Salvador Ferré i Andreu. Exposició al Fórum

- Salvador, espero que aquesta exposició teva d’enguany, que serà inaugurada proclamant-te com el primer fi ll predilecte d’Altafulla acordat pel Ple Municipal, no sigui l’última de la teva sèrie – sempre al Fòrum, sempre en Setmana Santa – durant tantes i tantes temporades de primavera pictòrica, que ens la fas renéixer admirant la teva obra.
Però, oi que en té una mica la pinta, d’exposició última?. Tinc la sensació que potser m’has convidat a participar en el tancament del teu cercle vital artístic: que comença amb aquella petita marina, datada fa 54 anys!, i que pot acabar amb el ventall de quadres que exposes, aquest abril de 2009, a Altafulla. (Per tant, afanyem-nos a comprar-les...)
Acostumat a haver de rectifi car tot sovint, m’encantaria que l’any vivent desmentissis aquestes paraules de presagi.
Salvador, la teva pintura ens fa “veure” el mateix temperament artístic que podem “escoltar” quan ens parles: sempre vibrant, intens, amarat d’identifi cació apassionada / atrapada per tota realitat que plasmes - amb olis, al llenços. Sobretot paisatges, d’un format i unes pinzellades de celatges sobreixint del quadre. I, ep! unes “natures mortes” a punt de saltar cap a nosaltres, per la vivesa d’alguns colors –de tota gamma– raptant-nos les pupil·les.
D’acord amb com ets i sents, el teu estudi ha d’acabar fent olor d’olis; i una entrada de llum cenital ha de reproduir en l’espai tancat el món exterior. És el teu estudi / refugi dels acabats. Perquè per caràcter vital artístic mediterrani tries com a gran estudi allò que per cultura, que no per pedanteria, en diem en francès el “au plaine air” (a l’aire lliure; on l’objecte no té cap veladura ni trampa, sinó tota la fascinació i tota la difi cultat “natural”.
Sí, fi ns i tot al vestir i al pentinat, i en l’elecció de l’única companya de la seva vida, ets un “impressionista afrancesat”. Sempre més a prop de Monet que de Cezanne. La Crítica també estableix que aquests pintors, a qui perllongues fi ns i tot amb un sobrepuig de força de llums i colors – llampecs de “fauvisme” – van enlluernar-se al museu del Prado per Velázquez (el dels paisatges italians) i sobretot en Goya: oblidant doncs a Madrid el canon clàssic sempre vinculat a
Roma.
Goso a seguir pensant que sobretot als temes d’interiors amb fi gures, amb delectació sensual de pinzellada, retornes a la deu originària dels teus impressionistes: emmirallat / inspirat per la pintura de Goya. Així en la peça més elaborada i valuosa, antològica, de la present exposició: un bodegó. Algunes de les pinzellades de les llums del vi i de l’oli, de l’aigua clarobscura a la galleda mereixen com a reacció l’aplaudir, o boi el plorar de goig: com a amants de l’art i del club de
fans / clients del Salvador.
Goya pintà el blancs – els altres foren Velázquez i Zurbaran – en totes les perspectives de llums possibles. Després d’un descans dels fl ashos de colors esclatans dels olis del Salvador, ens regales una segona tanda contemplativa, exclusivament destinada a les blancors lluminoses de les façanes i parets altafullenques. I també als Jesusets i àngels de la seva pietat pictòrica, a l’ésglésia parroquial o a l’ermita de sant Antoni de Pàdua.

(Salvador Ferré i Andreu en diàleg amb Fonxo Blanc Canyelles)
- Jo he tingut la sort d’haver fet tota l’amistat del món amb un fi ll d’aquest poble, que estimava l’Art i que fou el qui més m’encoratjà vers el camí de la pintura. Ell fou un dels meus primers clients, un quadret que els seus fi lls encara conserven on ell el col·locà, i pel que vaig cobrar 50 ptes. Suma si voleu sense importància, però que fou per a mi l’arma que em permeté presentar
davant dels meus pares la realitat petita, però tanmateix realitat, que la pintura podria donar-me més coses que plantar cols o collir cebes.
Aquest amic deixà una bella nissaga de fi lls, diferents però de bona raça com podríem dir, i d’entre ells un emprengué el camí de les coses difícils, i és avui un dels representants de la cultura i de la brega que això comporta. Tots sabem que aquestes idees no són fàcils, que sovint encenten i fan mal a a la pell dels qui no pensen de la mateixa manera.
He tingut tantes discusions amxb ell, amb aquest amic, fi ll del meu amic, que avui deixant moltes coses que semblen que podien separar-nos, he trobat la manera d’arribar a un punt comú de trobada, i és per això que sigui en Quico Blanc, el Fonxo d’avui, qui amb les seves paraules faci arribar a tots la meva exposició, fent veure que les meves pinzellades plenes de llum i de color
també poden ser un bàlsam de pau que endolci la ferida de la lluita del dia a dia.
Fonxo, et cedeixo la paraula, gràcies.
Fòrum d’Altafulla (Església Parroquial)
Del 5 al 14 d’abril de 2009
Inauguració: Diumenge 5 d’abril a les 12:30 h
Horari visita:
Tardes de 18 a 20h
Festius de 12 a 13 i de 18 a 21h
Salvador Ferré i Andreu
Tel. 629 324 702 - www.ferreiandreu.com