El tan sincer culer Ernest Benach, president del Parlament lloa la Gesta de les 6 copes consecutives del 2008-2009:
“Aquest Barça ha fet història de fa temps. Pel bon joc, per l’aposta en el planter, per la manera com s’han guanyat títols i partits, per alguns triomfs que han posat l’èpica necessària en qualsevol llegenda, pels cracks, que són referents ja mundials… Hi han tants motius que han fet entrar aqeust equip a l’elit del futbol mundial que segur que se’n faran llibres i que d’aquí a molts anys es recordaran els títols, les gestes, les golejades, els protagonistes… Ara possiblement no tenim la perspectiva necessària ni suficent com per valorar-ho de manera convincent. Però tinguem clar que generacions senceres sentiran a parlar d’aquest equip, d’aquest any i de totes les victòries”
Ramon Besa corona el Barça dins la globalitat històrica dels equipos de futbol:
“L’èxit d’ahir situa el Barcelona com el millor equip de la història, per sobre de l’Ajax de 1972, del Celtic de 1967, del PSV Eindhoven de 1988 i del Manchester United de 1999, els altres equips que anteriorment assoliren el triplet: Lliga, Copa i Copa d’Europa. El joc de l’equip blaugrana, per altra banda, ha provocat l’admiració de la crítica esportiva en un sentit semblant al que al seu dia van provocar equips mítics com la Màquina de River (1941-1945), que governà amb un quintet excepcional format per Muñoz, Moreno, Pedernera, Labruna i Lostau. I també amb el Honved de Budapest (1949-1955), el de Puskas, Bozsik, Kocsis o Czibor, la base d’aquella Hungria que guanyà a Wembley el 1953. I, naturalment, el Madrid de Di Stéfano ( 1956-60). Guanyador de Cinc Copes d’Europa consecutives, amb una davantera integrada per Kopa, Rial, Di Stéfano, Puskas i Gento. Igualment cèlebre fou el Santos de Pelé (1955-1964) i el Brasil del Mundial de 1970, aquell que alineà a cinc deus en atac: Jairzinho, Gerson, Tostao, Pelé i Rivelino. O el Milan de Sacchi (1988-1990), dos cops campió continental amb futbolistes de la categoria de Van Basten, Rijkaard i Gullit.
Avui mana el Barça de Xavi, de Messi, d’Iniesta, del planter del Barça, el mateix que a nivell de títols s’ha consagrat com el millor de la història del futbol. Res de millor que el gol de Messi, marcat amb el cor, amb l’escut de l’entitat, per a tancar un cercle victoriós”
“Aquest Barça ha fet història de fa temps. Pel bon joc, per l’aposta en el planter, per la manera com s’han guanyat títols i partits, per alguns triomfs que han posat l’èpica necessària en qualsevol llegenda, pels cracks, que són referents ja mundials… Hi han tants motius que han fet entrar aqeust equip a l’elit del futbol mundial que segur que se’n faran llibres i que d’aquí a molts anys es recordaran els títols, les gestes, les golejades, els protagonistes… Ara possiblement no tenim la perspectiva necessària ni suficent com per valorar-ho de manera convincent. Però tinguem clar que generacions senceres sentiran a parlar d’aquest equip, d’aquest any i de totes les victòries”
Ramon Besa corona el Barça dins la globalitat històrica dels equipos de futbol:
“L’èxit d’ahir situa el Barcelona com el millor equip de la història, per sobre de l’Ajax de 1972, del Celtic de 1967, del PSV Eindhoven de 1988 i del Manchester United de 1999, els altres equips que anteriorment assoliren el triplet: Lliga, Copa i Copa d’Europa. El joc de l’equip blaugrana, per altra banda, ha provocat l’admiració de la crítica esportiva en un sentit semblant al que al seu dia van provocar equips mítics com la Màquina de River (1941-1945), que governà amb un quintet excepcional format per Muñoz, Moreno, Pedernera, Labruna i Lostau. I també amb el Honved de Budapest (1949-1955), el de Puskas, Bozsik, Kocsis o Czibor, la base d’aquella Hungria que guanyà a Wembley el 1953. I, naturalment, el Madrid de Di Stéfano ( 1956-60). Guanyador de Cinc Copes d’Europa consecutives, amb una davantera integrada per Kopa, Rial, Di Stéfano, Puskas i Gento. Igualment cèlebre fou el Santos de Pelé (1955-1964) i el Brasil del Mundial de 1970, aquell que alineà a cinc deus en atac: Jairzinho, Gerson, Tostao, Pelé i Rivelino. O el Milan de Sacchi (1988-1990), dos cops campió continental amb futbolistes de la categoria de Van Basten, Rijkaard i Gullit.
Avui mana el Barça de Xavi, de Messi, d’Iniesta, del planter del Barça, el mateix que a nivell de títols s’ha consagrat com el millor de la història del futbol. Res de millor que el gol de Messi, marcat amb el cor, amb l’escut de l’entitat, per a tancar un cercle victoriós”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.