Pressupostos de la Generalitat del Tripartit: malgrat la caiguda d’ingressos, els imperatius de protecció social i d’impuls de la demanda des del sector públic obliguen a assumir un dèficit del 3,25 del PIB. Serà sufragat amb endeutament. No es cobriran les places vacants de personal. -0.4% d’estalvi de despesa corrent no financera.
Els ingressos per tributs es pressuposen que baixaran el – 24,4%. I sort que amb el nou finançament, joia de la corona del pactisme Govern Tripartit & Gobierno del PSOE, esmorteix al – 9,8 % les transferències del pol federal a la nació catalana (amb el vell, fóra de -22 %). Un desori de xifres interanuals, oi?
Els estalvis en despesa corrent s’han hagut de cenyir a les congelacions dels sous d’alts càrrecs i personal directiu; al tan trascendental 0,3 % d’augment, general a l’Estat, del sou del personal de totes les Administracions Públiques; a deixar de cobrir les 1.021 places vacants i a espurgar 46,5 M. d’e. (2,2%) en administració i serveis generals (ep! xifra equivalent al 30% del que la Generalitat ens destina pel FCLocal a la totalitat dels Ajuntaments catalans, que ens augmenta un escarrensit 3%...).
La voluntat / identitat política del Tripartit amatent a la protecció social dels més desprotegits destina + 52,7 % a l’aplicació de la llei de dependència; + 45,2 5 a la renda mínima de reinserció; als plans d’ocupació + 23,7 %. Fins a un total de 2.110,5 M d’e en cobertura social (el 164 % en relació al total destinat a seguretat i protecció civil…).
Dins la línia general dels governs que inverteixen per a dinamitzar / reactivar l’economia en fase recesiva, el Tripartit manté per al 2010 els màxims històrics d’inversions: 6.177 M.d’e (682 euros / habitant, quan el 2003 era de 365 ). Amb + 21,7 % en I +D. Per a facilitar finançament a empreses: 407 M d’e.
El dèficit resultant de seguir aquests dos eixos irrenunciables, de despesa social i inversió pública arriba als 6.369,5 M. d’e. La tendència, paliada amb tota l’austeritat ja ressenyada i el nou finançament, apuntava als 7.300 M. d’e.
La capacitat financera a llarg termini i la tranquil•litat moral de seguir la línia general neokeynesiana de plans extraordinaris d’estímuls fiscals permeten sufragar el dèficit amb un endeutament de 7.761,1 M. d’e. Així el pressupost puja en total + 7,3%, però sense amortitzacions i interessos, la despesa minvarà 0,4 % en el càlcul pressupostari anomenat “en termes homogenis”.
Per ordre de xifres per grans capítols d’acció política, la nostra sanitat nacional pública en reclama el 26,8 %: 9.883,1 M.e.
La continuïtat en la implementació de les mesures de l’Acord Estratègic Econòmic, signat en l’etapa del President Pasqual Maragall, suposa fins a 6.722 M.e.
El 17%, el destinarem a educació: 6.308,9 M.e.
El quart gran bloc de pes al pressupost de 2010 rau en les transferències als Ajuntaments: 4.116,7 M e. ( per a polítiques sectorials: 1.427,5 M e).
Ja hem esmentat les xifres, joiosament comparades, de Protecció Social i de Seguretat.
L’Administració de Justícia, totalment transferida, 953,1 Me.
En les estratègiques / innovadores TIC: 805,9 Me. En R+D+I: 608,3 M d’e.
Per a Cultura i Esports sumen 453,2 M e.
En la distribució de les inversions, lògicament les infraestructures de transports concentren el 41,7%. El 10,6 per a avançar en el cicle de l’aigua. En nous centres públics d’ensenyament, el 8,5%. El 6,2 per a nous equipament sanitaris. Per a nous habitatges, el 5,4%.
L’Ajuntament d’Altafulla pot emmirallar-se en aquest pressupost?
El missatge general només incideix en estalviar despeses (sobretot per desgastar el Govern i especialment el nostre regidor; i també dins el Govern).
Per coherència d’esquerres ABG, PSC, PAU i ERC, per progressisme de CiU i per capitalisme compassiu i sobretot lúcid PPC i Ideal hauríem tots plegats també de parlar amb tot el coratge, visió i per estar a l’alçada dels temps d’endeutament inversor extraordinari. Per a la nova biblioteca. Fins ara estem rebent, sense correspondre-hi amb decisions semblants, els beneficis de la lògica keynesiana / socialdemòcrata dels FEILs del Gobierno de Zapatero. De qui els tan migrats components de l’agrupació d‘electors de PAU som admiradors… i vindicadors militants.
Els ingressos per tributs es pressuposen que baixaran el – 24,4%. I sort que amb el nou finançament, joia de la corona del pactisme Govern Tripartit & Gobierno del PSOE, esmorteix al – 9,8 % les transferències del pol federal a la nació catalana (amb el vell, fóra de -22 %). Un desori de xifres interanuals, oi?
Els estalvis en despesa corrent s’han hagut de cenyir a les congelacions dels sous d’alts càrrecs i personal directiu; al tan trascendental 0,3 % d’augment, general a l’Estat, del sou del personal de totes les Administracions Públiques; a deixar de cobrir les 1.021 places vacants i a espurgar 46,5 M. d’e. (2,2%) en administració i serveis generals (ep! xifra equivalent al 30% del que la Generalitat ens destina pel FCLocal a la totalitat dels Ajuntaments catalans, que ens augmenta un escarrensit 3%...).
La voluntat / identitat política del Tripartit amatent a la protecció social dels més desprotegits destina + 52,7 % a l’aplicació de la llei de dependència; + 45,2 5 a la renda mínima de reinserció; als plans d’ocupació + 23,7 %. Fins a un total de 2.110,5 M d’e en cobertura social (el 164 % en relació al total destinat a seguretat i protecció civil…).
Dins la línia general dels governs que inverteixen per a dinamitzar / reactivar l’economia en fase recesiva, el Tripartit manté per al 2010 els màxims històrics d’inversions: 6.177 M.d’e (682 euros / habitant, quan el 2003 era de 365 ). Amb + 21,7 % en I +D. Per a facilitar finançament a empreses: 407 M d’e.
El dèficit resultant de seguir aquests dos eixos irrenunciables, de despesa social i inversió pública arriba als 6.369,5 M. d’e. La tendència, paliada amb tota l’austeritat ja ressenyada i el nou finançament, apuntava als 7.300 M. d’e.
La capacitat financera a llarg termini i la tranquil•litat moral de seguir la línia general neokeynesiana de plans extraordinaris d’estímuls fiscals permeten sufragar el dèficit amb un endeutament de 7.761,1 M. d’e. Així el pressupost puja en total + 7,3%, però sense amortitzacions i interessos, la despesa minvarà 0,4 % en el càlcul pressupostari anomenat “en termes homogenis”.
Per ordre de xifres per grans capítols d’acció política, la nostra sanitat nacional pública en reclama el 26,8 %: 9.883,1 M.e.
La continuïtat en la implementació de les mesures de l’Acord Estratègic Econòmic, signat en l’etapa del President Pasqual Maragall, suposa fins a 6.722 M.e.
El 17%, el destinarem a educació: 6.308,9 M.e.
El quart gran bloc de pes al pressupost de 2010 rau en les transferències als Ajuntaments: 4.116,7 M e. ( per a polítiques sectorials: 1.427,5 M e).
Ja hem esmentat les xifres, joiosament comparades, de Protecció Social i de Seguretat.
L’Administració de Justícia, totalment transferida, 953,1 Me.
En les estratègiques / innovadores TIC: 805,9 Me. En R+D+I: 608,3 M d’e.
Per a Cultura i Esports sumen 453,2 M e.
En la distribució de les inversions, lògicament les infraestructures de transports concentren el 41,7%. El 10,6 per a avançar en el cicle de l’aigua. En nous centres públics d’ensenyament, el 8,5%. El 6,2 per a nous equipament sanitaris. Per a nous habitatges, el 5,4%.
L’Ajuntament d’Altafulla pot emmirallar-se en aquest pressupost?
El missatge general només incideix en estalviar despeses (sobretot per desgastar el Govern i especialment el nostre regidor; i també dins el Govern).
Per coherència d’esquerres ABG, PSC, PAU i ERC, per progressisme de CiU i per capitalisme compassiu i sobretot lúcid PPC i Ideal hauríem tots plegats també de parlar amb tot el coratge, visió i per estar a l’alçada dels temps d’endeutament inversor extraordinari. Per a la nova biblioteca. Fins ara estem rebent, sense correspondre-hi amb decisions semblants, els beneficis de la lògica keynesiana / socialdemòcrata dels FEILs del Gobierno de Zapatero. De qui els tan migrats components de l’agrupació d‘electors de PAU som admiradors… i vindicadors militants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.