un ressuscitat Jano Francino, joveníssim pare; el catedràtic de l'IES de la Torre, Altemir, i una convilatana, Maritxell de la ronda autèntica revelació de la vetllada amb la claredat dels seus criteris: informàtica treballant des de casa mentre cria simultànimanet amb tota la naturalitat - sense la separació de guarderia - la seva Jana.

L'església de Baix a Mar plena per escoltar el Concert d'Intercanvi entre Nous Rebrots i el saragossà Coro Musicalia.
Sota les icones de devoció mariana segons plàstica ortodoxa, l' ecumenisme també s'escaigué entre veïns diferents agermanant-se amb el seu propi art coral.
Dirigits per Marigel Mayoral, la quarentena de cantaires a redós de la Escuela Municipal de Música i Danza de Zaragoza, de gran nivell interpretant aquestes deu peces: La campana del puerto; Donna, donna - bellíssima; Il est bel et bon de P.Passereau, de G.Lorca Zorongo; A la fuente del olivo; Ay, aigüita de mi tierra; la tan sentimental Solamente una vez d'A.Lara; Naranjitay, i la tercera francesa: el joc de veus d'animalons Festin du jeudi gras d'A.Branchieri i de J.Bovet Fanfare de printemps.
Els nostres 7+20 cantaires se les van haver, a la segona part, amb un reeixit repertori també desenal: a les ja clàssiques, l'havanera Quan jo tenia pocs anys; l'esborranadora l'Emigrant de Vives/Mn.Cinto; l'emotiva Rosa de bardissa; l'himne de vibrant música i lletra tòpica Altafulla, van completar repertori amb Al Bosc ocult, anònim francès; Per tu jo cantaria de M.Meystre; Sense vent - una tradicional escandinava; la Primavera de R.Scumann; la tradicional anglesa El cant del rossinyol i en castellà, l'anònima del XVIè Tres morillas me enamoran ( en Jaén: Axa y Fátima y Marién...)
Un duet de cançons escenificà espectacularment els mancomunats cans: L'havanera La Gavina i de M.R.Roa la melancolia resignada de l'Atardecer Yaracuyano. El director del Nous Rebrots Daniel Català, incorportant-se a la migrada secció masculina dels nostres.
El propvinent 5 de juny s'escaurà la culminació de l'intercanvi, viatjant i cantant a Saragossa.
0 comentaris
T.G.Ash compara les forces emocionals fundacionals de l'europeisme amb els actuals arguments de només tipus racional:
"A partir de 1945, durant més de 50 anys, s'escaigueren cinc gran forces que impulsaren el projecte europeu. Eren les següents: (1) el record de la guerra, un record personal molt inspirador que es perllongà fins la generació de Helmut Khol i François Mitterrand; (2) l'amenaça soviètica contra Europa occidental y el desig dels pobles del centre i l'est d'Europa d'escapar del domini soviètic vers la llibertat i la seguretat; (3) el suport nordamericà a la integració europea, com a reacció a aquella amenaça soviètica; (4) la República Federal d'Alemanya que volia rehabilitar-se després del nazisme dins la família europea i obtenir el suport dels seus socis europeus a la unificació alemanya; i (5) França, amb la seva doble ambició: d'una Europa forta però dirigida per ella mateixos. Aquestes cinc forces estan avui desaparegudes o enormement debilitades.
A canvi, tenim una sèrie de nous arguments per a justificar el projecte. En són el reptes d'abast mundial - com el canvi climàtic i el sistema financer globalitzat - que tenen repercussions cada cop més directes en les vides dels nostres ciutadans i l'aparició de noves grans potències d'un nou món multipolar.
En un món de gegants és útil ser un d'ells, Però un argument, un fonament intel·lectual, no és el mateix que una força impulsora emocional, basada en l'experiència personal directa i el sentiment d'una amenaça imminent. A l'Europa d'avui no tenim aquests motivadors"

Segona gran fita reformadora interna d'Obama: El Senat aprova per 59 a 39 la major reordenació de Wall Street en 70 anys: nova xarxa de protecció contra els riscos de la inversió: intenta corregir els problemes que han abocat a l'actual crisi: les agències reguladores podran liquidar una companyia en riscos creixents sense necessitat de diners públics; controlaran els fluxos de crèdit per evitar noves bombolles immobiliàries; mai més bonus milionaris per a empreses en mala posicíó o risc de fallida; més vigilància a asseguradores i agències de ratting financer.


Enric Juliana a "Aires de huelga general" ens analitza magistralment els antecedents i conseqüents de l'actual conjuntura política tan carregada de mals presagis probables:
"És fals que ZP s'assabentés tard i malament de la crisi. L'estiu de 2007, l'economista David Taguas, llavors director de l'Oficina Econòmica de la Moncloa, l'advertí de la presència de nuvolots molt inquietants a Navacerrada.
ZP es decantà per l'optimisme antropològic, és a dir, per l'obstinada negació de la paraula crisi, per al menys quatre motius: per a evitar que el discurs negatiu sobre l'economia segrestés el debat electoral d'aleshores; per a insuflar vida a la marca ZP (el líder somrient que sintonitza amb la bonhomia de la gent senzilla, sempre menys pessimista que les elits); per a protegir la banca i les caixes d'estalvis de l'onada prematura de pànic que disparés la morositat (el banquer Emilio Botín li ho agraí, el setembre de 2008, amb una declaració pública de suport), i - quarta - per a mantenir dempeus la conjunció PSOE-UGT, columna vertebral del Govern d'Espanya els darrers sis anys". (Val a dir que pensem que l'ordre dels raonaments més aviat fou a l'inrevés: PSOE-UGT, finances, marca ZP, càlcul electoral: perquè tenim un Presidente "estadista" no un "tacticista" presidentet com Montilla)
Una dada és fonamental per a entendre la vaga general que s'acosta. Estem a un any de les eleccions sindicals. UGT i CCOO, es disputen l'hegemonia i les quotes de participació en l'entremat institucional. Voten fàbriques i oficines. Milers d'actes electorals, organitzades en onades successives, tindran el seu clímax a la tardor. Abans de l'ajustament d'urgència ordenat a ZP pel Directori Europeu (sotjats atentament per Barack Obama i el PCXinès), UGT encapcelava el nombre de delegats. Des de fa una setmana n'ha variat la tendència. Un sector del sindicat socialista ja ha comunicat a Méndez que no vol veure's abocat al penya-segat. La data de la vaga general pot ser fixada el dijous 27 de maig, dia de reunió dels comitès confederals d'ambdós sindicats.(...)
La pressa del calendari i la pauta de les eleccions sindicals sugereixen que la vaga serà convocada a la tardor. Una tardor difícil per als socialistes: malestars als carrers, eleccions catalanes i un pressupost de 2011 que pot acabar en batalla campal.
Aquest és l'horitzó. A curt termini, el Govern, en situació de soledat extrema, no tindrà greus problemes per a validar l'ajustament al Parlament. CiU, PNB i canaris s'abstindran. El PP dubta ara entre el no i l'abstenció. I té seriosos motius per a dubtar. El Directori Europeu observarà amb lupa aquesta votació. I el Directori Europeu (per aquest ordre: Alemanya, França, Benelux i nord d'Itàlia) és avui qui mana a Espanya".

Magister en Política Econòmica Anton Costas valora el sentit de l'Austeritat i sobretot els tres factors que permetran que la política d'austeritat "corregeixi a curt termini el desequlibri fiscal i assenti les bases d'una etapa nova de creixement". A "Para que la economía vuelva a funcionar" a les sípies Negocios del País dominical:

"Tinc la impressió que algunes persones veuen l'austeritat com si fos un cilici necessari per a disciplinar les passions consumistes del més dèbils. En aquesta visió, l'austeritat funcionaria com a senyal de "valentia" d'un líder polític per a sotmetre els seus ciutadans a "sang, suor i llàgrimes" al marge de la seva major o menor eficàcia econòmica.
Des d'aquesta darrera perspectiva són tres el factors que determinen l'èxit de les mesures d'austeritat: (f1) el grau de "comprensió" que la població tingui de la "necessitat" de les mesures, així com - sobretot - la "percepció" entorn de la "justícia" al repartiment de la factura de la crisi. La teoria de la política econòmica democràtica és concluent: mesures percebudes com a injustes acaben aguditzant els problemes socials i polítics i a més no tenen cap eficàcia econòmica.
Les mesures anunciades fins ara per ZP no mereixen encara la comprensió per al conjunt de la societat, ni molt menys gaudeixen de la percepció d'equitat. Per a ningú amb un mínim sentit de l'honestitat intel·lectual pot atribuir-se als funcionaris i pensionistes la causa del dèficit. En són els damnificats.
Cal buscar un repartiment més equitatiu de la factura de la crisi: repartint millor i més eficaçment els retalls de despesa pública (McC). Augmentant la pressió fiscal sobre grups socials i econòmics que ara escapen a la fiscalitat (frau fiscal, econimia submergida i reforma del sistema tributari).

Tanmateix ningú no discuteix que cal pagar la factura. Cal evitar que la solució tan dolenta que la UE al cas grec - on sí que s'escau un problema del deute públic de pagament difícil - acabi contaminant-nos: resultant que deixin de lliurar-nos diners per al finançament del dèficit, empreses i banca; llavors, ens hauríem d'imaginar un retall de la despesa social en una quantia igual al dèficit públic (11% del PIB).
Preguntant-nos què portà els inversors a castigar el deute públic espanyol, no fou tant el seu gruix, relativament baix*, com les expectatives de creixement dolentes. Una economia que no creu no pot pagar els seus deutes, ni els públics ni els privats.
Sense creixement, l'austeritat és com pa per avui i fam per l'endemà. Per tant, el segon factor (f2) per a l'èxit d'una política d'austeritat n'és que vingui acompanyada d'una perspectiva certa de creixement i feina. Aquí el Govern encara ens ha d'explicar com s'ho farà.
L'estímul de creixement a curt termini emprat el 1992-94, el 1983-85 o el 1977-78 foren els devaluacions. Dins de l'euro no són possibles. Per estimular el creixement cal orientar-se a l'exportació. O exportem o malvivim. Solucionaria els dèficits comercial i també el públic - la propia austeritat i el sobreendeutament públic i privat deprimiran la demanda interna.
Ara bé, els esforços per exportar seran molt magres sense un tercer factor (f3): una política d'expansió de la demanda des de la UE, particularment des d'Alemanya. Altrament, el sistema representarà un camisa de força. L'austeritat sense creixement portaria a la misèria, el malestar social i al desordre polític.
Per tant, per tal que l'economia espanyola torni a funcionar necessita tant de sí mateixa com també de la UE.
Té l'economia espanyola l'entramat per a crèixer exportant? Sí: fins i tot dins el jou de l'euro i la pressió exportadora asiàtica, Espanya dins la OCDE, després d'Alemanya, és qui millor ha mantingut les seves quotes de mercats mundials, inclòs 2009. Aquesta és una bona notícia que cal rescabalar d'aquest sentiment creixent de fracasmania que ens envaeix.
Cal doncs millorar les prestacions de l'economia; deixant de fomentar una economia insostenible, estimulant indiscriminadament les inversions en obres públiques i subvencionant especulativament energies renovables. Es tracta de desplegar una nova política industrial estratègica, col·laborativa, productivista, favorable a l'exportació.
Fins ara totes les polítiques exitoses d'estabilització han anat acompanyades del foment del creixement i la feina. Així el 1959, en plena època autoritària; i ja amb democràcia amb els acords de la Moncloa de 1977, o el pla a mig termini de 1983. Aquest mix d'estabilitat i creixement és el bon camí.


Mesures contra la crisi aprovades pel Govern:
- estalvi de 6.800 milions d'euros en 2 anys, baixant el sous dels funcionaris una mitjana del 5% (progressiva i entre el 0,58-7%).
- estalvi de 1.530 milions d'euroscongelant el 2011 les pensions (tret de les no contributives i els mínimes)
- estalvi de 400 milions en dos anys, acabant el règim transitori de jubilació parcial.
- estalvi de 1.250 milions, suprimint el 2011 el xec per a nadons.
- estalvi de 1.300 milions en medicaments, racionalitzant-ne la despesa i aqequant-.neels envasos a la vida del tractament.
- estalvi de 300 milions suprimint la retroactivitat de les prestacions de dependència i fixant en 6 mesos la resolució de sol·licituds.
- als ajuntaments i CCAA: estalviar 1.200 milions.
- reducció en dos anys de la inversió pública en 6.045 milions.


(*) Aquest dèficit no fou causa, sinó conseqüència de la crisi. Provocada bàsicament per la dramàtica caiguda dels ingressos fiscals i, en menor mesura, per l'augment de despeses que el rescat bancari, el manteniment de la feina i les prestacions a l'atur han causat.






El sociòleg per Harvard J.L.Álvarez a la Cuarta pàgina del País de dilluns 17 de maig exposa "El asesinato político de ZP". Una lliçó de psicologia social i d'estratègia política memorable:

"La forma en què Zapatero anuncià les mesures anticrisis al Congrés tindrà greus conseqüències per a la seva persona política. El president no emmarcà emocionalment el seu canvi de polítiques bàsiques, confessió que era imprescindible donada la seva particular vinculació amb els seus electors. Restà mut respecte a qüestions que hauria d'haver contestat per a mantenir la seva identitat: ¿quan li ha costat anímicament prendre aquestes decisions? ¿amb qui pensava mentre els adoptava? ¿per qui i per què li feien mal?, ¿quina esperança dóna? , ¿ qui són els seus, els qui en definitiva li importen?, ¿on és la justícia?, ¿per què tractar igual tots els ciutadans quan tots no són iguals?, ¿ en què les seves mesures són diferents en temps i contingut de les que promulgaria Rajoy?. Al Congrés, Zapatero trencà la connexió personal amb els seus electors. El què i el com del seu discurs el podria haver transmès perfectament Campa, el secretari d'Estat d'Economia. Zapatero es despersonalitzà. I la despersonalització és un requisit previ a l'eliminació.
En el cas de Zapatero, el que els anglosaxons anomenen "character assassination" ja estava em marxa molt abans d'aquesta setmana, però s'accelera després del desastre de la seva intervenció al Congrés.
Tan mateix, el que està en joc és molt més que la peripècia personal del president: n'és la qualitat de la nostra democràcia i el destí de les opcions polítiques progressistes (...)

"Zapatero és el president espanyol que més gaudeix de l'acció política, que millor encarna el prototip del polític pur. Tal vegada amb excessius tacticismes i frivolitats, però l'ha representat amb gran eficàcia. Tingué el gran mèrit de sobreviure una primera legislatura que on, tret del Govern, tota la resta del poder a Espanya estava en mans del PP. Zapatero, amb Aznar, són els presidents més fidels al seus ideals, que fou capaç d'avançar en drets civils i socials. Descavalcar-lo prematurament, per pressió mediàtica, política, o per ecos populistes més o menys histèrics, debilitaria la virtualitat de la política com a mecanisme estable d'accés i permanència al poder, especialment quan l'alternativa conservadora actual a Zapatero és especialment anti política: la simple administració de les coses - o el seu rutinari registre, podríem dir pensant el Rajoy - o una democràcia amb la judicatura convertida en tercera cambra.
Què pot fer l'esquerra i els sindicats en aquesta tesitura? Els serà molt difícil balancejar la pressió sobre el president per tal que les mesures contra la crisi no siguin percebudes com de tècnica econòmica, sinó de política econòmica, amb la necessitat d'ajudar-lo enfront l'assetjament sense límits de la dreta, l'objectiu de la qual no és, amb tota claredat, no Zapatero sinó l'esquerra en el seu conjunt. Han de recordar que tota personlització de la crisi a Zapatero, així com tota impressió d'unanimitat en la seva contra, juga , a mitjà termini, contra ells mateixos.
Paradoxalment, quan la sucessió de Zapatero és encara més important que fa mesos, protegir-lo per tal que no esdevingui l'ase dels cops, d'uns interessadament, d'altres cegament, s'ha de convertir en prioritat per a l'esquerra.
No per Zapatero. Per l'esquerra mateixa.

17/5/10

0 comentaris
Gran migdia lúdic i casteller aquest diumenge 16 de maig: els castellers d'Altafulla fan "plaça de 7" la Martí Royo, amb un 3 on debuta a segons de la rengla, dalt d'Estevi i amb Albert Asencio a terços, el gran casteller històric Pep Garcés (el Manyo de la Joves de TGN i el Pep d'Altafulla dels Castellers de Vilafranca, amb qui féu gammes extres i guanyà Concursos de TGN), el van acompanyar al pis Marc Capdevila i Terri - que en féu una defensa aferrissada .Tretzè pilar de cinc consecutiu. Les tres colles participants descarreguen el dos de sis (també la colla del Serrallo - que no féu l'aleta en dos intents del 3 de 7 - i els de la Sagrada Família).
Exhibició de totes les ofertes de recreació històrica de Tarraco Viva a l'era del Senyor.


Dues victòries consecutives del C.D.Altafulla tranqui·litzen el futur. Després del 3 a 1 a casa contra el Vendrell (amb dos gols d'Albert Alberich) aquest 15 de maig hem assolit una victòria de prestigi al camp de La Riera:1 a 2 ( amb sengles dianes del gran David Casas, "Pollo", que ha reforçat l'equip per segon partit. L'equip s'ha redreçat amb un mig del camp creador (amb Jordi Castro i el propi poblenc) i una sòlida defensa (amb Pau i Quixalós a la seva funció natural de cobertura) a més de la renaixença d'Alberich i la incorporació de David Romera (deu anys després, ja pare). Ha tornat Javi Sánchez, però Albert Jansà, en un acte dignitat, ha marxat reaccionant contra la marginació autoritària de l'entrenador d'enguany (massa verd i poc dialogant amb jugadors molt més bregats que ell i que del tot més arrelats al Club).


El Consell Sectorial de Cultura programa les actes de maig i juny:
divendres, a 2/4 de 8, presentació a la Sala de Plens d'Altafulla del "Poder de las caricias" d'Adolfo G.Papí, pediatre de Joan XIII i dirigent de la nostra agrupació d'electors.
Diumenge 23, al matí, acte de presentació de l'opuscle dedicat al xilògraf tan vinculat a Altafulla Antoni Gelabert, il·lustrat amb una exposició al Cercle Artístic. Volum i mostra ens arriben mercès a l'Asociació d'Ex-libristes de Catalunya, presidits per Marià Casas Hierro, dins un conveni signat amb el nostre regidor com a president del Consell que implica destinar 1.500 e. a l'edició el nº44 de la revista Ex-libris.
El darrer dissabte de maig, a 2/4 de 8 a la Sala Plens, el psiquiatra convilatà Fernando Barreneche comentarà en Cine DVD-Fòrum la pel·lícula
El Centre d'Estudis finalment organitza durant cada dissabte de juny un cicle mensual de conferències: Colom Català; la crisi financera; fòssils a l'entorn d'Altafulla; i l'estat del riu Gaià. A la Biblioteca, a 2/4 de 8 de la tarda.
També va redactar, a partir d'un esborrany elaborat per una comissió interna del propi Consell, el text de Drets i deures per a l'ús dels espais i horaris del Centre. d'Entitats; per a la seva aprovació al Ple de maig.


Gran matinal de futbol sala al Palau d'Esports d'Altafulla: tres partits de la fase territorial del Camp de TGN.
Convocà els guanyadors dels Jocs Esportius Escolars al Baix Camp i al Tarragonès, en les categories masculines d'infantils, cadets i juvenils. Organitzà el Consell Esportiu de la nostra comarca, que envià com a responsable Maribel Roig, acompanyada del cap del comitè d'àrbitres Josep Santiago.
Tingué la presència del propis participants acompanyats d'alguns familiars directes (sobretot el de centres concertats religiosos o de l'Opus). Tots els tres partits foren disputats, emocionants en el desenllaç: els infantils de l'IES G.Ferrater van guanyar per 8 a 6 als del Turó; l'equip del centre públic reusenc exhibí el millor lloc, tant per fonaments de tècnica individual com de planteig tàctic i combinatori d'equip. L'Inter de Reus, un club de protecció municipal entre joves autodefinits com a "callejeros" presenta els seus equips de cadets i juvenils com a guanyadors al baix Camp; però s'hagueren de conformar amb les medalles i copes de finalistes perquè els van guanyar per 9 a 6 els cadets dels Carmelites de TGN, i per 5 a 4 els juvenils de l'IES de Camp Clar.
Del Ple i el Consell Sectorial d'Esports només hi eren el regidor d'Esports i el del nostre grup. Per a lliurar la copa als guanyadors juvenils s'hi atençà a la segona part l'alcalde, qui demà convidat per un directiu laportista, estiuejant a Altafulla i que ens dugué les tres copes per sant Marí, serà a tribuna de l'Estadi al costat del president de la nostra Penya BCNista.


Nova deslleialtat al Govern en la Comissió d'Hisenda: el regidor de CiU s'uneix a l'oposició en la primera modificació de crèdit (que entre altres despeses vol canviar els seients del vestíbol de la planta noble per a facilitar-ne la comoditat a la gent gran). En la més trancendental, només AUPA - en la seva línia inflexible - vota en contra d'un pla d'ocupació aplicant el romanent positiu heretat que n'estableix: la brigada d'intervenció immediata de dues persones, la suplència al despatx d'alcaldia durant vacances, el contracte anual dels dos encarregats del Pavelló, una suplència a la PM per cursets de dos dels titulars i les feines de neteja d'illes de contenidors de brosses.
Les iniciatives, diligents i previsores, van enutjar en el debat els representants d'AA /ABG i de l'esmentada d'AUPA. La tensió creada, els debats creuats, certa insolència davant les explicacions tècniques per així rivalitzar millor contra el Govern aconsellen que el nostre regidor, com a President, pauti amb més rigor les intervencions prèvies al dictamen, sobretot considerant que el debat públic i radiat s'escau només al Ple que aprova definitivament el dictaminat a la Comissió.


Vam plantejar al Govern destinar la inversió destinada al descartat Centre de dia de l'Hort de Pau - per manca de demanda i insostenibilitat de manteniment - a plantejar-nos la definitiva implantació del camp de gesta a l'estadi Joan Pijuan. Se'ns digué que es mantindrà dins dels objectius de Salut i Benestar Social. Insistirem!
0 comentaris
Expansió quantitativa del BCE i ajustament dur del govern de ZP

José L.R.Zapatero: "Cuando tenemos unas circustancias difíciles, serias, como las que tenemos, mi responsabilidad, la responsabilidad de cualquier presidente de Gobierno es pensar en el futuro de su país, más que en cualquier otro futuro político o personal
"(Comillas, 16 de maig: Cimera UE-Mèxic)


Joan Tapia, a les seves notes al Periòdico:"Per a Espanya l'alternativa era simple: sortir de l'euro, la catàstrofe, o baixar el dèfict del 11,2% al 6% el 2011, Cinc punts en dos anys!
Rajoy diu que España està intervinguda. No, però sí que està endeutada amb el sistema econòmic internacional. Per bé que baixar un 0,5% més (5 mil milions ) enguany, i altre 1% (10 mil milions) el 2011 no és un part sense dolor. Es podar 6 mil milions d'inversió pública; tallar 4.500 milions de sous dels funcionaris; 1.500 de no revaloritzar les pensions el 2011; 1.200 de liquidar el xec-bebè...Una cura de cavall. Una gran plantofada.
Zapatero ho afronta. És un pla dur i discutible, però no tenia cap més remei. Per justícia s'hi podria efegir un recàrrec de solidaritat a l'IRPF (que no agrada als mercats). Poc més. En la urgència no valen teories; només estisores. Keynes ensenyà que el dèficit combat la recesió i palia els drames socials. Però s'escau un límit: cal finançar-lo. I aquí hem arribat. Per què?
El president pecà d'un excés de confiança. Creié que l'euro i la bona ratio del deute ens permetrien de retardar un ajustament dur fins el canvi de cicle. En part ha succeït. El PIB ha crescut un 0,1% el primer trimestre (un 0,2% a la UE) i pugen els guanys de l'empreses de l'Ibex. Però quan l'economia real funciona respira, els mercats ens escupeixen. I el retall de la despesa pública arreu de la UE cerca de salvar l'euro, no tant ensortir-se'n de la crisi.
El Govern no vivia als llimbs. Al pressupost d'aquest 2010 pujà l'IVA i l'impost a l'estalvi (6 mil milions menys de dèficit). I la reacció del PP, CiU, i part de l'empresariat, fou primitiva. Però ZP ha pecat: primer, d'orgull nacionalista: a anat pel món proclamant que creixent més que la UE i baixar el dèficit (pel boom immobiliari) eren garanties d'èxit. El segon: assumir només el millor escenari, l'ajustament dolç. El seu optimisme desbocat n'ocultava els perills. I encara un tercer pecat: no haver vist el 2008 que era difícil governar la pitjor crisi dels darrers 80 anys (frase seva de dimecres 12) sense majoria parlamentària. Ara, tirar endevant el pla serà un autèntic via crucis"


X.Vidal-Folch ens persuadeix de la tan positiva transcendència de les inusitades mesures euroespanyoles al memorable / antològic article "El derrumbe del tabú":" En poques i agòniques hores, des del passat divendres fins ahir (dimecres 12 de maig). s'ha ensorrat el gran tabú de la política econòmnica espanyola. I les de l'europea. De forma simultània i connectada.
A fi de redreçar l'economia domèstica i assentar el futur de la zona euro, el president Zapatero ha renunciat al seu mantra, el no tocar la despesa social ( congelació de pensions i desaparició del xec nadó de 2.500 e. durant l'any vinent, pèrdua de retroactivitat de la llei de dependència)
Traslladada la incipient austeritat també al sou dels funcionaris (baixa del 5% a partir de juny), a la congelació de les jubilacions mitjanes i altes i desaparició del xec nadó de 2.500 e. durant l'any vinent, a la pèrdua de retroactivitat de la llei de dependència... Gran rectificació, es digué ahir. Et pour cause. Neix un governant, aquell que decideix el que s'escau, malgrat sia amarg i arreplegui fracassos electorals; allò que no agrada. Tal vegada per a durar poc. Churchill perdé quan albirava la victòria, però la fabricà. Kolh pagà a les urnes la seva opció per l'euro, però anclà Alemanya a Europa.
Espanya compleix amb aquestes mesures d'austeritat le compromís amb la Unió i s'autoprotegeix. Paga la seva contrapartida a la creació d'un Fons d'emergència per a rescabalar d'euro-socis amb trifulgues financeres. El sorgiment d'aquest mecanisme és una revolució coperniquiana d'abast semblant a la creació de l'euro. Arrodoneix la unió monetària (fins avui, moneda i BCE) garantint-le la seva estabilitat. I accelera la unió econòmica del 27 prement els cargols de les polítiques de sanejament de les finances públiques i la coordinació pressupostària. Europa ressuscita del seu endormiscament.
Per assolir aquesta fita, la UE ha gosat de trencat tres tabús. El que els Governs només podien acompanyar els mercats: els han plantat cara, amb 750 mil milions, als segments més especulatius. El de mantenir el veto, ja que en serà la Comissió l'activadora dels rescats i ja no per unanimitat del Consell (els Governs). El d'actuar només cas per cas, com amb Grècia: han establert un mecanisme permanent (de moment per tres anys) transcendint l'improvisat per a cada ocasió.
Feia pena ahir haver d'escoltar reaccions de campanar denunciant que uns "estrangers" imposen el seu "dictat" a España. Que viatgin! I aprenguin que ambdues decisions, l'espanyola i l'europea, són aparts indestribles d'un mateix paquet, anvers i revers.
En són prou i també pel seu origen. El terratrèmol al mercats de la setmana passada (la primera de maig) obligà Espanya i Europa a fer-se créixer encarant la crisi, per tal que no se les emportés aigua avall. D'aquí la renúncia del Govern al seu catecisme social. I la corresponent d'Alemanya a la síndromes de fer-se l'orni si es refermava la tempesta financera.
Contra Zapatero: és cert que s'ahavia instal·lat en el zumzeig, sense reeixir fins ara a mostrar contundència i, doncs, convèncer. Al seu favor: és cert que la turbulència especulativa de les "manades de llops" (retratà el ministre suec de Finances, Anders Borg) trencà la seva cadència de reformes, massa tènue. Però ningú no afegí, ahir al debat de setmanal al Congrés, l'altra explicació clau del remolí: la vacil·lació i la trigança europea (de quatre mesos!) a suturar la crisi grega, el que en facilità el contagi embogit a altres.
El tabú de la intangibilitat absoluta de la despesa social ha de cedir el pas a un paradigma més realista, a un repartiment més equitatiu de la factura de la crisi. Entre tots. De cadascú segons les seves possibilitats. Les esquerres i alguns centres - com CC - reclamaren, amb raó, una equitat que resta posposada. Ja no la via de la despesa, sinó de l'ingrés: teníe mparats estrenyent-se el cinturons, tindrem funcionaris i pensionistes a les mateixes, doncs que també es sacrifiquin els més pròspers. Restà com a assignatura pendent (la Gencat apujarà els impostos de transmissions i actes jurídics). I els nacionalismes enarboraren la productivitat com a causa major del creixement i de la lluita contra el dèficit: com créixer, una altra assignatura. Tots van afinar en el seu paper.
Tots, menys un. Ara que sembla que tenim un president-president, això és, algú capaç de repartir disgustos i no només moixaines, el cap de l'oposició manté gastat el seu oracle: "leña al mono hasta que hable inglés" I quan parla, garrotades dobles. Amb l'eficaç que fóra haver jugat a pare del fill pròdig, donar-li una generosa benvinguda a l'austeritat i exigir-li complir amb bona lletra.

A La Vanguardia, dins el suplement Dinero, ens adverteix: "Després del megapaquet del passat cap de setmana, els fons de risc ja no veuen negoci en operacions contra el deute dels qui titllen de PIGS; però ara guanten nous perills, tal vegada més greus per a l'estabilitat de l'euro a curt termini: els ajustaments fiscals sense haver-ne assolit la recuperació.
Tal i com ha descobert el Govern espanyol ja ningú manté la posició defensada per fins fa poc pel FMI que no convenia començar-ne els ajustaments fins consolidada la recuperació. El corresponsal Andy Robinson a la City de London entrevista un expert en "dinàmica perversa de mercats", Paul Ormerod de Volterra Economics que li respon: "Espanya no és Grècia, Però tems un efecte cascada que arrossegués també Espanya. Llavors cal donar un senyal fort amb una justament molt dur; es com reaccionava el meu pare que era pilot d'un bombarder Lancaster a la II Guerra Mundial: quan ataquen has de sortir com sia dels focos".
La moneda única féu un mínim històric davant el dòlar, el divendres 7 de maig, des de la fallida de Lehman Brothers l'octubre de 2008. "Amb una recuperació tan forta de l'economia d'EEUU preveiem una caiguda de l'euro fins a cotizacions pròximes a la paritat", li contesta un assessor a la City de fons de clients israelians. Possibilitat que ha preocupat prou Obama, que no vol renunciar a un dòlar competitiu, fins a trucar a ZP.
El seguit de consultats a "Auge y caída de la zona euro desde la City" coincideixen a endevinar:" Ha d'avançar cap a més integració com a EEUU d'Europa o fer marxa enrera i reduir els vincles entre els seus diferents estats, és a dir diluir / tancar la zona euro, esdevenint una mena de nou sacre imperi romà, un cafarnaüm de geometries variables que acabarà ensulsint-se".


Moisés Naím retrata Lula en el bo, el dolent i el lleig, segons el seu parer: "Deu milions de brasilers s'han incorporat a la classe mitjana entre 2004-08. La pobresa caigué del 46 al 26% entre 1990-2008. La hiperinflació és un malson que ningú ja no recorda. El deute extern està en un envejable 4% del PIB. En vint anys, les explotacions s'han multiplicat per 5".
"Lula és poc generós. Hauria de compartir el crèdit pels assoliments de Brasil amb el Fdo. Henrique Cardoso, en el predecessor en la presidència. El gran mèrit de Lula és l'haver mantingut, ampliat i defensat les polítiques heretades, a les quals abans s'havia oposat. Mentre a les cimeres revolucionàries amb els Chàvez, Castros i Ortegas del món Lula comparteix amb entusiasme les lloances al socialisme, absent en les seves decisions domèstiques al Brasil. També, lamentablement, tampofc ha impedit la corrupció entre els cercles més pròxims".
" La llista de les contradiccions, inconsistències i exemples de la doble moral de Lula és trista. ¿No fóra meravellós que els qui són empresonats per lluitar per la democràcia en altres països sàpiguen que Lula és llur aliat, i no els dels seus carcellers"
Per tot això Lula passarà a la història com un molt bon president per al seu poble i un mal veí per als amants de la llibertat".


El president Montilla reclama "Les raons de Catalunya mereixen ser ateses", en article que signa al País del 5 de maig:
"Defensar l'Estaut és defensar la llei. I, alhora, defensar la voluntat democràtica de la ciutadania. En aquestes defenses, com quan vam assolir d'aprovar-lo, ens calen intel·ligència, convicció i determinació. És a dir: raons, voluntat política, unitat i aliances.
" No crec que després del procés que ens ha portat a la plena vigència de l'Estatut durant boi quatre anys s'hagi de cercenar ara un text l'aplicació del qual no és directa sinó que reclama d'un desenvolupament en lleis i competències que sí que sempre estaran subjectes als criteris de constitucionaliat definits pel TC. (INclou el criteri del gran constitucionalista J.P.Royo: "El TC no pot controlar el pacte polític (de l'Estatut) fraguat per òrgans legitimats democràticament de manera directa - Parlament i Corts generals - que tenen l'exclusiva de la negociació política i ratificat per un cos electoral en referèndum que únicament pot expressar-se políticament. Cosa distinta és que l'Estatut, igual que la CE, sia una norma que cal desenvolupar normativament per fer-la efectiva. Llavors si que s'escau perfectament residenciar davant el TC per tal que s'hi pronunciï qualsevol llei de l'estat o de la comunitat autònoma, que es consideri en contradicció amb la CE o l'Estatut)
"No exagero si crido l'atenció sobre els risc de causar un dany irreparable a Catalunya i a Espanya"
"Per un espuri interès partidista el PP generà una alarma i un malestar que ha anat caient pel seu propi pes. L'Estatut, lluny de trencar Espanya, ha coadjuvat a renovar el pacte constitucional, i ha proporcionat més i millors instruments d'autogovern per a Catalunya i altres CCAA, i un sistema de finançament que ens ha beneficiat a tots".
"Cap sentència pot judicar els sentiments els sentiments dels ciutadans de Catalunya, ni la seva voluntat, encara majoritària, de desplegar el seu autogovern en el marc d'una Espanya constitucional. Cap tribunal tampoc pot apropiar-se d'una CE amputant les possibilitats d'interpretar el seu esperit i la seva lletra, els seus èxits, la seva ambició, la seva riquesa i àdhuc els models de convivència, socials, culturals, lingüístics, que ha fet possible fins avui. És aquesta CE, en la seva lectura més rica i oberta, la que cal preservar precisament perquè ens ha fornit els millors anys de convivència democràtica i progrés econòmic i social"
"Catalunya som gent i terra d'ordre. Però d'ordre democràtic. Catalunya ha parlat i España no pot fer oïdes sordes ni callar. Massa que ens hi juguem"
"Catalunya cerca aliats però no únicament per a ella, per als seus drets i llegítimes aspiracions, sinó per a l'Espanya plural i federal, l'única possible en democràcia com a marc de convivència de pobles distints que volen compartir un projecte comú".

4/5/10

0 comentaris
Brillantíssima Tercera Cursa Atlètica del 1r de maig

Els nostres atletes, presidits per Ricard Garcia i amb Guille Alonso com a espíquer motivat, ens han regalat un nou escenari i un nou circuit urbà altafullenc que de ben segur s'hi consilidaran. Quina plàstica, sota el sol que esvaí la pluja matinera, la dels tendals i la gernació a l'entorn del conjunt inigualat a la resta de la Romanitat: a l'era / pallisa del Senyor, flanquejada per la pineda i amb vistes ineludibles, magnatitzadores a la façana del Palau Renaixentista dels Montserrat i tota la fàbrica i cimbori de la parroquial de sant Martí.
Fins a boi 800 participants en les 9x2 categories. En la masculina sènior recuperà títol el primer guanyador, el també atleta de la saga dels Alonso, Daniel A. Ruíz , fill de Germán A. Contorné de bell guanyador a la categoria màster (de + de 55 anys). Es permutaren el pòdium de l'any passat: el ja doble guanyador en fou segon i el vencedor de 2009, Mohssen El Haddal n'ha fet el segon lloc enguany. L'ha completat, el bronze de Juanan Fdez. Ramos.
La vencedora femenina absoluta fou Marta Camps, doble mare i més fineta que mai, muller de G.Alonso, amb un temps de 18'42''. Rebé el premi en la categoria Open, compartint estrada a l'era del Senyor amb Mercedes Armengol i la donostiarra Silvia Antúnez. Al pòdium sènior van pujar dalt de tot, la segona classificada femenina general, Àngela Espelt, amb Conxi Toscano a la dreta i a l'esquerra Clina Menéndez.
Als veterans masculins guanyà F.J Pérez. Als juvenils, Soufiane Khadraain. En alevins H. El Akh. Ernest Cotonat a benjamins. Pablo Meneses a prebenjamins. Matías Estopa a nini. Als nascuts abans de 2006, Guillem del Castillo.
En fèmines: la nena Elsa Velasco; la mini Alba Silva; la prebenjamina Berta Sánchez; la benjamina Laia Virgili (filla de Jordi Virgili, de la col·laboradora Vicsan, també participant); l'alevina Andrea Trapé (filla del president dels atletes torrencs, abans dels altafullencs).
Van anar lliurant els trofeig els professors escolars implicats (José Monzo, David Meana, Mateo Rizo, J.L.Tapia), l'atleta convilatà Jordi Recasens, el regidor d'esports Manel Ciércoles, el president Ricard Garcia i l'alcalde la vila que enguany sí que es reservà per als màxims premis, als temps més ràpids.
Van col·laborar amb premis suplementaris de menús o nits d'hotel la Granja sant Francesc ( un dels copripietris, Joan Blanch, n'és atleta activíssim), Acqua del Marítim, Gran Claustre de la Vila Closa i Les Orenetes de la Pedrera.

Constituït el Consell Sectorial de Revisió del Cadastre.

Finalment, el dimarts 27 de la mare de Déu de Montserrat, es constituí sota la presidència del propi alcalde, el Consell que pretén un conveni de revisió del Cadastre amb qui en té la competència Hisenda aplicant-ne els criteris que n'elabori el propi nou artefacte participatiu. Culmina els pactes del Ple de gener i l'acord de formació del Consell del Ple del mes març, amb el nom (no gens afortunat) de Revisió de l'IBI.
Composen el Consell l'exalcalde de CDC Manel Ceperuelo, les exregidores d'AUPA Carme Vives i Fuensanta Castro, el representant i advocat d'Adarca, el ciutadà inspector d'Hisenda Luis Sánchez Tejerina, i els membres del Ple Eva Mtez. Giol d'AUPA, Francesc Farré d'AA / ABG, J.M.Alasà d'ERC i pel govern l'alcalde i el nostre regidor, que actuà com a secretari (crític) en l'acta fundacional.
L'autèntic ideòleg del Consell, que en marcà l'esquema en un nota perfectament estructurada, fou el més capacitat tècnicament i alhora el més crític amb l'actual Cadastre vigent des de 2007. Val a dir que entre els reunits sumaven dues exegidores i tres regidors del Ple de la legislatura anterior.
L'esquema de treball estableix els objectius i primeres actuacions presentades per l'esmentat L.S.Tejerina, que el nostre regidor finalment acceptà com a document base i s'encarregà de distribuir fotocopiats entre tots els assistents. Alcaldia repartí el text complet del Reial Decret Legislativo 1/2004 (BOE 8-3-2004) de 5 de març pel qual s'aprova el text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari.
Traduint el document:
"Objectius a assolir:
1. Que s'iniciï un nou procediment de valoració Col·lectiva General (per part no parcial al Poblado o a Baix a Mar), amb l'aprovació a primers de 2012, d'una nova Ponència de Valors.
2. Que la futura Ponència de Valors, a l'aplicar-se a la valoració d'immobles concrets, satisfaci les tres característiques següents:
(a) que superi qualsevol cas d'iniquitat detectats en l'anterior Ponència (és a dir, que amb la nova Ponència, dos immobles semblants - en superfície i en utilitzacions - es valori de forma semblant.
(b) que redueixi la mitjana del Valors Cadastrals calculats, amb respecte a la Ponència anterior, realitzada en plena alça del mercat immobiliari.
(c) que retalli el ventall de valoracions unitàries possibles ( diferència entre el valor màxim per metre quadrat i el valor mínim).
(d) i que disminueixi el nombre de zones amb valors diferenciats. (Afegí que siguin valors unitaris en immobles aïllats i amb repercussió a la divisió horitzontal).
3. Que tant el projecte de valoració, com en el moment d'exposició pública de la nova Ponència, la informació a tots el ciutadans sigui màxima.
4. Mantenint-ne la capacitat pressupostària (aplicant als nous valors l'IBI necessari i possible).
Per a la pròxima reunió, ja amb secretari funcionari municipal, el nostre regidor reclamà la presència de qui n'elabora el servei extern per a Hisenda en la revisió del Cadastre vigent. Amb posterioritat a la reunió, el tècnic municipal més adient en la qüestió em féu avinent que Jordi Pagès elaborà les valoracions de mercat i que els criteris de valoracions unitàries - segons zones del POUM vigent! - fou obra de l'encarregada d'Urbana de la Gerència del Cadastre.
Les propostes que van provocar la reacció més contrària del nostre regidor, regidor d'Hisenda, foren la del representant d'Adarca que volia analitzar els últims darrers pressupostos prejutjant-ne dubtes en la gestió. L'exalcalde Ceperuelo titllà de "xapussa" l'actual Cadastre i reclamà que amb el nou Cadastre futur aprovat també es retornin les diferències des de 2007 comparant valors cadastrals actuals / nous pròxims... Increïble. Val a dir que ell administra potser el 80% de les finques d'Altafulla...
0 comentaris
Aquest 29 d'abril han cobrat tots els proveïdors de Cultura, Festes i també d'Esports a qui devíem extrajudicialment serveis de l'any passat.

Ja tenim el Reglament per a la Biblioteca

Després d'un quart de presentació i debat, per unanimitat i quan eren 2/4 de 8 del 30 d'abril d'aquest 2010, el Ple aprova el "Reglament regulador de la Biblioteca Municipal d'Altafulla i els seus serveis". Consta de 12 articles i una disposició final.
En destaquem de la normativa, l'art.3r que estableix: "Els menors de 7 anys només hi podran accedir acompanyats d'un adult que se'n responsabilitzi", el 7è de servei de consulta i préstec del fons de la Biblioteca on especifiquem: "Cada persona es pot emportar en préstec fins a 7 documents entre llibres, revistes i audiovisuals per un termini de 4 setmanes, els llibres; i una setmana, les revistes i audiovisuals. El servei de préstec permetrà emportar-se, alhora, fins a un màxim de quatre llibres en qualsevol suport, dues revistes, un vídeo, DVD i /o CD".
Pel que fa al Servei d'Internet, el reglament hi dedica l'art.8è; en l'apartat 6è se n'estableixen les limitacions i denegacions: " es podrà limitar o suprimir l'ús del correu electrònic. Es denegarà especialment la participació en xats, debats, fòrums i jocs en línia i també serà denegat l'accés a les pàgines de caire sexual o pornogràfic, xenòfob o violent o de continguts visuals que fereixin la sensibilitat d'altres usuaris. Els infants menors de 13 anys necessiten una autorització dels pares, conforme els permeten d'emprar Internet sota la seva responsabilitat.

Tots els tràmits a punt per acceptar l'ajut del PUOSC per a l'execució de l'obra "Col·lector d'aigües pluvials dels carrers Onze de setembre, Alzina, Tamarit i Ronda d'Altafulla 1ª fase". Les dirigirà l'enginyer municipal Rafael Cabré i Villalobos.

El regidor Manel Ciércoles dóna l'embranzida al PIJ: rehabilitació per 25.447 e. i Programa biennal de Dinamització Juvenil Al Jove (de la Tècnica Sandra Ballester i la monitora Sònia Segura)

Actualment la pallissa de l'era de l'Esteve està repartida en quatre espais separats; cal engrandir la sala principal suprimint el despatx: passant de 27 m2 a 43. Per deixar-ne les portes de fusta obertes en tot moment mantindrem el petit distribuidor (5,7 m2) que farà funcions de vestíbul i d'accés als serveis (4 m2). Sala i distribuidor restaran separats per una divisòria de vidre molt lleugera garantint-ne les mútues visuals entre sal i exterior.
El projecte de l'arquitecte municipal Xavier Mercadé és desglosat en dues anualitats: 10.672 e. aquest any (6.403 de municipals + 4.269 de subvenció demanada a la GenCat ) + 14.775 e. el 2011 (8.865 de l'Ajuntament + 5.910 de Joventut de la Generalitat).

Hem denunciat el conveni amb EMATsa per tal que la nostra empresa mixta d'aigües també assumeixi el "tractament i reutilització d'aigües residuals, així com la construcció i utilització de totes les instal·lacions precises a l'efecte". Des de juny de 2001, a canvi de 2 milions de ptes. (actualitzades per l'IPC) de col·laboració en la gestió, millora i infraestructures per la qualitat de les aigües els tenim delegada la gestió de la depuradora EDAR-2 del Mèdol. La volem reintegrar a l'àmbit municipal altafullenc mitjançant la nostra Empresa Mixta Aigües d'Altafulla s.a.


AA/ABG + PSC i AUPA voten la moció de suport a la investigació dels crims del franquisme. Se n'abstenen ERC (recordant les tortures d'independistes detinguts per Garzón el 1992) i Ideal (to i el suport del regidor). Hi vam votar en contra CiU, PP, PAU i Jano Francino Jr.
El nostre portanveu els recordà que primer havien de restaurar la Memòria Història d'Altafulla, rehabilitant el nom de c) de l'Hostal, canviat pel de s.Antoni Abat perquè aquell 17 de gener de 1939 van "liberar" la vila la "Cruzada amb tropes mores", les mateixes que van assassinar l'endemà Pau Ramon Ramon, sindicalista pagès veí de l'esmentat carrer.
En l'argumentació del vot llegí tres fragments de Santos Julià, publicats al País: el que recordava que ara IU (EuiA de Ferré i Alonso, a Altafulla) ha renunciat a la Reconciliació / Amnistia del PCE de Carrillo i Marcelino Camacho durant la Transició, i per això no volien incloure el Marquès de Tamarit al llistat d'altafullencs morts a la Guerra Civil. El que reproduïa el criteri de petició de l'Amnistia per l'oposició unificada el 1976, en paraules de l'exiliat del PNV Jauregui, on feia arribar-la als crims d'ambdós bàndols: G.Lorca i Muñoz Seca; Badajoz i Paracuellos; etc.I, també, el reproduït en aquest bloc blasmant l'obsesió pel passat com a renúncia a projectes col·lectius de futur.
Realment tenim un PSC oficial que en qüestions de política general s'entesta a demostrar els origens de PSUC /CCOO o independentistes de la majoria dels seus militants, regidor i Alcalde: van anar a votar la consulta de diumenge passat - i sembla que en sentit contrari...- que tenia la seu logística al mateix local del PSC de la família Muntades-Oliver. Ara, han votat la moció, sense haver dit ni mu en la reunió prèvia del Govern - que votà lògicament amb total llibertat dels seus components - que recolza els criteris del mateix Garzón que per despit en no ser noment ministre per FG procesà tan injustament Barrionuevo i Vera ( com els recordà el nostre regidor - socialista de pedra picada històric - i, per tant, sense la pròpia memòria demostrada per ERC).


El nou cap local del PP s'estrena, des del públic al Ple, demanant "sancions per la il·legalitat en espai públic" de la col·locació de banderes republicanes el 14 d'abril. El nostre regidor li replicà que la seva intervenció era "del túnel del temps" i li recomenà que el que havia de demanar era la retirada del recurs del seu partit a l'estatut votat pel poble català. També advertí al regidor Farré que potser s'havien excedit en la col·locació de tricolors, donat la falsa impressió que Altafulla és plenament republicana.

Vam anar a la Floresta a donar suport al nostre futbol. L’errada al penal n' impideix l'empat a 1. Segueixen, doncs, les derrotes. El jove entrenador desconvoca el complet centrecampista Albert Jansà, amb qui van compartir tribuna al magnífic camp de gespa del barri tarragoní. Juanjo Asencio tornà a l'equip i al camp - lalvors de terra i deixat de la mà de Déu - on vam pujar a 1ª regional el maig de 1997. Ara, resem per no Baixar a 3ª.
Anem a l'Estadi a donar suport als nostres jugadors, tots convilatans ( Eloi, Cristian, el capità Jordi Araus, Pau, Quixalós, Juanjo, Nico, George, Raül Correa) o d'adopció futbolera (Jordi Castro, Albert Jansà, el porter Òscar, etc)



La resposta de la zona euro a la crisis a Grècia...

Anton Costas a "Humillación griega, altivez alemana": "Alemanya s'està replegant altre cop sobre sí mateixa, i renacionalitzant la idea europea. En aquest replegament està està tornant a la vella idea del sociòleg alemany del segle passat Max Weber sobre l'ètica protestant i l'esperit del capitalisme, Per una banda, els europeus del nord - protestants, laboriosos, disciplinats i austers. Per l'altra, els del sud (afegint-hi ara Irlanda), catòlics, indisplinats i amb la mà foradada. És una tesi falaç, sense fonament, però influent.
Des d'Alemanya es vol ara transmetre la idea que els problemes financers dels PIIGS / porcs (acrònim de Portugal, Itàlia, Irlanda, Grècia i Espanya) són causats per les respectives indisciplines fiscals. Però no és cert. Pot valdre en tot cas per a Grècia (sense oblidar que en l'encobriment de la seva lenitat fiscal comptà com a col·laborador necessari que fou la pròpia banca alemanya). Però de cap manera per a Irlanda, Espanya o Itàlia, que han tingut superàvits, i en el cas d'Espanya, un baixíssim nivell de deute públic en relació al seu PIB.
Si no l'ha provocada el malbaratament previ del Governs, ¿ quina fou la causa de fons que provoca la situació d'urgència financera actual? La gran recesió, provocada alhora per la crisi financera. Els dèficits públics no són la causa de la crisi, sino llur conseqüència. Cal adonar-se'n i considerar-ho, sinó la medecina estarà equivocada.
En confondre causes amb conseqüències, Alemanya proposa per a Grècia una medecina que l'empobrirà durant al menys una generació. I en fer-lo empobreixen també la resta d'Europa, i a sí mateixa. És com escopir al cel. (...)
Els soldats aliats que ocuparen Alemanya al final de la II Guerra portaven en llurs motxilles - a més de cigarretes - dues propostes. Un "Pla Marshall", d'ajut, no de càstig i empobriment. També, una nova institució de control dels comptes alemanys, el Bundesbank. Les mateixes solucions cal aplicar ara per a Grècia. Ajudar-la i exigir responsabilitat. I controlar els comptes des de les institucions europees. Cal exigir a Grècia, i qualsevol altre país, honestedat sobre les xifres del seu dèficit, altrament, el deute és penalitzat. I també que per curar els dèficits públics calen creixements, no l'economia de misèria.


Wolfang Munchau (Eurointelligence / Financial Times): " Merkel no ha sortir a la televisió per explicar per què el desembutxacar-se l'ajut a Grècia pot interesar Alemanya. No està dirigint l'opinió pública sinó que l'està seguint. En aquest buit de lideratge s'ha constituït un nou i perillós consens entre advocats constitucionalistes, els macroeconomistes i el alts càrrecs de la seva coalició en el sentit que l'única sortida del desastre és que Grècia abandoni l'euro. Els grecs, és clar, s'hi neguen. Un cul de sac.
"L'esdeveniment que predomina en la política europea és el ressorgiment del nacionalisme alemany i de l'euroescepticisme. Ebcara no ha quallat en altres parts de la Unió. Si s'arriba a escaure's, em pregunto si els polítics i els economistes d'aquests indrets començaran a dubtar de la conveniència de la unió monetària amb Alemanya amb aquestes condicions".

Lluís Bassets: " Bèlgica va perdre de fa molt de temps la seva estructura clàssica de partits, organitzada sobre les dues grans ideologies que han articulat Europa des de la II Guerra Mundial. Entre els gran països, Alemanya en les seves darreres eleccions i el Regne Unit en les pròximes es mouen en camins semblants. La fragmentació de l'espai polític i l'aparició de populismes de tota mena tingueren a Bèlgica un precedent amb en el nacionalisme extremista flamenc i la comunitarització de la vida pública. Els flamencs van cada cop més a la seva bola respecte de Bèlgica de la mateixa manera que els alemanys s'hi esmercen respecte a Europa. Ningú no té una visió de conjunt. I menys assumeix responsabilitats des de l'òptica dels interessos europeus. Les velles solidaritats de fet amb què s'ha construït Europa es troben erosionades pels interessos particulars i els calendaris electorals. I tot és part d'un intens replegament nacional i nacionalista, però també d'una provincianització europea que tal vegada no acabarà ni amb Bèlgica ni amb la UE però que ens seguirà enfonsant en la irrellevància".

Xavier Vidal-Folch: "El pitjor auguri en el tracte dispensat pels europeus pels europeus (o sia, Alemanya i Holanda, flanquejades pel silenci del anyells de la resta) al cas grec és la gestió del tempo. Porten set mesos discutint des que va aparèixer l'afer. I quatre des que esclatà el problema" (...) " Si es reforcen l'ortodòxia i les sancions, han de reforçar-se també els instruments de solidaritat: ¡que ràpid s'ha oblidat la idea d'un FME! Però ¿com ha d'endurir-se el Pacte? També hauria de fer-se amb equitat. Els think tanks nortenys multiplicaran propostes per a collar els cargols als morenos / importadors / mediocres. Esllavissis doncs una idea compensatòria que lligui curt també els rossos / exportadors / pròspers: anular la reforma que suavitzà el Pacte el 2005, quan els qui l'incomplien es deien França i Alemanya".

Anton Costas a "Humillación griega, altivez alemana": "Alemanya s'està replegant altre cop sobre sí mateixa, i renacionalitzant la idea europea. En aquest replegament està està tornant a la vella idea del sociòleg alemany del segle passat Max Weber sobre l'ètica protestant i l'esperit del capitalisme, Per una banda, els europeus del nord - protestants, laboriosos, disciplinats i austers. Per l'altra, els del sud (afegint-hi ara Irlanda), catòlics, indisplinats i amb la mà foradada. És una tesi falaç, sense fonament, però influent.
Des d'Alemanya es vol ara transmetre la idea que els problemes financers dels PIIGS / porcs (acrònim de Portugal, Itàlia, Irlanda, Grècia i Espanya) són causats per les respectives indisciplines fiscals. Però no és cert. Pot valdre en tot cas per a Grècia (sense oblidar que en l'encobriment de la seva lenitat fiscal comptà com a col·laborador necessari que fou la pròpia banca alemanya). Però de cap manera per a Irlanda, Espanya o Itàlia, que han tingut superàvits, i en el cas d'Espanya, un baixíssim nivell de deute públic en relació al seu PIB.
Si no l'ha provocada el malbaratament previ del Governs, ¿ quina fou la causa de fons que provoca la situació d'urgència financera actual? La gran recesió, provocada alhora per la crisi financera. Els dèficits públics no són la causa de la crisi, sino llur conseqüència. Cal adonar-se'n i considerar-ho, sinó la medecina estarà equivocada.
En confondre causes amb conseqüències, Alemanya proposa per a Grècia una medecina que l'empobrirà durant al menys una generació. I en fer-lo empobreixen també la resta d'Europa, i a sí mateixa. És com escopir al cel. (...)
Els soldats aliats que ocuparen Alemanya al final de la II Guerra portaven en llurs motxilles - a més de cigarretes - dues propostes. Un "Pla Marshall", d'ajut, no de càstig i empobriment. També, una nova institució de control dels comptes alemanys, el Bundesbank. Les mateixes solucions cal aplicar ara per a Grècia. Ajudar-la i exigir responsabilitat. I controlar els comptes des de les institucions europees. Cal exigir a Grècia, i qualsevol altre país, honestedat sobre les xifres del seu dèficit, altrament, el deute és penalitzat. I també que per curar els dèficits públics calen creixements, no l'economia de misèria.


Goldman Sachs enemiga del capitalisme

Manuel Castells: "La crisi financera mundial de 2008 desencadenant de l'econòmica que ha evita a l'atur el 20% dels treballadors espanyols fou en part deliberadament agreujada per algunes grans empreses financeres, i en particular per Goldman Sachs, l'empresa financera líder a Wall Street, per a obtenir guanys sense precedents ( una pujada anual del 91%, 3.500 milions de dòlars de beneficis en en l'últim trimestre) i pagar als seus empleats 16.000 milions el 2009.
En aquest episodi, la resolució del qual podria canviar la gestió del capitalisme financer actual, convergeixen els riscos d'un sistema basat:
a) en la creació de valor mitjançant capital virtual generat pels mercats financers,
b) l'abdicació voluntària de llurs responsabilitats reguladores per part de les autoritats competents
d) i l'estafa pura i simple desplegada per Goldman Sachs si ho corfirmen els tribunals..." (...)
Quan esclatà la bombolla immobiliària, s'enfonsà el valor de les hipoteques i els derivats que elles garantien, portant a la insolvència moltes entitats financeres que operaven amb aquests valors ficticis.
Goldman Sachs anà molt més lluny, segons la SEC d'EEUU: jugà per l'enfonsament dels propis derivats que, mitjançant fons desregulats, venia al mercat - tot i saber-ne que eren pures escombreries. És el conegut com a 'shorting': apostar contra la pròpia inversió. Mètode també seguit per UBS, Merrill Lynch, Morgan Stanley o Deutsche Bank que, és clar, ho neguen. (...) A Grècia, Goldman Sachs segons sembla també ajudà el Govern a maquillar comptes i vendre títols d'alt risc. El Regne unit i Alemanya han obert investigacions sobre les activitats de l'empresa.
Aquestes pràctiques, entre irresponsables i criminals, ni són casuals ni pertoquen a algunes ovelles negres beneficiàries de la ruïna de milions d'inversors. Foren possibles perquè es crearen nous fons d'inversions, com els desregulats (hedge funds) i nous productes financers com els CDS i els CDO que, en lloc de servir coma assegurances contra riscs generaren llurs propis mercats de riscs. I tot fou factible, als EEUU i boi arreu, per les desregulacions dels anys 90's. (...)
Des de temps immemorial Goldman Sachs ha nodrit els governs del seus més destacats tecnòcrates financers. I segons el The N.Y. Times, uns 1.500 agents d'empreses financeres han treballat als organisme lligats a comitès de finances del Congrés que tenien cura de supervisar les institucions financeres.
Obama sembla ara decidit a posar ordre i a desplegar la major reforma regulatòria financera des els any 30's. Esdevindrà una batalla èpica. Perquè no és la crisi genèrica del capitalisme, sinó d'un model i una peculiar estofa de capitalistes".


Fernando Ónega: " El periodista conoce a veces noticias que no se atreve a difundir. A veces, por miedo a que no sean verdad y es imposible confirmarlas. Otras porque suscitan esperanzas que después se pueden defraudar". Tot un codi deontològic...


El Barça no anirà al Bernabéu...

Íker Casillas, el porter de la nostra comuna Roja: "Antes el BCN era el mejor del mundo y ahora parece que el castillo de arena se ha derrumbado y creo que ni una cosa ni la otra. Me siento triste porque un equipo español no llegó a la final. Una pena porque también tengo amigos allí". Quanta grandesa d'anima...!

Xavi Hernández: "Estem molt orgullosos del que estem fent. Ens sap greu pels culers, però aquest equip ha aconseguit un canvi de mentalitat. I aquest orgull ens queda per molt tristos que estiguem ara".

Joan Golobart: " ¿Tant hauria minvat el potencial d'ambdós equips, si per exemple el Madrid no hagués fitxat ningú i hagués conservat Robben i Sneijder i reincorporat un dels puntes del planter? Conservar Eto'o i pujar un central jove haurien provocat al Barça un rendiment inferior? El fet que els dos finalistes de la Champions tenen als seus equips amb jugadors rebutjats per Barça (Eto'o) i Madrid (Samuel, Cambiasso, Robben i Sneijder) prou que crida l'atenció". (...) Si fitxes un jugador per la seva qualitat has d'oferir-li el mateix hàbitat que tenia allà on demostrà el seu nivell. Si vols fitxar un jugador per la seva qualitat, però pressuposant que li has de reconduir-ne algun defecte, has de pagar bastant menys del que et demana el propietari ja que només te'l taxa per les seves qualitats, mai
considerant-ne defectes. Fitxar més enllà d'una quantitat de diners requereix una anàlisi molt complexa que obliga apartar-ne els enamoraments".

Ramon Besa: "La grandesa de Guardiola és que la seva obra transcendeix el quotidià, fins i tot les semifinals de la Champions i permet discutir sense dramatismes. Giravoltant entorn el més que un club, el Barça ha desenvolupat un relat que encaixa molt bé amb la seva carta de naturalesa. Aquí tenim La Masia, Messi, Unicef i una forma d'entendre i jugar al futbol única al món, una manera que depassa el pitjor dels resultats.
Una situació històrica si atenem la història del Barça i les conseqüències de llurs derrotes en les semifinals de la Copa d'Europa. HH sortí per cames després de perdre-les amb el Madrid (1959-60), J:Cruyff quedà marcat com a jugador pels Leeds el dia de sant Jordi (1973-74), a Van Gaal se'l rifà el Piojo López en la eliminatòria contra el València (1999-00), Rexach aixecà la bandera blanca al Camp Nou amb el Madrid (2001-02) i Rijkaard s'entotsol`a Old Trtafford (2007-08). Ara, a cap precandidat electoral se li pot acudir de proposar un canvi en la filosofia futbolística que tan bé ha definit i desenvolupat Guardiola".

Jorge Lorenzo:" Valentino sabe cuando tiene que pilotar como el Barça, y cuando debe jugar com el Inter. Sabe jugar a los dos estilos. A mí me gusta jugar al ataque, como el Barça, siempre intentar ir más rápido, no me gusta engancharme detrás de alguien y aprovecharme de su rueda y, o intentar tapar huecos a mitad de carrera para que no me pasen. Soy un piloto ofensivo."

El TC dels nostres malsons...

J.F.López Aguilar: " El PP parece haberse ya determinado a impedir toda renovación hasta que se cumpla su cálculo de una mayoría de derecha en en Congreso y en el Senado, tras esa hipotética victoria en 2012 que las urnas les negaron en 2004 y en 2008. (...) De acuerdo con los cálculos del PP, una mayoría netamente conservadora tendría garantizada nueve años por delante, ajena a la pauta reglada de renovación pautada, equilibrada y por tercios que cada cuatro años quiere la CE para asegurar, justamente, la imposibilidad de un TC cuya composición coincida y se subordina sin más a la mayoría lectoral reflejada en ambas Cámaras y, por tanto, en Gobierno.
De este horizonte dependen, como es evidente, los enjuiciamientos aún pendientes sobre leyes reformistas en materias de igualdad, derechos civiles y sociales de la anterior legislatura".

La catalanitat de barreja...

Lluís Cabrera (Altres Andalusos): " Ser català per mi és saber que un dia vinguérem d'Andalusia, però a Catalunya enterrem els nostres morts, eduquem els nostres fills i néts, lluitem per l'autogovern, progrés i benestar d'aquesta societat: ¡som catalans, Catalunya és la nostra nació! Barrejada, impura. Catalunya no és només llengua (ni una sola llengua) i els catalans tenim moltes riqueses per aprofitar. Una n'és el català - defensem-lo sempre! - l'altra és el castellà, que alguns bàrbars voldrien amputar-nos com cos estrany, enemic. Si un dia el catalanisme polític deixés de parlar de "llengua pròpia" de Catalunya per dir que el català n'és la llengua històrica i el castellà l'adoptada, ¡tindria la complicitat de tots els catalans!"
"Els puristes d'una Catalunya pura preexistent (existí alguna vegada? quan?) i els "palmeros" de Fecac (Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya) - "lo nuestro" - es retroalimenten. El seu xantatge funciona: atrau diner públic (800 mil e. de subvenció a la Feria de Abril de G.Nieto) i càmeres de TV3, segons un reflex paternalista. "Donem-los alguna cosa a aquests andalusos, que estiguin contents amb els seus costums, que vegin que també fem "palmas" amb ells. Patètica actitud que sí que descohesiona i secessiona! Redueix l'andalús al gran tòpic - llumetes, sevillanes (que només representen Sevilla), "faralaes", igual que Franco. Repudio aquest reduccionisme, ¡i m'indigna que les elits polítiques catalanes juguin a fomentar-lo!

Ramon Brotons, inventariador d'invents a El triomf de la imaginació (Ed.Albertí): " El més important del segle XX és la píndola anticonceptiva. Separà sexe i reproducció: donar a la dona control sobre el propi cos implica formidables canvis socials. Cap invent ha tingut tanta influència. En el procés de l'invent, primer hem de parlar de Margaret Sanger, qui traumatitzada per la mort de la seva mare morta als 40 anys, després de 18 embarassos i 11 parts, decideix fer-se infermera i funda la Lliga Nacional per al Control de la Natalitat. Es conjurà amb una milionària sufragista Katharine McCormick, per a assolir un mètode anticonceptiu eficaç. Van finançar el biòleg hormonal Gregory Pincus, que se'n sortí el 1960". El nostre regidor, al primer míting socialista a TGN i parlant com a portaveu jove per primer cop a l' Estat, vindicà la legalització dels mètodes anticonceptius; un 7 de setembre de 1976, un vespre al Camp de Mart.