Altafulla amb tota la il·lusió

8/5/07

Plataforma Altafulla Unida

2 comentaris
Ens presentem: Pepa Fortuny ( nº. 9 ), Marta Balañá ( nº. 10 ), Jano Francino ( nº 2 ), Fonxo Blanc ( alcaldable ), Pau Blanc ( nº 8 ), Adolfo Gómez Papí ( nº 3 ), Salvador Anton ( nº 6 ), Montse Gris ( nº 4 ) i Montse Pallejà ( nº 5 ).


Som una agrupació d’electors. No un partit polític; com la resta de les set candidatures.

L’hem constituït expressament amb les firmes de quaranta ciutadans d’Altafulla. Per a oferir una candidatura, molt ben avinguda, i un programa - clar i decidit - al vot lliure, igual i directe dels nostres convilatans.

Amb la il·lusió d’aplicar-lo com a govern municipal i amb l’alcaldia del nostre cap de llista, Fonxo Blanc. Regidor durant quatre legislatures i molt dinamitzador de la vida cultural i de la transparència de comptes quan fou President del Patronat de cultura i regidor d’hisenda la legislatura 1999-2003. Coneixent l’actual organització de l’Ajuntament i els principals temes de debat es compromet a encapçalar l’aplicació rigurosament de l’actual legalitat del Pla General i a optimitzar el servei de brigada i serveis, amb arquitecte municipal amb dedicació completa i exclusiva i amb un nou cap de la brigada.

Tant els signants com els candidats ens hem conegut dins de la participació activa i compromesa, compartint inquietuds i complicitats en la vida social i també directament municipal d’Altafulla. Ens movem d’anys en el seguit d’entitats i associacions altafullenques ( grallers, castellers, AMPA de la Portalada, Centre d’Estudis, Ateca, parròquia, Cercle Artístic, penya ciclista, futbol, emissora de ràdio, etc). Dos dels signants van fer equip de regidors socialistes amb els nostre alcaldable el 1983-87.

Som un gran grup molt compensat, per orígens, edats, situacions laborals i fins i tot ventall de signes de l’horòscop.

El segon de la llista, Jano Francino pare, ha aportat la seva llarga experiència com a entrenador i dirigent d’handbol al darrer Patronat d’Esports. Per la seva llarga trajectòria al sector d’assegurances el presentem com a persona idònia per assumir la Regidoria d’atenció a les reclamacions de serveis quotidians.

Al tercer i quart lloc de la candidatura es presenten un metge – Adolfo Gómez Papí – i una infermera – Montse Gris – del servei de Pediatria de Joan XXIII de Tarragona. Ofereixen la seva consciència social i preparació per al Consell de Benestar Social i vers el foment del voluntariat d’assistència a les persones.

Dues persones de l’ensenyament són als nº 4 i 5 de la llista. La professora d’institut Montse Pallejà i el de tecnologia per a infants deficients Salvador Anton. També il·lustrador i pintor; com la nº 11, la pintora Marta Balanyà, sempre amb estudi a Altafulla i durant les dues darreres legislatures membre activíssima del Patronat de Cultura. Amb ells sí que serem motor kultural del Baix Gaià; i amb les exposicions d’artistes i xerrades de professionals propis o pròxims.

El món de la iniciativa en la promoció urbanística és representat a la llista al nº 7 pel que fou president de la Juntade Compensació de la Pedrera, Jaume Badia i Salvat. La restauració d’eres i pallisses tradicionals de l’esmentada urbanització representa una de les grans singularitats del paisatge i patrimoni arquitectònic i natural d’Altafulla dins la costa catalana.

Plataforma Altafulla Unida en bona part també és constituïda per gent jove. Més signants per a l’agrupació d’electors que a la llista. On figuren el dissenyador de tota la campanya i precampanya, Carlos Gómez Balañá; i Pau Blanch Fortuny, fons de guitarra original de la falca per a Altafulla ràdio (107,4 FM) on hem posat veu sis del candidats.

Som un equip. Disfrutem fent ploure idees per a l’Altafulla oberta i social. Per això, al govern o al serveis o en comissionats tot regidor elegit el 27 de maig ha de poder demostrar les seves il·lusions i capacitats al servei d’Altafulla.

El lloc d’honor de la llista l’ocupava Joan Blanch Ribé. El passat primer divendres de maig ens va deixar: als 88 anys ben fets i amb les seves Memòries a punt de publicar. El seu tan valent sentit de la dignitat en la defensa de les pròpies conviccions i el rebuig de qualsevol oportunisme o privilegi de poder ens seguiran sent alt exemple a seguir.

Candidats de l'agrupació d'electors

0 comentaris

1) Fonxo Blanc Canyelles. Professor d’institut des del curs 1980-81. Regidor de la 2ª, 3ª, 4ª i 6ª legislatures del Ple Municipal d’Altafulla. Regidor d’Hisenda i President del Patronat de Cultura 1999-2003.

Col·laborador anual dels Estudis Altafullencs, setmanal d’Altafulla Ràdio i del mensual Les Bruixes.

Nascut a Altafulla el 29 d’abril de 1954.

2) Jano Francino Murgades. Entrenador estatal d’handbol. Fundador de l’handbol femení català. Membre del Patronat Municipal d’Esports 2003-2007. Nascut a Tarragona el 12 de febrer de 1947. Viu a Altafulla des de 1979, al barri marítim (Baix a Mar)

3) Adolfo Gómez Papí. Metge Pediatre de l’Hospital de Tarragona “Joan XXIII”. Nascut a Barcelona el 8 de juny de 1957. Viu a Altafulla des de 1995. Portanveu de la candidatura.

4) Montse Gris Garriga. Infermera de Pediatria de l’Hospital de Tarragona “Joan XXIII”. Nascuda a Barcelona el 30 de maig de 1952. Viu a Altafulla des de 1983.

5) Montse Pallejà i Llauradó. Professora i Coordinadora Pedagògica de l’Institut “Martí Franqués”. Nascuda a Tarragona el 23 de desembre de 1957. Viu a Altafulla des de 1995.

6) Salvador Anton Laborda. Il·lustrador i professor de tecnologia d’educació especial. Nascut a Barcelona el 19 d’abril de 1954. Fa 50 anys que té la segona residència a Altafulla.

7) Jaume Badia i Salvat. Dels promotors i president de la Junta de Compensació de la Pedrera. Nascut a Barcelona el 23 de març de 1953.

8) Pau Blanch i Fortuny. Músic i estudiant de magisteri d’anglès. Monitor de bàsquet. Nascut a Altafulla el 31 d’agost de 1985. Autor de la melodia de la falca de PAU per a Altafulla ràdio.

9) Pepa Fortuny i Casas. Professora d’Educació Infantil i Primària. Catequista de la Parròquia de Sant Martí d’Altafulla. Nascuda a la Nou de Gaià el 7 de setembre de 1957. Viu a Altafulla des de 1978.

10) Marta Balañá i Parés. Pintora. Vocal del Patronat Municipal de Cultura 1999-2007. Llicenciada en medicina. Professora d’EMI. Nascuda a Barcelona el 17 de setembre de 1957. Viu a Altafulla des de 1995.

11) Joan Blanch Ribé. Pagés jubilat. Conegut com “El Patriarca”. Fundador històric del Futbol Altafulla i dels Portants del Sant Crist. Avi de 10 nét(e)s. Nascut a Altafulla l’11 de setembre de 1918.

Reserves:

1) Carles Gómez Balañá. Estudiant de publicitat. Diplomat en Periodisme. Entrenador de bàsquet. Nascut a Barcelona el 15 de març de 1984. Viu a Altafulla des de 1995. Dissenyador de la campanya de PAU.

2) M. Estel·la Flores Pérez. Estudis de Filologia Clàssica. Vocal de Festes de l’AMPA de l’Escola de la Portalada. Nascuda a Barcelona el 18 de maig de 1968. Viu a Altafulla des de 1996.

Altafulla, una il·lusió

0 comentaris
1. Participació ciutadana als Consells i Patronats.
2. Serem motor kultural del Baix Gaià.
3. Aplicació rigorosa del Pla d'Ordenació urbana (POUM).
4. 30% del sòl urbanitzable per a habitatge públic.
5. Millorar el paisatge arquitectònic i el patrimoni natural.
6. Foment del voluntarietat de suport a les persones.
7. Regidoria d'atenció a les reclamacions de serveis.

Per una Altafulla oberta i social

1. Participació ciutadana als Consells i Patronats

0 comentaris

1.1.- Elaborar una exhaustiva pàgina web on constin sempre actualitzats:

(a) Acords de les comissions d’Urbanisme, d’Hisenda, de la Junta de Seguretat; dels Patronats d’Ensenyament, Comunicació, Cultura i Tradicions, Esports i Turisme; del Consell de Benestar Social.

(b) Pressupostos: estat de liquidació trimestral per partides explícites; seguiment dels ritmes d’execució de les inversions previstes.

(c) Els indicadors de sostenibilitat de la rodalia (superfície verda per habitant, qualitat de l’aire, consum d’aigua per habitant, generació de residus sòlids i llur recollida selectiva, consum d’energies renovables)

1.2- Els Patronats d’Ensenyament, Cultura i Tradicions, Comunicació, Esports i Turisme / Promoció Econòmica amb les seves reunions mensuals han de canalitzar la participació formal ja que hi han de ser presents els representants de cadascuna de les entitats de cada sector; totes.

1.3.- Mantenir la participació ciutadana al final de tot Ple Municipal, sumant-hi els de caràcter Extraordinari.

1.4.- Dividir Altafulla en 11 petits districtes (Vila Closa; Baix a Mar; sant Antoni; El Clos- La Portalada; La Pedrera; Brises del Mar; l’Hort de Pau; el Safranars; el Roquissar; La Vinya Gran, Les Esplanes) amb consells consultius de veïns que mensualment es reuniran amb l’equip político-tècnic que calgui, segons els problemes a resoldre i en el lloc escaient per a adonar-se’n.

1.5.- Locals cívics a Baix a Mar i a Brises del Mar

1.6.- Distribuir les funcions del regidors del Ple en tres esferes: del nucli de govern (hisenda, urbanisme, personal, seguretat), de serveis ( Ensenyament, Cultura i Tradicions, Turisme / Promoció Econòmica, Esports) i de comissionats permanents o puntuals. Que tota il·lusió i capacitat dels regidors o regidores electes tingui oportunitat de manifestar-se en les millores d’actuacions o en les resolucions de problemes, tant els de competència directa municipal definits per l’art.84 del nou Estatut.

1.7.- En les qüestions d’àmbit de la Generalitat, de l’Estat o de la UE, l’Alcaldia i el Ple sempre actuarà com a reivindicador i interlocutor en ensenyament, sanitat, seguretat, obres públiques, etc.

1.8.- Altafulla ràdio 107,4 FM amb l’expressió regular de l’Alcalde i també dels regidors de govern i de serveis o a l’oposició.

1.9.- Coordinar les programacions dels Patronats de Cultura i Tradicions, d’Esports i de Turisme per millorar-ne les participacions per als convilatans i les ofertes per als visitants.

1.10.- L’obra i realitzacions i funcionament del Patronat d’Ensenyament – Llars d’Infants, Escola de Música i Escola d’Adults – serà continuada i si cal perfeccionada. Restarà alliberat de la gestió econòmica que serà incorporada als capítols del pressupost general.

2. Serem motor kultural del Baix Gaià

0 comentaris
2.l- Recuperar la vitalitat del Patronat de Cultura del període 1999-2003, amb les reunions mensuals de coordinació de les iniciatives dels regidors, de les entitats i de les 3 personalitats escollides. Incorporant-hi l’organització dels cicles festius tradicionals (FMs, Reis, Carnaval) i nous (Camí de la Creu, Nit de Bruixes, Fira d’Artesans). Caldrà dir-ne Patronat de Cultura i Tradicions.

2.2.- Vetllar per l’edificació definitiva del nou IES per al curs 2008-2009. En proposem el nom de “Dr. Joaquim Balcells”, enterrat a la capella del nostre Cementiri que fou del Consell de Cultura de la Generalitat i del Patronat de la Universitat Autònoma del període republicà

2.3.- A l’organització de la FM de sant Martí incorporació decisiva de totes les entitats a la programació i de la joventut del poble en la participació.

2.4.- Restaurar les conferències i exposicions de convilatans i els petits concerts.

2.5.- Fundar i nodrir l’Escola de Plàstica i Teatre per a infants i joves. Habilitació de l’escenari de la Violeta.

2.6.- Convertir el passatge de Santa Teresa en sala d’Exposicions, amb el nom Pintor Josep Sala i Llorens. I el Museu de l’era del Senyor d’Etnografia i de la Vila Closa.

2.7.- Ampliar la Biblioteca al conjunt de les antigues Escoles Teresa Manero, adequant-ne l’oferta a la legislació vigent per a municipis de 5.000 habitants.

2.8.- Dotar l’Ateneu de Dones i la Penya Ciclista locals definitius a les plantes a peu de carrer dels espais de noves construccions de promoció pública.

2.9.- Rehabilitació de la pallissa de l’era de l’Hospital com a espai de cultura i especialment com seu social del Centre d’Estudis d’Altafulla.

2.10.-L’espai públic dels “Alemanys” al Canyadell esdevindrà Centre Cívic i hotel d’entitats.

2.11.- Promoure la celebració de jornades professionals i universitàries a Altafulla

2.12.- Dins la memòria històrica de la legislatura 2007-2011: celebrar el novembre de 2007 els 50 anys de les antigues Escoles Teresa Manero. El gener de 2009, després de 70 anys, restituir el multisecular nom de carrer de l’Hostal.

2.13.- El Patronat d’Esport oferirà a les AMPEs dels tres centres educatius d’Altafulla els monitors dels distints esports suficientment demanats. S’hi desenvoluparan els talents individuals / col·lectius que seran canalitzats cap els clubs existents o a fundar. Se’ls formarà vers a «guanyar, però no a qualsevol preu».

2.14.- Col·laborar amb tot el suport institucional el 1r Camp de futbol sala d’Altafulla de 6 a 13 anys.

2.15.- Convertir el nou pavelló del Roquissar en un escenari d’esdeveniments poliesportius d’àmbits territorials diversos.

2.16.- Popularitzar la Pujada de Baltasar Rabassa de cada Onze de setembre. Restaurar-la Milla del Passeig de cada tercer diumenge d’agost

2.17.- Rehabilitació del terreny de joc del camp de futbol Municipal Joan Pijoan

3. Aplicació rigorosa del Pla d'Ordenació Urbana (POUM)

0 comentaris
3.1.- Redreçar l’àrea d’Urbanisme amb un arquitecte municipal de dedicació completa i exclusiva per tal d’aplicar amb tota cura i rigor l’actual Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
El POUM aprovat pel Ple i la Generalitat marca els límits immodificables del creixement urbà al nostre terme durant la legislatura.

3.2.- Mantenir el convenis d’Urbanisme Concertat o Social per tal d’obtenir transferències al pressupost municipal de part de les plusvàlues privades generades pels acords de la Comissió d’Urbanisme i del Ple en aplicació del POUM.

4. 30% del sòl urbanitzable per a habitatge públic

0 comentaris
4.1.- Destinat íntegrament a vivenda de promoció pública cada peça de terreny esdevinguda municipal per les cessions obligatòries fixades per les Lleis (30%) dels plans parcials d’urbanització aprovats pel Ple i la Generalitat

5. Millorar el paisatge arquitectònic i el patrimoni natural

0 comentaris
5.1.- Optimitzar el servei de Brigada d’Obres i Serveis amb un nou cap de programació, personal i gestió de la despesa.

5.2.- Substituir progressivament els actuals cilindres de recollida selectiva per una gamma de contenidors de més broc d’abocament i més a l’abast dels moviments de l’usuari.

5.3.- Rebaixar ressalts i bandes rugoses de circulació.

5.4.- Replantejar l’enjardinament de la majoria de rotondes. Plantar intensivament arbrat públic i privat per col·laborar a multiplicar x 14 la flora catalana en la lluita contra l’escalfament tèrmic. A les zones de mobiliari dels parcs infantils terra de cautxú com a protecció de més seguretat.

5.5.-Pla integral, sempre pactat amb els propietaris, de cartes de colors i d’esgrafiats de les façanes. Pavimentació estètica a la totalitat de la Vila Closa i al nou passatge lateral de Ca Masoliver. Passarel·la d’accés a la platja del Canyadell i bastir el mirador dels Munts. Asfaltar el tram de vial d’enllaç entre els Munts de la Torre i d’Altafulla.

5.6.- Mesures d’estalvi d’aigua i de llum imitant els models de Reus i d’Austràlia: Airejadors i limitadors de cabal a aixetes i dutxes; bombetes ecològiques.

5.7.- Garantir la qualitat dels serveis de competència i gestió municipal mitjançant les necessàries despeses de personal de Brigada, Policia Municipal, tècnics i administratius, les quals han de guardar equilibri amb els ingressos per IBI.

5.8.- Actualitzarem des del propi Ajuntament el cens del cadastre; com a condició prèvia per aplicar la Revisió Cadastral del ministeri d’Hisenda a Altafulla als pressupost de 2008 i successius.

5.9.- Actuar definitivament en la prevenció d’inundacions a les zones i habitatges afectats per les torrentades mal canalitzades per la Rasa. Netejant i rehabilitació dels cursos naturals d’aigües.

5.10.- Aplicar l’acord de construcció del pàrquing annex al Club Marítim per als arrelats banyistes de la platja de la Roca de Gaià

5.11.- Continuar la reivindicació de la integritat del terme municipal entre els límits naturals de la Rasa, a llevant, i tot el tram del Gaià, a ponent.

5.12.- Recuperació de l'Hort del Senyor, de patrimoni municipal.

6. Foment del Voluntariat de suport a les persones

0 comentaris
6.1.- Dinamitzar el Consell de Benestar Social amb la participació de les entitats afins que establirà el servei de voluntariat homologat de suport als convilatans amb dependència o dificultats.

7. Regidoria d'atenció a les reclamacions de serveis

0 comentaris
7.1.- Atenció ciutadana de l’Alcaldia i Regidors de govern o de serveis cada dimarts i dijous de 5 a 8 del vespre. Els dissabtes al matí de 10 a 13 hores.

7.2.- Regidoria d’atenció ciutadana de suport i assessorament per reclamacions de serveis (aigua, gas, llum, telèfon, internet,correu...) i qualitat de l’habitatge.

7.3.- Reclamar de RENFE horaris de parades íntegres i nous coberts. Aplicar el model de l’Arboç de bar-oficina de bitllets.

7/5/07

Actes electorals de l'11 al 25 Maig

0 comentaris
Et fem avinent el calendari d'actes als quals participarem o que organitzem:

Divendres, 11 a les 20:00h a la sala de plens
Debat organitzat per Altafulla Ràdio ( 107.4 ) sobre cultura, festes i esports.

Dimecres, 16 a les 20:00h a la sala de plens
Debat organitzat per Altafulla Ràdio ( 107.4 ) sobre benestar social ( sanitat ), ensenyament, comunicació i serveis.

Dissabte, 19 a les 20:00h a La Violeta
Presentació de la candidatura PAU.
Refrigeri ben assortit.

Diumenge, 20 a les 19:00h a la Plaça dels Vents
Miting electoral de PAU

Divendres, 25 a les 17:00h a la sala de plens
Debat organitzat per Altafulla Ràdio ( 107.4 ) sobre urbanisme, hisenda, medi ambient i turisme ( comerç/indústria ).

Divendres, 25 a les 20:00h a La Violeta
Miting final electoral de PAU !!!

Benvinguts al blog de PAU Altafulla

0 comentaris
Tal dia com avui 07/05/2007 estrenem el blog oficial de l'agrupació d'electors Plataforma Altafulla Unida ( PAU ), des del qual estareu informats de l'actualitat i activitats que despleguem i desplegarem. Emprant les noves tecnologies i mitjans que posa a disposició internet, intentarem fer-vos arribar les nostres idees, projectes i compromisos.

No deixeu de visitar-nos per estar al dia.

1/5/07

Petit ideari polític heredat

0 comentaris
Sin duda, el petirrojo audaz sería Rodríguez Zapatero, que se ha metido hasta el fondo de la cocina del poder, creyéndose firmemente su papel de demócrata aprendido de sus antepasados republicanos. Zapatero es el primero que gobierna desde la izquierda sin complejo de okupa e
incluso puede suceder que estavez el petirrojo se coma al gato.
manuel vicent

En Maragall els símptomes han estat diversos i per a alguns desconcertants (la seva tossuderia, les seves fugides, les seves veleitats intel·lectuals, la seva destresa i estrella olímpica) però vistes en conjunt ens van apareixen com el testimoni d’algú que pot ser el viaticum
a la vegada mediador i intermediari –dels interessos i de les identitats que a Catalunya es susciten.
x. rubert de ventós

Catalunya pot estar segura, i els pobles d’Espanya també, que la nostra passió per aquest país és una passió constructiva i és una passió dialogant.
pasqual maragall

La feina dels polítics és dialogar i acordar solucions sempre defensant la justicia social.
francisco m. romero gamarra

Quan hem pregunten rutinàriament Com estàs? acostumo a respondre tot convençut : Com que sóc socialista i del Barça doncs que molt bé i que duri. Sense unes idees-força o valors que donin sentit i criteri a la nostra vida; sense mantenir les passions de la infància… doncs es fa difícil aixecar-se del llit amb un mínim d’esperança. Fins i tot cada dia reclama imants d’il·lusió a l’agenda de les expectatives: les noves dels diaris a llegir; algun platet especial; la Polònia dels
dijous a TV3, ara sense els fascinants actors i trama d’Àngels i Sants; la incorporació d’algun llibre. Feina, Salut, Amistats i Família que no fallin mai, és clar. Cada nit a la COM m’acompanyo de Ramon Miravitlles, i com a Francesc d’Altafulla truco un cop a la setmana. Col·laboro a l’Altafulla culturalista projectada a Catalunya.
La dèria política se’m fa evident des dels dotze anys, quan me n’adono que ja era Federalista: discutint a la botiga amb el Pàmies de Reus, llavors encarregat del camping Tamarit i després amo del Caledònia. Als dotze anyets ja vaig rebre cops de porra al cuartelillo del Policia Armada sota l’acusació Con que discutiendo el Fuero de los Españoles, sobre un manual de FEN de l’Albert Gené, de ca Sebastià barber i carter.
Em plau de recordar en homenatge, les converses i lectures que m’han anat forjant una mena d’ideari de criteris polítics:

Del sr.Noguera…
Començo pel senyor Noguera de Ca Puigmartí. Un rendista amb el títol d’advocat als 18 anys. La vil·la al final del carreró sense sortida del Pujol demostra que fins i tot admirava el Noucentisme català, aquell període de la Mancomunitat de Prat de la Riba –l’heroi de l’oncle/avi Josep Ribé que el tenia presidint el seu menjadora Valls– que ens féu tornar a mirar l’herència pagana clàssica, sumant-la a la religiosa medieval. El senyor Noguera m’inculcà que la millor democràcia era l’anglesa: alternant-se als governs conservadors i laboristes. Primera idea, doncs: partits bàsics de govern amb oportunitats de demostar que saben governar. Aplicada a Altafulla fins i tot lluitar per tenir governs d’unitat –l’assignatura pendent– i sobretot raonar i decidir com si governessis. Governar, o com si governessis. La conversa transcendental amb el sr.Noguera la recordo o tallant-li algun pollastre cru o venent-li ous de dos rovells. Ell em parlava de Carles Sentís, com a secretari d’un dels dirigents d’ERC de l’anomenat grup de l’Opinió, el de Josep
Tarradelles, que més pactista i serè que el de Macià i Companys estava en minoria. La cosa ve de lluny…

Del Narcís Muntaner…
La segona veritat política l’agraeixo al químic de la Roca de Gaià i professor Narcís Muntaner. Estava de permís de la mili l’estiu de les eleccions recuperades de 1977 –les últimes havien estat el febrer de 1936– i gallejava pel triomf dels socialistes units electoralment (PSC+PSOE) sobre CDC de Jordi Pujol. La seva rèplica em va convèncer per sempre més: sense un nacionalisme català fort, el de Convergència, els catalanistes del PSC sempre serem marginals dins la federació amb/dins el PSOE. Per això algun vot de casa sempre va a parar ara a ERC. I durant anys i anys he parlat a El 3 de Vuitde Vilafranca, dirigit pel Ricard Rafecas que estigué a punt de ser gendre del Martí Magrinà fuster, del món polític Sociatargent, que tingué traducció al govern de l’Estat al darrer presidit per Felipe González i als pactes al Parlament de Catalunya dels mapes sanitari i escolar. Les municipals de 1987, és a dir a les terceres, em vaig creure tant el principi de l’alternança del sr.Noguera i el de la importància de CDC per al Narcís Muntaner que vaig donar
suport a la candidatura a Vilafranca encapçalada per Joan Raventós de CiU…mentre repetia com a cap de llista del PSC a Altafulla. Arribar a compartir UpA amb Unió el 1999 ja venia de lluny; copiàvem la Concertació a la xilena entre democratacristians i socialistes. Acabà com el rosari de l’aurora. Però hi vaig poder demostrar que només pensava com si governés (1983-1994) sinó que vaig cogovernar (1999-2003).

Del Joan Reventós, fundador del PSC
Li va aconsellar al Martí Carnicer, llavors alcalde constituent democràtic del Vendrell, ara segon d’Economia i Finances de la Generalitat. Ens ho va dir a l’acte a l’Auditori Pau Casals de Sant Salvador. En l’acte d’homenatge d’aquest hivern al qui fou ambaixador a París i president del Parlament de Catalunya Joan Reventós i Carner. No tinguis masses focs encesos alhora. No acumular conflictes a resoldre. Però per compromís ètic democràtic i socialista cal encendre focs, oi? La tardor de 1974, arran del cicle de conferències polítiques a la sala de dalt del cafè d’Espanya del Vendrell, el contacte amb el Martí Carnicer em féu decantar pel socialisme català. Inspirava honradesa i rigor personal; havia estat dels 113 detinguts de l’Assemblea de Catalunya i li sortí de dins aquesta frase: Com diu Marx el problema és l’apropiació privada del producte social. Quan el producte social es diu grans permisos d’obres o requalificacions d’iniciativa/benefici privats cal Urbanisme Social, oi?

Del Raimon Obiols, sempre, sempre…
Reprodueixo del seu llibre de maig de 1997 Nou segle, nou cicle aquesta sotregada moralitzadora: en són la vergonya del país els escèptics, els egoistes, els acomodaticis, els hipócrates, els negociants. Els de ca Manel Roig/els Blanc ho firmem: generació rera generació. Per això en la vida política també hem seguit les tres fases exposades per Raimon Obiols: confrontació – aliances – pactes. Amb dinamisme, generositat i lucidesa. Fent conviure una pluralitat en un projecte compartit.

Monumentalisme esportiu. L’ABG fila massa prim.

0 comentaris
La esperanza de vida de la mujer española es mayor que en otros países porque habla más.
luis rojas marcos

Por selección adversa los que se ofrecen para ocupar cargos políticos no son siempre los más valiosos.
belén barreiro

Els ximpancés són molt socials, però els humans es distingeixen d’altres primates en què són ultrasocials.
Potser els avantpassats dels humans van haver de transformar-se en una espècie molt cooperativa per certes pressions selectives durant els últims set milions d’anys. Si s’observa l’espècie humana, el que més sorprèn és el seu nivell de cooperació. Alguns biòlegs evolutius
diran que això no té res a veure amb el bé per al grup, sinó només amb el propi, el gen egoista. Tan mateix, el gen egoista no sembla poder explicar tots els aspectes de la conducta humana.
josep call

No s’atura, es regula…
joan puigcercós

El pendent d’Altafulla de la Rasa, vista des de llevant doncs, admira per dues clapes de coberts metàl·lics blanques i pel seguit d’hivernacles dels pagesos tan al dia germans Blanch.
Motiu, doncs, per acostar-s’hi; especialment a les noves instal·lacions esportives finançades i assumides per Balís S.L. dins el gran conveni de les Esplanes (Brises del Mar, en vulgar): la tribuna del camp de futbol; i conseqüència del canvi del pacte per dèria del regidor Muntades, el macrocobert de la pista poliesportiva, ja fins i tot amb unes espectaculars cistelles de bàsquet sostingudes des del sostre i un parell de porteries de futbol sala o handbol.
Fins aquí flor i violes pels grans estàndars dels equipaments. Llàstima, que tan bells continents tinguin tots els problemas de continguts i d’usos. Sense vestuaris, sense accessos, sense programació d’activitats regulars sembla prematura la col·locació dels magnífics artefactes de les cistelles de bàsquet; tan de bo m’estigui equivocant i no es vagin oxidant: perquè, menys el sostre, tot resta a cel obert. Qui després del cross-country hi arribi… pot adonar-se d’un cartell de la Generalitat, que no sé si garanteix una futura participació en el finançament –per a la qual si cal mouré tants contactes com sempre conservo– o tapa les vergonyes de l’embarcada econòmica en el complex del poliesportiu per al qual 1,8 M d’euros han aprovat els del Ple.
Ara ja és parlar d’un imposible, perquè la megalomania de Muntades que tant de forat ha fet al Ple, mai més farà possible el qui dictava el modest sentit comú: cobrir la pista de la Portalada, tan cèntrica, tan pol de relació social mercès al Futbol Sala –tan reeixit que fins i tot ha obert bar/local social. Esperar a les noves instal·lacions escolars amb els seus corresponens equipaments esportius… a la zona on ja tenim la Catedral Poliesportiva.
Mercès a dos grans convenis –els dels terrenys, històricaments dels Ixarts, municipalizats pel pacte del planejament del Complex lúdic de les Bruixes; el de l’equipament del cobert i la pista, ja comentat, amb Balís S.L./Vicsan –el regidor Muntades ens plasma del seu deliri de grandesa, amb el vistiplau general.
Valgui aquest cabreig també per la seva actitud de completament missing durant la crisi del futbol de segona regional. Que baixin a tercera i que tornin a començar. M’ho deia, just davant del camp, la tarda que vam haver de jugar amb molta canalla –feliços ells i encara més els pares de tanta gesta prematura a un partit de categoria– i algun veterà, exgran porter i sobretot un dels segons castellers més acollonants… El regidor d’esports va seguir el seu passeig immutable; personalment vaig acudir a fer pinya perquè en sabia la circumstància del planter de l’equip per l’habitual seguiment de les transmissions del Martí i del Txus.
¿Per a no caure en la deshonra pública d’haver de baixar –paraules de Pep Magrinyà, boi un patriarca del nostre futbol– tant li costaria al regidor Muntades, acumulant urbanisme i esports!, de forjar un pla de viabilitat econòmica amb la col·laboració proporcional a obra visada dels promotors immobiliaris i constructors a Altafulla? L’equip de futbol a segona regional també construeix imatge de marca d’Altafulla!

El Safranars finalment urbà i amb VPO
Si no vaig errat només amb els vots de l’equip de govern i del PP ( 1 ) Com sempre que, des de UDC o CDC, en retreuen que correspon als interesssos d’una regidora -la qual per cert m’ha fet la guitza el que ha pogut i certament responem a paradigmes culturals del tot antagònics –recordo– i ara ho escric –que de fa molts anys, amb l’Antonio Torres a l’Alcaldia, vam aprovar la modificació puntual del Pla que feia urbanitzables els terrenys que havien estat de Joan de la Cecília i de ca Manel Roig. Ens la va denegar la Generalitat per una reclamació del Jaume Badia, argumentant que calia executar-ne abans zones de planejament ja aprovades prèviament, com ara la Pedrera. Per tant, ja CiU i PSC de la legislatura tercera havíem requalificat el Safranars; i si el constructor Espallargas hi pot demostrar la seva qualitat de treball en seré dels primers a alegrar-me’n. Alegria a la qual afageixo la de saber que s’hi alçaran un bon nombre de pisos de promoció pública. Precisament la seva ubicació definitiva, tot i atendre’n totes les repeloses objeccions dels fins ara veïns fronterers, va servir d’excusa perquè ABG votés en contra –sense una amable abstenció, sinó amb bel·ligerant vot negatiu– del projecte definitiu d’urbanització del Safranars. Tan històricament lligat a casa: el pare hi somiava un xalet per a cada fill; sort de la seva venda per a acabar la magnífica casa de c/ de Mar, 4 on tan bé vivim les famílies de tres dels quatre germans. Aviat, a les 24 famílies veïnes de les vivendes públiques de la seu de Turisme, els Diables i la 107,4 algun dia, s’hi afegiran els que assoliran vivenda a l’abast als nous terrenys urbanitzables del Safranars.
Sé que sóc socialista perquè m’apassiona de transformar i compartir el territori a la mesura social humana; i començant per l’heredat –en particular i en comunitari. Puc donar-ne lliçons doncs a l’esquerra de la gente guapa d’ABG; que si vol aspirar a tenir cultura de govern haurà de començar per dir als seus votants que cal aplicar el Planejament vigent –sumant nous veïnatges, doncs– defugint de la mentalitat de privilegiats finis terrae; això sí: amb tota la democràtica participació/negociació, tota; i amb la interlocució d’una oficina Tècnica d’Urbanisme municipal encara per dotar (d’arquitecte amb dedicació exclusiva; Administració per concurs; etc.)
A l’actual diputada pel PSC al Congrés Meritxell Batet, que tampoc volia expansió urbana prop del llavors seu carrer de santa Marta, li vaig engaltar durant els debats del darrer POUM: Com vols que demanem als qui ens voten als barris fotuts que acceptin magrebins i sudamericans si tu ja no vols tenir veïns de la teva mateixa categoría social mitjana-alta. Sempre he triat posicions/criteris politics a dosificar paraules per accedir a posicions de càrrecs polítics.

1. Demano disculpes públiques al seu regidor per la meva actitud quan presentava la seva moció al darrer Ple Extraordinari. Però quan escolto algú al Ple que m’està ensarronant voluntàriament –amb exageracions, amb subterfugis,amb alarmes socials– se’m dispara el justicier maleducat, que replica espontàniament; sense encomanar-se a ningú.

El retorn del carrer de l’Hostal… Els Comptes públics. Acabar les obres.

0 comentaris
Ayer fue día de san Antón, patrono de los animales y también de esa fiera dormida que todos llevamos dentro.
manuel vicent

Però mètodes plebiscitaris i constitucioinalismes orgànics mai no esborrarien les implicacions del que podríem dir por favorable, recolzat indirectament en la por hostil dels derrotats i exclosos, sobre els quals construeix la seguretat externa i la inseguretat interna dels propis franquistes. La por favorable caracteritza la llarga etapa fundacional del poder franquista, i que l’estabilització trasllada de les mentalitats actives a l’inconscient col·lectiu.
enrique ucelay-da cal

Lo más temible es que nos instalemos en la mentira con la misma naturalidad con que nuestros pulmones se acostumbrar al aire.
emilio lledó

La política: l’art de resoldre conflictes sense negar-los; d’aprofitar les crisis per avançar.
rafael jorba

Al peu de la cruïlla amb el carrer de Dalt feia tres amb els Alonso pare i fill –el cap de saga i el Fèlix, guanyador moral de les municipals darreres. Som el nucli dur de la Comissió de la Dignitat d’Altafulla pel retorn del carrer de l’Hostal. Ara que estan tornant els documents de la Generalitat a Salamanca –que no de Salamanca, perquè n’és propietat estatal i mai no provincial o municipal –també ha de tornar el nom de carrer de l’Hostal. L’Isidre Virgili –una de les deu persones que més portes intel·lectuals m’ha obert– coescriu un llibre que inclourà els altafullencs papers a Salamanca –el canvi de preposició l’he après de la tan valenta Ministra Calvo, cordovesa seguidora de la filòsofa de la Raó Poètica María Zambrano. Quan sigui publicat només la Dignitat haurà arribat a Altafulla si el carrer de l’Hostal oficialment ha retornat.
Com que amb la Pepa ens vam atançar al Arxivo –i a Salamanca mateix! el dilluns 11 de juliol– ja bestreiem que només consten els expedients d’incautació de tota mena de béns als propietaris llavors legalment facciosos; i, que per això es va bastir l’Arxiu de la Causa General, la composició de l’Ajuntament republicà nou com a reacció al Cop d’Estat del 18 de julio. Els noms concrets de tots plegats boi que ja consten al treballet per als Estudis Altafullencs –20 (aquell on parlant del sogre de Baltasar vaig confondre la fàbrica d’espardenyes amb la de la Roca de Gaià); però l’Isidre –que ja n’ha donat un seguit magnífics reportatges al Diari de TGN– ens acabarà de desvetllar-los.
Ja arribarà: i en reclamo la parella indestriable: opuscle + carrer de l’Hostal. L’expoli de patrimoni documental de la Generalitat i l’expoli del patrimoni toponímic urbà altafullenc.
Pels qui vulguin saber el per què del nom encara vigent que encara tapa l’històric de l’Hostal/Mesón, dels segles XVIII-XIX fins al gener de 1939, els transcric aquest cartell municipal oficial de 15 de enero de 1945. ¿Qui si no el Joan Carnicer –en col·laboració amb el Vador Gatell– el podia servar i també lliurar als regidors de legislatures succesives com a test de Dignitat?
Els noms dels signants me’ls estalvio; però per fer justícia he d’esbombar que el llavors Jefe Local del Movimiento sempre representà l’integrisme agressiu –qui mai no l’oblidarà es diu Salvador Ferré/Pintor de la imatgeria de l’Església de sant Martí– mentre que altrament el Delegado de Propaganda demostrà bonhomia sempre. Ho puc assegurar perquè n’era jutge del poble quan em va processar el TOP la primavera de ja en fa 30 anys, anava a signar cada quinze
dies sota la seva tan afable autoritat.
Aquell gener de 1945, com des del gener de 1940, feien celebrar el VI Aniversario de la Liberación (Fiestas Religiosas-Patrióticas).
Som al dia 17 a les 10 del matí: en la calle de San Antonio se recibirá a las Jerarquías Provinciales.
Després del Solemne Oficio y Te Deum en acción de gracias de 2/4 d’onze, tornaven al que fins l’Entrada dels Nacionals havia sigut carrer de l’Hostal. Que per honorar el sant del dia de la efémerides fou batejat amb el nom… del sant dels rucs i altre bestiar catòlicament beneït.
Reproduïen la imatge de la Victoria amb el Desfile en la calle de San Antonio por los Camaradas del Frente de Juventudes.

Publicar les liquidacions dels Pressupostos
Els tabús sempre formen rams. El de restaurar el nom de carrer de l’Hostal s’arraïma amb el no convocar les estabilitats laborals a Administració i tampoc l’organigrama d’Urbanisme. També des que vaig haver de marxar del Ple s’ha perdut el costum de publicar els números de les liquidacions dels pressupostos i d’obrir portes el cap de setmana per a activitats culturals continuades.
El desori de la decoració de la sala de Plens, abandonada de fa mesos, simbolitza i resumeix la lamentable qualitat de l’actual equip de govern –que són el viure en pecat de tots els passats que he compartit políticament: PSC + UpA; com si les dues dones de la meva vida que m’han s’haguessin tornat lesbianes i viuen juntes. I aquesta comparació que vol ser més simpàtica que masclista/egotista –és un homenatge a l’estil de Francesc Pujols que a la Solució Cambó (1931), ara reediatada, ens ha deixat dit –perquè ell sempre dictava els manuscrits, com Torrente Ballester, Cela, Luján i el primer de tots Jaume I: Figueres i Pi i Margall eren grans republicans. Però no eren grans polítics. ¿Com volíeu que en aquells moments Catalunya parís tants polítics, si ja havia parit en Prim?
Que aplicat a Altafulla vol dir que després d’haver-me parit, tot i haver cregut tant i tant de temps amb el Manolo R. M., doncs amb mi es va tancar el cupo de craks municipals. Els altafullencs nouvinguts, els altafullencs de destí teniu la sort de no tenir addicció al Ple Municipal; malaltia que, si depengués per guarir-me-la d’una operació de làser a la sanitat pública, ja me l’hauria feta per fruir de pau d’ànima.

El que comença s’acaba?
Quan la Pepa em treu a passejar tampoc desconnecto de la mirada de Regidor.
Per això m’exalta la línia del cel amb grues de la construcció –sobretot la de les obres (de la Seu/AVE) de la Violeta i em complau d’allò més que la Joana Badia estigui ja on està, a l’oficina de Turismo i de guia/actriu per encomanar el seu Amor per Altafulla. Que l’arquitecte González Nebreda en sigui el del macroedifici emblemàticament tan actual, a la frontera de la via amb Baix a Mar m’encanta.
També els Diables tenen local; quan vaig poder tornar a Cultura –perquè el pare me’n va ensenyar! –vam poder-los tornar a vestir. Els del armats són mèrit polític de J. M. Gené, com el pany de pintures horitzontals de Marta Balanyà a l’entrada de Recaptació de BASE i de la Sala de Plens –desori decoratiu, de fa mesos! –potser perquè l’estança més important per al Presidencialista Autócrata Manolo no és d’altre que el seu despatx, la seva taula, els seu cadirot, que està disposat a conservar canviant de sigles a cada elecció. En la seva trajectòria ja en porta cinc (i quatre d’independents; i tres amb Elles, que és molt edípic i calçasses). Pel camí ha deixat el fill del seu descubridor (calumniat pel Rasputín d’Unió) i l’Amic-Passió-Despechado, que s’està confessant… Les zones verdes de l’etapa d’UpA (1999-2003) sí que perviuen; no com la
dispersada pinacoteca Municipal al Palau de la Casa de la Vila i les fotografies castelleres. Causa: com acusà A. Machado a Campos de Castilla (1907-1917): Castilla miserable, ayer dominadora, –envuelta en tus andrajos desprecia cuanto ignora. Així el bigoti esquerp i la falda con raja?
Després de passejar amb la Pepa en faig el petit memorial de greuges: Govern del SCP + APUAa Allufatla: cal acabar l’ús del cobert esportiu/pacte canviat amb Balís. Cal acabar la façana de la torre del telégraf a sant Antoni de Pàdua– l’únic sant Antoni genuí, sense reaccionari pecat original, d’Altafulla. Cal restaurar el nom de carrer de l’Hostal. Cal que cada regidor en el seu patrimoni familiar estigui a l’alçada del present i els projectes de l’Altafulla/Belles Arts.
La que el Cisco de l’Hostal/Finques Pijuan-Llevant/home d’Exinan homenatja a cada calendari i enguany amb cartell tan artístic, on llegim aquesta sincera prosa poètica: Altafulla, aquesta joia, necesita que la mimin… Tu pots ajudar? Fes-ho!… Tots els qui som o ens sentim altafullencs t’ho agrairem. I tu també hi hauràs participat. Així la nostra idea tindrà un sentit de plena satisfacció. Fins sempre amic.

Estel del campanar o carrers putti clubs: l’espai i la llista del PSC

0 comentaris
Esdevenir membres plenament cooperants de la societat ens fa les persones iguals.
john rawls

Incluso al contrario de lo que dice Sastre, yo creo que el paraíso está en los otros o con los otros.
josé l. gómez

Finalment valem el que valen les nostres relacions. La timidesa, l’agressivitat, la desconfianza, la por bloquegen la sociabilitat.
j. antonio marina

La confrontació parlamentària és molt útil per a sublimar conflictes socials, donant-los una teatralització on la paraula i els excessos verbals substituyesen la violència.
josep ramoneda

Hay siempre un déficit en el procesos de formación de la voluntad en los partidos políticos en comparación con lo que ocurre con las instituciones representativas del Estado.
javier pérez royo

Quan va acabant la nit, de matinada a l’andana de RENFE –terme de TGN, ús d’altafullencs nous i algun de vell– els freds de mestralot de finals de tardor tenen un contrapunt líric, boniquíssim: en l’horitzó ben alt dels llums de la cua i de l’estel del nostre campanaret.
Tota una estampa de poble per estimar, per apassionar-s’hi, per viure’l amb esperit comunitari fraternal: on tota il·lusió de persona i de colla tingui un mínim d’espai i de companyia de suport; on el treball a l’Ajuntament sigui estable.

Penso que com a regidor de govern de Cultura obrint les portes del palau municipal a la gent vaig contribuir a l’Altafulla de les arts, el folklore i els bons talls de pernil. Quan ho vaig explicar al Diari de Tarragona, per amor a la veritat vaig esmentar les herències de l’obra de Joan Carrera i també de J.M.Gené –sobretot els peces del MNAT i del Martí Royo. Vaig haver de saber que el sr. Alcalde-President va trucar enfurismat al Diari perquè no m’entrevistessin més; durant moltes i moltes de les converses al programa de ràdio Altafullencs de socarel vaig haver de tenir la companyia del seu mosso en afers de cultura i mitjans de comunicació; llavors encara deslleial president del Centre d’Estudis i ara esforçat estratega de l’ubicació dels soterrats cubs de les brosses.
Com ja és prou públic, el senyoret Joan Ruiz Carbonell vividor de l’aparell del PSC oficial de TGN, l’especialista en desfer i fer llistes municipals fins i tot amb corrupteles –a Altafulla, a Montblanc, etc.– va presentar a l’actual, i prou patètica agrupació local del PSC la proposta que l’actual Alcalde encapçalés la propera llista del PSC a Altafulla. El vividor pensa que encara és un cavall guanyador, que convé a l’empresa per millorar ostensiblement la seva quota de mercat electoral, rectificant la vergonya actual que els artesans d’Alternativa (IC i EUA) guanyin la gran superfície del PSC. L’oferta està feta i l’amenaça velada de dissolució de l’agrupació també.
Que el Manolo arbitrari, de cops amagats, més bruto que valent, absent la majoria d’actes culturals, mentidorot i que poc convertir el poble amb un seguit de grans equipaments, tan luxosos com buits, doncs pugui coronar-se com el cap del PSC a Altafulla ja us podeu imaginar la gràcia que em fa.
Sobretot després que, dins d’UpAaliança contra Ceperuelo & Gené entre Unió i el PSC municipal primer, li anés presentant en sopars els millors referents d’autèntica praxis coherent socialista amb qui mantinc més admiració –el catedràtic i senador, d’origen altafullenc, Isidre Moles (dels Moles del carrer Nou); la llavors parlamentària catalana i senadora la sempre gran amiga Montse Duch –parenta de la Fina de Ca Sebastià carter; i sobretot l’actual delegat del govern –finalment m'exclogué, tan cruel i traïdorament, utilizant les Xavi Sabater ( 1 ) escorrialles de CDC (Nadal, Aguilar) i decantant-se pels franquistes sociològics, amb la majoria absoluta del PP en la seva pròpia salsa, sobretot des de la plataforma del local dels Jubilats –on el sempre dignísism Paco Nel·lo ja fa temps que no s’hi acosta.

La notícia de l’any… vinent?
Assabentat de la notícia de la proposta de nou cap de llista del PSC al vell alcalde actual –primer per rumor de la mestressa d’aquest mensual; després… per l’Estevi lògicament… i finalment per fotocòpia de la Júlia Navarro de Regal & Paper –aquell mateix cap de setmana vaig trucar el Xavi Sabater. Després de posar-me una mica violentet –els d’Altafulla som gent de bulla i els del Camp gent del llamp; els que ho dissimulen són els feriseus que jo em sé– va engaltar-me el màxim dirigent del PSC pròxim: Atu, ell t’ha enganyat; a mi, no m’enganyarà. L’Ell encara és l’alcalde President del nostre Ple municipal, pactant amb els dos regidors del PSC que impediexen i van impedir el Tripartit + Unió al govern d’Altafulla; l'anomenda ensaimada, de conjunció de forces pluralíssimes com aquell govern de Ses Illes presidit pel socialista Francesc Antich.
El principal argument que vaig exposar al Xavi Sabater ara el repeteixo: la proposta i, no cal dir la realitat com a cap de llista, refermaria definitivament el seu Presidencialisme; el creure’s que la seva firma pot fer passar tota iniciativa econòmica pel seu adreçador per tal li financiïen el seu Poble d’Obres Públiques ( 2 ) que l’eternitzi al Poder Personalista; el consagrar el despreci gelòs de les millors iniciatives artístiques, culturals i folklòriques. Xavi, no ets pots imaginat com s’as-
sembla al teu estimat Alcalde Nadal de TGN –vaig advertir.

El nou PSC…
Depèn dels qui sempre votem PSC a la Generalitat i a l’Estat i a les Europees la nova llista municipal del PSC? Depèn de l’actual matriarcal agrupació, on els regidors són els consorts dels petitets poders fàctics de la sanitat i la guarderia muncipal? Finalment, el senyoret vividor farà oficial la llista PSC putti club de Manel Ramon i Fuentes? Cada poble, i també cada espai polític, mereixem el que té, oi?

Però: per mi no faltarà!

Personalment ja he proposat una llista de reconciliació –aixó sí: on cap militant comparteixi agrupació amb la seva parella –fins i tot amb l’ordre decidit a la sort.
Per tornar a representar la centralitat pactista dins l’esquerra plural d’Altafulla: guiats pels lemes d’Igualtat davant la Llei, Participació il·lusionada i constructiva de qualitat, Transparència de tota informació municipal per garantir aquella Igualtat i Participació, tan definidores de l’Altafulla Comunitat Democràtica Activa.
En un futur acte de presentació dels articles que he pogut expressar des d’aquí amb il·lustracions del Jordi cosí, pròleg del Jordi Marquès i epíleg del Joan Carnicer– acabaré d’explicar el Projecte Votants del PSC a Altafulla. Vaig buscant-ne companyia del mateix nostre costat, no perquè vagin darrera meu.

1. Quan va venir de visita l’Onze de setembre a la festa dalt l’ermita ja li vaig dir que l’actual alcalde havia convertit Altafulla en la capital del Nacional-Catolicismo; on sant Antoni de Pàdua dels pescadors ha d’aguantar sant Antoni Abad de la Cruzada de Liberación.
2. Ara que ja ens podem imaginar virtualment el gran nou vial ciutadà del carrer Marquès de
Tamarit/Migdia potser que aquell carrer sense asfaltar i aquell enrunat antic hotel Tamarit mereixin l’atenció rehabilitadora i estandaritzadora que tan hem assumit altres patrimonis familiars; certament molt més generosos i de bon gust amb l’urbanisme i l’estètica altafullenca que el de l’actual Presidencialista. I qui ni vulgui pols que no vagi a l’era, que per això he rebut tantes garrotades morals. Ep! perquè som en temps nadalencs reservo per al futur molts rocs a la faixa –potser algun erroni, però mai fals.

M’exalta Altafulla. M’emprenya Allufatla

0 comentaris
Com tot, la democràcia ens ha de començar a dintre.
Sabent que tot bitxo vivent té dret a vot. Però, més que tot té dret a veu. Ei, sense crits.
mossén ballarín La vida, con su falta de poso y reposo.
juan diego

El árbitro que tiene más fina la oreja que la vista no es un buen árbitro.
johan cruyff

Hay manos blandas, sudadas, posesivas, amigables, correosas, crujientes, espontáneas; algunas adoptan la forma de cazo desde el primer saludo, otras ya tienen el hueco dispuesto para el mango del puñal.
manuel vicent

Altafulla, topònim d‚origen àrab sembla significar tros de camp de conreu. Per tant ens va fundar la mateixa cultura que va incorporar al nostre llenguatge –evidentment fruit de la romanització!– les transcendentals paraules sínia/sènia, quitrà, rambla, raval, ràfec, cotó, carxofa, alcalde, barnús, almirall i sobretot Ràfols i Rafeques i Aceñas –aquest fins i tot regidor. Posaria la mà al foc que la colonització àrab abasta des de 714-1716, tot el IX, el X i la meitat de l’XI. La suma en fa tres segles i quart. El suficient per construir una Altafulla amb agricultura, construcció, artesania, marina, benestar, organització política, ancentres: en un sentit, lògicament, mític/idealitzat dins d’un esperit de contradicció que aspira a fer certa la màxima els bojos fem bitlles.
No arribem a tenir la sort de dir-nos Almoster, que aglutina article àrab i nom romànic, un perfecte híbrid, mestís, que significa el monastir. Som d’origen àrab com l’Alforja –d’on ens van venir Mn. Miquel i Mn. Isidre –i Creixell i Calafell– on va nèixer l’Alcalde Pijoan.
Allufatla, no és res més que llegir Altafulla en sentit invers, cap enrera, regressiu. Allufatla doncs mira i retorna cap a les formes i maneres del passat. És per tan l’Altafulla reaccionària. M’agradaria que fes el seu forat la paraula irònica Allufatla –que prou que rima en assonant amb fatxa, amb sociata, amb bufada… Per certa, la ironia permet d’anar curant les pedres que se’t van fent al fetge a cops de frustracions; ajuda a transformar en som(riure)s les emprenyades.
Posem exemples per fer acabar d’entendre les antagòniques diferències entre Altafulla i la seva versió reaccionària Allufatla: fer castells pertany a Altafulla. Inventar-se la Fiesta del Carmen, és propi d’Allufatla. Per cert van coincidir en un mateix dissabte. El gruix de l’equip de govern va decidir pertànyer a Allufatla. La plaça del Pou d’Altafulla acollia una diada castellera que havia atret tota la gamma de mitjans de comunicació –escrita, radiada i visionada. Però els balcons estava orfes i pelats de domassos i senyera; amb l’estatge de l’alcaldia tancat. L’assistència d’ambulàncies –que en fallar ens privà de mantenir la categoria de plaça de Nou– fou errada (o potser sobreoferta) de l’amiga Meri de la Creu Roja; però la desídia en l’ornamentació, el retard en acollir els periodistes sí que demostra que ens governen massa allufatlencs… que no altafullencs. I no ho dic per l’irregular regidor de Cultura, que era al seu lloc, això sí més sol que
un mussol.
Altafullencament sí que estava ben acompanyat a l’hora de signat el conveni per als conjunt romà dels Munts; que determina l’exposició o reimplantació parcial dels quatre mosaics… fins ara arrestats a l’antic galliner del conjunt.

Sant Martí, sant Isidre i sant Antoni de Pàdua
Allufatlencs, que no sabeu que el santoral/patronatges específics de la tradició religiosa catòlica d’Altafulla es cenyeix a tres? el de tots, sant Martí (església); els del pagesos, sant Isidre (capella) i el de la gent de Mar, sant Antoni de Pàdua (ermita). Tant sant Antoni Abad com la verge del Carme –en bilingüe– em semblen pura idolatria d’Allufalta/axtaf. Hereva d’aquell politeisme desbocat dels aristòcrates de la Vil·la que fins i tot n’importaven d’orient. El cristianisme el limità als conjunts trinitaris: Fe, Esperança i Caritat que els liberals vam convertir en Llibertat, Igualtat i Fraternitat, i els tradicionalistes en Ordre, Jerarquia i Paternitat. Personalment, quan el PSC el 1994 es migpartí me’n vaig adonar que era socialista a fuer de liberal.

Fent la continuació del repàs –radicalment subjectiu i personal, com boi totde novetats al poble em plau:
a. Qualificar d’altafullenc l’encert de la nova elegant i mínima tanca de la plaça de l’església durant els dos mesos d’activitats culturals d’estiu. També la combinació d’arbres al segon tram de la rambla del Migdia/Marquès de Tamarit. Per cert, els esforçats paletes que en ple bat de sol han culminat l’enllosat es diuen Hamal i Juan Antonio. Ara només falta reinstaurar la font de pedra i catalana inscripció de 1968, il·lusió i projecte d’aquell regidor Albert Boronat.

Visquin les grans grues!

b. Consignar que al paisatge de grans grues, que representa l’Altafulla Dinàmica, una marca la gran fita de les reformes de la Violeta per a hospital d’entitats. En el Duo Dinàmic Legal actual s’escau la proporció 80 d’iniciativa privada al mercat, regulat i cedint-ne el 20% als projectes públics de les diferents institucions elegides de l’Estat Autonòmic del Benestar. Per
força el paisatge de grues se’m va fer familiar: la de la casa on vivim els tres germans s’hi va estar de 1978 a 1989.

c. Indicar que correspondrà a la millor Altafulla d’ensortir-se’n a traslladar sota l’esplèndid cobert de la zona esportiva tot l’ambient que a la cèntrica/modesta pista de la Portalada han creat la colla/penya del Futbol Sala. Autèntic sabor d’Altafulla popular/comunitat. Bravo pel Paco Largo i companyia. I quin goig convertir els espais públics en polivalents i fins i tot after hours. Per això em costarà de pair el poliesportiu fora Vila, que converteix en cèntric el cementiri, que suposà un canvi de conveni amb Balís/Vicsan deixant sense local social els convilatans de Brises del Mar.

El SCP d’Allufatla sempre ven sol públic cedit
Les personals emprenyades per les allufatlades màximes també les consigno:

a. La venda de sòl de patrimoni públic. Fent memòria…no sé com s’ho fan els qui usufructuen el partit que sempre votaré a nacionals, estatals i europees…que quan i sempre que han cogovernat –amb el Manel C. H. i amb el Manolo R. F.– s’han vengut terrenys municipals. En el cas del govern AUPA-CSP d’Allufatlla la decisió reclama estirada d’orelles: si per tan lloables convenis d’Urbanisme Social fins i tot municipalitzem –pactadament– terrenys de propietat privada… com podeu convertir –a la inversa– propietat pública per Llei general en oferta privada per al mercat. L’argument –a considerar– és que reverteix en patrimoni públic: el que era sòl a La Pedrera esdevindrà la segona Llar d’Infants.
Tota argumentació –aliena i pròpia s’ha de ponderar: des que el 1983 vaig començar compartir Ple he seguit aquesta regla d’or: escoltar, pensar i decidir com si governessis. Que així en vas aprenent, millores la convivència i t’estalvies els bumerangs– que el que has dit com a fiscal doncs exactament t’ho sentis com a acusat, morint-te de vergonya, quan se’n té…

“Nuestra oficina”(Cellier dixit)
b. Tot i la sequera, les gotes que m’han trabucat el got també les tinc al costat de casa: la seu del Pla de Dinamització. Els allufatlencs, com Laporta i Toni Blair, acostumen a dir moltes mentides: posen el cartell de la ràdio i el local ja resta mesos i mesos buit. Com ens ha fet adonar l’Agustí de la 107.4 n’és l’última i més oberta de les places d’Altafulla. Les condicions a la torre
del telégraf allufatlegen de fa temps.
La regidora de Turisme després de fer-se amb una de les pallisses també ocupa un dels locals de les vivendes de promoció pública de Migdia/Marquès de Tamarit… que de moment duu el més
tecnocràtic/empresarial de Pla de Dinamització. Ala decoració caldria incorporar imatges de les entitats, d’actes, de grans castells –humans, al costat dels monumentals, que són estàtics. I tenir l’elegància de fer tornar l’àlbum familiar del màxim capitost allufatlí a casa seva que la té prou fantàstica.
Tant de mobiliari mereixeria el contingut de la biblioteca i sala d’actes del Centre d’Estudis, incorporant-hi part de la Pinacoteca Municipal.Encara recordo com la primavera de 2003, encara regidor d’UpAi amb el batlle Manolo R. F./Laporta ( 1 ) al costat –que el dia abans m’havia garantit de mantenir el quart a la llista, al despatx d’alcaldia i amb l’Estevi Giralde com a testimoni –doncs vaig comprometre l’espai al Centre d’Estudis… l’entitat cap als 30 anys de trajectòria que encara espera un definitiu local.
Allufatla matriarcaleja: tres pallisses –tres– i el local acabat d’inaugurar han estat sempre acaparats per les 2 regidores tan mestresses entre calçasses. A una, finalment, després de gruar dos anys, hi van entrar el Cercle Artístic.

Alternativa s’ha umflaten Avitanretla?
De debó sou usuaris de la platja llarga de l’Espigó? Els qui la tenim pel nostre paradís inigualable de voyeurs i banyistes sabem que no aparquem a la sorra… perquè s’hi enfonsarien els nostres turismes. Hem d’aparcar als vorals del camí molt tradicional –on neix una mena de gespa i en terme de TGN. Un acord incomplet del Ple de la passada legislatura havia de situar l’aparcament per als banyistes de l’antiga platja de la roca de Gaià als amplis terrenys d’Endesa del costat del Marítim cedits al nostre ajuntament. Als de RENFE, segueixo pensant que hi situaria la seu de la Policia Municipal i un bar amb despatx de bitllets, com a l’Arboç.

1. Evidentment l’equivalent al seu cunyat Echevarria és el okupant de “Nuestra oficina”. Comptà que li portava més vots –i allufatlisme radical– que el ben connectat i emprenedor Sandro Rossell/F.B.C.

Alcaldia, alternatives i… capital delictiu: de Cinema !

0 comentaris
Comprenc el silenci dels silenciats –dels amortallats per la por o per la ignorància– però no el dels silenciosos, dels qui poden parlar i callen.

El poder omnímodo considera que ‘amigos’son los que alaban, los que consienten que la disciplina prime sobre la conciencia.Es un gran error: el buen amigo, el buen aliado. Es el sincero, el que dice lo que piensa.
federico mayor zaragoza

La esencia de una sociedad abierta es el debate y el constante cuestionamiento de las normas que regulan la marcha de la sociead en pos de su mejora.
mario vargas llosa

El eterno problema de las democracias latinas, plebiscitarias y populistas, que tienden a refrendar con el voto la impunidad de sus gobernantes.
e. gil calvo

La intensitat d'aquesta primavera municipal altafullenca no té parió. Se'ns han anat acumulant els fets i les emocions. Com mai.
Sort que acaba –provisionalment– amb un final extraordinari: encetant la oferta de Lleure de pel·lícula: amb la inauguració multitudinària/obstinada cassaroladeta assenyadíssima dels 7 cinemes del complex d'oci familiar de les Bruixes… i amb la segona desfilada de Moda. Oportunitats d'esbarjo, de passeig, de xerrades; d'ulls més que contents i, en el cas de les lectures al llenços de les pantalles, fins i tot elements de reflexió/comparació ( 1 ).
Anem a intentar explicar i sobretot a esbrinar el gran guió d'aquesta primavera altafullenca de 2005.
D'entrada al casting de personatges tres protagonistes principalíssims.

Primer pla
Un inversor voraç, el dolent dolentísim de la pel·lícula –més enllà del guió realista per adquirir magnituts de cinema negre. La nostra Altafulla per sort només ha conegut tres depredadors econòmics: el constructor Rovirosa del Bahía– que obligà a reaccionar protegint la zona d'excavacions dels Munts –i el Park– corregit per regidors com Narcís Muntaner i l'actual jutge Víctor Simó. L'emprenedor Jaume Ferré Clapers, encara amb la nau d'hípica per rebaixar a l'alçada que demanà; i a qui com a regidor de govern vaig fer pagar plusvàlues que el PSC oficial va oblidar i de qui com a Manel Roig a l'Ajuntament vaig publicar al Puntles seves jugades. El tercer, prou que és d'actualitat. Afortunadament la resta de personatges del món empresarial actuant al terme d' Altafulla mereixen el qualificatiu de motors econòmics, a qui en tot cas els poder políticotècnics d'aquella democràcia orgànica i d'aquesta liberal han convertit els seus vicis privats –ambició d'enriquiment, poc gust estètic, postfranquisme– en certes virtuts públiques –trama urbana, llocs de treball, transformacions modernitzadores.

Segon primer pla
Un alcalde en hores més que baixes, que acostumat a navegar permanentment entre dues aigües… ara s'ha quedat sense tripulació de prou categoria precisament quan el vaixell està més que tocat i en ple remolí. Fins i tot no se'l veu al timó i s'amaga. Aquell coratge i formació jurídica que li vaig suposar des de l'estiu de 1983 s'han esgotat a hores d'ara. Però com que no puc deixar de mirar-lo amb intensa amistat-passió, com a espectador encara crido des de les comodíssimes butaques de Cinema Ciudad de Sevilla: Manolo/Michael Douglas casat amb Catherine Deneuve, obre´t, negocia, rectifica, ofereix un govern d'unitat! Acaba les reformes de la Violeta i els usos dels baixos de les vivendes de Marquès de Tamarit durant aquesta legislatura! Recorda-te'n: la veritat ens fa lliures, Manolo!

El tercer protagonista
Coralment aplega l'oposició municipal: els d'Alternativa jugant al propi camp de les pel·lícules judicis del senyor alcalde li van donar una repassada històrica: per inesperada, i dos quart d'una de la matinada; l'Olga Arnau tota transparent, tot i que Ceperuelo reneix i ja tornava a tirar els trastos a l'arqueòleg Gené, a qui agraden tan el carn com el peix també als pactes. J. M. Alasà segueix demostrant la seva lleialtat com a portanveu d'ERC i les seves aliances per bé que certament no té el defecte d'encantar-li viure en conflictes, que més aviat l'incomoden més
que l'engresquen, com en el cas dels majoritaris a l'oposició, que crec que s'han passat imaginant amistats perilloses entre personatges principals. Això fins ara us diferenciava del biliós estil de l'oposició PSC-CiU de 1999-2003; per bé que no ha convocat el món de la construcció/promoció a cap Ple, tal i com va haver de viure el govern UpA quan aquella primera transgressió urbanística de Casa Daurada als Munts.

El més bo del documental
Un ampli repertori però no pot quedar oblidat. Potser que els considerem més aviat de documental tot i que algun com ara l'arquitecte municipal a plena dedicació sigui un fantasma del meu guió que encara espera interès i bel·ligerància –com el demostrat en l'afer de l'arrabassament al tancat lateral del castell.
Com a indiscutible home bo, generós, inaugurador de l'Urbanisme Social a Altafulla amb la cessió de les 2 ha. del patrimoni històric familiar, l'advocat Jaume Ixart i Neira. El propietari/promotor del complex de lleure de les Bruixes. Li encongien el cor just quan consumava la seva obra: negant-li col·laboració en l'organització del protocol de la inauguració. Però de l'equip de govern d'UpA, el regidor d'Urbanisme pare polític del projecte i qui escriu històricament vinculat amb el
Jaume (company del Preu de 1970-1971, amb l'estudiosa Pili Romeu com la més atractiva; ell em va presentar a la campanya de la gran derrota de 1991) perquè ser agraïts és de ben parits vam fer-li el costat que mai cap alcalde o regidor de govern li haurien d'haver negat.
Resta per solucionar l'accés directe pel km. 1173 de la N-340. Quan al Ple vam aprovar el projecte personalment donava per entès que així el decidíem. Però amb una àrea d'Urbanisme d'Altafulla sempre en pilotes –i sort de l'aparellador Ruiz– amb l'Alcalde doctor honoris causa en ambigüetats i llenguatges múltiples amb o sense llatinades el més calent de projecte d'accés encara era a l'aigüera… fins fa tres setmanes. Per acabar d'adobar-ho el rígidet Muntades no el
veu en bons ulls: una rambla no admet carrils de desacceleració. El que el sentit comú accepta és que la rambla del Migdia/carrer Marquès de Tamarit… que feliçment començo a tenir davant de casa… s'acaba si més no a la rotonda d'abans de Caprabo…

Els veïns de la cassarolada
Certament em van fer sentir amb el cor dividit, fins i tot butifler, el vespre del 16 de la inauguració. El seu text/octaveta era tan hiperbòlic com impecablement redactat; per alguna cosa Francesc Ferré és pulcre peridiodista. Buscaven l'efecte mediàtic que els ajudi a triomfar en els seves llongues raons. Sobretot han aconseguit involuntàriament i indirecte demostrar els sòlids i merescuts afectes per Jaume Ixart i… ai!.. que la solitud del poder presidencialista.. acovardeix… molt…massa… I per això ni ha tirat endevant l'enllaç amb el desviament, ni l'aparcament al costat del Marítim als terrenys d'Endesa, ni l'hotel d'entitats a la Violeta, ni l'es-
tatge per al Centre d'Estudis, ni l'enllaç a les Bruixes, ni el trasllat dels estudis de la 107.4…, ni l'estructuració eficient de l'àrea d'Urbanisme, ni l'estabilitat laboral de l'àrea de recepció, ni la política d'aquella UpA…ni d'aquesta AuPa…on les amistats perilloses de fatxes i lloques van bandejar les de socarrel…

1. La Pepa i jo ens hem estrenat a 2/4 de 9 de dissabte a la sala 5,on projectaven el documental Génesis. Les primeres formes del planeta Foc que vam ser m'han evocat les de la ceràmica de Martí Royo. El cercles tancats dels primers éssers vius i el combat en un mateix territori dins la mateixa espècie animal no nego que m'han fet pensar en les actituds de fons dels veïns més immediats als Cinemes, que en lloc de l'oportunitat de gaudir-los només exageren riscos de sorolls i molèsties.

Butterflies, d’Òscar Francino Poeta

0 comentaris
El revolucionari autèntic no nega el que creia, veu de manera nova el que creia.
j. a. rocha

Europa ha de ser capaz de desnudarse, dejando que salgan a la superficies sus contradicciones y pluralidades.
rafael argullol

Sólo el 20% de la humanidad tiene derecho al consumo indefinido y a la democracia estable.
adela cortina

El diálogo intercultural ha de aceptar las diferentes jerarquias de los treinta y tres derechos humanos.
c. alonso zaldívar

El vespre del segon diumenge de maig, mentre el Barça boi que guanyava la Lliga amb el 0-2 a Mestalla, presentàvem al Faristol l’aplec de poemes del convilatà Òscar Francino. Representants de l’Ateneu de Dones, el Brendan Price, el Jaume Calatayud i Vicente Munera i el qui signa –que per complicitats, especialment al seguit de Nits de Piano i Poemes de cada agost, actuà de presentador– vam compartir amb l’autor la Vetllada, que essencialment fou de recitacions; que això sí: em vaig permetre ordenar per diguem-ne temes o continguts.
Presentant l’Oscar Francino dins el context de les tradicions poètiques, sembla prou segur afirmar que manifesta un Romanticisme Existencial, que contrapunta amb Ironia i Esperança, amb insobornable denúncia social.
Com a romàntic, més que autèntic i gens retòric per als qui l’hem anat coneixent: el seu propi Jo adolorit/angoixat topa amb la Societat Industrial i troba la salvació amb la fusió panteista –d’unitat mística– amb la Natura. El propi llenguatge assumeix/assoleix la condició d’habitacle decissiu i profund del seu Ésser, com a Oscar Francino: n’és el seu principal patrimoni personal, que ens llega als qui escoltem i llegim. Com la seva veu i dicció, les paraules als seus poemes sobretot pesen, tenen gravidesa; per això són curtets i evidentment en versificació lliure amb alguna excepció. Valgui com a solapa de presentació… per la qual poso la mà al foc. Com també que els somriures de l’Oscar Francino –més expressius per reflexos, que no reflexius– delaten ironies i llums d’esperances.
Ordenant el tast de poemes/recitacions vam encetar la Vetllada al Faristol amb l’emblemàtic Siglo veinte que has cerrado tus puertas, creat expressament per les accions de Salvem el Canyadell de 1998. En reproduïm el començament:

Cuando el mundo subasta lo bello – Y reemplaza las ombras del bosque
Por cemento con alma de hierro – En vano se atormenta la roca

1. També com a testimoni de la sensibilitat i el compromís de lluita ecologista de l’OF contra les destrosses de la civilització industrial –especialment escollit per l’actor Brendan Price– el tan dramàtic i dramatitzat Mediterráneo:
El mar dice “ola”– En la tierra – Matémoslo.
¡toc! ¡toc! – Llaman a las puertas del Señor
Se buscan respuestas – ¡toc! ¡toc!
No contestan – ¡toc! ¡toc!

2. El romàntic Jo adolorit s’assincera als següents poemets, radicalment confessionals:
tu sombra más amarga – tu peor enemigo – tú mismo
i…
ancha la noche: disipa la tristeza – brindo con vino
La vida a ciutat li resulta del tot refusable, causa d’Ansiedad:
El ambiente es asfixiante – Las ruedas – El asfalto
Ríos humanos – Fluyen,se congestionan,vuelven a fluir

2.1 La vena poètica amorosa compon la sèrie Tiempo, de la qual fem compartit
aquest essencial petit poema de definitiu desamor de parella:
No siento nada – Cuanto lo siento – Ya no surcamos los mismos eternos
Somos pasto del tiempo – De nuestro tiempo

2.2 Pel germà Carles i l’avi Alexandre un seguit d’elegies per les absències.
Pel llunyà viatge:
Empaquetas estrellas – Te las llevas muy lejos – Y el mundo queda oscuro –
Oscurísimo
I per la mort irreversible:
Descansabas en paz – En una fría habitación – Con rostro sereno
Al otro lado del espejo – Tu hijo,mi padre – Sufrido silencio

3. Les belles imatges de la Natura salvífica promouen el lirisme de marina d’OF:
El llamp en la tempesta esdevé metafòricament un àrbol surgido del cielo (que)
clava sus ramas desnudas a lo lejos – haz de luz
Ala pluja final conquereix la serenor personal:
(jamás hubo mi corazón pensado – que en llanto apacible – del infinito hallara el equilibrio)
També fruïda quan Sin voz se queda el viento:
el MAR para de bailar – extraño al oleaje – No viene ni se va.
El diàleg amb el mar personificat li fa preguntar: Azul,dime – ¿qué deseas?

4 La vena compensatòria irònica d’OF ha donat el tan lúcid/murri poema…amorós, també especialment escollit per Brendan Price, que recomanem aprendre de memòria per si s’escauen les circumstàncies… de joc d’opòsits:
Yo no puedo hablar – Tu debes callar – Me falta el dulce – Te sobra la sal –
En un intermedio – estaríamos genial.

5. El desenllaç esperançat queda prou explícit en aquest poema de denúncia i
lluita:
se rompió en cien pedazos – perecen cien esperanzas – doscientas se disponen a partir

6. Tot el sarcasme crític, violentament desenganyat de l’Oscar Francino denuncia la indignitat de la por a parlar, a bastir doncs la pròpia personalitat humana, indefugiblement radicalment verbalitzadora. Sis plau mira’t al mirall d’aquest Temor:
Aquedarnos sin dientes – no se abre la boca
Que justifica que ante el poder falaz del dinero – En silencio se quedan los morta-
les – Al pensar que esto no va con ellos.
Que fonamenta la còmplice passivitat, que ens retreu tot l’Univers:
lunas – estrellas – galaxias – planean la huelga en el universo
en la tierra se preguntan – ¿qué habremos hecho?
Replican: ¿habéis hecho algo?

7. l’Òscar Francino prou que sap el pa que s’hi dóna en la nostra mena de societat: assentada en el silenci i la passivitat crítiques tota una Orgía de mercado:
Falsean ilusiones – con papel numerado
Gobiernan los auténticos ladrones
Los farsantes altruistas – Que abogan por sus leyes
Y se rien de la Justicia
Legitimats per l’opi religiós, que li provoca aquesta defintiva cultíssima arcàs-
tica pregunta retòrica:
¿recibe diezmos – por parte de la curia
quien anda sin zapatos por carecer de rubias?
Entre el nombros públic fidel/amic aplegat al Vespre al Faristol ressenyem la presència de la pintora i activista Imma Vallmitjana, de la poetessa alternativa Dolors Miquel i dels regidors a l’oposició Fèlix Alonso, Olga Arnau, Josep Maria Alasà i Robert Aceña. L’humil quadern de poemes i petites narracions Butterfleis pot adquirir-se a les llibreries altafullenques.

Una ullada al cicle electoral de 3 eleccions

0 comentaris
No hay dos sociedades; mucha gente cambia su voto, atraviesa rubicones ideológicos que jamás se atreverían a cruzar.
josé l. rodríguez zapatero/zp

Tot el que és nou sembla com il·legítim, excesivament innovador.
No accepto que les polèmiques no siguin positives.
La sal de la vida és que hi hagi opinions diverses.
pasqual maragall

Els d’esquerres acostumen a veure els altres també com a éssers intel·ligents i a tractar-los amb intel·ligència.
lluís pascual

Per força semblarà una sopa espessa de números. De xifres: comparant els resultats de les candidatures oficials de partits a cadascuna de les eleccions votades viscudes en un període atapeïdíssim de temps: nou mesets, com els d’un embaràs. En el qual hem elegit els tres nivells d’organització política de l’Estat Social Democràtic i Autonòmic de Dret nascut de la Constitució de 1979; i per ordre d’esgraons ascendents: a frec d’estiu, les municipals; al mig de l’hivern, al Parlament de Catalunya, amb retrògrada llei electoral; i com a preludi de primavera, les gene-
rals de resultats que tan il·luminen de goig i eufòria els socialistas de larga trajectòria. Quan acabem les crestes dels resultats de partits, haurem de passar una bona estona estudiant/comprenent l’evolució de les municipals a Altafulla. On vagi per avançat, com s’adona el periodista de RNE a TGN Francesc Ferré: a les tres últimes sempre han guanyat agrupacions d’electors, ben connotades de peus polítics que calcen però amb l’atractiu de la proximitat local, de l’autoorganització local : amb l’embranzida i atractiu de la cosa nova de trinca, que s’estrena vaja.

Els 5 partits a les 3 eleccions
N’exposem els respectius millors resultats –també de la fonamentadora participació de cada vot ciutadà igual, lliure i secret a l’urna –en tants per cents. Les baixades a les altres dues les remarquem amb traç gruixut. Ens ha plagut de sumar-hi les quotes, a la bella i difícil figura del ventall de resultats electorals, d’aquests tres blocs polítics: tripartits; nacionalistes catalans i federals articulats estatalment.

Participació PPC CiU ERC PSC IVC-EUA ABG Tripartit Nacionalistes Federals
Municipals (6-03) 10,2 6,7 13,4 10,1 21,3 16,2 43% 25,5% 31,5%
Parlament (11-03) 13,8 2,2 27,4% 21,6% 9,4 8,1 57 49 35,4
Generals de ZP (3-04) 81,5% 16,4% 8 1,7 36,6% 10,7 62 39,3 42,1

La resposta amb l’eina de vot com a antídot a la tragèdia i vulnerabilitat de l’11-M eleva la participació en 10 punts. Aflora l’electorat socialista de les situacions transcendentals, com el 1982. M’ho anunciava la infermera tan progresista Teresa Gatell a la seva mesa a la Portalada: “Tornareu a guanyar els socialistes.”
Les oscilacions de resultats entre eleccions, confirmen la general irrupció d’ERC amb vot nou jove i procedent de CiU a les nacionals i a les estatals. Com a candidatura de partit a les municipals n’és l’encapçalada per JM Alasà la que millor aguanta. El PPC no recuperà els resultats inicials de 1995, se n’ha quedat el 2003 a 3,3 puntets percentuals.

Aquells referencials PSC i CiU
El primer cas a comentar… lògicament el contrast entre resultats del PSC. Poso la mà al foc que l’electorat fidel socialista manté els 2/3 a l’oferta oficial encapçalada per JM Gené, el que mai no dimiteix; el tan actor polític secundari que ha pactat governs estables i de poca qualitat amb els millors caps de llista però afeblits per baralles internes: el de 1995, Manel Ceperuelo; el de 2003. Manel Ramon. L’altre terç ha votat les dues agrupacions d’electors triomfadores quan s’estrenen: UpA1999, on vaig representar aquest 7,5% de l’electoral altafullenc; Alternativa Baix Gaià, amb el segon regidor l’arabista Robert Aceña, també profesor d’institut. De lletres, per cert.

La devallada de CiU a les darreres municipals mareix tota una llarga exposició de la seqüència de resultats i grups dirigents. El 1987 ha agrupat el grup de l’alcalde tradicional Joan Pijuan amb el dirigent d’UDC Joan Carrera i hi incorpora el bon gestor Manel Ceperuelo, assoleixen els 2/3 dels vots dins d’un sistema bipartidista, on el PSC manteníem els 3 regidors.
Actualment, amb sis candidatures en concurrència a les municipals i orfes del Patriarca Pujol representen fins a 53 punts percentuals menys! El 1991 CiU de Torres-Carrera-Ceperuelo manté la majoria absoluta, però 16 punts s’han traspassat a l’emergent agrupació d’electors.
I d’Articulada pels hereus de Pijuan, el seu extinent d’alcalde Manel Ramon i el seu fill Joan Anton. La jove candidatura que engresca nous altafullencs depassa la _ part dels vots…arruinant-me sense voler… perquè el PSC que aspiràvem a 4 regidors baixem a dos… la xifra immòbil des d’aleshores tot i passar dels 9 a 11 regidors al Ple. Amb els 10 puntets perduts al desengany de 1991 tenia el PSC 7,7 punts més que ara. El 1995 CiU s’ha esberlat: Joan Carrera/UDC assoleix la candidatura oficial, on s’incorporen IdA. Ceperuelo és ara el cap d’agrupació d’electors, amb l’explícit nom de CD d’Altafulla, amb fotografia de Jordi Pujol
inclosa. I els guanya!
Però el 1999 quan recupera les sigles i la coalició Cepe-Gené sembla sòlida i carregada de futur novament doncs dóna la sorpresa –i per tercera consecutiva a les municipals d’Altafulla de la década– una agrupació d’electors on s’afegien dos sumants: que s’aplegaran en el míting d’UpA al pati de les Teresa Manero: el conservador Cellier de Martí i el socialista fundador que recorda allò que s’endugué el mestralot de recuperació de la majoria absoluta per la dreta exclouent/conspiradora del PP. UpAconcentrà amb cinc candidatures competint boi el 40% de l’electorat. CiU/CDC oficial perdia 14 punts!; però que en són 7,1 més que amb la reunificació, encapçalada com el 1995 per qui en Joan Carrera parlamentari perenne hi delegà.

Terreny adobat per a les agrupacions d’electors
Quedi demostrat i admès doncs que els partits a les municipals reben fort de les agrupacions d’electors. Que han anat assolint aquests resultats progressius: 26%, el 1991; 35 % el 1995; 39 % el 1999. I el 2003 sumen el 48% dels vots! A la primera i la tercera n’és el cap de llista Manel Ramon, per cert amb dos bons admiradors/amics prou vocacionals i preparats al seu costat; amb els quals no repetirà a les llistes: ni amb Pijuan ni amb Blanc. Ala quarta, se l’ha de disputar amb una de nova. Manel Ramon perd els mateixos i alguna décima més de punts percentuals que la propia CiU: -7,36. Que se’n van molt pocs, com el meu vot, a ERC de J.M. Alasà i Joan Maria Quixalós que ha garantit l’estabilitat del govern d’UpAcontra les embranzides en Urbanisme, Hisenda, Inversions i Cultura de l’antic govern CiU+PSC. La immensa majoria nodreix els 317 votants de la colla d’esquerres activa i crítica amb el carismàtic i franc Fèlix Alonso ciclista al davant.
L’alcalde presidencialista Ramon ha deixat de guanyar per primera vegada unes eleccions. Els dos perdedors morals de les municipals –i en paraules del regidor Muntades!– de començament de cicle electoral es coalliguen. Fins i tot al llistat de regidors proMaragall president constaran els quatre regidors d’AuPa…El cicle electoral vet aquí ha destronat CDC i sobretot a Altafulla UDC. Fins i tot tres exmilitants regidors de 1995-2003 han buscat el nou refugi del poder polític superior. I sempre amb el missatge populista de la “independència dels partits” que vol dir i demostra la “passió cabdillista” del fons antropològic jeràrquic monoteísta, militar, matriarcal i masclista. On topen els partits. Menys… però si també s’apunten també a l’etnocentrisme dels nacionalismes: la meitat dels votants al parlament voten CiU o ERC, el doble que a les municipals i 10 puntets més que a les generals. El PP fa el seu màxim a les generals.
El PSC més complex que plural, bona fotocòpia de la també nació de nacions que som els catalans té a les generals boi el mateix tant per cent que aquell 1987 a les municipals bipartidistes, d’aquell primer model polític democràtic ja superat pel Tripartit Catalanista d’Esquerres i per la fragmentació de candidatures municipals a la costa Daurada.