Per un reguitzell d’arguments (demostrar que dins l’Ajuntament hi havia llum, algú; evitar arribar a última hora a l’acte castellístic que em feia tanta il•lusió i del qual n’era responsable i inversor; fer d’espieta i així informar els companys de Govern, especialment J.M.Gené, alcalde; i alguns més dels quals ara no en sóc encara prou conscient). Així vaig poder observar, escoltar i registrar amb tota mena de precisió, perspectives i detallística els qui representaven, amb tapes de cassola i algun casó i xiulets a la plaça del Pou, la seva presència, vigència i mèrits a l’oposició.
Al matí havia escombrat personalment les restes de l’espaterrant traca que ens han ofert, i que sigui per molts anys, els Diables; per teràpia ocupacional contra els nervis que genera tornar anar de bòlit en la supervisió de les Festes i també perquè, no preveient el mestral polidor de carrers del vespre, al menys que fos neta la plaça per acollir un acte més ridícul i opurtunista que porc, però déu ni do.
Apuntats restin els tres primers qualificatius que em mereixen, en criteri subjectiu, polèmic i directe – com sempre - la convocatòria.
Certament era una juxtaposició de grups al Ple, perfectament diferenciadets: al mig i gran gruix, ABG (amb el seu reforç, després de perdre el govern, el “Consell de Participació”: la regidora i la coordinadora portant la pancarta); a la seva dreta , és clar AUPA, que també havia tocat el pito perquè hi fossin tots, “ni més ni menys” com diria el seu ex / futur candidat. ERC només n’aportà 3 (el primer i el segon de la lista). D’ADARCA vaig veure-hi el seu fundador, aquell Quixot que havia trobat el seu Fuenteovejuna…
Repassant el propi passat…
Com vaig explicar, en directe directíssim a l’alcalde del Nou Govern, la migrada i previsible cassarolada / pitada la feia històrica: es podien fer la llista, amb tots el noms i cognoms dels presents; de fet s’agraeixi, perquè lamentablement desconeixia l’existència i identitat de tantes i tantes famílies joves atretes el matí en l’acte d’inflables i xocolatada per a la canalla, organitzat per la companya regidora Conxita, amb el suport sempre infal•lible de les dones de l’Ateneu – tan poc reconegudes al programa (Mea culpa, mea màxima culpa!) però tot té esmena…
Alguna presència em va saber greu. Per exemple la de qui més ha fet pel patrimoni etnogràfic d’Altafulla. Però, i de fet aquesta impresió em mou a escriure, no hi faltava pràcticament ningú, ningú dels qui m’han fet d’obstacle genys elegant, a l’heretada, mantinguda i tenaç Altafullenca Vocació Política Municipal, la que vaig estrenar precisament el sant Martí de 1973, amb dinou anys, implicant-me en l’organització de les festes (portant cursa ciclista, etc). Aquell 1973 va néixer la colla Castellers d’Altafulla.
Enumerem-los: A) els rivals guanyadors a les primàries del PSC de 1999, els ja de retorn “a la suyo”, l’espai postcomunista antisocialdemòcrata, ja que les llibertats i la solidaritat comencen i acaben en sí i para sí (per dir-ho en termes de J.P.Sartre); ells, naturalment, a segona i tercera fila dins el gruix d’ABG… Han fet els seus mítings de pico de oro al Ple. Premi no gaire valuós a qui n’encerti la identitat… L’un s’assembla a Ieltsin en esat serè, això sí; i l’altre a un progre carrossa, amb ulleres i barba canosa (com ara menda, tot sigui dit). B) Les deslleials guanyadores a les primàries d’UpA de 2003, una emboscada amb tots els ets i uts... Però la lloca principal, convocant amb mòbil de l’acte, no vaig localitzar-la, i mira que n’és d’atractiva!
Com el temps posa a cadascú al seu lloc, renoi!
AUPA ens ha llegat (i en comparteixo el model de serveis d’ensenyament, però no tant els de policia) les despeses consolidades - en personal i manteniment d’equipaments - que reclama, a falta dels ICIO que ells sí que van gaudir a cor què vols, el nivell d’ingressos en / per IBI que ens impideix congelar-lo o baixar-lo. El 2010 hem d’aplicar el quart tram de la base cadastral nova. Que amb tant d’encert van demanar a Hisenda, l’única responsable de les valoracions.
Si elles tinguessiu alguna vegada a la vida el mínim de noblesa moral, lleialtat política i patriotisme d’Ajuntament…
ABG i ERC van compartir, amb PAU i CiU, situar l’IBI del 0,85 al 0,9; i amb l’abstenció d’Ideal.
Amb ABG i ERC vaig compartir el sant Martí de 2007 l’elaboració d’un pressupost desquadradíssim; experiència molt angoixant psicològicament i de massa ficció a certes partides que certament per al 2010 haurien d’entendre, sí tinguessin un mínim d’empatia o simpatia o responsabilitat política, no pot repetir-se.
Una última pessigollada: convido a tots els qui s’han expressat públicament per la rebaixa del tipus de l’IBI, sobretot el més conspicu comunista de xalet, que també declarin públicament el què representa per als seus ingressos familiars anuals el pagament de l’IBI. Quin %, sisplau!
Llavors tindrem amb xifres el seu grau de mesquinesa fiscal, oportunisme polític i paper d’obstacle a les Vocacions Públiques (dels càrregs electes que estem al davant del principal empresa altafulenca, dels empleats, treballadors i funcionaris als serveis públics, dels seus usuaris i contribuents tots, contribuents tots).
Ja Nou Govern i oposició som simètrics!
Fet i fet, que finalment ABG (i reforç de Participació) i ERC es mobililizin al costat d’AUPA ens dóna definitiva pau d’esperit als membres del Nou Govern. Ara sí ja tots som ben igualets aplicant aquella màxima que reconeix: “ La política hace extraños compañeros de cama”.
Al matí havia escombrat personalment les restes de l’espaterrant traca que ens han ofert, i que sigui per molts anys, els Diables; per teràpia ocupacional contra els nervis que genera tornar anar de bòlit en la supervisió de les Festes i també perquè, no preveient el mestral polidor de carrers del vespre, al menys que fos neta la plaça per acollir un acte més ridícul i opurtunista que porc, però déu ni do.
Apuntats restin els tres primers qualificatius que em mereixen, en criteri subjectiu, polèmic i directe – com sempre - la convocatòria.
Certament era una juxtaposició de grups al Ple, perfectament diferenciadets: al mig i gran gruix, ABG (amb el seu reforç, després de perdre el govern, el “Consell de Participació”: la regidora i la coordinadora portant la pancarta); a la seva dreta , és clar AUPA, que també havia tocat el pito perquè hi fossin tots, “ni més ni menys” com diria el seu ex / futur candidat. ERC només n’aportà 3 (el primer i el segon de la lista). D’ADARCA vaig veure-hi el seu fundador, aquell Quixot que havia trobat el seu Fuenteovejuna…
Repassant el propi passat…
Com vaig explicar, en directe directíssim a l’alcalde del Nou Govern, la migrada i previsible cassarolada / pitada la feia històrica: es podien fer la llista, amb tots el noms i cognoms dels presents; de fet s’agraeixi, perquè lamentablement desconeixia l’existència i identitat de tantes i tantes famílies joves atretes el matí en l’acte d’inflables i xocolatada per a la canalla, organitzat per la companya regidora Conxita, amb el suport sempre infal•lible de les dones de l’Ateneu – tan poc reconegudes al programa (Mea culpa, mea màxima culpa!) però tot té esmena…
Alguna presència em va saber greu. Per exemple la de qui més ha fet pel patrimoni etnogràfic d’Altafulla. Però, i de fet aquesta impresió em mou a escriure, no hi faltava pràcticament ningú, ningú dels qui m’han fet d’obstacle genys elegant, a l’heretada, mantinguda i tenaç Altafullenca Vocació Política Municipal, la que vaig estrenar precisament el sant Martí de 1973, amb dinou anys, implicant-me en l’organització de les festes (portant cursa ciclista, etc). Aquell 1973 va néixer la colla Castellers d’Altafulla.
Enumerem-los: A) els rivals guanyadors a les primàries del PSC de 1999, els ja de retorn “a la suyo”, l’espai postcomunista antisocialdemòcrata, ja que les llibertats i la solidaritat comencen i acaben en sí i para sí (per dir-ho en termes de J.P.Sartre); ells, naturalment, a segona i tercera fila dins el gruix d’ABG… Han fet els seus mítings de pico de oro al Ple. Premi no gaire valuós a qui n’encerti la identitat… L’un s’assembla a Ieltsin en esat serè, això sí; i l’altre a un progre carrossa, amb ulleres i barba canosa (com ara menda, tot sigui dit). B) Les deslleials guanyadores a les primàries d’UpA de 2003, una emboscada amb tots els ets i uts... Però la lloca principal, convocant amb mòbil de l’acte, no vaig localitzar-la, i mira que n’és d’atractiva!
Com el temps posa a cadascú al seu lloc, renoi!
AUPA ens ha llegat (i en comparteixo el model de serveis d’ensenyament, però no tant els de policia) les despeses consolidades - en personal i manteniment d’equipaments - que reclama, a falta dels ICIO que ells sí que van gaudir a cor què vols, el nivell d’ingressos en / per IBI que ens impideix congelar-lo o baixar-lo. El 2010 hem d’aplicar el quart tram de la base cadastral nova. Que amb tant d’encert van demanar a Hisenda, l’única responsable de les valoracions.
Si elles tinguessiu alguna vegada a la vida el mínim de noblesa moral, lleialtat política i patriotisme d’Ajuntament…
ABG i ERC van compartir, amb PAU i CiU, situar l’IBI del 0,85 al 0,9; i amb l’abstenció d’Ideal.
Amb ABG i ERC vaig compartir el sant Martí de 2007 l’elaboració d’un pressupost desquadradíssim; experiència molt angoixant psicològicament i de massa ficció a certes partides que certament per al 2010 haurien d’entendre, sí tinguessin un mínim d’empatia o simpatia o responsabilitat política, no pot repetir-se.
Una última pessigollada: convido a tots els qui s’han expressat públicament per la rebaixa del tipus de l’IBI, sobretot el més conspicu comunista de xalet, que també declarin públicament el què representa per als seus ingressos familiars anuals el pagament de l’IBI. Quin %, sisplau!
Llavors tindrem amb xifres el seu grau de mesquinesa fiscal, oportunisme polític i paper d’obstacle a les Vocacions Públiques (dels càrregs electes que estem al davant del principal empresa altafulenca, dels empleats, treballadors i funcionaris als serveis públics, dels seus usuaris i contribuents tots, contribuents tots).
Ja Nou Govern i oposició som simètrics!
Fet i fet, que finalment ABG (i reforç de Participació) i ERC es mobililizin al costat d’AUPA ens dóna definitiva pau d’esperit als membres del Nou Govern. Ara sí ja tots som ben igualets aplicant aquella màxima que reconeix: “ La política hace extraños compañeros de cama”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.