Elena Salgado, primera vicepresidenta econòmica com a premi a la seva diligent gestió del Fons Municipal de 8 mil milions per als ajuntaments
Espanya és un dels quatre països del món que més recursos públics ha destinat a reactivar l’economia i que suposen més del 2% del PIB ( 20 mil milions en ajuts directes, 70 mil milions en préstecs a empreses i banca). Però aquestes mesures no han arribat al teixit productiu ni a les famílies. I, a més , la voracitat de l’atur es mengen aquestes iniciatives que encara no es visivilitzen.
Per a agilitzar les mesures i una ràpida presa de decisions ZP pensà que el millor fóra algú amb qualitats de gestor. Ningú millor, al seu parer i al de Solbes, que la fins ara ministra d’Administracions Públiques, Elena Salgado. La manera com havia desplegat l’execució del Pons Municipal de 8.000 milions per als ajuntaments havia satisfet d’allò més al cap de l’Executiu. Ella els va posar a treballar en només dos mesos. Es pot córrer més?
ZP ha anunciat que l’augment de la despesa pública s’orientarà a la innovació i energies alternatives, a reforçar “un nou model de creixement”.
Elena Salgado, actual diputada per Cantàbria, participà als governs de Felipe González: com a directora dins el Ministeri d’Indústria del Servei d’Estudis de l’Institut de la Petita i Mitjana Empresa;
com a directora general de despeses de personal i pensions públiques dins el Ministeri d’Economia; secretària general de Comunicacions, des d’on en conduí el seu procés de liberalitzacions. Amb ZP, com a ministre de Salut aplicà mesures també tan transcendentals com la unificació de les talles de roba, l’estímul a l’experimentació amb cèl·lules mares; la llei antitabac significà el seu gran èxit reformador, que no pogué arribar a tirar endavant la llei per frenar el consum d’alcohol dels adolescents, vigent a altres estats de la UE.
Ja fou la primera enginyera industrial a l’escola de Madrid i ara la primera dona a la vicepresidència econòmica del govern del nostre pol federal.
J.A.Millán, coordinador de l’informe La Lectura en España compara la lectura en pantalla, amb la lectura en llibre, a Leer sin papel (El País,9 d’abril)
“Perdem alguna cosa llegint en pantalla? W.Powers, columnista de la revista nord-americana, The Nation, anomenava fa poc al paper “l’arma secreta dels diaris”: “La principal força del paper resideix en el fet que la ment s’assenta en un estat de tranquil·litat apaivagada que permet reflexions més encertades. Aquest estat és molt més difícil d’assolir quan es llegeix en format digital on la informació és infinita i on ens ofereixen tantes activitats alternatives en qualsevol moment.”
Efectivament: disposem d’estudis que retraten els lectors de pàgines web, fins i tot acadèmics, com a “promíscues, diversos i volàtils”, pel seu hàbit de “picotejar” de pàgines, provocant la lectura parcial i canvi freqüent d’objecte d’atenció. No és estrany que sorgeixin programes que, com Readability, netegin el contingut d’una pàgina web retirant tot el que destorba la focalització en el text central (propostes d’altres lectures, anuncis, barres de navegació) per tal que el lector s’hi concentri.
Benvinguts siguin els llibres electrònics, que ens permeten de llegir llarguíssims documents sense imprimir-los, i recercar paraules en les seves pàgines. Benvinguda sigui també la lectura a la pantalla de l’ordinador, perquè en molts casos constituirà l’única opció per a llegir obres a les quals si no no podríem accedir.
Però podem estar segurs que aquesta lectura mai no serà la mateixa que la que succeiria amb el paper.”
(Conseqüència: imprimeix el textos de pantalla i entra a la dimensió de la Reflexiva Tranquil·litat Apaivadaga...Pots triar color de paper i formats i colors de lletres, fins i tot passar al format en columnes per fer-te periòdics personalitzats. De moment, seguim comprant diaris al quiosc i llibres a les llibreries, sobretot d’ocasió o en edicions de butxaca. Les actes municipals només selectivament mereixen la impressió..., n’hi ha prou amb la lectura en diagonal en pantalla...)
Espanya és un dels quatre països del món que més recursos públics ha destinat a reactivar l’economia i que suposen més del 2% del PIB ( 20 mil milions en ajuts directes, 70 mil milions en préstecs a empreses i banca). Però aquestes mesures no han arribat al teixit productiu ni a les famílies. I, a més , la voracitat de l’atur es mengen aquestes iniciatives que encara no es visivilitzen.
Per a agilitzar les mesures i una ràpida presa de decisions ZP pensà que el millor fóra algú amb qualitats de gestor. Ningú millor, al seu parer i al de Solbes, que la fins ara ministra d’Administracions Públiques, Elena Salgado. La manera com havia desplegat l’execució del Pons Municipal de 8.000 milions per als ajuntaments havia satisfet d’allò més al cap de l’Executiu. Ella els va posar a treballar en només dos mesos. Es pot córrer més?
ZP ha anunciat que l’augment de la despesa pública s’orientarà a la innovació i energies alternatives, a reforçar “un nou model de creixement”.
Elena Salgado, actual diputada per Cantàbria, participà als governs de Felipe González: com a directora dins el Ministeri d’Indústria del Servei d’Estudis de l’Institut de la Petita i Mitjana Empresa;
com a directora general de despeses de personal i pensions públiques dins el Ministeri d’Economia; secretària general de Comunicacions, des d’on en conduí el seu procés de liberalitzacions. Amb ZP, com a ministre de Salut aplicà mesures també tan transcendentals com la unificació de les talles de roba, l’estímul a l’experimentació amb cèl·lules mares; la llei antitabac significà el seu gran èxit reformador, que no pogué arribar a tirar endavant la llei per frenar el consum d’alcohol dels adolescents, vigent a altres estats de la UE.
Ja fou la primera enginyera industrial a l’escola de Madrid i ara la primera dona a la vicepresidència econòmica del govern del nostre pol federal.
J.A.Millán, coordinador de l’informe La Lectura en España compara la lectura en pantalla, amb la lectura en llibre, a Leer sin papel (El País,9 d’abril)
“Perdem alguna cosa llegint en pantalla? W.Powers, columnista de la revista nord-americana, The Nation, anomenava fa poc al paper “l’arma secreta dels diaris”: “La principal força del paper resideix en el fet que la ment s’assenta en un estat de tranquil·litat apaivagada que permet reflexions més encertades. Aquest estat és molt més difícil d’assolir quan es llegeix en format digital on la informació és infinita i on ens ofereixen tantes activitats alternatives en qualsevol moment.”
Efectivament: disposem d’estudis que retraten els lectors de pàgines web, fins i tot acadèmics, com a “promíscues, diversos i volàtils”, pel seu hàbit de “picotejar” de pàgines, provocant la lectura parcial i canvi freqüent d’objecte d’atenció. No és estrany que sorgeixin programes que, com Readability, netegin el contingut d’una pàgina web retirant tot el que destorba la focalització en el text central (propostes d’altres lectures, anuncis, barres de navegació) per tal que el lector s’hi concentri.
Benvinguts siguin els llibres electrònics, que ens permeten de llegir llarguíssims documents sense imprimir-los, i recercar paraules en les seves pàgines. Benvinguda sigui també la lectura a la pantalla de l’ordinador, perquè en molts casos constituirà l’única opció per a llegir obres a les quals si no no podríem accedir.
Però podem estar segurs que aquesta lectura mai no serà la mateixa que la que succeiria amb el paper.”
(Conseqüència: imprimeix el textos de pantalla i entra a la dimensió de la Reflexiva Tranquil·litat Apaivadaga...Pots triar color de paper i formats i colors de lletres, fins i tot passar al format en columnes per fer-te periòdics personalitzats. De moment, seguim comprant diaris al quiosc i llibres a les llibreries, sobretot d’ocasió o en edicions de butxaca. Les actes municipals només selectivament mereixen la impressió..., n’hi ha prou amb la lectura en diagonal en pantalla...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.