Joan Tapia lloa el lideratge de Montilla i el qualifica amb un 6 a les seves notes dels dilluns al Periódico:
“El dimecres al matí, Montilla parlà per telèfon amb Joan Puigcercós i el republicà fins i tot plantejà d’expulsar ICV del Govern. Era coherent, però no era la solució perquè la reforma de l’impost – una demanda molt generalitzada de les classes mitjanes – no s’aprovava. Montilla cridà Saura i Castells, i en poques hores reeixí un pacte que no havien assolit en vàries setmanes. ¿Un altre exemple de la mala salut de ferro del tripartit?
Però l’agitprop de CiU, treballa molt bé ( millor que el del Govern), va dir que Montilla i Castells havien cedir davant “els comunistes”. La reforma quedava “descafeïnada”. Cert que la quantitat exempta (a més de la vivenda habitual) per als cònjugues es mantenia als 500 mil e. del projecte de Castells (actualment, 18 mil), però per als fills aquest mínim es reduïa de 400 mil e. a 275 mil 8 ara, 18 mil)*. El PSC i ERC van cedir alguna cosa (els governs tripartits nos són les misses cantades de Jordi Pujol), però res d’essencial.
La prova és que ara no paga impost de successions el 56% de la població i després de la reforma no el pagarà el 94%. Abans de l’acord amb ICV no l’haurien pagat el 95%. Diferència mínima. I ara els qui exigeixen l’abolició del tribut queden en posició incòmoda. Han d’explicar per què els preocupen menys les classes mitjanes que el 6% de la població amb major patrimoni, als qui també es rebaixa el gravamen.
A més, Montilla ha assolit aquesta setmana altres dues fites rellevants. La primera és que els referèndums sobiranistes no han alterat l’estabilitat catalana i la reacció del PSOE (malgrat la demagògia del PP) ha sigut mínima. La segona és que ha pactat contra la crisi econòmica amb els patronalsi els sindicats, firmant avui dilluns.
El problema per a aquest Govern – i per al següent, sia de Montilla o de Mas – és que no podrà baixar més impostos, o pujar la despesa, ja que l’agència Moody’s ha castigat el rating del deute català”
(*) També per a la resta de descendents el mínim de 200 mil proposat per PSC+ERC passa a 150 mil. I els tipus de la base liquidable entre 150 – 400 mil e. de 400 – 800 mil e. puja un puntet sobre l’inicial: 17 i 24% en la proposta definitiva. Així de subtils són els pactes lleials entre socis amb ferma voluntat de mantenir una coalició de Govern.
“El dimecres al matí, Montilla parlà per telèfon amb Joan Puigcercós i el republicà fins i tot plantejà d’expulsar ICV del Govern. Era coherent, però no era la solució perquè la reforma de l’impost – una demanda molt generalitzada de les classes mitjanes – no s’aprovava. Montilla cridà Saura i Castells, i en poques hores reeixí un pacte que no havien assolit en vàries setmanes. ¿Un altre exemple de la mala salut de ferro del tripartit?
Però l’agitprop de CiU, treballa molt bé ( millor que el del Govern), va dir que Montilla i Castells havien cedir davant “els comunistes”. La reforma quedava “descafeïnada”. Cert que la quantitat exempta (a més de la vivenda habitual) per als cònjugues es mantenia als 500 mil e. del projecte de Castells (actualment, 18 mil), però per als fills aquest mínim es reduïa de 400 mil e. a 275 mil 8 ara, 18 mil)*. El PSC i ERC van cedir alguna cosa (els governs tripartits nos són les misses cantades de Jordi Pujol), però res d’essencial.
La prova és que ara no paga impost de successions el 56% de la població i després de la reforma no el pagarà el 94%. Abans de l’acord amb ICV no l’haurien pagat el 95%. Diferència mínima. I ara els qui exigeixen l’abolició del tribut queden en posició incòmoda. Han d’explicar per què els preocupen menys les classes mitjanes que el 6% de la població amb major patrimoni, als qui també es rebaixa el gravamen.
A més, Montilla ha assolit aquesta setmana altres dues fites rellevants. La primera és que els referèndums sobiranistes no han alterat l’estabilitat catalana i la reacció del PSOE (malgrat la demagògia del PP) ha sigut mínima. La segona és que ha pactat contra la crisi econòmica amb els patronalsi els sindicats, firmant avui dilluns.
El problema per a aquest Govern – i per al següent, sia de Montilla o de Mas – és que no podrà baixar més impostos, o pujar la despesa, ja que l’agència Moody’s ha castigat el rating del deute català”
(*) També per a la resta de descendents el mínim de 200 mil proposat per PSC+ERC passa a 150 mil. I els tipus de la base liquidable entre 150 – 400 mil e. de 400 – 800 mil e. puja un puntet sobre l’inicial: 17 i 24% en la proposta definitiva. Així de subtils són els pactes lleials entre socis amb ferma voluntat de mantenir una coalició de Govern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.