Xafogor als castells. Turmenta al Festival de Veus.

L’atapeïda tarda 7 nit del diumenge 12 d’agost vingué condicionada per la influència meteorològica. Primer, la xafogor a la concurregudíssima plaça dels Vents, expectant seguint l’exhibició castellera. Clavats i altius castells de sis (molt femenins) de la colla de sant Pere i sant Pau culminat amb un brillant pilar de cinc. La nostra colla tornà a demostrar gran tronc i indecisió de la canalla; però ho vam provar tot: els descarregats tres i quatre de sis, i els desmontats quatre amb l’agulla ,dos de sis i un vibrant intent de pilar de cinc (amb el pare Jordi i la filla Maria Poblet i Ramírez a segon i d’enxeneta. Repetim-ho, el millor de l’exhibició: la resposta de públic; i diem públic, que no aficionats, i hem parlat d’exhibició, que no de diada. No paraven castells tres colles, ni érem a la plaça del Pou, sota els balcons municipals.

A la plaça de l’església tota l’escenografia era a punt, l’orgue dalt de l’empostissat, el vi Padró de l’entreacte a l’hort de Rector. El sensacional conjunt de música barroca d’època dirigit per David van Asch ja havia assajat bona part de la tarda. S’esqueia el concert central del XX Festival de Veus, al qual havien estat especialment convidats els pares de l’Escola de Música. El delegat de la Generalitat al Camp, el també melòman Xavier Sabaté escurçà les vacances a les valls navarreses per assistir a l’esdeveniment.

Al quart abans de les deu es desencadenà el xàfec i després la llarga tempesta que amb la seva ventolera féu anar les cadires com a baldufes.

Tota l’espiritualitat de Claudio Monteverdi

Com al concert de Mozart de Claudi Arimany i la Rubinstein, sort del temple de l’església d’Altafulla. Per a subvenir les interrupcions de llum però alhora molt d’acord amb l’atmosfera sacra de les Vespres de Claudio Monteverdi (1610), la munió de llànties d’ofrena del costat del cancell van acabar il·luminant tot l’altar major / escenari definitiu de les dues hores de concert de The Scholars Baroque Ensemble.

Vuit veus, que al migdia havien descabdellat l’antologia històrica de música anglesa a la Missa del Festival – especialment el kyrie-gloria-credo de Th.Tallis i els sanctus benedictus-agnus dei del gran W.Byrd ; boi ja de la família, les sopranos Kym Amps i Anna Crookes; el contratenor Angus Davidoso, el tenor Robin Doveton i el baix i dr. David. I deu instrumentistes: tres violins, tres sacabutxos, dos cornets, una tiorba i l’orgue vingut expressament de ses Illes. Una sonora i llarga ovació clogué l’esdeveniment.

Un nombre considerable d’assistents potencials no pogué atençar-se fins a l’església per culpa de la tempesta, tot i així ens vam acostar a les tres-centes persones. Vam ingressar per entrades uns 2.700 euros i com a oferta de més qualitat el catxet (a 2/3 de l’habitual i estalviant allotjament i transport la xarxa de col·laborador de David van Asch) i viatges no depassaran els 13 mil euros. Il vespro della betaa virgine de Claudio Monteverdi inclou cinc salms, alternats amb concerts, una sonata, l’himne Ave maris stella i el culminant magnificat d’inefable goig espiritual i estètic.

A part de caigudes d’arbres, algun de singular com un dels xiprers més centenaris del cementiri, i de les habituals inundacions pel que fa al patrimoni municipal en destaquem els desperfectes al sostre de la Violeta que esmenarem, així com l’encara més deteriorament del camp de futbol, que també assumirem de pal·liar urgentment. La piscina, avui a la tarda del dimarts 14 d’agost, torna a estar oberta i sana.