La responsabiliat del Govern és aquesta, amb visió de conjunt i amatents als consells amb rigor / credibilitat tècnica (Urbanisme amb els de l’arquitecte, l’Alcaldia amb els del secretari; Hisenda amb els de l’interventor, com és ara els cas).
D’acord amb les dades definitives lliurades per intervenció, ens en resten, per quadrar, uns 290 mil e. En relació a la matriu d’ingressos del nostre Pla Econòmic i Financer (PEF) per al 2010.
De les desviacions, exactament 35.852 e. provénen de la decisió de congelar escombraries. Però, com podem suposar, la continuïtat de la paràlisi en la construcció ens obliga deixar de pressupostar com a ingressos fiables, sobre el previst al PEF, doncs fins a 256 mil e. L’aportació de l’Estat també s’ha hagut de reduir en 100 mil e.
Pel que fa a l’IBI, després de passar a preveure’n el 95% sobre padró i sobretot assumint que l’increment de valors cadastrals fixat per l’Estat no serà l’habitual 1,02 sinó l’1,01 (minva de 58.324 e. sobre el PIF) ens resulta una previsió d’IBI fixada en l’esborrany de pressupost en 77.747 e. més que els previstos al PEF (que es cenyia a un prudent 90% sobre padró).
La fiabilitat de les previsions d’intervenció queda demostrada en les dades d’aquest 2009, on el padró liquidat només ha fallat en 48 mil e. sobre els previst.
L’evolució dels padrons d’IBI durant la legislatura, on comença l’aplicació de les noves bases cadestrals, en liquidació total, unitats censades, mitjana i pes dins el total d’ingressos és aquesta:
2007: 1.536.329 e. per a 4.888 unitats (mitjana de 314 e.) i el 32,25% dels ingressos
2008: 2.010.993 e. per a 5.550 unitats (mitjana de 362 e.) i el 33,75 % dels ingressos “
2009: 2.647.216 e. per a 6.162 unitats (mitjana de 429 e.) i el 41,65 % dels ingressos
2010: previsió fiable de 3.165.247 e., vet ací el 50,96% dels ingressos previstos.
Per tant la progressió entre anys ha seguit l’esglaonament:
2008 - 2007: + 474.664 e. i + 667 unitats al padró.
2009 - 2008: + 636.253 e. i + 612 unitats al padró
2010 - 2009: + 518.031 e. previstos.
Oportunisme d’ABG: deixaríem d’ingressar 351.694 e.! I desquadraríem en 642 mil e.!
ABG presentà al Ple una moció on ens proposava embarcar-nos a una baixa del tipus de l’IBI del 0,9 (aprovada el novembre de 2007 quan tenien l’alcaldia i la meitat del govern!) a fins el 0,8 (en temps d’UPA, quan el nostre regidor també feia de regidor d’Hisenda!) Els càlculs d’intervenció fixen en 351.694 e. el que deixaríem d’ingressar. Per tant el que hauríem d’intentar quadrar, com a missió impossible, foren ja 642 mil e! Fóra precisament retornar a l’experiència angoixant de l’elaboració del pressupost de 2007…
Una proposa amb un mínim de credibilitat hauria d’indicar quines despeses cal suprimir o reduir radicalment per valor total d’aquells 352 mil e.
La moció d’ABG sobre l’IBI, com cada any a l’oposició, només s’apunta a l’ona de malestar de sectors més publicitats i actius que majoritaris. Pur surfing polític. Res de fiables i responsables remadors polítics. Lògicament s’hi han afegit els altres dos grups a l’oposició, i els corifeus al públic; una autèntica antologia d’ex: les dues regidores d’AUPA a l’edat d’or dels ICIO i de les grans inversions que ara són manteniments; l’exalcalde de CDC, Manel Ceperuelo, fent els míting que mai no feia; el probable elaborador de l’estudi tècnic presentat per ABG, l’inspector d’hisenda Luís S.Tejerina. Dues pancartes quadradetes, sostingudes per Marga Badia i la convilatana amb tant alta valoració cadastral al poblat de s.Antoni no han estat baixades en cap moment del llarg Ple.
El Govern prou que s’ha plantejat amb tota voluntat política aquest any, però esmenat i convençut pel rigor pressupostari que era prematura, la rebaixa del tipus de l’IBI esperant que el 4t tram d’aplicació progressiva de la nova base cadestral ja ens permetés quadrar el pressupost, amb l’aportació d’IBI a l’equilibri pressupostari ja assolida. Amb unes dades de padró sobre la taula, fins i tot crèiem factible baixar al 0,88; però no s’hi descomptaven les unitats bonificables (uns 200 mil e. menys). Hi vam haver de renunciar, doncs. Per al pressupost de 2011, el del darrer any de legislatura tornarem a plantejar la tan incitant qüestió… Amb visió de conjunt de tot el pressupost i des de la responsabiliat, el rigor i sobretot, com pensem haver demostrat, tota la tranparència en l’argumentació.
Exacte: “La política és com un partit de rugby, sempre hi ha cops” (C.A. Molina, ex de Cultura)
Hem liquidat en plusvàlues, a finals d’octubre, 405.587 e. sobre 300 unitats (foren 90.000 e. els pressupostats per a tot el 2009).
Mercès a l’aplicació de la nova base cadastral, a les compravendes a partir de 2007 inclusiu, la mitjana per unitat ha passat dels 822 e. al 2008 als 1.352 euros / unitat aquest 2009.
Aprovarem els ingressos de 33.311 e. procedents del soci i l’empresa mixta d’aigües: per al pagament dels projectes, les direccions d’obres i la seguretat de les inversions a les xarxes d’aigües de Baix a Mar per valor de 555 mil e.
Suposarà l’expedient de modificació de crèdits nº 18. De la Companyia General d’Aigües de Catalunya s.a. hem rebut 9.951 e. implicats en la construcció dels col•lectors d’aigües pluvials als carrers Senna i Via Hercúlea ( inversió de 197 mil e. dins el Pla Zapatero, xarxa de 341 metres lineals). De la pròpia mixta, 8.939 e. de les despeses esmentades en la renovació de la xarxa de clavegueram al mateix tram (inversió de 116.812 e.). I 14.421 e. en la renovació de la xarxa de clavegueram i els col•lectors de pluvials als c/ Jaume I i Via Hercúlea, en un tram de 200 m. ( inversió de 240.482 e.).
D’acord amb les dades definitives lliurades per intervenció, ens en resten, per quadrar, uns 290 mil e. En relació a la matriu d’ingressos del nostre Pla Econòmic i Financer (PEF) per al 2010.
De les desviacions, exactament 35.852 e. provénen de la decisió de congelar escombraries. Però, com podem suposar, la continuïtat de la paràlisi en la construcció ens obliga deixar de pressupostar com a ingressos fiables, sobre el previst al PEF, doncs fins a 256 mil e. L’aportació de l’Estat també s’ha hagut de reduir en 100 mil e.
Pel que fa a l’IBI, després de passar a preveure’n el 95% sobre padró i sobretot assumint que l’increment de valors cadastrals fixat per l’Estat no serà l’habitual 1,02 sinó l’1,01 (minva de 58.324 e. sobre el PIF) ens resulta una previsió d’IBI fixada en l’esborrany de pressupost en 77.747 e. més que els previstos al PEF (que es cenyia a un prudent 90% sobre padró).
La fiabilitat de les previsions d’intervenció queda demostrada en les dades d’aquest 2009, on el padró liquidat només ha fallat en 48 mil e. sobre els previst.
L’evolució dels padrons d’IBI durant la legislatura, on comença l’aplicació de les noves bases cadestrals, en liquidació total, unitats censades, mitjana i pes dins el total d’ingressos és aquesta:
2007: 1.536.329 e. per a 4.888 unitats (mitjana de 314 e.) i el 32,25% dels ingressos
2008: 2.010.993 e. per a 5.550 unitats (mitjana de 362 e.) i el 33,75 % dels ingressos “
2009: 2.647.216 e. per a 6.162 unitats (mitjana de 429 e.) i el 41,65 % dels ingressos
2010: previsió fiable de 3.165.247 e., vet ací el 50,96% dels ingressos previstos.
Per tant la progressió entre anys ha seguit l’esglaonament:
2008 - 2007: + 474.664 e. i + 667 unitats al padró.
2009 - 2008: + 636.253 e. i + 612 unitats al padró
2010 - 2009: + 518.031 e. previstos.
Oportunisme d’ABG: deixaríem d’ingressar 351.694 e.! I desquadraríem en 642 mil e.!
ABG presentà al Ple una moció on ens proposava embarcar-nos a una baixa del tipus de l’IBI del 0,9 (aprovada el novembre de 2007 quan tenien l’alcaldia i la meitat del govern!) a fins el 0,8 (en temps d’UPA, quan el nostre regidor també feia de regidor d’Hisenda!) Els càlculs d’intervenció fixen en 351.694 e. el que deixaríem d’ingressar. Per tant el que hauríem d’intentar quadrar, com a missió impossible, foren ja 642 mil e! Fóra precisament retornar a l’experiència angoixant de l’elaboració del pressupost de 2007…
Una proposa amb un mínim de credibilitat hauria d’indicar quines despeses cal suprimir o reduir radicalment per valor total d’aquells 352 mil e.
La moció d’ABG sobre l’IBI, com cada any a l’oposició, només s’apunta a l’ona de malestar de sectors més publicitats i actius que majoritaris. Pur surfing polític. Res de fiables i responsables remadors polítics. Lògicament s’hi han afegit els altres dos grups a l’oposició, i els corifeus al públic; una autèntica antologia d’ex: les dues regidores d’AUPA a l’edat d’or dels ICIO i de les grans inversions que ara són manteniments; l’exalcalde de CDC, Manel Ceperuelo, fent els míting que mai no feia; el probable elaborador de l’estudi tècnic presentat per ABG, l’inspector d’hisenda Luís S.Tejerina. Dues pancartes quadradetes, sostingudes per Marga Badia i la convilatana amb tant alta valoració cadastral al poblat de s.Antoni no han estat baixades en cap moment del llarg Ple.
El Govern prou que s’ha plantejat amb tota voluntat política aquest any, però esmenat i convençut pel rigor pressupostari que era prematura, la rebaixa del tipus de l’IBI esperant que el 4t tram d’aplicació progressiva de la nova base cadestral ja ens permetés quadrar el pressupost, amb l’aportació d’IBI a l’equilibri pressupostari ja assolida. Amb unes dades de padró sobre la taula, fins i tot crèiem factible baixar al 0,88; però no s’hi descomptaven les unitats bonificables (uns 200 mil e. menys). Hi vam haver de renunciar, doncs. Per al pressupost de 2011, el del darrer any de legislatura tornarem a plantejar la tan incitant qüestió… Amb visió de conjunt de tot el pressupost i des de la responsabiliat, el rigor i sobretot, com pensem haver demostrat, tota la tranparència en l’argumentació.
Exacte: “La política és com un partit de rugby, sempre hi ha cops” (C.A. Molina, ex de Cultura)
Hem liquidat en plusvàlues, a finals d’octubre, 405.587 e. sobre 300 unitats (foren 90.000 e. els pressupostats per a tot el 2009).
Mercès a l’aplicació de la nova base cadastral, a les compravendes a partir de 2007 inclusiu, la mitjana per unitat ha passat dels 822 e. al 2008 als 1.352 euros / unitat aquest 2009.
Aprovarem els ingressos de 33.311 e. procedents del soci i l’empresa mixta d’aigües: per al pagament dels projectes, les direccions d’obres i la seguretat de les inversions a les xarxes d’aigües de Baix a Mar per valor de 555 mil e.
Suposarà l’expedient de modificació de crèdits nº 18. De la Companyia General d’Aigües de Catalunya s.a. hem rebut 9.951 e. implicats en la construcció dels col•lectors d’aigües pluvials als carrers Senna i Via Hercúlea ( inversió de 197 mil e. dins el Pla Zapatero, xarxa de 341 metres lineals). De la pròpia mixta, 8.939 e. de les despeses esmentades en la renovació de la xarxa de clavegueram al mateix tram (inversió de 116.812 e.). I 14.421 e. en la renovació de la xarxa de clavegueram i els col•lectors de pluvials als c/ Jaume I i Via Hercúlea, en un tram de 200 m. ( inversió de 240.482 e.).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.