Guillermo de la Dehesa a “No habrá
ruptura de la zona euro”: “Molts inversors estan
estimant una probabilitat creixent de trencament de l’àrea del
euro. A causa de quatre menes d’actuacions:
a) les decisions dels líders europeus estan basades, fins ara,
erròniament, en un joc de suma zero, on si uns Estat hi guanyen els
altres hi ha de perdre, com si fossin empreses en un mercat que no
creix; oblidant que, entre Estats, si cooperen
sempre poden escaure’s sumes positives.
b) els Estats creditors del Nord imposen,als endeutats del Sud un
ajust fiscal, necessari però excessivament ràpid i a més nominal i
deflacionista que pot portar-los a una recessió més acusada,
augmentant-ne el deute-PIB, que no és compensat amb menys superàvit
i més inflació als països del nord
c) l’ESM i EFSF no compren bons del tresor a Espanya i Itàlia
(encara solvents, però amb creixents problemes de liquiditat).
d) la dominació (com a abans a l’espiral d’armamentisme nuclear)
del joc de la gallina. Els inversors empenyen al límit el preu de
compra dels ofertats bonus (spreds) del deute públic; per salvar
l’euro els líders europeus empenyen al límit les reformes i la
rebaixa del dèficit a Espanya i Itàlia. Si
ningú no cedeix, caurem tots en l’abisme; si cadascú cedeixen una
mica, ens salvarem tots plegats.
L’eurozona actualment està partida en dues pels Pirineus i els
Alps: al seu sud, l’interbancari ja ha deixat de funcionar, el seus
bancs pateixen un difícil accés normal a liquiditat; la qual
millora als del nord,que rep les creixents sortides de dipòsits
procedents del sud. A més, els bancs del nord i els seus supervisors
no permeten que els seus dipòsits reinverteixin al sud, on s’agreuja
la desintegració bancària i la forta contracció del crèdit.
Per tal que funcioni la transmissió de la seva política monetària,
el BCE haurà d’intervenir novament, tornant a garantint la
comprant pels bancs del sud de deute sobirà pròpia. El tipus de
refinançament del BCE és del 0,75, però no regula els tipus al per
menor a España i Itàlia: que són tres punts més a Alemanya,
perquè estan correlacionats amb el preu de compra en relació a
l’ofertat del deute sobirà (spreads). Malgrat la gravetat de la
situació em resisteixo a pensar que l’estupidesa humana arribi tan
lluny com per acceptar un trencament de l’euro que produeixi una
nova gran recessió, on tots els estats membres de l’eurozona i els
seus 500 milions de ciutadans sortiran perdent i cap guanyant-hi. A
més confio en la creixent pressió internacional i, sobretot, en el
BCE, que amb el seu il·limitat poder d’actuació farà tot el
necessari per evitar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.