Mirem cap endavant, amb els pesos de les inèrcies dels passats mes alhora amb les perspectives, pors, reconciliacions, incògnites que albirem o anem visquent i elaborant:
Primer, Altafulla. Com a comunitat econòmica, política i cultural amb unes psicologies col·lectives. I aquest és el primer factor: conflictiu, complex; perquè els interessos són contrapossats – competència entre promotors per l’hegemonia al mercat i a les influències, entre comerciants; opcions de lleure i de vida social prou diversos: des dels petits burgesos d’esquerra de xalet o de pis selecte que han consolidat l’Altafulla dormitori fins als qui porten el sant Cristo al gran ventall d’entitats, que també poden competir entre elles.
El nostre futur ha de dir ben clar, sobretot al bloc social de nous altafullencs votants d’ABG: que als espais públic lluminosos i de convivència ens defineixen com a Mediterranis, que comerç i lleure ens defineixen com a Comunitat; que la publicitat enganyosa de qui ven habitages no poc traslladar-se a les desiderates de model social: de tota la vida a casa, ben tranquil·lets, amb el mínim de veïns i de vida social possibles. El nostre futur ha de dir als promotors que viuen en un mercat lliure i alhora regulat; lliure, obert a la competència i ajustat a un marc legal, amb el POUM com a full de ruta i la Comissió d’urbanisme com a òrgan consultiu clau. El futur ha de dir a les entitats que no hem de sumar zero: que el té l’altra no m’ho pren a mi.
A l’Ajuntament
Després, ja hem arribat a l’Ajuntament. Amb el seu patrimoni de personal, de pressupostos, de regular funcionament laboral i administratiu. De cap manera s’ha de sentir en crisi, amb un panorama incert. De cap manera. Tenim un pressupost ordinari que regula les plantilla (millorada) i les distintes partides; el coixí / xarxa d’absoluta seguretat laboral, per tant: perfecte. Que per això, a la setmana de ser expulsat del govern, i de ser matxacat per l’encara alcalde des del butlletí d’ABG, PAU va atendre els consells tècnics - de tanta categoria humana que havia d’escoltar - per mantenir sense cap sobresalt i ensurt el regular funcionament laboral, administratiu i tècnic de l’Ajuntament.
El nostre futur ha de dir al personal de l’Ajuntament, per tant, que de cap manera la inestabilitat política els afecta, de cap manera; que s’abstinguin de daurar cap píndola a l’actual govern en minoria, regits per un mal entès instint de conservació. Dada essencial que han de tenir en compte: les grans diferències al Ple han nascut per inversions que no tenen res a veure amb el dia a dia de l’Ajuntament. Els possibles pessimismes, grisor ambiental, xantatges morals, incapacitat d’iniciativa i de decisions de govern, en tot cas (de donar-se: puntualment i localitzada; ep! ja eren prèvies a la crisi – que les ha intensificat) només són responsabilitat de qui encara governa; no de qui “no els deixem governar”; i menys després de la reunió informal que vam parlar clar i català i oferint Ideal un govern de concentració rebutjat.
El nostre futur a Altafulla ha de dir que potser el nou conveni l’hauríem de deixar per l’any vinent.
I sobretot, per al futur: s’ha d’acabar la sindicalització opressiva del personal de la policia municipal sempre exigint més; amb aquest poder sindical i l’arma i l’uniforme algun personatge ha esdevingut un autèntic putejador a qui haurien de fer canviar d’ulleres (de punt de vista). i en general tenim la sensació de viure sostmesos per Hombres de Harrilson*.
Al Ple
Està de moda dir que hi regna la crispació. Amb tants grups la polifonia, la riquesa d’arguments, la dialèctica ha millorat notablement. Ho dic amb tota la perspectiva històrica personal. Però el problema del ple està molt focalitzat i per tant el futur reclamaria solucionar-lo: l’Alcalde intervé massa, quan hauria de donar la veu al corresponent regidor d’àrea; però sobretot s’enroca per tenir sempre la raó: els seus sofisme i mentides creen la crispació. Mai no reconeixerà a l’Altre: “m’he equivocat”. Sinó “probablement”… En aquest enrocament abunda el costum de continuar com a oposició de l’antic govern, mirant el passat. En aquest paper, retraient l’herència de la llar d’Infants de l’Hort de Pau, l’estrella convidada és la macroregidora de Territori, Participació i Ensenyament i “como que pasaba por allí”.
Al futur el Ple ha de tenir menys silencis d’Spuch i d’Alasà, quan actuïn com a propis portanveus. Al futur, tota la mateixa informació del govern l’ha de tenir cadascun dels regidors del Ple ( i dels Patronats o Consells). Al futur el Ple hauria de viure més debats i acords sorgits dins del mateix Ple, en directe: com el de la nova Biblioteca proposada a l’espai de les Teresa Manero; al del 18 de desembre, vam acordar les mides tècniques informades per Farré, el calendari proposat per Ideal, i al lloc més cèntric i amb hàbits creats proposat per PSC, AUPA i PAU – seguint el consell de Maria Porter.
Al futut al Ple, PAU procurarem mantenir la nostra trajectòria, seguint guanyant a tots i cadascun dels punt d’ordre del dia: amb criteris ferms i viables – que per cert, són els mateixos mantinguts i… perduts… dins el govern-, elaborats tot escoltant tècnics i implicats; sempre d’acord amb la pròpia consciència i dignitat ( les forces de la Veu i del Coratge).
Al govern i a l’Alcaldia
Per aquest escenari de futur tan determinant PAU( és a dir l’Adolfo i jo) estem “diver…gits” però no barrallats i sempre en diàleg transparent permanent. Ell pensa en refer el govern primer, si l’alcalde es retracte públicament de l’escrit contra nosaltres al terrible ABG nº70 i Marisa deixa ensenyament; amb amplis comissionats per a cada regidor del Ple idonis als seus interessos i capacitats. No se n’acaba de fiar prou – i no vol que me la torni a fotre - de l’actual ( que creu conjuntural) avinença amb els altres grups a l’oposició. Queda dit.
Personalment estic frisós per presentar una moció de censura i fer foc nou al govern; penso que ja hem canviat de legitimitat: de la sorgida dels resultats matemàtics de les eleccions hem passat a la sorgida de política viva del Ple. Haver vertebrat el primer govern ens va donar presència i força, si hi haguéssim fracassat seríem intranscendents; només l’hegemonisme i les calúmnies d’ABG ens van fer fora( gràcies: perquè havíem de dimitir). Però la dinàmica de criteris ha demostrat aquests acords al Ple amb els grups encara a l’oposició: les màximes diferències dins la vida del Ple les hem tingut amb AUPA ( peatonal a Baix a Mar i IBI) i les mínimes – qui m’ho havia de dir,oi? – amb Ideal que votà a favor del canvi d’hàbits al seu feu electoral i s’abstingué en l’augment de l’IBI. Amb el PSC ens estem acabant de reconciliar. Han forjat aquesta reconciliació i sobretot la formació de la nova legitimitat ( la del Ple: del bloc PSC+AUPA+Ideal+PPC+PAU ) els importantíssims tres acords en inversions per al PUOSC capgirant i bloquejant les propostes del govern en minoria.
Que se sàpiga!: estic molt agraït al J.Mª Gené , a la Cristina, a l’Eva al J.Mª Pérez, a la Conxita; perquè amb els seus cinc vots el meu ha assolit al Ple ( en aprovar i en impedir) el que sol i amargat exposava al govern. Que se sàpiga! El seu clar i disciplinat no al Pressupost obligà a un pacte humiliant al govern que m’acabava de destituir: retirant totes les inversions megalòmanes i exclouents del futur camp de gespa.
Ja reunint-nos regularment, els cinc grups hem marcat l’agenda i els acords dels dos darrers plens. I els del futur, oi? Imagino un govern reunit-se cada dilluns al vespre; potser preferible d’alcalde únic, el Josep Maria Gené - portanveu, gran “pico de oro” als Plens; més sincer i actiu que mai - potser també regidor d’Urbanisme, sobretot amb el Pep Muntades de gerent; la Cristina a Esports (amb el Jano Sr. de gerent) i Joventut, l’àrea de MMCC potser també hauria de ser del PSC. L’Eva serà una magnífica regidora d’Ensenyament, amb les qualitats de dedicació i empenta de la Fuen però amb tota la transparència informativa; per a mi, que ben clar li vaig dir que s’havia equivocat presentant-se, l’Eva és la regidora revelació per mèrits propis (alguns cops, al govern, m’aportava dades o qüestions pendents que m’havia despistat). Ideal i PPC poden repartir-se els distints personals ( municipals, brigada, administració) competència habitual d’alcaldia i amb fortsreptes a assumir. No puc, amb el cor a la mà, deixar fora d’un futur govern el Jano Jr. i el Juan Spuch. Seran ells qui no hi voldran ser. PAU milloraríem responsabilitats conservant Cultura i Festes de tanta dimensió comunitària i recuperant Hisenda ( colze a colze amb Intervenció, on caldrà claredat i valentia i també capacitat d’indignació per rectificar o reformar).
Els futurs seran presents la primavera vinent?
P.S.- Va fer arribar la PM a Alcaldia una foto denunciant una suposada contradirecció del regidor de turisme; el cotxe infractor només s’assemblava al del regidor.
Fonxo Blanc Canyelles / regidor nº9 del Ple
