Fa en farà vint anys, d’aquella segona quinzena de novembre en què van morir físicament dues personalitats fortes / trascendentals de l’Altafulla que mercès el turisme i l’urbanisme va poder tirar endavant. El futur Alcalde Pijuan passaria d’algutzil a hoteler (Fonda Laura primer, Hostal /Hotel sant Martí després) amb un patrimoni totalment nou, comprat i consolidat fent pinya familiar; el pare, glassades les avellanes i els mercats massa competits deixeria de ser un pagès treballador i benestant per transformar-se en granjer i botiguer de pollastres a l’ast, per emportar i per menjar, sense coberts a les dues tauletes comunitàries ubicades al rafal on sempre havien entrar i sortir els porcs de manteniment de la família ( també la unitat d’empresa i feina, molta feina).
Com a resultat, el c/ cap a Mar té el primer tram, a peu pla, fitat per la Granja sant Francesc i l’Hotel, jardins i piscina Sant Martí; amb dos dels seus respectius fills continuant l’obra dels pares emprenedors i les mares més que braços de mar i llargues de feina per obligació.
La seva dimensió política ha estat reconeguda mereixent l’Alcalde Pijuan el nom d’una carrer, en angle, ben a prop de l’Hotel i també el de l’Estadi Joan Pijuan. Havia accedit a l’alcaldia per nomenament del governador civil durant el tardofranquisme i guanyà per majoria absoluta totes les tres municipals democràtiques ( com a cap de llista d’UCD, d’Independents i de CiU: evolució prou explícita). Diputat provincial per UCD, l’amistat que establí amb un col•lega representant el PSUC per Reus, Campoy de cognom, li obrí el món nou i definitiu de la pluralitat i el diàleg en la vida política. M’ho comentà molts cops, a mi que era la seva lleial oposició; i al que sempre vaig reservar el darrer míting de campanya: era de la generació del pare. Van cooperar i competir entre ells – normal. I sempre compartiran fotografia de l’elenc teatral que representà La Ferida Lluminosa de J.M. de Sagarra
El pare com a regidor promotor polític de les llars d’infants muncipals és recordat en la de dalt del poble; així com Martí Magriñà, en la biblioteca on les seves donacions foren excepcionals.
L’Alcalde Pijuan va morir el divendre 17 de novembre. El pare el dimecres 29. Aquestes dates les tinc gravades.
La mort de l’Alcalde ( d’Alcaldes) fou que molt colpidora perquè coincidia amb la capvuitada de la FM de sant Martí 1989, tan esplèndida d’inauguracions de la seva obra de Govern ( amb els dos Antonios, els Torres i el Puig; i els llavors cadells de CDC i d’UDC Manel Ceperuelo i Joan Carrera). El novembre del 1989 havíem inaugurat el monument al pilar de vuit, de Martí Royo i la remodelació de la plaça del Pou. Al cap de vuit dies, la comitiva funerària ens hi havíem de plantar, entre plors i homenatge ( i albirant canvi generacional i alternança que no em vaig saber guanyar).
Que confusos i barrejats que són els nostres sentiments, quan som sentimentals…
Com a resultat, el c/ cap a Mar té el primer tram, a peu pla, fitat per la Granja sant Francesc i l’Hotel, jardins i piscina Sant Martí; amb dos dels seus respectius fills continuant l’obra dels pares emprenedors i les mares més que braços de mar i llargues de feina per obligació.
La seva dimensió política ha estat reconeguda mereixent l’Alcalde Pijuan el nom d’una carrer, en angle, ben a prop de l’Hotel i també el de l’Estadi Joan Pijuan. Havia accedit a l’alcaldia per nomenament del governador civil durant el tardofranquisme i guanyà per majoria absoluta totes les tres municipals democràtiques ( com a cap de llista d’UCD, d’Independents i de CiU: evolució prou explícita). Diputat provincial per UCD, l’amistat que establí amb un col•lega representant el PSUC per Reus, Campoy de cognom, li obrí el món nou i definitiu de la pluralitat i el diàleg en la vida política. M’ho comentà molts cops, a mi que era la seva lleial oposició; i al que sempre vaig reservar el darrer míting de campanya: era de la generació del pare. Van cooperar i competir entre ells – normal. I sempre compartiran fotografia de l’elenc teatral que representà La Ferida Lluminosa de J.M. de Sagarra
El pare com a regidor promotor polític de les llars d’infants muncipals és recordat en la de dalt del poble; així com Martí Magriñà, en la biblioteca on les seves donacions foren excepcionals.
L’Alcalde Pijuan va morir el divendre 17 de novembre. El pare el dimecres 29. Aquestes dates les tinc gravades.
La mort de l’Alcalde ( d’Alcaldes) fou que molt colpidora perquè coincidia amb la capvuitada de la FM de sant Martí 1989, tan esplèndida d’inauguracions de la seva obra de Govern ( amb els dos Antonios, els Torres i el Puig; i els llavors cadells de CDC i d’UDC Manel Ceperuelo i Joan Carrera). El novembre del 1989 havíem inaugurat el monument al pilar de vuit, de Martí Royo i la remodelació de la plaça del Pou. Al cap de vuit dies, la comitiva funerària ens hi havíem de plantar, entre plors i homenatge ( i albirant canvi generacional i alternança que no em vaig saber guanyar).
Que confusos i barrejats que són els nostres sentiments, quan som sentimentals…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.