X.Vidal-Folch: "A Europa es desplega una guerra entre Governs i agències de desqualificació, els Governs intenten de governar però les agències manen, denuncia un manifest del liberal Verhofstadt i el socialista Giuliano Amato, subscrit per Enrique Barón, Michel Rocard i altres.
La cancellera Angela Merkel assegura que no permetrà que aquestes entitats ens arrabassin la capacitat de judici. El seu ministre d'Hisenda, Wolfang Schäuble, s'inflama: Cal acabar amb l'oligopoli de les agències. La CE s'indigna, sospita i amenaça, ara també per boca del seu president Durao Barroso. El Congrés d'EEUU dictaminà aquesta primavera que les agències (el trio Fitch, S&P, Moody's) foren les peces essencials de la maquinària de destrucció financera. O sia, còmplices necessaris en el desvalisament de la banca d'inversió i els seus clients: també, als seus clients i, en definitiva, als contribuents".
Eurostat confirma que Espanya és un dels països amb menys pressió fiscal de de la UE: el 2009, la recaptació significà només el 30,4% del PIB ( per al 39,1% de l'euro zona; u el 38,3 de la UE // Itàlia: 43,1; França: 41,6; Alemnaya: 39,7; Holanda: 38,2%; Gran Bretanya: 34,9%.
Des de 2007, entre l'efecte de la crisi als ingressos i les rebaixes fiscals, ha baixat 7 punts percentuals de PIB. L'IVA encara resta -2 punts per sota de la mitjana de la UE.
El principal problema rau en l'estructura de distribució de les fonts d'ingressos: les rendes dels sous i les cotitzacions socials sumen el 16,7 del PIB; les rendes del capital, només el 7,4 i la recaptació per consum el 7,2.
JoanTapia: "A l'empara de la reconversió de les caixes que poden captar capital i complir les exigències de solvència, la Caixa ha fet el gran salt en substituir Criteria per
CaixaBank, al qual ha traspassat tot el negoci financer.
Els responsables de l'operació són tres catalans: Isidre Fainé, Ricard Fornesa i Joan Maria Nin. CaixaBank (81% en mans de la Caixa) té més de 600 mil accionistes comptant els qui acaben de subscriure 1.500 milions de bons convertibles i un capital de primera categoria de l'11%.
Porta retard en ralació al Santander i el BBVA. Per aixó cerca una expansió associada a potències locals: amb un banc xinès, on ja té participació, a Àsia. Amb Carlos Slim a Amèrica Llatina. Amb l'austríac Erste a Europa de l'Est. Una caixa catalana a la Champions bancària. N'es ja el tercer banc espanyol i el desè europeu.
El catedràtic de cirurgia de la UAB A.Sitges-Serra disecciona 6 causes de pèrdua de credibilitat de la classe política:
1.- La síndrome de la primera fila: els privilegis otorgats als polítics no es corresponen amb la contrapartida de serveis a la comunitat ( vetllar per l'Estat del benestar; controlat l'especulació financera). Llistat de privilegis: primera fila reservada gratuïta a qualsevol recepció, tribuna esportiva o acte públic. Cotxes oficials, sous o dietes no proporcionals; saltar-se'n les llistes d'espera; targetes de crèdit.
2.- Marrons en direcció única: les responsabilitats no són assumides i es busquen bocs emissaris cap avall, entre els subordinats. Les bases que així assimilen guanyen mèrits dins els partits.
3.- El joc de la cadira, a l'inrevés: els comandaments intermitjos han d'assumir els marrons i per això es cremen ràpidament. Però una nova cadira els espera, expandint inexorablement la feina a les administracions públiques.
4.- Cinisme sense classe. Canvis de xaqueta, mentides o menyspreus d'adeversaris mentre tasten canapés. ¿Com és possible que el president Mas i el seu entorn mediàtic equiparessin els incidents del Parlament a la kale borroka?
5.- Mediocràcia: la nostra classe mitjana estudiosa o treballadora no accepta que tants polítics arribin als seus escons amb un curriculum amb el qual mai no podrien competir no ja a l'empresa privada, sinó als primers esgraons de la mateixa Administració. El resultat és un discurs polític buit, covard, culturalment pobre i tècnicament incompetent. ¡Si al menys no rebutgessin tot allò que ignoren, com va escriure Machado!
6.- Apropiació d'allò públic: els partits al poder empren les institucions amb objectius electorals i per això estenen llurs tentacles fins al moll de l'ós de la justícia, l'ensenyament o la sanitat.
A finals de l'any passat eren 687.523 els habitatges sense vendre a tot l'Estat. Es concentren en l'arc mediterrani: 19,35% al País Valencià; 16,33 a Andalusia; 15,03 a Catalunya. Castelló n'encapçala la sobreoferta perquè el 10,3% del seu parc immobiliari no s'ha venut. El 2013 s'albira la recuperació del mercat
El nou arquitecte en cap de BCN, V.Guallart valora els seus antecessors: "Bohigas ha estat el pare del nou urbanisme. Acebillo va desenvolupar un tasca important en infraestructures. I Oriol Clos ha estat coherent en l'espai públic i habitatge".
"BCN ja és una gran metròpoli, aquest tipus de ciutat discontínua que les persones habiten gràcies al transport d'alta velocitat i les tecnologies de la informació. Necessitem barris de baixa velocitat, on viure, treballar i descansar; integrats a una ciutat d'alta velocitat, hiperconnectada amb el territori: slow cities al sí d'smart cities"
9/7/11
8/7/11
Tafaneries i noticiari altafullencs (IV)
Etiquetes:
Legislatura 11/15
0
comentaris
¿Per què si Fèlix Alonso és conseller comarcal per IC-V i EUiA n'amaga les sigles quan es presenta a Altafulla ? I tornem a recordar, que el seu partit particular (AA) sí que està domiciliat a Altafulla quan ell encara no és convilatà censat. El seu concepte de ciutadania altafullenca es deu de circumscriure sobretot als qui hi estan el caps de setmana - en ells han pensat en els dies de Ple - i per no marejar-los gaire (de fet només els interessa pagar el mínim d'IBI) cada dos mesos...
Les platges d'Altafulla superen amb aprovat la nota d'Ecologistes en Acció. N'han suspès 114 a tot el litoral català: per obres a la costa, les de Calafell, el Vendrell, Roda i la Torre.
La saga dels Sumoy mestres d'obres és la qui rehabilita els jardins de Ca Masoliver, amb el contrafort de balustrades que donen a la plaça de Martí Royo.
Renovació de pancartes per als Festivals de Música d'Estiu a la plaça del Plou. Llàstima que no s'harmonitzi amb els disseny de programes de mà i cartells, a la manera de les Jornades gastronòmiques
Hem reclamat la neteja del peatonal cap a l'Estació i la recol·locació de paperenes malmeses o arrabassades per vandalisme a Marquès de Tamarit-Migdia i plaça de l'Estació - una de les portes d'entrada a Altafulla...
El regidor Jordi Molinera recupera la plaça de l'església com a espai cultural integral d'estiu. El diumenge al vespre, després del dijous de la de l'Institut, actuà la de l'escola de Música, llorejada internacionalment.
Un grup plural, amb passat personal o familiar al futbol altafullenc, es constitueix en nova Junta directiva per reflotar-ne el club aquesta temporada i aspirar a pujar de categoria, equip base i camp de gespa per a la vinent. El nou president electe, per l'assemblea d'aquest dijous 7, és Carlos Pijuan, fill de l'Alcalde que dóna nom a l'Estadi. El jugador i entrenador del juvenils Jordi Alpáñez lidera el projecte esportiu.
Les altafullenques Carme Carrasco i Neus Gris dins la Coral santa Rosalia de la Torre canten cors de sarsuela i d'òpera la nit del passat diumenge la parroquial de sant Pere.
Les platges d'Altafulla superen amb aprovat la nota d'Ecologistes en Acció. N'han suspès 114 a tot el litoral català: per obres a la costa, les de Calafell, el Vendrell, Roda i la Torre.
La saga dels Sumoy mestres d'obres és la qui rehabilita els jardins de Ca Masoliver, amb el contrafort de balustrades que donen a la plaça de Martí Royo.
Renovació de pancartes per als Festivals de Música d'Estiu a la plaça del Plou. Llàstima que no s'harmonitzi amb els disseny de programes de mà i cartells, a la manera de les Jornades gastronòmiques
Hem reclamat la neteja del peatonal cap a l'Estació i la recol·locació de paperenes malmeses o arrabassades per vandalisme a Marquès de Tamarit-Migdia i plaça de l'Estació - una de les portes d'entrada a Altafulla...
El regidor Jordi Molinera recupera la plaça de l'església com a espai cultural integral d'estiu. El diumenge al vespre, després del dijous de la de l'Institut, actuà la de l'escola de Música, llorejada internacionalment.
Un grup plural, amb passat personal o familiar al futbol altafullenc, es constitueix en nova Junta directiva per reflotar-ne el club aquesta temporada i aspirar a pujar de categoria, equip base i camp de gespa per a la vinent. El nou president electe, per l'assemblea d'aquest dijous 7, és Carlos Pijuan, fill de l'Alcalde que dóna nom a l'Estadi. El jugador i entrenador del juvenils Jordi Alpáñez lidera el projecte esportiu.
Les altafullenques Carme Carrasco i Neus Gris dins la Coral santa Rosalia de la Torre canten cors de sarsuela i d'òpera la nit del passat diumenge la parroquial de sant Pere.
6/7/11
Oberts al món des d'Altafulla (III)
Etiquetes:
Notícies,
Oberts al món
0
comentaris
D'acord amb el sondeig, entre el 2-17 de juliol, del CEO de la Generalitat: el 75% volen l'autogestió de la recaptació i distribució dels impostos de les persones físiques i jurídiques catalanes.
En un referèndum sobre la independència, el 42,9% votaria afirmativament; en contra, el 28,2 i no hi participaria el 23,3%. El principal argument independentista és de tipus fiscal (autogestió: 36,4%).
Pel que fa al model d'encaix de Catalunya dins / fora d'Espanya, els partidaris d'un Estat independent (25,5%) segueixen per sota dels autonomistes que la veuen com una Comunitat autònoma (31,85) i del federalistes (33%). El 5,6%, la considera una simple regió més espanyola.
Rafael Nadal a "10-J: esperant els líders" (La Vanguardia): consells per a Federalistes:
"La clau no és la independència sinó la llibertat del poble de Catalunya, que s'expressa en cada circumstància històrica com vol i que, òbviament, també inclou l'opció independentista. És probable que si un dia Catalunya pot exercir la seva llibertat votant sense restriccions molts sectors recuperin la confiança en el federalisme, entès com un pacte de voluntats lliures.
El debat sobre la llibertat de Catalunya no es pot deixar només en mans dels independentistes; federalistes, confederals, autonomistes i unionistes han d'intentar guanyar-lo tant com els secessionistes. Però res ni ningú pot posar límits al lliure debat.
El PSC ha de coliderar el debat amb valentia i ha de defensar amb claredat el seu projecte federal, aquí i a Madrid. Però ha de deixar clar que aspira a ser un partit central tant en una Catalunya federal com en una independent".
Des de 2007, s'han destruït 2,36 milions de feines. En absorbir-la íntegrament pels joves d'entre 16 i 34 anys ( 2,377 milions) s'escau una certa estabilitat social mercès a les transferències familiars de pares i germans. Entre els 45 i 64 anys, ha pujat l'ocupació malgrat la crisi 215 mil). Entre 35-44 anys: - 198 mil.
Dissortadament, el 42% dels aturats són de llarga durada, amb més d'un anys a les llistes d'atur.
Els famosos "ni-ni" són una xifra marginal i en descens: uns 307 mil i -28% en relació al 2002. Als països anglosaxons, fins a 3 milions de llars tenen tots els seus membres en atur; circumstància que es trasllada en l'exageració de la seva dimensió a Espanya.
Josep Ramoneda valorant ZP: " Crec que Zapatero no és un cínic, però no ha sabut transmetre al seu discurs la profunda tristesa que transmet el seu rostre; perquè es protegeix darrera una pell d'elefant que l'ha allunyat de la realitat".
Els seus èxits en la modernització d'Espanya en matèria de costums i llibertats i en la derrota d'ETA són indubtables. Però ha resultat que, a l'hora de la veritat, només ah comptat l'economia. I no va saber corregir l'herència que ara critica".
Manuel Vicent, a "La frase" (El País): "Las eleccions generals es guanyen amb una sola frase. (...) Cada candidat a la Casa Blanca es presenta sota l'empara de seu eslògan, que repeteix durant tota la campanya fins que acaba per perforar el cervell de l'elector: És l'economia, idiota, fou la consigna de Clinton, que féu moure les mans a l'hora d'escollir papereta. L'eix del mal, amb aquestes quatre paraules guanyà les eleccions George Bush després del cataclisme de les Torres Bessones. Yes, we can, repetia Obama en tots els mítings com un mantra. Al nostre país el Partit Socialista arribà al Govern el 1982 socialista amb aquesta breu expressió: Por el cambio. Després de tres majories absolutes Felip fou desbancat finalment quan l'exabrupte imperatiu "márchese, señor González" vessat com una gota malaia fou assimilat per l'opinió pública com una necessitat peremptòria, però el mateix dia de l'atemptat d'Atocha el propi Partit Popular fou abatut perquè Rubalcaba trobà la frase precisa que sintetitzà tota aquella tragèdia social, moral i política. España no se merece un Gobienrto que le mienta. Fou el cop a la barra que féu flotar junt a la lona Aznar i Rajoy. Ara, el Partit Popular, sense un programa explícit, en té prou en percudir sobre l'enclusa amb un martell aquest binomi sinistre: Zapatero y cinco millones de paradors. Elecciones anticipadas. Una cosa porta l'altra. Tota la diabòlica complexitat de la crisi econòmica ha restat reduïda a aquest elemental principi de causalitat que l'opinió pública també ha acabat per assimilar. El problema del Partit Socialista consisteix en que no sembla trobar una frase atractiva per a repescar els seus elrctors que l'han abandonat. El cervell de l'electoral no dóna per a més de dues idees a la vegada. Es tracta de trobar un vocable, una expressió, fins i tot un sol vocable, que n'expressi tota la desesperació de l'esquerra i l'obligui a refusar un cop més aquesta pastilla de sabó amb què Pilats es restà les mans. Si me odias, vótame.
Katrin H., neboda néta de Heinrich H. (segon de H. i cervell dels camps de concentració i extermini); mare amb un jeun israelià, autora de Los hermanos Himmler (historia de una familia alemana) editada per Libros del Silencio: "El seu pare, professor d'institut, de la burgesia culta alemanya els inculcà als tres fills que pertanyien a la classe més ben formada d'Europa i el educà en els valors de disciplina, obediència, nacionalisme, tradicionalisme, monarquisme, militarisme i humanisme. El seu humanisme era el de l'estudi dels clàssics grecollatins; traduïen els seus textos, boi tots bel·licistes i antidemòcrates: era un humanisme que valia només per a nosaltres - éssers superiors - i no per als altres, indignes, inferiors. En va sortir la generació més cruel de la història. Algú havia d'encapçalar la missió que pertocava ala nació alemanya! Se'n sentien els responsables, com als més ben preparats: aquella burgesia recuperava el seu lloc a la història, sostenint i seguint el taujà de Hitler.
En un referèndum sobre la independència, el 42,9% votaria afirmativament; en contra, el 28,2 i no hi participaria el 23,3%. El principal argument independentista és de tipus fiscal (autogestió: 36,4%).
Pel que fa al model d'encaix de Catalunya dins / fora d'Espanya, els partidaris d'un Estat independent (25,5%) segueixen per sota dels autonomistes que la veuen com una Comunitat autònoma (31,85) i del federalistes (33%). El 5,6%, la considera una simple regió més espanyola.
Rafael Nadal a "10-J: esperant els líders" (La Vanguardia): consells per a Federalistes:
"La clau no és la independència sinó la llibertat del poble de Catalunya, que s'expressa en cada circumstància històrica com vol i que, òbviament, també inclou l'opció independentista. És probable que si un dia Catalunya pot exercir la seva llibertat votant sense restriccions molts sectors recuperin la confiança en el federalisme, entès com un pacte de voluntats lliures.
El debat sobre la llibertat de Catalunya no es pot deixar només en mans dels independentistes; federalistes, confederals, autonomistes i unionistes han d'intentar guanyar-lo tant com els secessionistes. Però res ni ningú pot posar límits al lliure debat.
El PSC ha de coliderar el debat amb valentia i ha de defensar amb claredat el seu projecte federal, aquí i a Madrid. Però ha de deixar clar que aspira a ser un partit central tant en una Catalunya federal com en una independent".
Des de 2007, s'han destruït 2,36 milions de feines. En absorbir-la íntegrament pels joves d'entre 16 i 34 anys ( 2,377 milions) s'escau una certa estabilitat social mercès a les transferències familiars de pares i germans. Entre els 45 i 64 anys, ha pujat l'ocupació malgrat la crisi 215 mil). Entre 35-44 anys: - 198 mil.
Dissortadament, el 42% dels aturats són de llarga durada, amb més d'un anys a les llistes d'atur.
Els famosos "ni-ni" són una xifra marginal i en descens: uns 307 mil i -28% en relació al 2002. Als països anglosaxons, fins a 3 milions de llars tenen tots els seus membres en atur; circumstància que es trasllada en l'exageració de la seva dimensió a Espanya.
Josep Ramoneda valorant ZP: " Crec que Zapatero no és un cínic, però no ha sabut transmetre al seu discurs la profunda tristesa que transmet el seu rostre; perquè es protegeix darrera una pell d'elefant que l'ha allunyat de la realitat".
Els seus èxits en la modernització d'Espanya en matèria de costums i llibertats i en la derrota d'ETA són indubtables. Però ha resultat que, a l'hora de la veritat, només ah comptat l'economia. I no va saber corregir l'herència que ara critica".
Manuel Vicent, a "La frase" (El País): "Las eleccions generals es guanyen amb una sola frase. (...) Cada candidat a la Casa Blanca es presenta sota l'empara de seu eslògan, que repeteix durant tota la campanya fins que acaba per perforar el cervell de l'elector: És l'economia, idiota, fou la consigna de Clinton, que féu moure les mans a l'hora d'escollir papereta. L'eix del mal, amb aquestes quatre paraules guanyà les eleccions George Bush després del cataclisme de les Torres Bessones. Yes, we can, repetia Obama en tots els mítings com un mantra. Al nostre país el Partit Socialista arribà al Govern el 1982 socialista amb aquesta breu expressió: Por el cambio. Després de tres majories absolutes Felip fou desbancat finalment quan l'exabrupte imperatiu "márchese, señor González" vessat com una gota malaia fou assimilat per l'opinió pública com una necessitat peremptòria, però el mateix dia de l'atemptat d'Atocha el propi Partit Popular fou abatut perquè Rubalcaba trobà la frase precisa que sintetitzà tota aquella tragèdia social, moral i política. España no se merece un Gobienrto que le mienta. Fou el cop a la barra que féu flotar junt a la lona Aznar i Rajoy. Ara, el Partit Popular, sense un programa explícit, en té prou en percudir sobre l'enclusa amb un martell aquest binomi sinistre: Zapatero y cinco millones de paradors. Elecciones anticipadas. Una cosa porta l'altra. Tota la diabòlica complexitat de la crisi econòmica ha restat reduïda a aquest elemental principi de causalitat que l'opinió pública també ha acabat per assimilar. El problema del Partit Socialista consisteix en que no sembla trobar una frase atractiva per a repescar els seus elrctors que l'han abandonat. El cervell de l'electoral no dóna per a més de dues idees a la vegada. Es tracta de trobar un vocable, una expressió, fins i tot un sol vocable, que n'expressi tota la desesperació de l'esquerra i l'obligui a refusar un cop més aquesta pastilla de sabó amb què Pilats es restà les mans. Si me odias, vótame.
Katrin H., neboda néta de Heinrich H. (segon de H. i cervell dels camps de concentració i extermini); mare amb un jeun israelià, autora de Los hermanos Himmler (historia de una familia alemana) editada per Libros del Silencio: "El seu pare, professor d'institut, de la burgesia culta alemanya els inculcà als tres fills que pertanyien a la classe més ben formada d'Europa i el educà en els valors de disciplina, obediència, nacionalisme, tradicionalisme, monarquisme, militarisme i humanisme. El seu humanisme era el de l'estudi dels clàssics grecollatins; traduïen els seus textos, boi tots bel·licistes i antidemòcrates: era un humanisme que valia només per a nosaltres - éssers superiors - i no per als altres, indignes, inferiors. En va sortir la generació més cruel de la història. Algú havia d'encapçalar la missió que pertocava ala nació alemanya! Se'n sentien els responsables, com als més ben preparats: aquella burgesia recuperava el seu lloc a la història, sostenint i seguint el taujà de Hitler.
5/7/11
Tafaneries i noticiaris altafullencs (III)
Etiquetes:
Legislatura 11/15,
Notícies
0
comentaris
Màxima diligència a rehabilitar, per la propietat - el contrafort del jardí amb balustrada que dóna a la plaça Martí Royo. Aquest divendres, dos paletes dalt d'embestida l'arrebosaven amb tota cura. "L'ofici més bonic..."
Felicitacions que hem fet arribar per escrit al regidor Farré (AA). Afegint-hi els insistents reivindicacions de la plaça coma espai públic compartit.
Per gentilesa memorable del regidor Jordi Molinera organitzarem la XIII Nit de Piano i Poemes amb la programació habitual s'intèrprets i col·laboradors. S'escaura, com d' habitud, a la plaça de l'església el darrer diumenge d'agost (dia 28)
AA organitza un concert (al marge de la programació municipal i del Govern) a Voramar. Tarda / vespre de dissabte. Cal suposar que correspon al concert electoral ajornat al seu moment...
Divendres, vespre: Inaugurada l'Acadèmia Tales (de reforç i recuperacions escolars i acadèmiques) al c) de Mar, 3. La distribució d'espais, prou diàfana i esponjosa, l'elegància i alegria del mobiliari i la situació - amb pàrquing de la Granja tan a prop - incorpora el nou servei a la xarxa d'oferta de qualitat de l'eix escairat Marquèsde Tamarit / Migdia - de Mar.
Altrament, Marta Balañà, amb tres quadres embellint la nova Acadèmia, trasllada el seu estudi de pintora prop de la plaça del Rei a TGN.
Fermí Carré exposa noves i sòlides aquarel·les a la Sala de Convencions del Gran Claustre. Des de dissabte 2 de juliol.
Teresa Huguet inaugurarà exposicio de "Castellers" al Cercle Artístic, el dijous 15 de juliol, vigília de la Diada Castellera de les Cultures a la plaça del Pou.
Felicitacions que hem fet arribar per escrit al regidor Farré (AA). Afegint-hi els insistents reivindicacions de la plaça coma espai públic compartit.
Per gentilesa memorable del regidor Jordi Molinera organitzarem la XIII Nit de Piano i Poemes amb la programació habitual s'intèrprets i col·laboradors. S'escaura, com d' habitud, a la plaça de l'església el darrer diumenge d'agost (dia 28)
AA organitza un concert (al marge de la programació municipal i del Govern) a Voramar. Tarda / vespre de dissabte. Cal suposar que correspon al concert electoral ajornat al seu moment...
Divendres, vespre: Inaugurada l'Acadèmia Tales (de reforç i recuperacions escolars i acadèmiques) al c) de Mar, 3. La distribució d'espais, prou diàfana i esponjosa, l'elegància i alegria del mobiliari i la situació - amb pàrquing de la Granja tan a prop - incorpora el nou servei a la xarxa d'oferta de qualitat de l'eix escairat Marquèsde Tamarit / Migdia - de Mar.
Altrament, Marta Balañà, amb tres quadres embellint la nova Acadèmia, trasllada el seu estudi de pintora prop de la plaça del Rei a TGN.
Fermí Carré exposa noves i sòlides aquarel·les a la Sala de Convencions del Gran Claustre. Des de dissabte 2 de juliol.
Teresa Huguet inaugurarà exposicio de "Castellers" al Cercle Artístic, el dijous 15 de juliol, vigília de la Diada Castellera de les Cultures a la plaça del Pou.
2/7/11
Oberts al món des d'Altafulla (II)
Etiquetes:
Oberts al món,
Reflexions generals
0
comentaris
A la conferència d'A.Castells al Cercle d'Economia de dimecres 29 de juny descobrim dos paral·lelismes entra la Hisenda municipal i la nacional:
- a la tardor de 2007, ens alarmen pels descens dels ingressos previstos...
- la reivindicació de la lleialtat a la "continuïtat institucional" en la informació de les dades comptables - sempre riguroses i conscients que no són les d'un Govern sinó les de l'Ajuntament o de la Generalitat. El concepte - i la seva transcendència - sempre l'ha divulgat el magnífic interventor municipal altafullenc.
Miguel Ríos: " El hermano mayor de uno de mis mejores amigos de la Placeta se fue, como tantos inmigrantes de entonces, a Barcelona. Nosotros jagábamos a las chapas y mi amigo se hixo del Barça por su hermano y yo, para poder jugar contra él, me hice del Madrid".
El discurs de ZP de l'Estat de la Nació diagnostica l'economia sense concesions: la recuperació és lenta per la debilitat de la demanda i les trubulències financeres. Admeté que havia reconegut amb retard la crisi econòmica i que es penedeix de no haver puxat el Govern la bombolla immobiliària. Resta convençut ZP que féu les politiques adients a cada període de la crisi:
I) Aconsellat pels assessors i, en sintonia amb el context internacional, pensà que la cris duraria un bienni i que calia palicar polítiques keynesianes, com el pla E, per a frenar l'atur i dotar d'infraestructures: a Altafulla, el Centre d'Entats del Comunidor, les intervencions en il·luminació a Baix a Mar i Brises; una part de la solució a les inundacions a Jaume I.
II) El 2009, en adonar-se que estàvem davant una Greu Recessió plantejà una política de reformes econòmiques estructurals, que cal culminar esgotant la legislatura.
Val a dir que, com la pau avença a Euzkadi, no figurà al debat ni ETA i l'ezquerra abertzale, focus habituals del PP en anys anteriors.
Andrei Xleifer, economista de Harvard (n.1961): " L'empresari ha de poder emplear i acomiadar amb flexibilitat per a assolir més eficàcia, però això no significa que la societat deixi el desempleat sense protecció: es pot repartit la prosperitat mitjançant impostos i l'Estat del benestar. Els països escandinaus pro feines tenen regulat el mercat de treball i alhora protegeixen molt els ciutadans: un jove suec pot tenir una feina no prou ben pagada, però gaudeix de bons serveis públics. Suècia té un nivell molt baix d'atur. Espanya, altrament, té un atur enorme i al mateix temps feina reprimida: algunes contractarien per a crèixer més però se'n desdiuen per excés de regulació. Han de construir un consens social sobre la flexibilitat laboral"
"Espanya és un gran exportador. Els inversors volen hi volen estar, fer coses i exportar des d'aquí"
El guió de treball de l'equip electoral d'Alfredo P.Rubalcava:
Ramon Jáuregui ha d'actualitzar al s.XXI la vella aspiració de la igualtat d'oportunitats com a gran conquesta el segle XX i que cada ciutadà pugui desplegar el seu horitzó vital en un marc de drets.
Cristina Garmendia ha de consolidar les polítiques d'estat per a consolidar els avenços assolits en I+D+i i en emprenedors.
Jesús Caldera coordinarà el programa, per tercera vegada.
Daniel Fernández (PSC) a política institucional maldarà per les reformes polítiques contra la crisi econòmica i d'acostament amb els ciutadans. Subratllarà la visió plural d'Espanya del projecte socialista"
X.Vidal-Folch esmicola cada episodi de l'agonia perpètua dels deutes sobirans a l'eurozona a causa de Grècia:
a) Alemanya embesteix (amb extrema duresa aparent)
b) reacció indignada de la Comissió, el BCE i altres Estats
c) França rebaixa tensions (amb propostes de doble lectura)
d) empantanament de les discusions tècniques
e) perill imminent de contagi global, amb l'agulló verinós de les agències desqualifiadores
f) pacte final. I fins la pràxima...
Hi guaitem la caiguda en el penya-segat perquè el diner calent mou, al nanosegon a raó de tres bilions de dòlars diaris.
- a la tardor de 2007, ens alarmen pels descens dels ingressos previstos...
- la reivindicació de la lleialtat a la "continuïtat institucional" en la informació de les dades comptables - sempre riguroses i conscients que no són les d'un Govern sinó les de l'Ajuntament o de la Generalitat. El concepte - i la seva transcendència - sempre l'ha divulgat el magnífic interventor municipal altafullenc.
Miguel Ríos: " El hermano mayor de uno de mis mejores amigos de la Placeta se fue, como tantos inmigrantes de entonces, a Barcelona. Nosotros jagábamos a las chapas y mi amigo se hixo del Barça por su hermano y yo, para poder jugar contra él, me hice del Madrid".
El discurs de ZP de l'Estat de la Nació diagnostica l'economia sense concesions: la recuperació és lenta per la debilitat de la demanda i les trubulències financeres. Admeté que havia reconegut amb retard la crisi econòmica i que es penedeix de no haver puxat el Govern la bombolla immobiliària. Resta convençut ZP que féu les politiques adients a cada període de la crisi:
I) Aconsellat pels assessors i, en sintonia amb el context internacional, pensà que la cris duraria un bienni i que calia palicar polítiques keynesianes, com el pla E, per a frenar l'atur i dotar d'infraestructures: a Altafulla, el Centre d'Entats del Comunidor, les intervencions en il·luminació a Baix a Mar i Brises; una part de la solució a les inundacions a Jaume I.
II) El 2009, en adonar-se que estàvem davant una Greu Recessió plantejà una política de reformes econòmiques estructurals, que cal culminar esgotant la legislatura.
Val a dir que, com la pau avença a Euzkadi, no figurà al debat ni ETA i l'ezquerra abertzale, focus habituals del PP en anys anteriors.
Andrei Xleifer, economista de Harvard (n.1961): " L'empresari ha de poder emplear i acomiadar amb flexibilitat per a assolir més eficàcia, però això no significa que la societat deixi el desempleat sense protecció: es pot repartit la prosperitat mitjançant impostos i l'Estat del benestar. Els països escandinaus pro feines tenen regulat el mercat de treball i alhora protegeixen molt els ciutadans: un jove suec pot tenir una feina no prou ben pagada, però gaudeix de bons serveis públics. Suècia té un nivell molt baix d'atur. Espanya, altrament, té un atur enorme i al mateix temps feina reprimida: algunes contractarien per a crèixer més però se'n desdiuen per excés de regulació. Han de construir un consens social sobre la flexibilitat laboral"
"Espanya és un gran exportador. Els inversors volen hi volen estar, fer coses i exportar des d'aquí"
El guió de treball de l'equip electoral d'Alfredo P.Rubalcava:
Ramon Jáuregui ha d'actualitzar al s.XXI la vella aspiració de la igualtat d'oportunitats com a gran conquesta el segle XX i que cada ciutadà pugui desplegar el seu horitzó vital en un marc de drets.
Cristina Garmendia ha de consolidar les polítiques d'estat per a consolidar els avenços assolits en I+D+i i en emprenedors.
Jesús Caldera coordinarà el programa, per tercera vegada.
Daniel Fernández (PSC) a política institucional maldarà per les reformes polítiques contra la crisi econòmica i d'acostament amb els ciutadans. Subratllarà la visió plural d'Espanya del projecte socialista"
X.Vidal-Folch esmicola cada episodi de l'agonia perpètua dels deutes sobirans a l'eurozona a causa de Grècia:
a) Alemanya embesteix (amb extrema duresa aparent)
b) reacció indignada de la Comissió, el BCE i altres Estats
c) França rebaixa tensions (amb propostes de doble lectura)
d) empantanament de les discusions tècniques
e) perill imminent de contagi global, amb l'agulló verinós de les agències desqualifiadores
f) pacte final. I fins la pràxima...
Hi guaitem la caiguda en el penya-segat perquè el diner calent mou, al nanosegon a raó de tres bilions de dòlars diaris.
1/7/11
Tafaneries i noticiari altafullencs (II)
Etiquetes:
Legislatura 11/15
0
comentaris
La Jazzorquestra de l'institut d'Altafulla, amb el ser repertori ja clàssic acomboiat per Joan Rion, omple de familiars, ritmes i emocions la plaça de l'església: aquest dijous a partir de 2/4 de 9 del vespre.
El solo vocal de Maria Vidal a Potser - del Canto del Loco / Mataró TV3 - commou una plaça molt sensibilitzada i educada musicalment.
Del Ple només l'assistència de l'alcalde electe - abans invisible en aquests actes - i la regidora d'ensenyament. Presentà el transcendental acte de belles arts musicals dins la integració pedagògica la director / fundadora de l'institut Imma Reguant. Remarcà que culmina la primera promoció d'ESO sencera sorgida del centre.
Cronos devorant els seus fills:
Escena vora el migdia de dimarts, al pas de peatons de davant de Ca Punsoda: amb un bossa puja el carrer de l'Hostal, molt cap cot, Pere Vives; a punt d'enfilar la ruta cap al seu restaurant del Serrallo Joan Anton Pijuan (exregidor i fill gran de l'alacalde Pijuan) parlant des del cotxe - musculós, fibrat, la mateixa cara que el pare - amb FBC. Comenten, animadots, la descàrrega personal un cop alliberats de compromisos municipals.
"El tiempo, el implacable, el que pasó..." "Qué se fizo...". "Ubi sunt"
Una rauxa bandàlica de la revetlla de sant Joan ha arrabassat, de socarrel, algunes papereres de Marquès de Tamarit / Migdia.
El tinent d'alcalde Farré, acompanyat de dos municipals fotògrafs, atén les queixes del propietaris de l'edifici Muralla de la Martí Royo en l'espai exterior immediat que els afecta. Per a qual les intervencions a l'espai públic compartit de la plaça?
Activitats culturals a la mateixa hora ( 20h.30m.) aquest dijous: Cineclub de Lynk (la plataforma d'AA) a les Bruixes i l'orquestra de jazz de l'Institut a la plaça de l'església. El Consell Sectorial de Cultura ha de coordinar programacions...
Dissabte a les onze del matí, ja és la data fetitxista d'AA al Govern: aquest 2 de juliol, de convocatòria del Consell de Participació. Però no a la Sala de Plens...sinó a local polivalent del Cercle Artístic... (dinàmica d'ocupació d'espais insaciable?)
Cada tarda feinera, per Antena 3, passades les 18 h. podem admirar la interpretació del convilatà l'actor Carles Francino Navarro ( n. 4-XII- 1981), en el paper de l'idealista i ben plantat tinent de la Benemèrita, parella de la protagonista (La Bandolera nom de la sèrie). Ambientada al poble de la serrà andalús d'Arazana (1880)
Respon al personatge de nom Miguel Romero; al que representa amb uns registres de dicció, pauses dramàtiques i llenguatge corporal imantadors. Marta Hazas fa d'escriptora reivindicativa / Bandolera d'origen anglès Sara Reeves. Són a punt de casar-se però al nus narratiu de la doble vida d'ella s'hi afegirà el triangle amorós - l'aparició del cubà Jorge (Ruben Cortada). Havia fet de proxenera a l'Havana de la núvia del terratinent Germán Montoro (Pep Munné) la pèrfida Martina Castro (Laura Romero). Don Germán manté el vincle amb el seu gran amor de joventut, la filla del sabater Cosme Saura (el veterà actor Manuel Galiana), de nom Carmen, al servei del cortijo i representada per l'actriu Pastora Vega. Els fills respectius (o ell és comú?) Roberto Pérez (Isak Ferriz) i Eugenia Montoro (Sara Rivero) reprodueixin l'irrenunciable amor-passió-maleït per difèrencies de categoria social.
Un primer conflicte viu el nostre noble tinent: amb el despòtic i torturador capità Olmedo, representat per una actor també de dicció preciosa (Eugenio Barona). Sembla a punt de guanyar la justícia i l'ordre a la guerra bruta antibandolera (Carrasco) i antianarquista (la Mano Negra...)
El contrapunt còmic l'aporta el capcigrany del poble: Rafalín (Fernando Vaquero).
Fins ara portem dos morts: la del marit de Carmen, Tomás Pérez (Anibal Soto), disparat per l'esquena pel Álvaro Montoro (Iván Hermes) quan està a punt de matar per gelos fonamentats del seu amo. Ja ha mort, el cap dels bandolers i pare psicològic de Sara Reeves, Carranza, conegut com el Lobo de Sierra Morena (Juan Gea, també de dicció commovedora). L'ha matat a sang freda el capità Olmedo. La noblesa del nostre tinent Miguel Romero (Carles Francino) resta ferida; ignorant que ha estat l'assassí del seu pare, un guàrdia civil ras.
Resulta entranyable el capellà d'Arazana, el Padre Damián (Joaquín Hinojosa, potser abusant del tons xiuxiuejants). Proper i bonhomiós viu més a la taverna de Pepe Jiménez (Juanjo Carcalón) que a la parròquia.
Gonzalo Cunill (l'argentí filòsof del Cor de la Ciutat) representa el fatxenda i facinerós Melgar, venut als amos per despit després que Carranza l'expulsés de la banda per massa sanguinari. El gitano de la banda és diu el Chato (Alfonso Bergara) i el jugador / seductor pel seu enginy verbal es diu Juan Caballero (Manuel Banderas).
El solo vocal de Maria Vidal a Potser - del Canto del Loco / Mataró TV3 - commou una plaça molt sensibilitzada i educada musicalment.
Del Ple només l'assistència de l'alcalde electe - abans invisible en aquests actes - i la regidora d'ensenyament. Presentà el transcendental acte de belles arts musicals dins la integració pedagògica la director / fundadora de l'institut Imma Reguant. Remarcà que culmina la primera promoció d'ESO sencera sorgida del centre.
Cronos devorant els seus fills:
Escena vora el migdia de dimarts, al pas de peatons de davant de Ca Punsoda: amb un bossa puja el carrer de l'Hostal, molt cap cot, Pere Vives; a punt d'enfilar la ruta cap al seu restaurant del Serrallo Joan Anton Pijuan (exregidor i fill gran de l'alacalde Pijuan) parlant des del cotxe - musculós, fibrat, la mateixa cara que el pare - amb FBC. Comenten, animadots, la descàrrega personal un cop alliberats de compromisos municipals.
"El tiempo, el implacable, el que pasó..." "Qué se fizo...". "Ubi sunt"
Una rauxa bandàlica de la revetlla de sant Joan ha arrabassat, de socarrel, algunes papereres de Marquès de Tamarit / Migdia.
El tinent d'alcalde Farré, acompanyat de dos municipals fotògrafs, atén les queixes del propietaris de l'edifici Muralla de la Martí Royo en l'espai exterior immediat que els afecta. Per a qual les intervencions a l'espai públic compartit de la plaça?
Activitats culturals a la mateixa hora ( 20h.30m.) aquest dijous: Cineclub de Lynk (la plataforma d'AA) a les Bruixes i l'orquestra de jazz de l'Institut a la plaça de l'església. El Consell Sectorial de Cultura ha de coordinar programacions...
Dissabte a les onze del matí, ja és la data fetitxista d'AA al Govern: aquest 2 de juliol, de convocatòria del Consell de Participació. Però no a la Sala de Plens...sinó a local polivalent del Cercle Artístic... (dinàmica d'ocupació d'espais insaciable?)
Cada tarda feinera, per Antena 3, passades les 18 h. podem admirar la interpretació del convilatà l'actor Carles Francino Navarro ( n. 4-XII- 1981), en el paper de l'idealista i ben plantat tinent de la Benemèrita, parella de la protagonista (La Bandolera nom de la sèrie). Ambientada al poble de la serrà andalús d'Arazana (1880)
Respon al personatge de nom Miguel Romero; al que representa amb uns registres de dicció, pauses dramàtiques i llenguatge corporal imantadors. Marta Hazas fa d'escriptora reivindicativa / Bandolera d'origen anglès Sara Reeves. Són a punt de casar-se però al nus narratiu de la doble vida d'ella s'hi afegirà el triangle amorós - l'aparició del cubà Jorge (Ruben Cortada). Havia fet de proxenera a l'Havana de la núvia del terratinent Germán Montoro (Pep Munné) la pèrfida Martina Castro (Laura Romero). Don Germán manté el vincle amb el seu gran amor de joventut, la filla del sabater Cosme Saura (el veterà actor Manuel Galiana), de nom Carmen, al servei del cortijo i representada per l'actriu Pastora Vega. Els fills respectius (o ell és comú?) Roberto Pérez (Isak Ferriz) i Eugenia Montoro (Sara Rivero) reprodueixin l'irrenunciable amor-passió-maleït per difèrencies de categoria social.
Un primer conflicte viu el nostre noble tinent: amb el despòtic i torturador capità Olmedo, representat per una actor també de dicció preciosa (Eugenio Barona). Sembla a punt de guanyar la justícia i l'ordre a la guerra bruta antibandolera (Carrasco) i antianarquista (la Mano Negra...)
El contrapunt còmic l'aporta el capcigrany del poble: Rafalín (Fernando Vaquero).
Fins ara portem dos morts: la del marit de Carmen, Tomás Pérez (Anibal Soto), disparat per l'esquena pel Álvaro Montoro (Iván Hermes) quan està a punt de matar per gelos fonamentats del seu amo. Ja ha mort, el cap dels bandolers i pare psicològic de Sara Reeves, Carranza, conegut com el Lobo de Sierra Morena (Juan Gea, també de dicció commovedora). L'ha matat a sang freda el capità Olmedo. La noblesa del nostre tinent Miguel Romero (Carles Francino) resta ferida; ignorant que ha estat l'assassí del seu pare, un guàrdia civil ras.
Resulta entranyable el capellà d'Arazana, el Padre Damián (Joaquín Hinojosa, potser abusant del tons xiuxiuejants). Proper i bonhomiós viu més a la taverna de Pepe Jiménez (Juanjo Carcalón) que a la parròquia.
Gonzalo Cunill (l'argentí filòsof del Cor de la Ciutat) representa el fatxenda i facinerós Melgar, venut als amos per despit després que Carranza l'expulsés de la banda per massa sanguinari. El gitano de la banda és diu el Chato (Alfonso Bergara) i el jugador / seductor pel seu enginy verbal es diu Juan Caballero (Manuel Banderas).
Alain Finkielkraut
Etiquetes:
Reflexions generals
0
comentaris
Segons Haffner, el nazisme posa molt menys de manifest la inflexible duresa d'una societat autoritària que la inconsistència i la mal·leabilitat d'una nació sense caràcter. En lloc d'incriminar com tothom avui en dia, el excessos i els prejudicis de la disciplina, descobreix amb horror una espècie de gelatina. Arriba fins i tot a escriure, el 1939, que el que caracteritza els alemanys "és l'absència total del que s'anomena tant en un poble com en un individu la raça: és a dir, un nucli dur, que les pressions i forcejos externs no assoleixen d'estremir, una forma de noble fermesa, una reserva d'orgull, de força de l'ànima, de seguretat, de dignitat oculta en allò més íntim de l'ésser i que precisament no pot mobilitzar-se sinó a l'hora de la veritat. (...) Quan Haffner parla de raça, no necessita precisar que no és en l'accepció cientifista moderna del terme, sinó en el sentit llegat a la civilització moderna per la moral aristocràtica. La raça en dóna testimoni en l'home que no cedeix a les escomeses de l'instint gregari, que no es deixa dictar una conducta basada únicament en el càlcul d'interessos i que aguanta incòlume perquè l'origen actua sobre ell no com un poder o un privilegi sinó com una obligació. Noblesa obliga"
"La raça haffneriana és una forma de manteniment de sí mateix, d'ipseïtat, en paraules de Paul Ricoeur - diferenciada de l'idem, que significa la pura força vital, la permanència del temperament. Desglossa, així, en antagòniques, les dues paraules llatines que designen "el mateix" - idem i ipse".
"La raça haffneriana és una forma de manteniment de sí mateix, d'ipseïtat, en paraules de Paul Ricoeur - diferenciada de l'idem, que significa la pura força vital, la permanència del temperament. Desglossa, així, en antagòniques, les dues paraules llatines que designen "el mateix" - idem i ipse".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)