A la plaça del Pou no es permet jugar a pilota ni anar en bicicleta. Nova senyalització que, quan l'he vist, m'ha fet sentir pena i nostàlgia.
Tots hem jugat a la plaça, on hem portat als fills a que els hi toqui el sol, hem anat a rebre els Reis, s'han montat fires, balls i molts han conegut la plaça abans de caminar quan els avis els passeixaven en el cotxet. El xivarri de la canalla omple la plaça i et fa sentir que el poble està viu.
No cal ser d'Altafulla per sentir-se bé a la plaça. Un dia parlant amb en Sofian li vaig preguntar que a on li agradaria viure. En Sofian tenia a les hores 6 anys. Em va contestar tot convençut: - “A Marraqueix, però m'hi enduria la plaça del Pou”.- Jugava sempre a la plaça.
Seria bonic que la plaça el Pou formés part dels records de tots els nens del poble.
Jugar a la Plaça del Pou és com anar en bicicleta, com embrutar-te de fang, com anar a buscar cargols després de la pluja, com sentir el cant el gall, com l'olor a terra mullada, com quan fa fred i encens el foc a terra, com omplir la nostra vida de records.
La canalla no pot entendre que la pilota i la bicicleta no es poden portar a la Plaça. Sentir com juguen et recorda la teva infantesa. No els hi neguem l'espai d'Altafulla on hi cap tothom.
Crec que no calien les senyals de prohibició. És més efectiu ensenyar les persones a estimar el que és de tots.
Què faria en Sofian sense la seva plaça?
Marta Balañá i Parés
Tots hem jugat a la plaça, on hem portat als fills a que els hi toqui el sol, hem anat a rebre els Reis, s'han montat fires, balls i molts han conegut la plaça abans de caminar quan els avis els passeixaven en el cotxet. El xivarri de la canalla omple la plaça i et fa sentir que el poble està viu.
No cal ser d'Altafulla per sentir-se bé a la plaça. Un dia parlant amb en Sofian li vaig preguntar que a on li agradaria viure. En Sofian tenia a les hores 6 anys. Em va contestar tot convençut: - “A Marraqueix, però m'hi enduria la plaça del Pou”.- Jugava sempre a la plaça.
Seria bonic que la plaça el Pou formés part dels records de tots els nens del poble.
Jugar a la Plaça del Pou és com anar en bicicleta, com embrutar-te de fang, com anar a buscar cargols després de la pluja, com sentir el cant el gall, com l'olor a terra mullada, com quan fa fred i encens el foc a terra, com omplir la nostra vida de records.
La canalla no pot entendre que la pilota i la bicicleta no es poden portar a la Plaça. Sentir com juguen et recorda la teva infantesa. No els hi neguem l'espai d'Altafulla on hi cap tothom.
Crec que no calien les senyals de prohibició. És més efectiu ensenyar les persones a estimar el que és de tots.
Què faria en Sofian sense la seva plaça?
Marta Balañá i Parés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.