Heus ací la situació a final de 2007, a grans trets i pintada amb pinzell de broc gros:
(a) amb un govern en minoria: que ha hagut de retirar o perdre en votació al Ple tots i cadascun dels seus projectes tan megalòmans (obsessives xarxes de pluvials a Baix a Mar i sant Antoni; macrocentrebiblioteca a l’antiga Plasticel). Està més en fase terminal que en crisi crònica.
(b) amb el nostre grup, PAU, que coherentment i responsable, els va obligar a acceptar el mínim pressupost corrent per a 2008: venint a la nostra quan ja havia esclatat tota la crisi a causa de les prioritats (en inversions i personal). Un pressupost molt i que massa difícil de complir en estalvis de despeses i, sobretot, de nivell d’ingressos previstos per a quadrar-los. PAU, que mai ha deixat d’actuar amb mentalitat de govern (dins i fora, sempre veient triomfar tots els seus criteris al Ple), ha de portar una certa iniciativa (mai en exclusiva) per un possible / necessari Nou Govern.
(c) amb tots els grups encara fora del govern, que vam guanyar les propostes de projectes a subvencionar per al PUOSC 2008-2012 al darrer Ple extraordinari de l’any. Projectes que junt amb el futur camp de gespa artificial i, abans que res l’acabar pagament i il·luminacions, constitueixen els compromisos d’inversions de la legislatura. Boi ja pactats, doncs, al Ple: pels grups encara a l’oposició però actuant amb criteris i èxits de govern, la qual conjuntura d’alguna manera ja prefigura una alternativa clara de programes pactats de Nou Govern.
(d) dins el govern en minoria, ABG manté el seu hegemonisme, amb tres factors inacceptables: la supèrbia i enrocament de l’encara alcalde (amb una manca total de capacitat negociadora); l’estil autocràtic i la poca preparació de la Macroregidora; la impertinència, molt més enllà dels límits del lògic partidisme, del seu butlletí mensual. Podem afirmar, amb tota pena pel desengany viscut, que ABG mateixa s’ha autodestruït tota la legitimitat nascuda dels seus resultats electorals: en sobrevalorar-la, en sobredimensionar-la, en exclusivitzar-la. Salvem d’aquesta valoració, tan de fracàs del primer projecte de pactes de PAU, la feina i el tracte del Jano Francino Jr.
(e) la situació estructural de la Hisenda Municipal, que reclamarà més augments graduals d’IBI i convenis i estructures de personals de molta contenció, reclama un Nou Govern el més clar, humil, ferm i ampli possible.
Des d’aquestes premises, tan greument objectives que qualifiquen de boi de lúcidament prou indiscutibles, PAU obrirà torns bilaterals i col·lectius de negociacions: per tal d’assolir aquest Nou Govern de la VIII Legislatura. Un Nou Govern que ha de merèixer els complements del nom: de Reconcialició i de Pactes per a Altafulla.
(a) amb un govern en minoria: que ha hagut de retirar o perdre en votació al Ple tots i cadascun dels seus projectes tan megalòmans (obsessives xarxes de pluvials a Baix a Mar i sant Antoni; macrocentrebiblioteca a l’antiga Plasticel). Està més en fase terminal que en crisi crònica.
(b) amb el nostre grup, PAU, que coherentment i responsable, els va obligar a acceptar el mínim pressupost corrent per a 2008: venint a la nostra quan ja havia esclatat tota la crisi a causa de les prioritats (en inversions i personal). Un pressupost molt i que massa difícil de complir en estalvis de despeses i, sobretot, de nivell d’ingressos previstos per a quadrar-los. PAU, que mai ha deixat d’actuar amb mentalitat de govern (dins i fora, sempre veient triomfar tots els seus criteris al Ple), ha de portar una certa iniciativa (mai en exclusiva) per un possible / necessari Nou Govern.
(c) amb tots els grups encara fora del govern, que vam guanyar les propostes de projectes a subvencionar per al PUOSC 2008-2012 al darrer Ple extraordinari de l’any. Projectes que junt amb el futur camp de gespa artificial i, abans que res l’acabar pagament i il·luminacions, constitueixen els compromisos d’inversions de la legislatura. Boi ja pactats, doncs, al Ple: pels grups encara a l’oposició però actuant amb criteris i èxits de govern, la qual conjuntura d’alguna manera ja prefigura una alternativa clara de programes pactats de Nou Govern.
(d) dins el govern en minoria, ABG manté el seu hegemonisme, amb tres factors inacceptables: la supèrbia i enrocament de l’encara alcalde (amb una manca total de capacitat negociadora); l’estil autocràtic i la poca preparació de la Macroregidora; la impertinència, molt més enllà dels límits del lògic partidisme, del seu butlletí mensual. Podem afirmar, amb tota pena pel desengany viscut, que ABG mateixa s’ha autodestruït tota la legitimitat nascuda dels seus resultats electorals: en sobrevalorar-la, en sobredimensionar-la, en exclusivitzar-la. Salvem d’aquesta valoració, tan de fracàs del primer projecte de pactes de PAU, la feina i el tracte del Jano Francino Jr.
(e) la situació estructural de la Hisenda Municipal, que reclamarà més augments graduals d’IBI i convenis i estructures de personals de molta contenció, reclama un Nou Govern el més clar, humil, ferm i ampli possible.
Des d’aquestes premises, tan greument objectives que qualifiquen de boi de lúcidament prou indiscutibles, PAU obrirà torns bilaterals i col·lectius de negociacions: per tal d’assolir aquest Nou Govern de la VIII Legislatura. Un Nou Govern que ha de merèixer els complements del nom: de Reconcialició i de Pactes per a Altafulla.
Òbviament: de Reconciliació, per una doble causa: perquè d’entrada vol incloure dos grups del primer govern – ja finit de Canvi i Progrés: CiU de Joan Spuch i nosaltres, PAU. Si Jano Francino Jr. decidís passar-se al grup mixt, com a regidor dirigent / militant d’Iniciativa per Catalunya sap que té la nostra amistat personal i política per tornar a compartit govern. Però, sobretot, perquè reconciliaria PSC i PAU, i en conseqüència: el principal perdedor inicial amb el motor desenganyat del primer govern d’aquesta legislatura. AUPA i Ideal també haurien de viure la seva particular reconciliació de voler compartir el mateix Nou Govern. Pel dit i escrit, només en restarien exclòs - a priori – si no canvien de regidors: ABG i ERC. Sense ells les relacions amb el Consell Comarcal, la Generalitat i Estat Central més aviat hi guanyaran, via PSC i PAU. En relació amb la Diputació, fóra clau la inclusió de CiU, qui alhora pensem que guanyaria en el sempre recomanable perfil propi i diferenciat…
Els Pactes haurien de començar per la distribució de responsabilitats d’alcaldia i de regidories, amb plena autonomia – que inclou portantveu al Ple de les seves competències- i ben coordinades en reunions de governs setmanals. PAU volem unes Alcaldies successives i escrupolosament proporcionals en pes electoral. I hi volem la que ens correspongui… L’alcalde o alcaldessa de període dins la legislatura mantindrà les seves regidories i específicament la Presidència del Ple i signar en nom del govern els documents legalment obligats. PAU voldria que a Urbanisme tornés Pep Muntades com a gerent amb veu / criteri a la Comissió i al dia a dia; per tant: passaria d’ABG a PSC: per desplegar, amb seguretat jurídica i dins els principis de legalitat el POUM, tan necessari per la creixement sostingut de… la nostra Hisenda; on m’agradaria repetir l’experiència de 1999-2003.
Resti encetada i oberta, doncs: la perspectiva de tenir ben d’hora de 2008 el Nou Govern (de Reconciliació i Pactes per Altafulla).
Fonxo Blanc Canyelles
31 de desembre de 2007
3 comentaris:
Fontxo... de debó que tot això ho vas escriure el 31? Vols dir que no ho vas escriure el 28?
En fi...
Ja podria ser el 31, es mes fruit d'una resaca que d'una inocentada tota aquesta proposta.
Cuasi diria que surrealista, tornar a la politica del muntades, de oliverot, pp5 etc..., el que necessita realment el poble d'altafulla. I lo de obrir la porta a Jano per que s'aferri a la cadira... Fontxo, amb tots els respectes, aquesta idea no en mereix cap de respecte.
Bon any nou per tothom.
Daniel
Com veieu, la proposta està en fase de discussió interna. L’anàlisi de la situació és clar. La crisi política no s’ha tancat. El Govern està en minoria i ha demostrat una incapacitat per als pactes, per al diàleg, que s’ha manifestat als últims plens. Així les coses, la situació és insostenible.
La proposta del Fonxo no és l’única sortida i, tal vegada, no seria la solució definitiva. Però el que és clar és que els partits polítics i la nostra Plataforma Cívica s’estan movent. PAU estem oberts a altres possibilitats de pactes. Creiem que amb la publicació de la proposta del Fonxo donem un toc d’atenció, un avís, a l’actual Govern: si volen reconduir la situació, s’han de moure ràpidament.
Adolfo Gómez Papí
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.