Un Ple esgarrifós: mals presagis; de debò.

Vagi d’entrada que tenia raó la dona. Millor que el sentis des de casa i despotriqués el que vulgués. A més, així el puc seguir des del llit estant. Però se me n’anà fent imperatiu d’acostar-m’hi: per fer propostes constructives, de detalls (rètols de l’antiga Oficina de Turisme a la carretera; arranjament i neteja del camí peatonal de la Cabana / Estació. També per dir de paraula crítiques que són més còmodes d’escriure (a la Plaça del Pou). I ja definitivament perquè a l’assamblea del futbol la reclamació del camp de gespa artificial en lloc de la 3ª fase de Marquès de Tamarit vaig plantejar i per força ho havia d’expressar al Ple, com a ciutadà el públic. Sóc i serè el més compromès i coherent possible – algú ha de mantenir la flameta, sempre, sempre.

Certament sóc un incontinent, sóc i seré de cua de palla / “molt mal educat” quan escolto mentides o propostes putejants. Vaig acabar expulsat. Però una anècdota més, tot plegat. L’esgarrifós del Ple, per a mi, s’expliquen en aquests trets:

a) Menys la Conxita i el José Antonio, i en part el Jano, l’equip de Govern i n cas superlatiu el sr. “pico de oro” de CDC de la Móra “actuen per la ràdio”. Amb estil protocolari, to de veu de falsa serenitat, llenguatge tecnocràtic..., de “cara a la galeria”. De l’Ajuntament, l’actual alcalde en diu “Corporació” - el deu fer sentir encara més superb...

b) L’alcalde-president practicament monopolitza la paraula, Valdria la pena fer-ne un cronometratge. Amb mi que no hi comptin, que acabaria histèric pel seu cinisme, pels “fums” que respira, pel fons autoritari que ja té sobradament demostrat. Alarmant, increïble, quan li va engaltar al José Antonio que no podia parlar com a membre de la Junta del CdE Altafulla – per a mi pitjor que la meva anècdota.

c) El perillós vingué en la moció de SI per al català llengua vehicular única. Al punt anterior, el PPC altafullenc havia consensuat la queixa a les mesures del Govern Central, dels seus, afegint l’imperatiu europeu que les obligava, sense cap simpatia per part d’ells. És d’agrair que hi recordés dues vegades els noms dels qui es van oposar al Pla Econòmic i Financer que ha permès l’`herència privilegiada que ara administren ells mateixos. Vaig aplaudir! El sr.Alcalde actual parlà llavors fins i tot d’un “canvi en les relacions”. Quanta falsedat. Van esbatussar els dos regidors del PPC pel que fan els seus companys de Ses Illes, l’Aragó i el País Valencià; tot i que, amb tota sinceritat, el José Antonio havia dit clarament que ell com a pare no hauria signat mai la petició de llengua vehicular en castellà per als seus tres fills.

I ara ve el més alarmant. A la moció de SI, els d’AA / EUiA van afegir “i el millor camí és la Independència”. L’efecte Pacte fiscal, la voluntat de xocar amb PP, PSOE i PSC – i PSC, que hem pactat amb el president andalús Griñán un federalisme fiscal on no hi seguim perdent... AA, creix amb tot els oportunismes que calgui. No tenen escrúpols. La història dels continguts del seu Full ja els avalaven...

Aquesta voluntat de xoc - d’exclusió, de separació interna - fa trontollar la nostra preuada unitat civil. És alarmant, de debò. I l’enderiat espanyolofòbic amic Jordi Moli, sap massa “gramàtica parda” quan ha de treure’s les puces del damunt, com en l’episodi del lloc del finalment autosuspès Festival d’Alí Supay a Voramar.

d) Els únic punts de van provocar debat foren els de politica econòmica i lingüística generals. Sort dels precs de l’oposició (PP i Ideal) en aquest dia concret, que consti! Llavors va parlar-se de la prohibició d’aparcar al camí de la Roca de Gaià, de tants i tants greuges en la circulació (accés a marquès de Tamarit des de la platja, a Martí Royo, a alcalde Pijuan). En l’errada al mapa distribuït en què se’l menja el passeig Lluís Companys, el sr. alcalde alternà la perversitat amb l’astúcia... Esperava que fes arribar la disculpa a la família Pijuan Perona.

e) Amb tota l’habilitat oportunista del món, l’acord contra mesures europeocentrals, la pancarta, les concentracions del propis treballadors de l’Ajuntament ja han construït una magnífica cortina de fum a les pròpies posicions i polítiques d’AA i Eva Mtez i alhora cohesionar davant un enemic comú. Sí Fèlix amplia el cinisme de Ceperuelo, en aquesta estratagema és digne continuador de Manolo Ramon – a qui em sembla segueixo estimant... amb poca reciprocitat.

Cal dir i escriure que amb personal,amb impostos indirectes i “involució democràtica” els esmentats s’han guanyat les mateixes crítiques que tant esbomben i proclamen.

e.1) Sempre focalitzar les despeses de personal. Sempre, Com a presumptes culpables sempre. En la previsió per a l’BI al 0,81 amb el Cadastre del 2/3 de devaluació interna, consta que no contractarem personal de reforç a l’estiu vinent (-108.584 e). Tornem a la despesa de 2009, retallant el -4,5%

e.2) oi que han pujat les taxes a les terrasses de bars i restaurants (deuen ser les grans fortunes del poble d’Altafulla). En tot pressupost “alternatiu” per demanar un demagògic IBI de desequilibri sempre reclamaven pujar les taxes, els impostos indirectes....

e.3) Més involució democràtica que els Plens cada dos mesos??. Que una política de publicitat presidencialista constant. a l’acabar el Ple, com si no hagués passat res, el Sr.Fèlix Chaves Alonso s’adreça a les càmeres de TV per les quals paguen 37 mil e (10 dels propis MMCC) i fa un narcisista / cofoia resum...

Viure per veure. “Sí sóc un dictador i per això t’expulso”... Ens l’acabarem carregant, també!

Fonxo Blanc
Agost 2012