PAU Altafulla

Altafulla està de dol

2012-01-27T15:54:00.000+01:00

Dos dies de dol municipal donen testimoni de la petjada i del reconeixement a la gran personalitat del Dino Albadalejo, mort la matinada del dijous 26 al 56 anys.

La seva lluita contra el càncer ens ha deixat un seguit de correus, plens de sentit de l’humor com a intel·ligent mecanisme de defensa; ciclista de la Penya, geganter, portador de la flama del Canigó per sant Joan; franc, lliure, social i sociable, fou el darrer pregoner de la FM sant Martí. Com a nota secundària també hem d’agrair-li que sempre avalés la nostra agrupació d’electors.

El nostre més compartit dol amb tots els seus més pròxims, que en són molts i molts.
Aquest divendres a les sis de la tarda, al tanatori del Baix Gaià que sempre mira cap a Altafulla l’acomiadarem, a l’Altafullencs diversos de la ràdio a les nou podrem tornar a escoltar el seu pregó I el Ple li prepara una especial graduació in memoriam.

L’actual alcalde Fèlix Alonso proposa posar el nom de carrer Alcalde Lluís Punsoda

2012-01-19T18:50:00.002+01:00

L’actual alcalde Fèlix Alonso proposa posar el nom de carrer Alcalde Lluís Punsoda al que actualment recorda , ¡després de 73 anys!, el sant del dia de l’entrada de les tropes dels “nacionals” (17 de gener de 1939): fins llavors sempre havia estat el carrer de l’Hostal.
Els compromesos durant tan de temps en la lluita per canvi / restauració del nom del carrer de la Violeta aplaudim amb tot el goig la iniciativa manifestada per Fèlix Alonso al magazine del matí de la 107.4 – tal I com podem llegir al seu web.
Llàstima que al procés de decisions figuri el fantasmagòric Consell de Participació i no exclusivament la Comissió d’Urbanisme i el Ple, constituït pels regidors càrrecs electes, els protagonistes de la Democràcia Representativa. Si és una tàctica més d’apropiació – en aquest cas del comú passat democratic republicà a Altafulla, amb i sense pau! – per part de l’actual alcalde ben vinguda sigui… N’esperem l’acord unànim pactat / negociat pels cinc grups del Ple!

Aquest 17 de gener fa 3 anys, en diumenge, que l’alcalde Gené inaugurava - al vell monòlit “de los Caídos”, ubicat al cementiri - el memorial democratic que recorda incrits tots els morts altafullencs a la Guerra Civil.

Oberts al món (XXII)

2012-01-18T09:23:00.000+01:00

Rajoy: la estratègia del superviviente (Santos Julià):

“Dues dones van ocupar els càrrecs més vulnerables, més exposades als atacs: la secretaria general del partit i la portantveu del grup parlamentari. Van complir la seva comesa com si es tractés d’una oposició a l’advocacia de l’Estat, a base de tenacitat i d’un sentit de la realitat per on es movien, sembrat de trampes. Ell, per la seva banda, refusà l’estratègia de permanent tensió, deixant que els socialistes es consumissin a foc lent en la caldera del més gran error: una cris ieconòmica que no van voler veure ,que es van negar a diagnosticar i la profunditat de la qual acabaà arrosegant-lso aql fons del forat, mentre ells restaven a dalt, mrant cap avall, sense moure un dit. (…)
Sense moure’s de la seva cadira, Rajoy ha conduït el partit únic de la dreta d’àmbit estatal al més ampli triomf fins ara assolit sobre el conjunt de l’esquerra, sempre dividida. No s’hauria escaigut si hague´s adoptat una política més agressiva envers la seva pròpia dreta, el seus enemics dins del partit, o cap a l’esquerra, els seus adversaris en la lluita pel poder. Amb l’estratègia de supervivent, i mitjançant la crisi, assolir de consolidar la disciplina del vot al seu partit alhora que atreia cap el PP un sector d’irritats votants de l’esquerra”

Titelles de Merkel i de les agències de qualificació:

Amanda Mars a Àngela, guarda mi dinero: “La pel·lícula es va estrenar en tornar de vacances. Alemanya, en subhasta del tresor alemany, va vendre lletres a sis mesos amb un interès negatiu – mínim, però negatiu: del – 0,012%. Col·locà 3.900 milions d’e. i succeí per primer cop a la història. El mercat pagà per deixar diners a la fiable i recta alemanya, la que pilota el salvament de l’euro. La demanda de les seves lletres boi que triplicà l’oferta, obra i gràcia de la por. Per fer una comparació – odiosa -, la darrera subhasta espanyola de la mateixa mena de deute, hagué de pagar un interès del 2,4%.
El temor ha inundat el deute públic europeu, abans aquesta inversió tan avorrida pensada per als estalviadors més prudents i avui convertida en esport de risc, pur casino, tret de quan es tracta de les tradicionals potències com Alemanya i EUA. (…)
Mentre Espanya i Itàlia paguen interessos rècord per finançar-se, el deute del Tresor d’EUA i d’Alemanya s’intercanvien entre inversors a tipus d’interès pràcticament zero quan es tracta de venciments a menys d’un any, amb un rendabilitat irrisòria que, descompatat l’efecte de la infalció ronda la pèrdua. El mateix succeí amb Suïssa, Dinamarca o Singapur.
Els bonus alemanys a 10 anys paguen l’interès més baix en l’etapa de l’euro, un 1,8% mentre que el 2008 pagava el 3%. Espanya paga el 5,1 pel mateix. La diferència entre un interès i l’altre és la famosa prima de risc de la qual parlen els diaris des que començà aquesta crisi del deute sobirà”.

Claudi Pérez a La huella de 20 meses de austeridad: “Quan arrancà la Gran Recessió, el G-20 en bloc intervingué per a salvar la banca i evitar una depressió amb multimilionàries injeccions de diner públic. La situació fou reconduïda, però llavors van emrgir els dèficits públics i els mercats i les agències es van espantar: van exigir austeritat.
S&P, com els seus homòlegs Moody’s i Fitch, defensen una cosa i la contrària. Es tracte d’elegir el verí: si un país europeu, ja sigui Gràcia, Espanya o França, elegeix les retallades per a combatre el dèficit, les agències li rebaixaran la nota de solvència perquè llavors el temor serà el càstig sobre el creixement. Però si un país decideix de no fer servir les estisores per tal que es recuperi l’economia i s’aturi l’atur, el resultat no varia: una rebaixa de qualificació davant “la manca de plans creïbles per a rebaixar el dèficit”, segons l’habital llenguatge de cartró pedra de les agències. Dues versions de la mateixa pòcima”

J.C.Díez a El euro en la encrucijada: “Europa ha de demanar un temps mort d’austeritat i Alemanya ha d’aprovar urgentment plans d’estímul fiscal. El BCE ha de deixar-se de subhastes i comprar bons massivament, com la Reserva Federal d’EUA, fins que assoleixi l’estabilització els mercats i combtare la deflació.
El passat estiu, EUA perdé la seva AAA i flirtejava amb la recessió. Obama llegí bé l aaprtitura, aprovà un nou pla d’infraestructuresi rebaixà les cotitzacions socials. ¿Què ha succeït? L’economia creix el 3%, crea feina, financia el deute fins a tipus pròxims a zero i el dolar s’aprecia.
Hoover i Merkel comparteixen idees i es probable que també comparteixin un lloc en la història com els governants que van ficar el món en una depressió. Confiem en la sentènciade Keynes: “Quan penses que succeirà l’inevitable, surgeix allò imprevist”

Joaquín Estefania ens recorda 4 trets transcendentals que la pel·lícula no diu de La dama de ferro / la Thatcher:
“ 1) Arriba al poder, després de l’hivern del descontentament, que enfrenta els sindicats amb amb el govern laborista de Callagham, successor del mític Harold Wilson. Callaghan no fou capaç d’entreveure la profunditat dels problemes (“Crisi, quina crisi?”, declarà), però fou el primer que intentà denfrontar-se als llavors tot poderosos sindicats.
2) La dècada de T. (destruïda pels seus propis correligionaris per pujar impostos), impulsà l’economia del Regne Unit ,però deixà la societat més desigual i menys cohesionada del món occidental ( amb els EUA de Reagan).
3) La complicitat amb Pinochet. T. atribuí la persecució judicial al dictadoir xilè a un a”revenja de l’esquerra intrnacional per la derrota de lcomun isme, pel fet que salvés Xile i salvés l’Amèrica llatina”. T. ( qualificada com “autoritària” pel seu successor, John Major, a les seves memòries) es sentia molt còmode amb el model ultraliberal ecopnòmic i fèrria dicatadura que aplicà l’Operació Còndor al sud llationamericà a la dècada del setanta.
4) Tampoc s’hi reflecteix el big bang que impulsà al mercats de valors a partir de 1986, i que convertí lla City de Londres en el paradís de la desregulació i del món dels derivats i dels prodcutes financers opacs, origen de l’actual Recessió. L’eslògan de la societa te propietaris és l’inici de la bombolla immobiliària i les tesis tatcherianes que la societat civil no existeix i que l’Estat és el problema i el mercat la solució desequilibren el sistema vers abusos que dues dècades després pateix la majoria”.

La mentida i l’autoritarisme com a símptomes del mal d’alçada

2012-01-17T09:21:00.000+01:00

L’alcalde sr.Fèlix Alonso al darrer Fil directe (23 – XII-2011): l’apropiació, i el capgirament. La mentida i l’autoriatisme com a símptomes del mal d’alçada…

a) en parlar de l’arribada de la línia 9 fins a la nova parada, ens encoloma que “casi, casi, fou una idea exclusivament seva”: per així arribar a la Portalada i a llar d’infants i evidentment a la zona comercial. Els equipaments educatius els considera com “les escoles de Tamarit i la Móra”.
Anem per aquesta darrera afirmació, que més endavant qualifica com que “geogràficament sembla que pertany a Altafulla, però que és de TGN” (autoretrat de l’actual alcalde, per cert)

Precisament, per això, cap dels qui porten els seus fills a les nostres escoles col·laboren amb els seus impostos directes (IBI i vehicles) i a les transferències de l’Estat (pel recaptat) a ingressos destinats a aportacions municipals per al manteniment de les escoles (106 mil e.) i al personal de les escoles bressols i de música (230 mil e.)
Caldria fixar, doncs, un complement de taxa / per càpita, als censats a la Móra i Tamarit que vénen a les escoles d’Altafulla?. 336 mil euros aportem en total a ensenyament del pressupost municipal, redistribuint ingressos o transferències.

a.1) La parada per a la línia 9 és mèrit de l’actuació de la regidora Conxita Navarro a Territori. Durant el debat electoral a la sala de Plens, li engaltà que s’havia fet sense projecte municipal. Llavors calia targiversar, ara és el pare boi únic de la idea. El projecte, a zona de TGN, fou de l’Ajuntament on paga impostos el Sr.Fèlix Alonso (TGN); amb material pagat per les empreses del conjunt i amb aportacióde mà d’obra de la nostra brigada (la mateixa que ha treballat al castell…). Sembla que el nou govern ha perdut prou temps en la negociació amb TGN; amb la regidora que Alonso lloa com a “gran professional” – atribut dels tècnics, els polítics: negociadors)

b) L’IBI ara és considerat per Alonso alcalde com la causa que tinguem millors serveis que als pobles veïns!?. El Cadastre i l’IBI has permès l’actual oasi econòmic?! Per aquesta última afirmació que vaig mantenir sempre al Ple, argumentant com havíem de garantir la sostenibilitat de la nostra hisenda, el seu assessor, comunista de xalet més conspicu, s’aixecà en plena sessió reclamant que m’expulsessin de la sala. Contra la política d’hisenda del Govern Gené vam amargar-nos el sant Martí del 2009 els qui ara governen: AA /ABG, amb l’actual alcalde al davant; AUPA –Eva martínez ara a SI – i ERC – Jordi Molinera, ara primer tient d’alcalde. Llavors, calia alarmisme crispador, ara el mateix (la mateixa aportació per IBI!) és meravellós: perquè llavors no manaven i ara sí…

b.1.) La Cadastre ara només mereix aquesta crítica tan suau: ”encara creiem que hi ha situacions que són injustes, que hem d’estudiar”…

c) “A l’oposició els hem marcat una data”, “amb l’ajuda dels ciutadans” aprovarem les ordenances de convivència. Pobra oposició, ¿que no són els representants dels ciutadans que els han votat? Porten dues comissions d’urbanisme des que governen…; plens bimensuals…
“Ja tocava: a algú de tant en tant se l’ha de sancionar”… “Hem de fer complir i fer respectar els normes”. La filosofia autoritària: la imatge més convencional del poder que vol demostrar-s’ho / -nos!

d) “Els bars amb les majors facilitats perquè contractin gent” ¿Per això, sense negociar-ho han pensat passar a recaptar per terrasses de 9 a 15 mil e.?

Nota de premsa de l’exregidor per PAU, Fonxo Blanc

2012-01-16T09:17:00.001+01:00

Nota de premsa de l’exregidor per PAU, Fonxo Blanc, adressada exclusivament a Altafulla radio / Albert Jansà (director i conductor del Magazine dels matins):

“M’ha va fer saber la Conxita Navarro del PP, ho he llegit a l’article de J.M.Pérez d’Ideal, a la plaça del Pou, però em va semblar tan gros que he volgut escoltar-ho amb les meves pròpies orelles:

Cap al minut 20’ de la gravació del Fil directe amb l’alcalde, del magazine dels matins d’Altafulla ràdio ( divendres, 23 de desembre de 2011) l’actual alcalde Fèlix Alonso per explicar que “Altafulla és un oasi en tot, i sobretot en l’econòmic, en contrast amb altres ajuntaments” gosa a afirmar aquestes increïbles mentides:

a) el Pla Econòmic i Financer el va fer el Govern de Farré com alcalde i d’Alasà a hisenda

b) el PEF es va fer mercès a unes gestions que el propi Alonso va encapçalar amb la Direcció General corresponent de la Generalitat.

c) El Govern “dels altres que van venir després l’ha respectat”

Com consta a les actes municipals, i tot altafullenc seguidor de la passada legislatura recorda:

a) El PEF fou presentat pel Govern Gené, amb jo mateix – Fonxo Blanc,de PAU – com a portanceu d’hisenda ¡durant el mes de setembre de 2008!.

b) El responsable tècnic no fou d’altre que l’interventor municipal.

c) Els responsables polítics el Govern sorgit de la moció de censura + el no adscrit Francino. Però el PEF provocà la marxa del Govern d’Eva Martínez (llavors a AUPA) i en cada debat de pressupost Farré (llavors ABG) criticava el PEF.

A cadascú la memòria i la veritat històrioca que li correspon.

En tot cas, aquelles gestions d’Alonso-Farré-Alasà potser foren per un pla de tresoreria. Mai no per al PEF aplicat com a guia dels pressupostos del 2009-2010-2011 (mai no aprovats per ningú de l’actual Govern)”

Tot l’agraïment per la lectura d’aquesta nota per la 107.4 / Altafulla Ràdio

Fonxo Blanc Canyelles
690980704

Oberts al món (XXI) - Sopa de nombres del Centre d’Estudis d’Opinió

2012-01-12T09:15:00.000+01:00

Amb les seves dades publicades a frec de Nadal – recollint les “percepcions ciutadanes” d’octubre, d’ abans de les darreres legislatives – sembla que hagi perllongat l’allau de butlletins de “notes”.
El CEO permet que 1.800 enquestats examinin, de boi infinites assignatures el Govern.
També una part és d’autoretrat prou complet (d’actituds i valors polítics).
Ja veurem que les xifres comparatives provenen dels junys anteriors, el mes Avaluador per antonomàsia.
La dada ja més famosa és la del primers suspens a un Govern de la Generalitat: pel primer any del Retorn és qualificat amb un definitiu 4,49!
Durant el lucífer Tripartit, cada desembre sempre marcava més de 5: 5,42 – 5,26 – 5,02.
Per a alleujament del Govern Mas / CiU cal remarcar que, segons record de vot, els seus el puntuen amb un 5,67 mentre que els que som roses del PSC amb un 3,9 i els blaus del PP amb un 4,13.
Diferències de percepcions que demostren que cadascú som ovella del respectiu corral, i no sols per Nadal sinó cada dia de l’any...

A) La primera i més important “nota” ha de ser contrastada amb els resultats de les qualificacions a la confiança amb les institucions de govern o de representació:

Ajuntaments (5,22), Generalitat (4,46), sindicats (3,36), Govern central (3,24) i partits polítics (2,99). Quina sotragada. Un reflex dels graus de proximitat o de desafecció que fan feredat.
Penso que l’efecte despolititzador 1939-1975 encara guanya sobre el projecte encetat el 1976-77-78. “Hágame usted caso, no se meta el política” arribà a dir “Franquito, el muy cucito,que siempre va a lo suyito”: la inèrcia del “franquisme sociològic”?

És que som una societat més mesquina que generosa, i no gaire creient en la gestió pública dels serveis públics. Preguntats / orientats com funcionen gestionats per “organitzacions o empreses privades”:
només 19,4 sabem que pitjor; el 31,7 / + 4 contesta que millor i un mantingut 40% que igual.

B) Només també som el 18,5 % els qui per millorar serveis pujaríem impostos; la “centralitat” / àurea mediocritas arriba al 58,5% dels qui volem mantenir impostos / serveis, per bé que han pujat un + 6 que abans volien baixar impostos.
A l’hora de retallar cal començar per l’habitatge de protecció oficial i després per les beques (“darwinisme social”, oi?).

Mesquinets, privatitzadors, i ben espavilats: prou que ens adonem que transports, seguretat, sanitat (70%), cultura i arts, ensenyament (68%), trànsit, comerç i turisme són competències nacionals de la Generalitat; mentre que energia, impostos / impostos!, protecció a l’atur i pensions són estatals. La percepció errada s’escau amb Justícia, també traspassada i només reconeguda pel 28,5%.

C) Prou que ha anat davallant la valoració dels serveis públics de sanitat i ensenyament entre juny de l’any passat i octubre de 2011: al 4,09 / - 2,05; al 4,85 / - 0,91...
Mentre que seguretat ciutadana aprova amb un 5,23 / -0,1.
El votant del Govern de la Generalitat puntua 5,33 i 4,75; el del PSC: 4,53 i 3,67 – com el del PP... El biaix sectari: a CiU, de + 0,57; al PSC, de – 0,37... al PP, - 0,12...

D) L’autoretrat polític final ens dóna aquests ventalls de pluralitats:
el 32,4 % ens declarem d’esquerres.
el 35,4% centrista
i només el 15% de dretes.
Mirall convex, estilitzador a l’autoretrat, oi?. I tant còncau, grotesc, per a la valoració de les institucions...
E) La distribució per segments socials de les Pertinences catalana / espanyola compartides o exclouents ratifica que:
els qui en són tant mantenen la majoria del 41%
els qui som més cat. que Ñ el 24,2% - a l’inrevés el 9
el exclusivament catalans sou el 12%
els espanyolistes, el 5%. No contesten el 7%...

Així potser sembla que som Catalunya fractal (Lluís Bassets), Nació de nacions també (Lluís Armet / enginyers Carretero): la complexitat del tot hispànic / europeu ja rau en la part catalana. I la catalana en l’altafullenca. I l’altafullenca en cadascú? Aquell “diversos i dispersos”, el parònim capçalera de cada parlament de J.MªGené...

Oberts al món (XX)

2012-01-09T09:38:00.004+01:00

Rubalcaba o Chacón: 44% vs.21% per als votants del PSOE; 15% vs.20% per als votants del PP... (enquesta del País, gener 2012).

J.D.Sachs, sobre El poder de viure en la veritat, homenatge a Václav Havel: “Així com les mentides i la corrupció són contagioses, també la veritat moral i el coratge es contagien d’un paladí a un altre. Havel i Mikhnik van poder en part reeixir mercès al miracle de Mikhail Gorbatxov, el líder soviètic que emergí d’un sistema enverinat i que tan mateix valorava la veritat per damunt de la força. I Gorbatxov pogué triomfar , en part degut a l’increïble poder de l’honestedat del seu compatriota Andrei Sájarov, un gran físic nuclear que ho arriscà tot amb audàcia per a dir a la veritat al mateix cor de l’imperi soviètic i ho pagà amb anys d’exili intern.
Aquest pilars del lideratge moral també es nodrí d’altres exemples, inclòs Mahatma Gandhi, qui intitulà la seva autobiografia La història dels meus experiments amb la veritat. Tots van creure que la veritat, tant científica com moral, podia prevaler en última instància contra qualsevol falange de mentides. Molts van morir per aquesta creença; avui tots nosaltres collim els guanys de la fe en el poder de la veritat en l’acció.
La vida de Havel ens recorda els miracles que en aquest credo pot assolir; també ens recorda un fet més ombrívol: les victòries de la veritat mai no són definitives. Cada generació ha d’adaptar els seus fonaments morals a les condicions contínuament canviant de la política, la cultura, la societat i la tecnologia. (...)
Els líders morals actuals han de construir sobre els fonaments deixats per Havel. Moltes persones, és així, perden les esperances que s’escaiguin canvis constructius. Tan mateix, les batalles que afrontem – contra els poderosos lobbies empresarials, la implacable ofensiva en les relacions públiques i en les mentides incessants dels nostres Governs* – són una ombra de les que van afrontar Havel, Mikhnik, Sajarov i altres quan es van oposar als brutals règims soviètics”.

!L’actual alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, és un lamentable exemple d’aquesta ofensiva de les relacions públiques i de les mentides incessants...! ¿L’aprenentge de quatre anys entre marbres i corbates al Parlament de Catalunya?

El darrer dia de l’any mor l’actor de doblatge Rogelio Hernández: la veu de Marlon Brando a 19 pel·lícules (Emiliano Zapata, Kowalski, capità Fletcher Christian, Paul de l’Últim tango a París, coronel Krutz); de Michael Cain, a 49; de Paul Newman, 27; la de M.Clift a Vidas Rebeldes, la de A.Hopkin al Hitler del Hundimiento; la 18 films de J.Nicholson (El cartero siempre llama dos veces; Joker de Batman).

Ciutadans perifèrics / subordinats de l’eurozona:

El 63% dels espanyols (17, 1 Milions) guanyen uns mil e. bruts al mes

La Generalitat valenciana presidida per Albert Fabra revisa els pressupostos per a 2012 aprovats el 21 de desembre: era el – 6,5% del 2011 i ara retalla 1.057 milions (7%) i puja impostos (tram autonòmic de l’IRPF, gravar la vivenda habitual, cèntim sanitari a hidrocarburs). La despesa de personal baixarà en – 379 Md’e. i vol estalviar 440 M.a sanitat (sense copagament).

X.Vidal-Folch a “Acierto y error de Rajoy”: “El pla Rajoy I d’ajust econòmic de divendres porta un doble encert. La seva rapidesa. Ha disparat abans que els mercats s’assabentessin que el dèficit públic per a 2011 pujaria al 8%, en lloc del compromès 6%.
I per la seva rotunditat. Amb raó Cristóbal Montoro*qualificà les seves mesures de “decisiones firmes y drásticas” i Luis de Guindos destacà la “contundencia de la respuesta” al peligroso nivel del 8%: uns retalls de 8.900 Md’e. i un augment d’impostos per 6.200 M. (...)
“Per bé que Soraya Santamaría devessà esforç i tenacitat , el Govern ha segrestat part de la informació que fonamenta l’ajust més dràstic de la democràcia. I això és molt greu”
“Ha d’anunciar les promeses mesures d’estímul a la demanda fins ara silenciades. Mariano Rajoy haurà d’elegir entre la via de Mario Monti, que als 30 mM d’e. inclou 10 mM. per a reprendre el creixement i la de David Cameron, l’austeritat del qual ha triplicat l’endeutament previst i ha fet pujar la inflació al 5%... ¡sense evitar una nova recessió!”.

(*) Consta com a ministre que va inaugurar l’edifici de l’ajuntament de Carchelejo – lloc de naixença de mols altafullencs.

Agustín Ruiz Robledo, constitucionalista de la Universitat de Granada emmarca el possible control pressupostari de les CCAA: “L’Estat té la competència per a les bases i la coordinació de la planificació de l’economia (149.1.13 CE) i també es veritat que el TC ha considerat que l’Estat pot posar límits pressupostaris a les comunitats (STC 134/2011, de 20 de juliol), on reconeix les competències de control que la Llei d’Estabilitatr Pressupostària atribueix al Consell de Política Fiscal i Financera, un òrgan estatal amb representació de la CCAA. Una instància ben diferent del Govern”.

Josep Oliver a “El Principi del principi”: “Dissortadament, l’estiu passat, quan la nostra economia començava a aixecar-se amb lentitud, un altre tsunami exterior, aquesta vegada provocat pels nostres amics italians dirigits per l’inefable Berlusconi, ens va llançar altra vegada contra les roques. Ha destrossat ocupació, teixit productiu, ha deteriorat dramàticament la confiança i ens deixat tirats a la platja, tremolant un altre cop. Aquí és on som ara. I per això és tan crític que les mesures europees comencin a restaurar la malmesa confiança”
“No tot són males notícies. Entre les positives d’aquests últims dies nadalencs destaca el mur de liquiditat amb què el BCE ha inundat el sistema financer de l’eurozona: ni més ni menys que 490 mM d’e. prestats a uns 520 bancs europeus, a un termini de tres anys i al mòdic tipus d’interès de l’1%. Amb això el BCE pretén diverses coses, totes elles imprescindibles per a millorar la situació actual.
La primera, facilitar el refinançament dels crèdits que els bancs europeus han de tornar aquest 2012: la fotesa d’uns 700 mM, dels quals boi 300 mil corresponen a aquest primer trimestre. És per això que la banca europea ha deixat el gruix d’aquest crèdit ben resguardat al mateix BCE, per fer-lo servir quan s’escaigui.
En segon lloc, assolir que la banca de cada país pugui finançar els seus propis sistemes públics, comprant deute i, amb això, ajudi a estabilitzar la crisi a l’eurozona. Al nostre país, i recollint aquest procés, j vam veure la setmana prèvia a Nadal com els tipus d’interès de les lletres del Tresor a tres mesos, que el mes de novembre es van emetre per sobre del 5%, havien caigut a escassamanent a l’1,2%. I el mateix ha passat a Itàlia. I, finalment, ajudar la banca europea a reconstruir els seus marges de benefici per tal de contribuir a sanejar-la.
“A més el 9 de gener vinent, Angela Merkel i Nicolas Sarkozy reprenen les seves converses mensuals per acabar la feina decidida el 9 de desembre passat. (...) Finalment aquest dies s’ha posat em marxa el FEEF, de manera que la capacitat d’intervenir als mercats de deute dels països en dificultats, s’amplia, a l’espera que, el juny que ve, entri en vigor el fons permanent que sumarà - als actuals 250mM d’e. – 450 mM”.

Paul Krugman a “Keynes tenia razón”: “ La conclusió és que l’any 2001 ha sigut un any on la nostra elit política s’ha obsedit en els dèficits a curt termini que de fet no són un problema i, de pas, van empitjorar el problema vertader: una economia deprimida i un atur massiu.
La bon notícia, per dir-ho així, és que el president Barack Obama finalment ha tornat a lluitar contra l’austeritat prematura i sembla haver guanyat la batalla política. I és possible que un d’aquest anys acabem seguint el consell de Keynes que segueix essent vàlid avui com f a75 anys: “L’expansió, no la recessió, és el moment idoni per a l’austeritat fiscal”.

Josep Ramoneda a “Sobre el sentido de los ajustes”: “El poder sempre s’exerceix sobre la culpabilització de la ciutadania, fonament de tota servitud voluntària, i que, com deia Walter Benjamin, el capitalisme és una peculiar religió que culpabilitza i no ofereix sortida expiatòria. El deute és la figura que aferra el ciutad`aa l aculpa. Per això l’austeritat és un anestèsic social tan eficaç”

El gran Michel Rocard i l’economista Pierre Larrouturou en un imprescindible / guia proposta a Una Europa al servicio de les ciudadanos: “ Són xifres increïbles. Els periodistes de Bloomberg han demostrat que els tres darrers anys la Reserva Federal d’EEUU havia prestat secretament als bancs en dificultat la gegantina quantitat de 1,2 bilions de dòlars a un tipus increïblement baix del 0,01%.
Alhora, a nombrosos països, els pobles estan sofrint els plans d’austeritat imposats per Governs als qui els mercats financers ja no presten milions a tipus inferiors al 6,7 o al 9%. Asfixiats per aquests tipus, el Govern es veuen “obligats” a congelar les pensions, les prestacions familiars o els sous del funcionaris; a fer retalls i a disminuir les inversions, la qual cosa augmenta l’atur i ens va a sumir tots ben aviat en una recessió d’extrema gravetat.
¿Resulta normal que en cas de crisi, els bancs privats, als qui solen finançar els bancs centrals a un 1% puguin beneficiar-se d’un tipus al 0,01% però que en les mateixes circumstàncies alguns Estats, altrament, han de pagar tipus 600 a 800 vegades més elevats? (...)
¿Com podem donar-li oxigen a les nostres finances públiques, ara? ¿Com podem actuar sense modificar els Tractats, una tasca que requeriria mesos de treball i tal vegada sigui impossible si Europa és capa cop més odiada pels pobles?
Angela Merkel té raó quan diu que no hem d’incitar els Governs a un fugida cap endavant, però cal recordar que la major part de les sumes dels nostres Estats demanen en préstecs als mercats financers són per a pagar deutes antics. Un exemple: el 2012, França haurà de demanar 400 mM e.: 100 mil corresponents al dèficit del pressupost (que foren boi inexistents si s’anul·lessin moltes de les rebaixes fiscals otorgades des de fa 10 anys) i 300 mil corresponents a deutes antics que arriben a llur venciment i que som incapaços de reemborsar si no ens tornem a endeutar un parell d’hores abans...
El passat, passat està. Imposar tipus d’interès descomunal per a deutes acumulades fa 5 o 10 anys no contribueix a responsabilitzar els Governs sinó que asfixia les nostres economies en benefici d’alguns bancs privats; al·legant que existeix un risc, presten a un tipus altíssim, per bé que sàpiguen que contra el risc tenen la garantia de la solvència del FESeguretat.
Cal acabar amb els “dos pesos, dues mesures”: inspirant-nos en el que va fer el Banc Central nord-americà per a salvar el seu sistema financer, proposem que el “deure vell” dels nostres Estats puguin refinançar-se a un tipus d’interès a prop del 0%. (...): El BCE pot prestar al BEInversions o a qualsevol banc públic nacional i ells, poden prestar al 0,102% als Estats que s’endeuten per a pagar les seves deutes velles
Res no impedeix d’establir aquesta forma de finançament a partir del mes que ve. No diem prou: el pressupost d’Itàlia tindria un excedent primari si no hagués de pagar despeses financeres cada cop més altes.
¿Hem de deixar que Itàlia s’enfonsi en la recessió econòmica i la crisi política o cal acabar amb les rendes dels bancs privats? La resposta hauria de ser evident per a qui actua a favor del bé comú.
El paper fonamental que els Tractats atribueixen al BC és la de protegir l’estabilitat dels preus.. Per tant, ¿com no pot reaccionar quan certs països veuen multiplicades per dos o per tres el preu dels seus Bons del Tresor en uns mesos? (...) per a tots, l’evolució del preu del deute públic és, encara avui, la inflació més preocupant.
El 1989, després de la caiguda del mur, en van tenir prou amb un mes Helmut KOhl, François Mitterrand i altres caps d’Estat europeus per a decidir la creació d’una moneda única. Després de quatre anys de crisi ¿a què estan esperant els nostres dirigents per a oxigenar les nostres finances públiques? El mecanisme que proposem podria aplicar-se immediatament, tant per a fer baixar el cost del deute antic om per a finançar inversions fonamentals per al nostre futur. (..)
Allò urgent és enviar un senyal molt clar que els pobles d’Europa no estan e nmans dels lobbies financers. Europa està al servei dels ciutadans”

La Hisenda d’Altafulla, a les dades del pressupost de 2012 (II)

2012-01-07T09:50:00.001+01:00

3.- Classificació per programes (II):

La variació és de + 204.104 mil e. respecte 2011, amb el 72% destinat a millores internes : + 44.727 e. d’acció social + administració general: 102.464 e. (+ 67.548 en productivitat laboral + 37 mil per sortit a la TV TAC 12 quan baixen - 11.850 e. per als MMCC propis:- 7.200 a l’emissora i - 4.500 a la revista.

4 mil e. per a Jazzorquestra de l’Institut i més del doble per als Amics de Roviano. Congelació en las subvencions a les entitats culturals i esportives. Per a les de turisme -10 mil e! El pressupost en retribució d’òrgans de Govern puja 5 mil e.

En les àrees del primer tinent d’alcalde continuisme: en relació al PEF* aplicable i pressupostat el 2001, es puja 3 mil e. a Cultura i se’n baixa 5 mil a festes. Ell sí que podrà tenir unes partides a l’alçada de l’Altafulla Patrimoni Cultural, motor de cultural del Baix Gaià; el nostre regidor s’enorgulleix d’haver-li llegat els convenis amb les totes entitats i haver mantingut el Festival Veus, els Concerts i la Nit de Piano i Poemes havent de cobrar els artistes l’abril i aguantat pressions politiques en contra en totes les direccions de la rosa dels vents – amb especial crueltat de la fiscal Eva Martínez...
Cultura disposarà els 90 mil e. íntegrament per a actes de 2012. Enhorabona, Jordi Molinera!
Manté els 20 mil e. per als convenis amb entitats, que hauria d’haver pujat... La novetat són els 6 mil e. per a mobiliari de la biblioteca, la inversió amb 4.500 e. de la Diputació encara no aplicats.

Òrgans de Govern de Fèlix puja 4.605 e., quan – recordem-ho – les àrees de Guillermo baixen (Turisme, – 36 mil e; Esports, - 5 mil). I disposa de dues persones a l’àrea d’alcaldia.

Deute públic puja el 12,9%: aquells 217.321 e. en amortitzacions i 47.987 e. en interessos. Però podem estar ben tranquils que només representi el 3,8% de la despesa corrent.

4.- L’estructura i despesa del personals per categories laborals: 41 funcionaris + 44 fixos + 19 temporals: 104 empleats.

Dels 3.321.525 e. previstos en despesa de personal 858.620 s’ingressen a acció social (794.887 e. en quotes de la seguretat social).
Les retribucions bàsiques dels funcionaris sumen 417.405 e. menys que les complementàries de 620.294 e. De funcionaris en tenim 20 a la policia municipal ( un C1/22; 3 C2 /18 i 16 C2/16) + 13 a la brigada (3 C2/14; 2E/13; 8 E/12) + 6 a oficines (1 A1/27; 2 A1/22; 1 C2/14; 2 C2/16) + 2 a urbanisme (1 A2 / 21; 1 C2/18).

Les 9 de personal laboral fix del Jardí d’Infància suma unes retribucions de 221.044 e. (2 A2/19; 5 C1/16; 2 C2/14). Els 6 de l’Escola de Música 97.332 e. (1 A2/20; 5 A2/18)
La resta de personal laboral fix suposen 506.430 e. En tenim 1 a la policia municipal (C2/16) + 8 a la brigada de serveis (1 C2/14 i 7 E/12) + 4 a oficines (2 C2/14 i 2 C2/18) + 3 a urbanisme (1 A1/22; 1 C1/18 i 1 C2/14 – dedicada a gestió del Cadastre després de la jubilació de Clarasó) + 7 E/12 a neteja + un A2/18 a l’emissora + 2 bidells E/13 a les escoles + 2 a serveis socials (C1/16 de la monitora del Centre obert al 53,33% de dedicació i E/12 conductor del transport adaptat) + la bibliotecària al 80% de dedicació de categoria C2/16.
Els 6 de personal laboral temporal del Jardí d’infància xifra 117.134 e. (4 C1/16; 2 C2/14). Els 5 de l’Escola de Música, 57.001e.(5 A2/18). 19.074 e. per a la C2/14 a Turisme. Per a la A2/19 a l’Escola d’Adults al 40% de dedicació: 7.901 e.
Cal remarcar que dels 11 professors de l’Escola de Música només 4 tenen pagament de 12 mesos (i només 2 amb una dedicació boi completa, els 7 restants cobren 10 mesos. 6 d’ells es mouen en un horaris entre el 40-55%.
La resta de temporals es distribueixen 150.031 e. de retribucions: el monitor C2/14 i el bidell E/13 del Poliesportiu + la periodista Carla Gómez finalment dignificada laboral com a C1/16 i el jove C2/14 a 53,33% per a completar la tríade del servei de premsa i de l’emissora / revista municipals + la C1/16 amb el 86,7% al PIJ + els reforços d’estiu: a vigilància (4 mesos per a 2 C2/12), per a contenidors (1 E/10 tot l’any), per a neteja (3 E/10 a 4 mesos), per a oficines (un C2/12 a 2 mesos), a turisme ( una altra C2 /14 durant 3 mesos) + vacants per vacances: al Poliesportiu ( 2 mesos) i 1 mes al transport adaptat i a la Biblioteca.

Resum:

41 funcionaris (1 A1/27 + 2 A1/22 + 1 A2/21 + 1 C1/22 + 4 C2/14 + 4 C2/18 + 18 C2/16 + 8 E/12 + 2 E/13)
44 treballadors fixos (1 A1/22 + 1 A2/20 + 6 A2 /18 + 2 A2/19 + 1 C1 /18 + 6 C1/16 + 2 C2/16 + 6 C2/14 + 2 E/13 + 15 E/12)
19 treballadors temporals ( 1 A2 /19 + 5 A2 /18 + 6 C1/16 + 5 C2/14 + 1 E/10 + 1 E/13.
7 reforços temporals ( 3 C2/12 + 1 C2/14 + 3 E/10) + 3 cobertures de vacances (C2/14 + E/12 + C2/16)

5.- L’estructura i despesa del personal per àrees:

El formatget que distribueix la despesa de personal per àrees sempre ens presenta de cara la destinada a policia municipal, amb la quarta part del total (837.117 e. // 638.581e. en retribucions, per bé que els seu subinspector, els seus dos caporals, els seus 17 agents funcionaris i l’oficinista fixa representen sobre els 104 empleats la cinquena part.
La seva mitjana de retribució = 638.581e.: 21 places = 30.408,6 e. anual per plaça= 2.534 e. /mes. Caldria descomptar la retenció per IRPF..

També són 21 els treballadors a la brigada (13 funcionaris i 8 fixos), però representen el 18,07% de la despesa de personal (600.076 e.// 455.057 e. en retribucions); menys que la cinquena part que també representa.
La seva mitjana de retribució = 455.057e.:21 places = 21.669 e. any per plaça = 1.805,75 euros any, previ descompte de la retenció per IRPF.
Comparades les mitjanes de retribució entre uniformats i armats i els amb granota blava de personal de brigada resulta que aquells cobren el 28,8% més!

El 21,43% de la despesa de personal ja sabem que correspon a ensenyament (2 bidells; Llar d’Infants: 2 directores, 9 especialistes, 4 auxiliars; 11 professor de l’Escola de Música, només 3 boi a jornada completa, coordinadora d’escola d’adults també a temps parcial). Els 17 laborals fixos i els 12 empleats temporals, pel seu règim de dedicació, per força contrasten aquell boi 21,5%de part de despesa de personal amb el boi 28% de total de la plantilla municipal. Tenim una oferta d’ensenyament infantil i musical més que potent.
D’aquesta despesa de personal de 711.909 aporta l’Ajuntament boi un terç (32,3%): la diferència amb els ingressos procedents de taxes (47,8%) i l’aportació minvant de la Generalitat (19,9%). Als 229.748 e. aportats en personal cal sumar-hi el 105.958 e de la despesa corrent en ensenyament (que inclou els 10.000e. mantinguts a les AMPAs)

La Hisenda d’Altafulla, a les dades del pressupost de 2012 (I)

2012-01-04T09:01:00.000+01:00

El pressupost liquidat de 2010 superà en 490.928 e. (+ 7,27%) el pressupostat per al 2011 aprovat per l’ara oposició o foragitats democràticament del Ple.

El de 2012 proposat per AA/ ABG i SI segueix la matriu bàsica del de 2011, amb algun augment decimal a l’aportació de l’IBI (+0,28), de les taxes (+0,69) i de despeses de personal (+ 0,87). Congelació a béns i serveis i lleugera baixa a transferències.

70 mil e. més d’inversions, amb només 30 mil de subvencions. En una visió de vol gallinaci del poble: 40 mil e. para una illa de contenidors i 25mil (per a pavimentar el c) de Mar i l aplaça Nova). Sort del romanent de tresoreria compromès que establirà la liquidació del 2011 per a sumar inversions. Amb pressupost duplicat, finalment ja tenim carrer del darrera del Poliesportiu, tan traspassat de pressupost a pressupost. ¡Restarà per destinar el del Centre de Dia que seguim proposant per al camp de gespa artificial!

El pressupost per a 2012 comparat amb el de 2011 suma només 173.849 e. (+2,57%) de despesa corrent. Els 6.920.988,64 e. poden comparar-se amb el 6.936.748 e. que preveia el pressupost presentat a la Comissió d’Hisenda del 14 d’octubre de 2010. Llavors van rebaixar-lo per poder alhora rebaixar l’IBI: a proposta de PAU. (a) Ara tornen pràcticament a aquella primera quantitat...
En relació a la mitjana del període 2007-2011 ha pujat 480 mil e.

1.- Estructura d’ingressos:

Els impostos directes segueixen la fatal corba ascendent d’aportació als ingressos totals:
Liquidats definitius: 2007: 30,01% // 2008: 53,27% (+ 23,26) // 2009: 55,36% ( +2,09) // 2010: 60,64% ( +5,28)
Pressupostats: 2011: 62,15% // 63,44%.
En correlació a la desaparició dels ICIOs, indirectes de la construcció:
2005: 15,14% // 2006: 20,8% // 2007: 8,85 (- 11,95)! // 2008: 4,56 (- 4,29) // 2009: 0,67% //
2010: - 0,42% (pressupost per a 2012: 0,43%)

(b) L’IBI ha d’aportar el 55,28% dels ingressos totals. 3.825.000 e. Al del 2011, fou el exactament el 55%: + 0,28...
Per a i b, la matriu essencial del pressupost també és heretada!
En el pes relatiu de les taxes, passada la pujada necessària del 40% de la brossa per al 2009 (22,61% de participació del capítol 3 als ingressos) el 2010 s’acosta als nivells de 2008 (19,35% vs. 19,49) i als darrers pressupostos s’acosta al 21%: + 0,69 per al 2012. Més que els impostos directes. A remarcar que cal aportar només 27.593 e. a taxes d’escombreries, però que en total les taxes pugen + 83.291 e. Per terrasses de bars volen passar de 9 mil a 15 mil e. – made in AA / Baix Gaià!

1.2.- Canvi estructural a la composició dels ingressos:

Comparem les aportacions de indirectes de construcció + taxes ( que inclou les de llicències urbanístiques) dividides per impostos directes entre l’any 2006 i el 2010, per adonar-nos-en:
Bombolla immobiliària: 49,13 % / 30,34 (Cadastre vell i padró desfasat): 1,62
Crisi crònica construcció: 18,95 % / 60,64 (tipus IBI al 0,9 i quart tram del nou cadastre): 0,31...

Les transferències corrents procedents d’altres nivells político-administratius, amb la seva pròpia agudització imprevista de la baixada d’ingressos per l’aprofundiment de la crisi i les retallades des de maig de 2010 dins de l’Ecofin*, ens han traspassat la corba descendent:
2008-09-2010 boi que es mantenen : 20,88 // 20,26 // 19,95 % però la inflexió ja és clara amb les dades disponibles a l’elaborar el dos darrer pressupostos: 16,31 el 2011 i per a enguany el 14,8 ( - 6!, en relació al primer any de la crisi).
El pressupost de 2012 manté la xifra de 640 mil e. de participació als tributs de l’Estat ja suposada per al 2001. Donat el rigor d’intervenció en les propostes posem l amà al focque la dada és fiable i previsible.

Les davallades vénen d’Educació de la Generalitat( - 56.300 e., de subvenció per alumne a Llars d’Infants i Escola de Música; ep! ¿només compensades amb + 19.921 de taxes?) ; 25 mil e. menys del Consell Comarcal per a medi ambient i 12 mil menys del FCLocal de la Generalitat.

2.- Despeses de personal:

Al capitol de despeses, les de personal també pugen lleugerament: + 0,87: + 144.060e.Total de 3.385.260,49 e.
Recordem que des de juny de 2010* vam haver de baixar sous per la qual cosa el pes relatiu del personal va passar dels 52% de 2008-2009 al 49,68% liquidat el 2010 (- 2,73) que ara pressupostem: 48,91%. En lloc de la contenció de la despesa en personal l’esquerra social ha de parlar de les retallades de sous, quan el havíem ja congelat en esclatar la nostra crisi d’ingressos.
Com que també se’ns va prohibir* des de 2001 anar a préstecs per invertir el passius financers són també insolidaris per a reactivar l’economia des d’un cert keynesianisme municipal: el 2010 hi van liquidar 271.029 e. i ara en pressupostem amb tota exactitud 217.321 e. a amortitzacions.
Els béns corrents i serveis tornen al % de 2009 i es congelen ( 2.257.686 e.) després de l’augment de 370 mil e. del pressupost de 2011. Les transferències al % de 2.010, però pujant 90 mil e. (- 45 mil del pressupost de 2011): 916.452 e.

3.- Classificació per programes (I)

Dins de la classificació per programes la variació és de + 204.104 mil e. respecte 2011

Destaquen els -36 mil e a Turisme ( -13 mil per a les entitats) i els – 31.711e. a ordre públic (¿va per les àrees que havia administrat Ideal? També baixen via pública ( -6 mil), enllumenat públic i esports (5 mil e.) i societat de la informació ( -12 mil). Baixen totes les àrees del “hermanísimo”...
Pugen els “identitaris” d’AA: + 17 mil e. repartits en medi ambient, residus i parcs i jardins (22 mil + 5 mil)¡ Però congelen neteja viària 22 mil e.) i atenció als ciutadans (16 mil e.)!

La tan estalviadora Eva Martínez tot plegat suma 19.216 e. per a les àrees: administra un programa de 100 mil e. a Sanitat i Benestar Social ( on realistament els ajuts d’urgència han passat d’un pressupost de 30 mil a 8 mil e.; però altres treballs pugen 26 mil) + 106 mil e. a Educació. És cap de personal política del 21,43% de la despesa de personal, que correspon a ensenyament (2 bidells; Llar d’Infants: 2 directores, 9 especialistes, 4 auxiliars; 11 professor de l’Escola de Música, 3 a jornada completa).

Oberts al món (XIX)

2012-01-02T14:34:00.001+01:00

Lesprimeres mesures fiscals del Govern Rajoy

El món al’inrevés: com a Altafulla amb el Govern Ferré(per al 2008) imantingut pel Govern Gené (per al 2009 i 2010) ara el PP - fent elcontrari del promès en campanya i en la investidura! - demostra méscoratge fiscal que el PSOE i també puja “temporal itransitòriament” l’IBI per tal de fer ingressar 918 Md’e mésals ajuntaments. La mitjana per als 25 M d’immoblesserà de + 37 e. Amb tota finesa, afecta els valors per sobre de lamitjana de cada municipi i desgravant amb l’actualització delCadastre: els vell, fins a 2002, el 10% de pujada; el 2003-05, el 6%;als de 2006-2008 (l’any d’Altafulla) llegim cap immoble afectatdels 1495 pobles; però, el 4%, per als revisats cadastralment entre2009-2012. La regidora del PP a Altafulla, Conxita Navarro, en capmoment ha tingut doble missatge, ja que va estar a primera línia enla defensa del tipus d’IBI necessaris per a la sostenibilitat /equilibri econòmic i financer del nostre Ajuntament.

Enric Julianaa “L’inici de l’inici” a La Vanguardia: “El PP s’estrenaamb un agarrotada socialdemòcrata, impostos escandinaus per a unaclasse mitjana urbana que es retrata davant d’Hisenda i elCadastre. (...)¿Qui ha dit que s’està morint lasocialdemocràcia?ª

Carlos E.Cuéal País: “La reforma fiscal s’acosta a posicionssocialdemòcrates que el PSOE oblidà”, “és una autènticaesmena a la totalitat que Rajoy es fa a sí mateix i a la històriadel PP la brutal pujada d’impostos sempre negada”: “les pujades d’impostos són progressives i es concentren sobretoten les rendes altes. S’ha buscat l’equitat sense tocar l’iva,un impost no progressiu” (recordem que el nou Govern d’Altafullasí que ha tocat les taxes...)

“El tipus màxim de l’IRPF, en elnou tram de més de 300 mil e., puja 7 punts de cop, un fet inaudit,i que portarà a algunes autonomies al 55%, un nivell altíssim finsi tot per als estàndars europeus. També les rendes més altes decapital pugen 6 punys.

“Endarrera deixa el PP les acusacionsde demagògia al Govern del PSOE per parlar d’impostos a elsrendes altes, la defensa de la classe mitjana – pugen també elssous no molt alts, per bé que menys(1), del estalviadors i elsarguments contra qualsevol mena de pujada d’impostos. El Govern delPP, farcit de liberals antiimpostos, s’acostà molt (el 30 dedesembre) a les posicions tradicionals socialdemòcrates. De fet hanant molt més lluny que el PSOE, que el 2007 baixà el tipus màximde l’IRPF al 42%. Són tan fortes les pujades que Montoro y Guindoss’entestaren en tractar de limitar el seu impacte: “Sontemporales, solo estaran vigentes en 2012 i 2013”, van repetir.

“Això sí.Montoro aclarí que també que dos terços de la pujades derecaptació prevista – 6.200 M d’e – arribaran de les rendesdel treball – per IRPF entraran 4.111 M)bona part per ales CCAA) – i les del capital només hi aporten 1.246. La resta del’IBI (per als Ajuntaments).

“El Governno es plantejà un impost a les grans fortunes, o als bancs, ocanviar la regulacions de les Sicav. Però és evident queaquestes mesures són només el començament, i amb els pressupostosel març arribaran més retallades i tal vegada més pujadesd’impostos. 8.900 milions de retall i 6.200 d’ingressos suposen15.000 M. Fins a 36.000 M. resta un altre ajust de 21.000 M d’e.

Susana Borrazi César Cantalapiedra (AFI): “A la seva primeracompareixença substantiva en matèria de política pressupostària,el Govern del PP s’ha guardat de preservarmoltes partides de caràcter social vigents del pressupost del PSOE(2) i ha apuntat als impostos sense cap mena de complexos per a fermés progressiu l’ajust ,tant en rendes de treball com enles de capital – amb un impost temporal a les rendes altes. Ialhora també pretén enviar un missatge de rigor als mercats i a lesinstitucions europees. Però és evident que amb una economia jaimmersa, altre cop, en la recessió, aquestspolítiques aprofundiran encara més la desacceleració pel vessantde la demanda, al menys a curt termini”

(1) “ Estableix 7 trams de basesliquidables: amb una pujada de 0,75 a sumar sobre el tipus vigent pera fins 17.707,20 e. A cada nou tram, el punt percentual aincrementar és el de l’ordre de tram:

17.707,21 fins a 33.007,2: 2 //33.007,21 fins a 53.407,2: 3 // 53.407,21 fins a 120,000,2: 4 //120.000,21 fis a 175.000,2: 5 // 175.000,21 fins a 300.000,2= 6 //més de 300.000,21: 7

El problema és que el qui més tenensón pràcticament irrellevants en el pagament de l’IRPF, elsingresso del quals depenen sobretot de les classes mitjanes. Dels boi19,3 M de declaracions fetes el 2018, només el 19.350 – és a direl 0,1% - tenbine un abase impsoable de 360 mil e., a qui afectaràla pujada màxima de 7 punt percentuals en el tipus ja aplicable, queesdevindrà del 52%. Més del 65% foren els qui van declarar una baseimposable de menys de 21 mil e.; en aquest cas, puja la quota de 0 a82 euros l’any

(2) Però amb regressions: no renovaper a nous joves el 210 e/ mes d’emancipació per a lloguer depisos. Congela sou mínim i dels funcionaris, augmenta les pensionsl’1%. Ajorna nous beneficaris de la llei de dependència i duplicarel permís de paternitat.

J.C.Díaz,economista en cap d’Intermoney, a “Dèficit al 8% en España SA”ens adverteix sobre les xifres del deute sobirà espanyol i lesreaccions dels mercats a les polítiques fiscals d’austeritat. Enreclama de suavitzar-les!

“España SA deu 1,6 B d’e ainversors internacionals, i per això sempre cal analitzar quina seràla reacció del mercats a l’anunci del 8% del PIB de dèficit peral 2011. Mig bilió a finançament a curt termini, la majoriabancària on caldrà sumar-hi venciments a llarg. Pertant, el 2012 España SA haurà de refinançar als mercatsinternacionals el 60% del seu PIB. Olivier Blanchard,economista en cap del FMI i futurible Nobel, acaba de publicar quemesures d’austeritat acompanyades de baix creixement, lluny dereduir les primes de risc les acaba pujant.

A Europa encara no s’assumeix larecessió i seguim amb el relat moralista de l’asuteritat. Per tantl’Ecofin obligarà Espanya a publicar un nou Pla d’Estabilitaturgent per a corregir el desviament al dèficit i garantir-ne el 4,4%de deficit l’any 2012, com a acaba de fer amb Itàlia.

Vol dir retallar 4 punt de dèficitpúblic primari, un retall semblant a l’assumit des de 2009, peròen un únic any, amb l’economia en recessió i amb les nostresprincipals destinacions d’exportació també en recessió. Aquestaés una missió d’Ulisses però nosaltres som simples mortals. Unaaltra lliçó que Blanchard també destaca de 2011 és que incomplirels plans anunciats afecta negativament la prima de risc. (...)

Un altre mite sobre els marcats és quedemanen austeritat i transparència. Els inversors en moments demàxima incertesa no volen la veritat, només volen recuperar lainversió. El propi Blanchard critical’esquizofrènia dels mercats, que primer aplaudeixen l’austeritati després et destrossen quan acaba provocant recessió. Per tantmenys austeritat i més Prozac.

Espanya pot aguantar tipus alts molt detemps, el problema és de quantitats. L’octubre els inversorsinternacionals van treure d’Espanya 20 mil M. d’e. i des d’abril85 mM, el 8% del PIB. El BCE ha actuat de prestamista en darrerainstància però aquesta situació no es sostenible. Esperem que el2012 hagi vida intel·ligent a Europa i suavitzi els compromisos dedèficit urgentment”.

Oberts al món (XVIII)(3)

2011-12-31T16:00:00.000+01:00

Pelsdrets humans dins xinesos!

J.I.Torreblanca“China se democratizará”: “ Per a poder predir-ho cal un marcanalític on encaixi. Sens dubte, la teoria dels “cignesnegres” popularitzada per Nicholas Taleb ens permet donar un primerpas: com comprovà EEUU el fatídic 11-S, massa sovint confonem allòaltament improbable amb l’impossible. És a dir no descomptem elpoder d’allò que encara desconeixem.

El segon que cal és “connectar elspunts”. És el que també fallà a EEUU l’11-S quan ningú foucapaç d¡unir informació fragmentària.

En el cas dela Xina el nombre de punts és tan nombrós que val la pena començara pensar en com els podríem connectar. Tenim un puntevident: Ai Wiewei. Quan un artista crític d’anomenadainternacional és detingut, incomunicat i humiliat durant 49 diessense que se’n coneguin els càrrecs, sense dret a advocat i ésfinalment acusat de delicte fiscal, sabem que el sistema téproblemes. No un, sinó bastants, con testimonia Liu Xiaobo*, elpremi Nobel de la Pau empresonat per demanar la democràcia en unmanifest (la Carta 08).

Tenim, sobre tots els historiadors icientífics socials, a subestimar el paper dels individus, perquèens agrada creure en els processos històrics i les estructures. Tan mateix, Václav Havel o Mohamed Buazizi, per esmentar exemplesrecents, haurien de posar-nos sobre avís sobre el que uns pocindividus poden desencadenar quan perden la por. Els bitllets que hanaterrat al pati de la casa d’Ai Weiwei per a ajudar-lo a pagar laseva multa són un altre d’aquests punts, com n’és que un règimaparentment tan poderós es posi tan nerviós com per arribar asuprimir de Geogle la paraula “gessamí ”. Els habitants de laciutat que de Wukan, que s’han aixecat després de morir en sotacustodia policial en estranyes circumstàncies el líder de les sevesprotestes contra expropiacions il·legals, són una altre punt aconnectar. Con en són els milers de persones que viatgen a Pequínacollint-se a una tradició peticionària per a reclamar justícia isón bastonejats i deportats. Mereixen de ser recordats també elspares i mares del 5 mil nens morts per culpa dels defectes deconstrucció de les escoles arrasades pel terratrèmol de Sitxuan:quan s¡han organitzat per a protestar per alguna cosa tan evident,en lloc de disculpes i compensacions, han estat coaccionats i llursadvocats detinguts. Les 180 mil protestes comptades l’any la Xinaofereixen una altra dada: és cert que no són protestes en contradel sistema i a favor de la democràcia però sí que tenen uncaràcter polític. Molt probablement, l majoria de les persones queprotesten en aquests actes tenen peticions concretes, mancadesd’aspiracions democràtiques en el sentit més formal del terme.Però la resposta de les autoritats els convencerà que el principalproblema no rau en els individus que detenten el poder, sinó enl’arrel d’un sistema basat en la impunitat que en lloc servir elsciutadans els humilia., i en lloc de servir-los, se’n serveix. Icom el 2011 ens ha ensenyat al que pot portar la reacció a lahumiliació, he fet un pacte amb el meus amics sinòlegs, si encertono reclamaré cap mèrit i si m’equivoco seran benèvols. Al cap ia la fi, el Nadal és temps de bombolles (democràtiques)”.

(*)Sentenciat el dia de Nadal de 2009 a11 anys. Aquestes festes de 2011 han estat condemnats a10 anys depresó per a Txen Xi i 9 per a Txen Wei. “Per incitar a lasubversió del poder de l’Estat”. Sentències aprofitant lesvacances dels observadors diplomàtics. Ambdós van participar i sercondemnat per Tiananmen (primavera 1989).

Xi ha publicat a internet a l’estranger 36 assajos crítics amb el partit únic i pertany al Forum de DretsHumans de Guizhou. Per T. Ja fou condemnat a 3 anys; el 1996 a 10,“per dirigir i organitzar un grup contrarevolucionari” –sortint de la presó el 2005. Detingut el passat 29 de novembre.

Wei restà a presó un anys per T. El1992 fou sentenciat a cinc anys per organitzar grups opositors iplanejar actes en record dels milers de morts a Tiananmen.

Oberts al món (XVIII)(2)

2011-12-31T09:30:00.000+01:00

Desprésdel 20-N

El nouministre PPo de Cultura i esports, com a sociòleg electoral vapublicar aquestes conclusions prèvies al País: “Laporositat electoral entre l’esquerra i la dreta ha augmentatsignificativament en aquesta elecció. El transvasament del vots delPSOE al PP ha rondat aquest cop entorn el milió de sufragis; i mésdel 500 mil nous votants dels nous votants de la UpyD eren votantsdel PSOE el 2008. Aquest gir de vot s’ha produït en unescondicions econòmques i socials extremadament tenses i associada ambuna abstenció que ha percutit molt més sobre els anteriors votantsdel PSOE que sobre qualsevol altres. Per auna àmplia franja de la seva base electoral no ha funcionat enabsolut la idea-força de la lluitadora campanya de Rubalcaba, la delPSOE com a únic garant de l’Estat del benestar”.

Luis deGuildos al traspàs d’Economia sobre Elena Salgado. “Siempre hasabido estar a la altura de las circunstancias y le ha tocado bailarcon el más feo”.

FernandoVallespín a “Apariencia y realidad”:

“Es literalment, el Govern de Rajoy,el que “Dios manda”, un Govern de “sentido común” per atemps difícils. Encaixa com un guant amb el que cabria esperar de uil’ha designat i, per tant, no podia sorprendre.

El pas de Rajoy a primera línia de lapolítica espanyola no es caracteritzarà per la sorpresa o elcaprici, com algunes decisions de ZP, op els súbdits rampells desobèrbia i narcisisme de l’Aznar de la majoria absoluta. Notindrem sobresalts gestuals ni imprevistos. Farà el que deia, unGovern “para trabajar”, no per a fer espectacle, ni per asatisfer els requeriments de la vida del partit o els objectius de ladreta ideològica. En definitiva, el somni de tot govern tecnocràtic,no haver de fer política, limitar-se a l’administració de lescoses. Com siRajoy hagués guanyat les oposicions a president del Govern i arahagués de traslladar els seus coneixements tècnics a la direccióde l’Estat.

L’austeritat que es predica pera lavida econòmica es portarà també segurament a la política decomunicació, que consistirà en no tenir-ne . Aquest serà el frame(marc conceptual) on buscarà encaixar la corrua de decisionsdifícils que ens esperen. Perquè les decisions que es presentencoma necessàries, com a producte d’una mera aplicació deconeixements científico-tècnics, no reclamen de ser justificats,s’imposen per sí mateixos. (...)

En aquesta etapa se’ns obre unhoritzó de mortal avorriment a l’escenari públic. Sort que elprincipal partit de l’oposició sí ens promet espectacle. Per aranomés per qüestions internes”.

Esclatbombolla immobiliària: “El mercat del sòl ha desaparegut”. 2011els pitjor any des de la crisi encetada 2008. Les compravendes hanbaixat més del 80% en relació 2004. La mitjana del m2 ha passatdels 285 e. de 2007 als 170 d’ara.

Elsbancs i caixes acumulen sòl als seus balanços per valor de 30 mil Md’e. L’any 2011 el mercat del sòl n’ha mogut 683 M, quandurant les vaques grasses era de 4.600 M; el 95% de les operacionscorresponen a dacions en pagament o a traspassos entre promotoresforçats pels bancs creditors.

Lesxifres del 47.190.493 habitants d’Espanya (2001: 40.499.791)repartides per nacionalitats i regions:

Andalusia:8.424.102 // Catalunya: 7.539.618 // Madrid: 6.489.680 // PaísValencià: 5.117.190 ànimes

Galiza:2.795.422 // Castella i Lleó: 2.558.463 // Euzkadi: 2.184.606 //Canàries: 2.126.769 // Castella la Manxa: 2.115.334 persones

Múrcia:1.470. 060 // Aragó: 1.346.293 // Balears: 1.113.114 // Extremadura:1.109.367 // Astúries: 1.081.487 censats

Navarra:642.051 // Cantàbria: 593.121 // La Rioja: 322.955 // Ceuta: 82.376// Melilla: 78.476.

Evolucionsdels deutes públic / colesterol, en % del PIB entre 2007 i tercertrimestre de 2011:

AAPP: del 36,2% a 66% (de 381.400,8 Me a 706.339,7 Me)

CCAA:del 5,7 % a 12,6% (de 60.125,9 Me a 135.150,9 Me)

Ajuntaments:del 2,8 a 3,4% / de 29.391 Me a 36.701,2 Me)

Distribucióper CCAA: Catalunya (19,7%: 39.268 Me),País Valencià (19,9%: 20.469 Me), Madrid(7,9%: 15.191 Me), Andalusia (9,5%: 13.738 Me), Galiza (12,4%: 6.971Me), Castella laManxa (18,3%: 6.612 Me),País Basc ( 7,9%: 5.355 Me), Castella i Lleó (8,8%: 5.090 Me), SesIlles ( 16,8%: 4.501),Canàries (8,2%: 3.419 Me), Aragó (10,3%: 3.388 Me), Múrica (10%:2.759 Me).

Navarra(11,1%: 2.075 Me), Astúries (8,8%: 2.042 Me), Extremadura (11%:2.011 Me), Cantàbria (9,7%: 1,3289 Me) i La Rioja (11,8%: 933).

Persobre de la mitjana del PIB (12,6%) d’endeutament les duesGeneralitat i el Consell Insular (Països Catalans; sempre ambdèficit fiscal junt amb Madrid) + Castella la Manxa.

JordiVaquer a “Gracias a los acampados”, un magnífic balanç globaloptimista: Aquest2011 ha estat extraordinàriament prolífic en moviments de protestai noves formes d’activisme, des de twitter fins les acampades.Armats d’imaginació, de tecnologia, valor i tenacitat a totaprova, ciutadans de països enormement dispars ha deixat una petjadaimportant tant al seu país com a l’escenari polític global. Nohan sigut norma les grans revoltes de masses i hi hagué comptadesrebentades de pura ràbia i desesperació amb la notable excepciód’aquest estiu a Londres. Més aviat hem comprovat que, per apropiciar canvis polítics, els individus ben organitzats i queconnecten amb les cobejances de la majoria de la població (enparticular de la classe mitjana) no necessiten sumar milions, ni sermilionaris, ni molt menys recórrer a la violència cega delterrorisme.

Poc es podien imaginar el que estavencomençant les desenes de valents que, durant setmanes, desafiaren lasinistre policia del règim de Ben Alí protestant per la mort deMohamed Bouazizi. Potser alguns han oblidat aquest nom, però el dela plaça Tahrir no se’ns esborrarà fàcilment. El coratge delsdemòcrates egipcis captivà el món i obrí un canvi que semblavaimpossible. Els van sortir admiradors i emuladors arreu del mónàrab: els de la plaça de la Perla, a Manama, la capital de Bahrein,van pagar cara la seva gosadia sota un aferotge repressió; els de laplaça de la Universitat de Sanà, a Iemen, van assolir de forçar lapartida de l’odiat dictador Saleh persistint ferms durant mesoscontra violents atacs.

Occidentexperimentà també aquest 2011 protestes de nova mena, en partinspirades per l’èxit dels àrabs. A la Mediterrànias’alçaren acampades a la madrilenya porta del Sol i desenesd’altres places espanyoles, però també a la plaça Sintagmad’Atenes; o al bulevar Rotschild, de Tel Aviv; que s’extenguerena latituds més fredes, com el pati de la catedral de Saint Paul aLondres. El parc Zuccotti, de Manhattan, esdevingué l’emblema dedotzenes de protestes que van ocupar les places de ciutats mitjanes igrans per tot EEUU. La caiguda del règim no n’era l’objectiu, adiferència de les àrabs, però alguns motius de l‘acció nodivergien tant, ja fos la frustració per la falta d’oportunitatssocio-econòmiques per als joves, o la fartada en l’ús del poderpolític per a defensar els interessos privats d’una minúsculaminoria de privilegiats.

La corrupcióha posat també ha complicat els governs dels flamants BRIC, lespotències emergents. Les manifestacions massives al’esplanada de Ramlila maidan, a Delhi, en solidaritat amb la vagade fam d’Anna Hazare, el cèlebre activista anticorrupció, vanreviure la poderosa tradició índia de resistència civil i vanforçar un enduriment de les politiques de lluita contra l’abús depoder en propi benefici. A l’altre BRIC democràtic, Brasil, FichaLimpa i altres campanyes anticorrupció van omplir els carrers de lesgrans ciutats amb manifestants amb escombres, senyal de la voluntat d’escombrar la lacra de la corrupció a la vida brasileira. Lapressió d’aquest activistes, combinada amb la dels mitjans decomunicació, ja ha forçat la presidenta Dilma Rousseff a haver decessar, a desgrat, a fins a sis ministres. Sotaun mantell d’atonia política, a la societat xinesa bull undescontentament amb la corrupció i la ineficàcia que esclataperiòdicament a escala local, com com s’escaigué enguany adesenes de llocs, en particular la ciutat portuària septentrional deDalian. Fins i tot la Rússia de Putin ha tornat a viure,després de les darreres eleccions, manifestacions com no les haguéen més d’una dècada, i la plaça Bolotnaia de Moscou s’haconvertit en l’últim emblema de la de determinació dels ciutadansa acabar amb l’abús de poder.

El mapa que el 2011 configuren totsaquest punts, de Brasilia a BCN, del Caire a Cincinnati, de Delhi aDalian, de Moscou a Manama, és el d’una renovació políticaimportant les conseqüències de la qual anirem comprenent millor elsanys per venir. L?èxit d’aquest moviments no es mesura pel nombrede participants, sinó per l’impacte que assoleixen mercès a laseva determinació, organització, connexió amb la resta de lasocietat i, crucialment, a la seva capacitat de seduir els mitjans decomunicació. Les tendes plantades a places i parcs simbolitzen, llurfràgil i precària situació i la tenacitat de restar-hi el tempsnecessari.

En acabat l’any que ha estat el delsnostres ciutadans-activistes, hem d’estar-los agraïts per unfresca alenada de democràcia”

Oberts al món (XVIII)(1)

2011-12-30T09:25:00.000+01:00

Catalunyaendins

Com “ajusta”la Generalitat al projecte de pressupost de 2012?

Augments d’ingressos en impostos:73,5 M e pel màxim de tram autonòmic de l’IRPF + 240,4 M ed’impost de patrimoni per a més de 700 mil e. + 130 M. delgravamen a la gasolina (el cèntim sanitari de 0,024 e/l) + 72,5 ald’actes jurídics documentats

Augments d’ingressos en taxes: 100 Md’e de la turística ( de 3 e. / nit a 5*; de 2 e a 4*; la resta a1 e/ nit) + 102 M. per l’euro en recepta o fàrmac + resta detaxes: 4 M e.

Total de 720,4 M. de nous ingressos

Venda de patrimoni (edificis iempreses): 882,5 e.

Retallades: del 3,8% de mitjana a lesconselleries i 625 M e de reducció de la massa salarial dels 230.182empleats públics + meitat de perceptors de la RMI de 420 e.

(La reducció als sous equival a lasuma de més ingressos per impostos i taxes descomptant l’e decopagament sanitari)

Canvis a dotacions significatives:Empresa i Feina baixa el 7,4% (els programes de comerç passen de 121a 13,9 M; el d’energia i mines, de 60 a 21,1M. Però els programesde desenvolupament empresarial pugen de 32,9 a 80,9 M ( 43 M e per ainternacionalització, promoció i foment del comerç)

Economia i Coneixement el 9,2%(Universitats rebrà 9 M menys)

Ensenyament, el 4,9 menys, on beques iajuts a l’estudi baixen a menys de la meitat.

La FundacióBofill ens presenta l’ascensor social català dels últims 50anys:

+ L’immobilisme de classe a Catalunyaés del 22%, inferior a la dels principals països europeus. +L’ascensor social català és superior al de França, el RegneUnit, Alemanya i Noruega: se situa als nivells semblants d’Holandai Suècia. El 78% ha canviat d’estrat: somuna societat fluïda i meritocràtica.

+ La mobilitatsocial es concentra a les classes mitjanes, però no arriba alsextrems: el 45% del directius en són fills i el 37% dels fillsd’obrers s’hi mantenen

+ El poc determinisme social té duesexcepcions, els pobres ( desavantatge de 14 a 1 per a un titol mésenllà d’ESO)i els immigrants (el 46% baixa i només el 26% pujarespecte la classe social dels pares)

+ Els catalans que més hem pujat al’ascensor social som els nascuts entre 1951 i 1960: tot un 53%,per entrada massiva de la dona al món laboral i el pas del mónobrer al de les professions de l’Estat de benestar – sectorquaternari - i de l’economia de serveis

+A lageneració nascuda entre 1971 i 1980 s’inverteixen els termes: 37,8pugen i 40% no es mouen. L’expansió educativa amb l’autogovern iel reclam de títols al mercat laboral aprofita primer els fills deles classes superiors; la sobretitulació provoca el retorn al pes del’origen familiar.

+ La mobilitat social catalana més quefruit de polítiques públiques ha estat fonamentada en els factorsculturals i del sistema de valors de les famílies catalanes, quen’han portat el pes.

L’estudi estableix 5 estrats socials:A (directius, empresaris, professionals superiors)- B (petitaburgesia) – C (tècnics intermedis) – D (Empleats administratiusi de serveis) – Obrers.

Destaquen aquestes mobilitatsascendents: a A el 29% prové de D, i el 25% de B; a C el 24% sónfills d’obrers.

En les baixades de nivell social,esmentem el 34 de D que provenen de C; als obrers: el 27,5% fills depares petits burgesos (B).

Els fills d’obrers pugen a C-B-A el53%%. A D, el 10% i s’hi mantenen el ja conegut 37%.

El d’empleats pugen el 51,5% i baixena obrers el 23%.

Els fills de tècnics intermedis noméspugen el 26% i baixen el 54%.

La petita burgesia veu com pugen a A el25%, s’hi mantenen el 20,5%; baixen a D-E el 48,5%

Ja sabem que el 45% d’A es passa depares a fills; el 25% baixa fins a D. Pugen a A, el 29% de D i el 25%d’A.

Poema de Nadal (1931) de J.Mª de Sagarra

2011-12-29T09:25:00.000+01:00

“Va ser una nit que va florirl’estrella, -- i va néixer l’Infant!

Imaginem que fou la nit més bella,

més musical, més flamejant!...

I fa molt temps, molt temps, i algúensiborna

el nostre pit per atiar l’oblit,

per fer-nos infidels, però retorna –cada any, aquesta nit.

“La nostra vanitat prou s’afigura

que està damunt el bé i el mal,

mes no hi ha val el ganivet, ni l’ànimadura,

és més forta la nit de Nadal!

Ai, si no fos aquesta nit tan clara!

Seríem tros de carn i pensament

que no coneix d’on ve, ni on va, nion para,

pell d’home que arrossega el corrent!

Però Nadal ens ha pintat el rostre

amb un vermell precís i decidit,

i ens dóna unsentiment de llar, de sostre,

de terra, denissaga i d’esperit.

I ens dóna un punt d’humilitat decendra

Per estimar un racó dintre l’espai,

i despertar en el cor aquell blautendre

que hem volgut escanyar i que no mormai.

Procurem ser una mica criatures

amorosint el baladreig raspós,

i diguem: “Glòria de Déu en lesaltures”

amb aquell to que ho diuen els pastors.

I si tot l’anyla mesquinesa ens fibla,

I l’orgull dela nostra soledat,

Almenys aquestanit fem el possible

per ser uns homesde bona voluntat!”

BON NADAL I BONES FESTES !!

2011-12-24T10:53:00.000+01:00

Des d’aquest blog us desitgem tota la Pau i totes les Esperances per a aquestes Diades del solstici d’hivern / Nadal= NATALIS (naixements) i tot l’Any Vinent.

Noticiari i tafaneries altafullenques (XVI)

2011-12-24T10:50:00.000+01:00

Elderby Altafulla-Baix Gaià acaba amb undecebedor empat a 1.

Com potpresentar-se tan mal compaginat i amb contingut tan “caspós” iinculte l’anomenat Pregó – pressumpte organ de l’oposiciómunicipal? És un atemptat als ulls i a la intel·ligència!!

Vet ací quela brigada municipal d’obres, per ordre de l’alcaldepostcomunista Fèlix Alonso ha fet obres – gratuïtes - derehabilitació dins el castell d’Altafulla, que abans–pagades pels propietaris feia el seu paleta particular. Deucompensar la coronació lluminosa dels marlets. Ja notem Alonsoencara més imflat. S’ho imaginen si ho hagués fet un altre Governque hauríem de llegir al seu Full. Ha tornat aquest desembre i elplat fort és el text de futua Ordenança de civisme i convivència;tot un inventari de rigideses i sancions que demostra el seu perfilde venuts / representants de les pitjors mentalitats: per tal dedemostrar / perpetuar-se que són poders convencionals: de mínimsd’impostos i màxim de normes. Amb negreta al text delfull només assenyalen les sancionsi al full argumental de l’altra cara reprodueixen un desafortunatacudit gràfic del sempre agressiu El Roto, on dos joves un divendresa la nit s’emborratxen i s’emporren..., Mare de Déusantíssima...

Eldia 28, a les vuit de la nit, a l’església de Baix a Mar:representació del Poema de Nadal(1931) de Josep Maria de Sagarra. Eva Anaya, soprano; CoralNous Rebrots; rapsodes : Joana Badia, Fonxo Blanc, J.Mª Bellido,Montse / Vio Baig, Jordi Ribé, Montse Blanch. Organitzat per laParròquia d’Altafulla.

Fonxo reflexiona sobre ZP

2011-12-24T10:46:00.001+01:00

Reflexió deFonxo Blanc sobre ZP:

Les dues frases pròpies que han fetmés mal a ZP: “bajar los impuestos es de izquierdas” (no li hemacceptat els socialdemòcrates i no li han perdonat l’esquerradoctrinària: la Ideologia Social) + “el concepto de nación esdiscutible y discutido” (no li han perdonat els sobiranistesespanyolistes i no li han reconegut els catalans / bascos: lesPertinences).

Va tocar dos thòtems / tabús, que elvan fer diana universal.

Els de Pertinences va deixar-lo sol ala premsa, tret del Periódico; el País fou tan bel·ligerant contraZP / Maragall... El PP ha esdevingut el partit nacionalista espanyol,com CiU és la coalició nacionalista catalana, garantia d’un grangruix de vots permanents.

ZPInterioritzà una soledat moral definitiva agullonada a l’Ecofin demaig de 2010: que es curà amb silenci(no gosa a explicar per TV les mesures d’austeritat) i autoodirectificador (renúncia al keynesianisme en un sol país,i centrifugant el deute en la Generalitat, que serà “entendido porel resto de españoles; no tornant les darreres 300 caixes de l’arxiude Salamanca). Les mesures de l’Ecofin a Espanya van decantar ladesafecció de potser tres milions de votants!

Un mal final, com tots els finals, peral president més educat i reflexiu de la nostra Democràcia que peraixò ha significat les llibertats de costums de 2004-2008, una TVpública independent les obres públiques de 2008 i 2009, el finald’ETA, la paritat de gèneres als Governs, etc, etc...

S’instal·la a un xalet de convidatsamb lloguer de 2.500 e. mensuals, al despatx cedit pel PSOE i s’ubicala Consell d’Estat: cap especial opulència, doncs. Compraré illegiré cada llibre i article que publiqui. La seva etapa dins elPSOE i al Govern m’ha representat un context de goig, esperances ilucideses que ni ja esperava i imaginava tan enriquidores”.

Oberts al món des de la Vila Oberta i Social (XVII)(2)

2011-12-15T17:03:00.000+01:00

Anton Costas aUn pas endavant però a la pota coixa: ”El problemafonamental que té Europa ara mateix és la manca de creixement. Isense creixement el països sobreendeutats no pagaran. Però AngelaMerkel segueix obsedida en la idea que només l’austeritat a ladespesa pública farà tornar la confiança dels mercats als païsossobreendeutats. Però els mercats (que són avars però no rucs!)saben que més austeritat és sinònim de recessió, i que larecessió farà més difícil a aquest països pagar els deutes. Laprova del cotó la tindrem la setmanavinent, quan tornir a obrir elsmercats i opinin sobre l’acord”.

X.Vidal Folchpot titular Se acabó el chantage: “ Ha mort una Europai una altra ha començat a néixer. La cimera ha donat a llum a la fiun gran projecte – per bé que incomplet – d’unió econòmicaque arrodoneixi la monetària iniciada amb la creació de l’euro el1999. S’hi jugava la supervivència de la moneda única, tal vegadala del mercat interior i potser de la pròpia Unió. Però ha hagutde prescindir del llast, de qui es negava a donar les passes, RegneUnit, per interessos nacionalistes, gallinacis o fonamentalistes.

Contra el que pot semblar, no sorgeixuna UE més fracturada, perquè les esquerdes ja hi eren, peròsempre s’ajornaven les juntures. No neix una Unió amb menysmembres sinó, perquè els 27 seguiran essent 27. Però hostatjaràdins una eurozona ampliada més articulada, una UE premium, ambvoluntat expressa d’emprendre, no únicament llur “integraciópressupostària”, sinó també de traçar una “políticaeconòmica comuna”. Paraules majors.

S’inaugura així la doble velocitatformal, que permetrà de sortejar el xantatge de vetar d’un solsoci, possibilitat per la persistència del vot per unanimitat,aquesta relíquia. Condemna a la paràlisi. Com, per exemple, davantla necessitat d’avançar vers una unió econòmica que comporta mésregulació financera i bancària, una convergència impositiva (almenys en societats i taxa Tobin) i la desaparició d’estatutsprivilegiats.

Cal donar la benvinguda aquesta doblevelocitat formal, perquè la velocitat única que teníem no eravelocitat, era arrossegar-se sempre al ritme lent del soci mésindolent o insolidari. Ara s’escaura`un “grup d’avantguarda”(com evocava Jacques Delors), nodridíssim, potser de 26 socis. Un“nucli dur”, com primera vegada van proposar, l’1 de setembrede 1994, els demòcrata-cristians Karl Lammers i Wolfgang Schäuble.(...)

Amb la d’ara, les grans mutacionsvers la unificació econòmica s’han produït cada 20 anys. El1970, l’Informe Werner, obrí pas a una coordinació que culminàen el Sistema Monetari Europeu (la segona serp) de 1979. El 1991, elTractat de Maastricht dissenyà la moneda única, creada el 1999. El2011, ens esparveraven amb una unió fiscal limitada a vigilar ladisciplina pressupostària, i se n’ha posat les bases d’una mésàmplia integració econòmica. (...)

Amb l’experiència de mig seglellarg, la renovada UE ha de plantejar-se l’eliminació del requisitd’unanimitat. No ja per furor europeista, sinó per pragmatisme.Des que es van liberalitzar els moviments de capitals als anysvuitanta i es generà la globalització, mercats i agents financersdecideixen boi al nanosegon. Mentre que el Govern i institucionsforcejaven durant mesos per a assolir de redactar un reglament, unavegada imprès, reclama a l’instant la modificació. Les decisionsper majoria qualificada han d’esdevenir-ne la norma, també peresser més ràpides. És l’única manera d’adaptar-se a lavelocitat dels mercats i d’intentar d’encarrrilar-los. La via pera superar l’única dualitat de velocitats que de debò ens ha depreocupar: la del diners i la de la democràcia”.

Claudi Pérez,cronista econòmic del País, reiintrodueix les ombres tenebroses:“Al costat de les compres que hauria d’activar el BCE, els líderseuropeus van acordar que el Fons de rescat (EFSF) es convertirà enpermanent a partir de juliol de 2012, abans del previst, amb unpotència de foc de mig bilió d’euros. Aquesta xifra podriaelevar-se a partir de març, però és clarament insuficient si elcontagi acaba socarrimant Itàlia (amb deute pública de 2 bilionsd’e.) i Espanya (650 milions). A més, els països de la UE donaranpréstecs bilaterals al FMI per 200 mil milions si cal a a algunmembre. (...)

És possibleque la solució d’austeritat* no serveixi com a remei perquè lamalaltia europea no són els dèficits públics (tret del cas deGrècia) sinó una sobredosi de deute privat i desequilibriscomercials. Davant de les receptes del directori Merkozy,aplaudides ahir pel president del BCE, alguns creuen que lesretallades que vénen condemnen Europa a una depressió: hicoincideixen gent tan antagònica com el Nobel J.Stiglitz il’especulador G.Soros. Certes passes endavant poden menar alpenya-sagat. Està per veure on ens porten els progressos assolits ala mare de totes les cimeres”.

(*)”el zeitgeist, l’esperit i elclima intel·lectual de l’època: l’austeritat i no el creixementeconòmic” (Joaquín Estefania)

Oberts al món des de la Vila Oberta i Social (XVII)(1)

2011-12-15T07:55:00.000+01:00

JohnCarlin: “Si la malaltia futbolera no tingués la condiciód’ortodoxia social, seria tema per al psiquiatra”

Esclatde la bombolla immobiliària: evoluciódel nombre de vivendes venudes des de 2006 a 2011 entre gener isetembre: 706.928(2006), 644.821 (2007 / - 8,8 interanual), 439.045 (2008 / - 31,9%),463.719 (2009 / - 5,6), 340.793 (2010, - 26,5), 240.673 (-29,4% /2011).

Crisisd’ingressos fiscals (també amb Concert econòmic...): entre2007-2009, han perdut – 4 punts del PIB en recaptacions (3 mil Md’e). El conseller proposa a les Diputacions que en tenen lacompetència la pujada de 3,5 punts de pressió fiscal, en el procésde recuperació propi i de convergència fiscal a la UE (amb el 39%del PIB a l’eurozona): lluita contra el frau (2.500 milions), + asocietats i de les rendes altes.

Cimerade Brusel·les de la UE / Eurozona:

La 44ª iúltima de ZP*: “Queda la mitad del camino por recorrer”:el BCE ha de donar suport per a rebaixar els tipus que paguem peldeute i en fer tornar a fluir el crèdit a empreses i famílies. Laprincipal errada fou l’impagament parcial de ldeute grec, quedisparà la malfiança dels inversors i que ha calgut corregir.

(*) Araés reconegut, sense explicitar-ne el seu nom, pel mateix País queel crucificà pel procés de segona tanda d’estatuts, encapçalatspel català (PSC-ICV+ CiU) i per la competència entre Prisa i elgrup de Ruores (amb l’home de la Chacón, Miguel Barroso, com a altexecutiu...): “ Ahora toca desplegar en España un apolíticacoherente con ese expediente de cumplimiento que ha dejado servido,justo es reconocerlo, el Gobierno socialista”

Timothy GartonAsh, catedràtic d’estudis Europeus a Oxford, a Camerton debilitala UE: “Un fet extraordinari. Al menys 23, i tal vegada26 del 27 estats membres de la UE, accepten vincular-se legalmentpera equilibrar els seus pressupostos, sota la jurisdicció delTribunal Europeu de Justícia i amb uns programes de reducció deldèficit que hauran d’acordar amb la amb la Comissió Europea. Iper als 17 membres de l’eurozona s’escauran sancionsautomàtiques si el dèficit supera el 3%. Benvingut a unaEuropa alemanya*. A canvi, tindrem mésdiners per a rescats i es dóna a entendre que el BCEintervindrà de forma més activa als mercats. Alemanya n’assumeixles despeses. Sobre el paper, tot plegat, equival a un gran pas versla unió fiscal i de transferències per als membres actuals del’eurozona i altres vuit decidits a entrar-hi en el futur. És unpas de la confederació a la federació.

L’irònic és que vetant Cameron elscanvis al tractat millora la velocitat de les reformes, perquè uncanvi del tractat reclamaria unanimitat”.

(*) JosepOliver a La nova Europa i l’ajust que s’acosta: “Elsacrifici que se’ns exigeix posarà el nostre sector públic arègim des d’avui mateix fins el 2015. Més enllà qualsevolmillora a la nostra despesa haura de procedir d’augmentsd’impostos”.

Retratliterari / irònic d’Angela Merke als Daguerrotipos de LastMagister Manuel Vicent: “Aquella mujer adusta de laAlemania comunista, educada en el rigor científico i en laausteridad moral, desde un nuevo calvisnismo renacido está llamada asolventar tot el despilfarro impúdico del catolicismo barroco, el delos sobrinos manirrotos del Sur como la tía luterana del Norte a laque acudes para que te salve de la bancarrota”

“No tiene hijos. Su único ejerciciofísico consiste en caminar por los empinados senderos de los Alpes ydesde entonces va de cumbre en cumbre, ahora entre gerifalteseuropeos, atrapados en los propios desmanes, que acuden a Berlín ainterrogarla como a la nueva pitonisa financiera de Delfos. Con elloshabla de eurobonos, de primas de riesgo, del banco mundial, del nuevodestino de Europa y de dietas para adelgazar, sin dejar de alargar lamano cuando pasan por delante las bandejas con pasteles de queso”.

Oberts al món des d’Altafulla (XIV)(2)

2011-12-14T09:57:00.000+01:00

Inexcusablesreflexions / tesis de Lluís Bassets a El infierno del sobiranismo,inexcusable:

“El sobiranisme està de dol aEuuropa. S’està preparant per als popers dies (Cimera deBrusel·les), la més gran cessió de sobirania protagonitzada perles velles nacions europees des de ls Tractats de Roma i deMaastricht. Amb el primer, el 1957, es cedí la política d’aranzels,com a fonaments del futur mercat únic. Amb el de 1992, vandesaparèixer les monedes, símbols nacionals fins aleshores amb lamateixa significació que les senyeres si més no; alhora que elspolítiques monetàries que permeten la fixació de tipus d’interèsi de canvi; la qual cosa fonamentarà l’actual crisi dels deutessobirans. Amb la cimera es vol demanar als vells Estats que cedeixinsencera la seva política pressupostària, que és tant com dirl’ànima política de l’Estat nacional.

La intervenció directa de l’estatals pressupostos autonòmics espanyols que temien alguns alcomençament dels retalls, sobretot a Catalunya, es va a produir araa gran escala europea amb tots i cadascun dels socis que accedeixin aaquesta cessió de sobirania. Els governants catalans no volienperdre marges d’autonomia pressupostària a favor del Governespanyol, per la qual cosa la píndola serà més dolça per a ellssi comparteixen la pèrdua amb governs de nivells superiors, el deMadrid inclòs i a més en favor d’institucions europees.

Però que se’n desenganyin els qui volen treure lliçons desobiranistes d’aquests tràngols: la cessió cap a munt converteixen obsolets tant els Estats-nació com els qui aspiren de forma méso menys explícita a fer-se’n amb un estatus semblant.

No s’escausalvació en el món global per als socis de la vella Europa sicadascú va a la seva. No n’hi ha fins i tot per alspaïsos que juguen la lliga superior i s’emporten tots elscampionats, el Barça i el Madrid que són Alemanya i França. No estracta únicament d’existir al món, sinó de sobreviure encondicions acceptables, que no empitjorin substancialment elfantàstic tren de vida que hem tingut els europeus els darrers 30anys. No estan en joc únicament els orgulls nacionals, les butaquesal G-20 o al Consell de Seguretat és a dir, el pes i la influènciai visibilitat dels europeus al món; sinó qüestions més pròximesi tangibles com són el nostre benestar i les nostres formes de vida;que únicament es poden preservar en el marc d’una UE que funcioni.

Latransferència de sobirania portarà una unió fiscal, però aquestaserà imperfecta ja que restarà en unió d’estabilitatpressupostària i d’austeritat en la despesa i no s’esdevindràtambé de transferències de solidaritat i de creixement.Al menys encara no ara. El mètode emprattampoc serà el comunitari, amb el protagonisme de la Comissió, elParlament i el Tribunal europeu ,que identifiquem més directamentamb el federalisme i l’europeisme. Haurà de ser intergovernamentali no podrà incorporar els 27 socis. Uns perquè novolen,com el Regne Unit, altres perquè no saben si ho volen, comDinamarca, i altres que per bé que volen no ha decidit de fer el pasencara, com Polònia.

Les dues potències europees que méshan pugnat entre sí, armes en mà tres vegades, en la seva condiciód’ambiciosos i expansius Estats sobirans, són els qui van aprocedir a aquesta liquidació de sobiranies estatals. Ningú més noho pot fer. És probable que ningú mes ho pugui fer. I ho faran ambel més grau de protagonisme d’un i altre en la història sencerade la unitat europea, tot i que minvarà les seves actualssobiranies. França i Alemanya han estat el motor europeu des de lafundació de la Unió, però ara són molt més que un motor, hanesdevingut vehicle. Fins el punt que el projecte que presenten aBrusel·les està pensat perquè funcioni encara que en el cas extremi improbable que únicament ell dos sols n’assumissin laimplementació. No tenim un directori europeu, sinó una Europafranco-alemanya, federalisme de dos socis que conviden a afegir-s’hials qui ho desitgin. I si entrem en detall, veurem que l’aparentsimetria amaga conceptes alemanys i retòrica francesa, com lareserva de Merkel i la pompa i escenografia de Sarkozy.

Conflictes ala Mediterrània:

L’enviatespecial del Periódico a Jerusalem, Albert Guasch ens exposa la Novarealitat d’Israel: “ Israel com entitat s’ha acostumat a viurea la defensiva, producte d’una existència sempre qüestionada, ion l’emergència és un estat natural. Però han perdut al front deles simpaties. I els dol. L’arrogant políticad’asentament, la tanca de seguretat amb els seus humiliantscheck-points i l manca d’acord amb els palestins menyscaben la sevacredibilitat i oculten fites com el seu envejable progrés econòmici la seva admirable capacitat d’innovació tecnològica. Araobserva les democratitzacions àrabs amb malfiança, en particular elprocés egipci,el veí amb el qui serva un tractat de pau des de1979. I també pot ser que aquesta actitud aspre i distant tampocs’acabi d’entendre” Per al portantveu d’Exteriors israeliàla hostilitat antisionista té aquesta classificació: Irlanda,Turquia, Bèlgica, Espanaya; però sobreto Al Jazira, sobretot enàrab...

JavierValenzuela a ¿Islamistas de nuevo cuño?:

“Des del Magrib al Makhrek,l‘avantguarda de les revoltes que estn canviant el món àrab nohan sigut els islamistes, sinó les joventuts urbanes d’ideesdemocràtiques connectades a la modernitat via internet i la tv persatèl·lit. I tan mateix, a l’hora de votar un majoria d’àrbas– en cpa cas absoluta – els prefereix. Per què? L’explicacióno és massa complicada. El islamistes es beneficien del prestigi queels ha donat haver sigut satanitzats i perseguits durant lustres perles autocràcies d’Àfrica i Orient Pròxim. A més, tenen fama degent honesta i treballadora, i les seves xarxes d’assistènciasocial són l’únic on poden accedir milions d’àrabs a l’horade buscar un metge o una escola. Per últim acostumen a presentar-seunits a les eleccions, mentre que resten fraccionades les forceslaiques, nacionalistes, socialdemòcrates i panarabistes.

Però aquests islamistes, als qui lapremsa occidental anomena moderats ,semblen de nopu encuny. Noméstornar de Tunis després de l’enderrocament de Ben Alí, el líderde Ennahda, declarà que el seu model no era ni Aràbia Saudí niIran, sinó la Turquia democràtica governada per l’AKP (Partit dela Justícia i el Desenvolupament) d’Erdogan. Recordis que l’AKPpot comparar-se amb la democràcia cristiana europea, és a dir unpartit d’inspiració confessional que es desplega sense problemesinsolubles en un escenari de llibertat i pluralitat”

Noticiar i tafaneries altafullenques (XV)

2011-12-13T19:55:00.000+01:00

Hem trobar afaltar l’animació infantil de la matinal de cloenda del Fira deNadal. Els paradistes, encara més!

Potser a santAntoni de Padua, el del quadre salvador de la peste, haurem d’afegirla competència taumatúrgica / miraculosa del regidor d’HisendaFerré. Llegit al seu article d’explicació delpressupost de 2012: “ fomentar l’ocupació amb la creació dellocs de feina, alguns procedents de l’atur, i la millora d’algunescondicions laborals però amb un increment del capítol de personalinferior al d’anys anteriors”. Sembla copiat d’un text de laFAES del PP, oi?

Tenim un Herr Ferrerkel?

Certament, segons Ferrer, els Governsque el van succeir la passada legislatura teníem més “conscièncialaboral”. A no ser que sempre la feina pública sigui denigrada...,sobretot perquè les escales laborals / retributives del nostreAjuntament estan molt per sota de la categoria / classisme egoistadels alts funcionaris, mesquins fiscals ibifòbics, tan influents aAA / ABG

Sobretot l’austeritatinterioritzada...: amb el 3% pugem la meitat que l’any passat, i1/3 envers 2010. Volem recordar, encara que només a títold’inventari, que en el debat del pressupost vigent enguany(comissió del 14 d’octubre de 2010, alhora d’ordenances i mésprimerencs de mai) PAU vam rebaixar la proposta de pujada del 9,6 %de la despesa corrent al 6,6% (-180 mil euros), que sumat a laproposta d’Spuch (CiU) d’aplicar el 100% del padró de l’IBIféu possible el pas del tipus del 0,9 al 0,83, en el procés cap al0,78 que pagarem l’any vinent (del Ple, l’alcalde i el nouregidor de CiU, no: perquè viuen i cotitzen IBI a TGN /La Móra).

Quants eurospodran invertir-se en la partida participativa? Es presenta ambdiferents projectes amb memòria valorada detallada i situacióactual i al plànol? Si no es concreta res, fem cartes al Reis, noparticipació fonamentada... Pandilla fariseus. Quepreguntin primer als grups electes a l’oposició i als ConsellsSectorials que representen les entitats. Que restaurin els Plensmensuals. Que ens expliquin al Full les seves realitzacions, benquantificades. O és que han convertit l’equip de periodistes ensubordinats de publicitat institucional, no mantenint-los com aprofessionals independents...

Un article deSantos Julià ens dóna les paraules exactes per a qualificar elmonòlit al cementeri amb el nom de tots els morts tots altafullencsde la Guerra Civil:”resignificat com a lloc de reconciliació i dememòria compartides”.

Oberts al món des d’Altafulla (XIV)(1)

2011-12-13T09:56:00.000+01:00

Bojan: “ Io,Bojan, chiedo il tempo di sbagliare” (Jo, Boja, reclamo de poderequivocar-me)

RicardTorquemada, entrevistat per Marcos López al Periódico, en lapresentació del seu llibre Fòrmula Barça: “ És unafòrmula única, pertany exclusivamental patrimoni del Barça. No ésfixa, és sempe dinàmica, adaptant-se sempre al que li planteja elrival. Com a tercera característica, i tal vegada la més important,genera condicions adequades per a guanyar el partit. La fòrmula, coma dinàmica, s’ha d’interpretar cada minut. I cada minut de cadaaprtit és diferent per la qual cosa reclama una interpretaciódiferent. No l’acabaries d’escriure mai, és infinita. Així vasempre més ràpid que els altres. Els altres equips estufien comevitar que sl facin mal. Guardiola estudia científicament per veurecom fer-los mal. Això és el revolucionari.

Accepta ladefinició del joc de Pep Team d’Arrigo Sacchi:”Harmonia iPassió:” És una gran definició. Quan e lBarça té lapilota sembla que tot es mogui de manera sincronitzada, on flueix eljoc coral. Sembla casual però no n’és. La seva grandesa rau enque mai no es mou per inèrcia, sinó que tots coneixen la partiturai la fan sonar diferent a cada moment. I passió perquè això ho haportat Guardiola:passió per a recuperar la pilota. Per què? Perretornar a la infància, per tornar-nos a sentir criatures, de quansortíem a jugar al pati i volíem tenir sempre la pilota”

L’origenterritorial dels ministres de la Monarquia Parlamentària:

Madrid: 48 //Andalusia:23 // Castella i Lleó: 21 // Catalunya: 16 // Galiza: 13// Euzkadia: 11 // Astúries: 5 // amb 4 Aragó i Ses Illes // amb 3Canàries, Extremadura, Castella-la manxa, La Rioja // Cantàbria: 2// Navarra i Múrcia, amb 1.

Ministrescatalans: 4 amb UCD: Landelino Lavilla (Lleida, 1934) aJustícia del 4 de juliol de 1977 fins al 6 d’abril de 1979.

Joan Rovira Tarazona (Lleida, 1930 –Madrid, 1990), de Sanitat i Segueretat Social d’abril de 1979 asetembre de 1980.

Eduard Punset (BCN, 1936) de Relaciónamb les CCEE entre el 9 de setembvre 1980 i el 27 de febrer de 1981.

Frederic Major Zaragoza (BCN, 1934)d’Educació i Ciència entre desembres de 1981 i 1982 (GovernCalvo-Sotelo).

5 amb FelipeGonzález ( 1 de desembre de 1982 - 4 de maig de 1996):Narcís Serra (BCN, 1943) de Defensa des des del 2 de desembre de1982 fins a 12 de març de 1991; fins juliol de 1995 vicepresident.

Ernest Lluch (Vilassar, 1939 –BCN,200o / ETA) de Sanitat des de desembre de 1982 a juliol de 1986// Joan Majó (Mataró, 1939) d’Indústria i Energia d’abril de1895 a juliol de 1986 // Josep Borrell (Pobla de Segur, 1947) d’ObresPúbliques i Transports des de 12 de març de 1991 al 6 maig de 1996.

Jordi Solé Tura (Mollet, 1930 – BCN,2009) de Cultura de des desembre de 1991 fins a juliol de 1993.

3 amb Aznar (4de maig de 1996 – 17 d’abril de 2004): Josep Piqué(VNG, 1955) d’Indústria des del 6 de maig de 1996 al 27 d’abril 2000 (portantveu des del 16 e juliol de 1998); fins el 10 de juliolde 2002, d’Exteriors i fins el 3 de de setembre 2003 de Tecnologiai Ciència.

Anna Birulés (Girona, 1954) de Ciènciai Tecnologia des del 27 d’abril de 2000 (succeint Piqué) al 10 dejuliol de 2002.

J.García Valdecasas (BCN, 1944-2009)d’Administracions Públiques des de setembre de 2003 a abril de2004

4 amb JoséLuís Rodríguez Zapatero ( 17 d’abril de 2004 – desembre 2011):José Montilla (Iznájar / Córdoba, 1955) d’Indústria, Turisme iComerç des del 28 d’abril de 2004 a 8 de setembre de 2006. Succeïtper Joan Clos, fins el 12 d’abril de 2008.

Carme Chacón (Esplugues de Llobregat,1971) de Vivenda des del 9 juliol de 2007 fins al 11 d’ abril de2008. Passant a Defensa, des del 14 d’abril de 2009 fins a final demandat de ZP.

Celestino Corbacho (Valverde deLeganés, 1949) de Treball i Immigració, de des del 14 d’abril de2008 fins al 20 d’octubre de 2010.

Quin(a) serà en farà 17, i al Governde Mariano Rajoy?

Noticiari i tafaneries altafullenques (XVII)

2011-12-12T09:55:00.001+01:00

Fins el 13 degener, sol·licituds per 7 lloguers de pisos de protecció oficial al’Hort de Pau:

4 en règim de lloguer al c) del Vinyetentre 39-40 m2 de superfície útil a 160-166 euros mensuals.

3 amb opció de compra al Vinyet i laCabana (1) amb superfície útil de 75-72,5 m2 i amb mensualitat delloguer de 344-354 e.

Aquestdivendres 9 de setembre, l’exregidor de PAU, ha presentatl’al·legació personal per tal que els mous vials de la Cabanaportin per nom Lluís Punsoda (el tram llarg) i Pintor Josep Sala(l’enllaç amb l’antiga N-340).

Dissabte,abans del clàssic al Bernabéu, esplet de concerts a la plaça delPou en Fira de Nadal: nadales pels grallers ipercussionistes de l’escola de Música (5 de la tarda) + Concert demúsica tradicional Questioni Meridionali 6 de la tarda)+ nadales perNous Rebrots (2/7 del vespre)

16 parades ala Fira de Nadal, amb estrena de taules municipals – comles del Centre d’Entitats – mercès al pressupost de 2011 aprovatper el bloc del Govern Gené ja amb Pérez a alcaldia i hisenda.

Oberts al món des d’Altafulla (XIII)(2) Eurozona i crisi financera

2011-12-10T08:46:00.000+01:00

Els bancscentrals d’Europa, Gran Bretanya, Suïssa, EEUU, Canadà i el Japóinjecten liquiditat per tercer cop ( després de la fallida de LehmanBrothers i el passat setembre).

Un Fons deGarantia de Dipòsits unificat i amb el triple de quantitatsassumirà el rescat de les catalanes Catalunya Caixa, Unnim; de laCAM i Nova Galiza i el Banc de València. Cal garantir el nivell dedèficit públic espanyol per a guanyar credibilitat a lal’eurozona...

El Plad’ajustos “Salva Italia” del Govern Mario Monti vol sumar 30milions: amb més noves recaptacions (18 mil euros) que estalvis (12mil): 30 = 18 – (-12). Per a fomentar el creixement destinarà 10milions d’e. , 1/3 de l’ajust.

Els retallsafecten els càrrecs i les transferències a les administracionsperifèriques i als drets dels pensionistes (les superiors als 936euros sense clàusula de revisió per la inflació; procés capelevar-la als 66 anys i amb 42/41 anys cotitzats homes/dona per a lesanticipades).

Els augmentsd’ingressos provindran del pas al tipus estàndard de l’IVA al22% (+2; + 5 que l’espanyol); de la reintroduciió de l’impostsobre vivendes, que havia abolit el Caiman; de l apujada de lagravació al béns de luxe (avions, helicòpters, cotxes de gammaalta).

Per a combatrel’evasió fiscal, els pagaments en efectiu no poden passar dels mileuros!

Guillermo dela Dehesa en ofereix una conferència escrita magistral sobre lescauses de fons i les errades de gestió concatenades a la UME:

“Abans que fos creada la UnióMonetària Europea molts economistes van escriure, a principis delsanys noranta, sobre els perills de crear-la en una àrea no òptimacom l’europea, fent-la sense un BCE que fos prestamista en últimainstància i sense unió fiscal paral·lela o un enorme fons per afer front al xocs asimètrics que poguessin succeir a alguns delsseus Estats.

Tan mateix, aquesta advertència no fouconsiderada en primar la voluntat política sobre la realitat, per laqual cosa pensàvem que algun dia algun o alguns Estats podrienentrar en crisi aguda d’on no podrien sortir per sí solsúnicament. Ha acabat succeint després de 10 anys d’euro.

A més de tenir l’eurozona aquestesdues errades de disseny, llurs dirigents han mostrat una increïbleincapacitat d’actuació quan la crisi s’ha presentat. Provad’això és que dos anys i un mes desprésque el 20 d’octubre de 2009 esclatés la crisi grega., que eraperfectament manejable, encara no s’ha superat per la incompetènciao la mala voluntat demostrada en la seva gestió.

Primer: no van deixar que el FMIs’ocupés de Grècia per considerar-ho un estigma per a l’eurozona,sense que en tingués l’experiència i fons per a resoldre-la.

Segon: vanpassar vuit mesos sense fer-hi res mentre que el FMIhauria pogut sotmetre Grècia a un dur programa de reformes a canvide línies preventives de crèdit i avui, a hores d’ara, ja hauriareestructurat el seu deute, i sense problemes de contagi, ensignificar l’únic Estat insolvent de la UME

Tercer: el 3 de maig de 2010 es concedíun crèdit a Grècia de 30 mil milions d’euros a uninterès de càstig del 5%. La reacció dels inversors foumolt negativa, i la matinada del 10 de maig foren creats lesfacilitats de l’EFSF i el EFSM davant la temença de l’ensulsiadadel preu dels actius financers. L’ús d’aquest instruments, tanmateix, es restringí molt en no poder comprar deute al mercatsecundari, sinó únicament donar préstecs a tipus del 5,8% a cincanys quan es finançaven al 1,9%. Aixícomençà el contagi a Portugal i Irlanda, perquè els inversorscalculen que no podrien pagar crèdits tan cars.(Afegim-hi que l’Ecofin també hi acordà les mesures d’austeritata la Hisenda i el Foment espanyols: baixa de sous al -3% a lesadministracions públiques, congelació de pensions, reducciód’inversions en infraestructures. El efectes del contagi arribavenen forma de les primeres retallades; i en plena crisi d’ingressosfiscals)

Quart: la cimera de Deauville del 18d’octubre de 2010 creà encara més desconcert entre els inversors,en anunciar la creació d’un nou mecanisme permanent, l’ESM, quesubstituiria l’EFSF el 2013, però a canvi que tot el deute aemetre tingués clàusules d’acció col·lectiva (CACs), obligantllurs tenidors a acceptar la seva reestructuració o impagaments.Provocà una altre ensulsiada dels preus del deute, quan la granmajoria dels creditors eren els seus mateixos bancs, fons de pensionsi empreses d’assegurances, desencadenant el rescat d’Irlanda el 7de desembre de 2010. (*AndreuMissé / El País culpa Merkel per la seva obsessió que els bancsparticipin en les pèrdues de reestructuracions del deute:motiu de possibilitat de risc d’una gran fallida financera: una deles causes que més han agreujat la crisi del deute sobirà:depreciant-la n’ha augmentat la prima de risc. Els anomenadesquitaments només s’han aplicat i s’aplicaran a Grècia, desprésque Merkel rectifiqués a principis d’aquest desembre. “Resulta(va)bastant absurd que els propis Estats adverteixin que els seus bonusno valen el que diuen. La participació més eficient dels bancs enla reparació dels danys que ells mateixos han causat és per la viadels impostos”).

Cinquè: Tres dies més tard, el10 de desembre de 2010, Jüncker i Tremont van proposar l’emissiód’eurobons fins al 60% del deute de cada país per a estroncar méscontagis, però fou refusada, creant encara més incertesa malgratque les emissions de l’EFSF era ja boi eurobons.

Sisè: El Consell del 12 de març de2011 aprovà el Pacte per al Euro, exigint que cada Estat membreajustés els seus respectius costos laborals unitaris als d’Alemanya,d’aplicació pràcticament impossible en representar l’únicmembre que havia implementat una devaluació interna. Prohibint elfutur ESM comprar deute al mercat secundari, donant préstecs nomésen circumstàncies extraordinàries, requerint-ne la unanimitat del17 membres, prestant només si els inversors privats també s’hiafegien i imposant que si un país accedeix a l’ESM, tots els seusinversors privats seran els últims a cobrar, darrera del FMI i elpropi ESM, esdevenint deute júnior (*) Aquestanova decisió provocà una nova ensulsiada del deute i el rescat dePortugal el 4 de maig de 2011.

Setè: l’11de juliol de 2011, l’Eurogrup decidí d’ajornar sine die el segontram de rescat a Grècia, començant el contagi a Espanya i Itàlia,dos països massa grans, tant per deixar-los caure com perrescatar-los.

Vuitè: El Consell del 23 d’octubred’enguany decidí de permetre que l’EFSF pogués comprar deute almercat secundari i totalment a crèdit fins el bilió d’e.,mitjançant un vehicle especial (SPV) que emetria distints CDO,garantint l’EFSF la primera pèrdua fins un 20% i col·locant elsaltres trams entre inversors. S’acudía Xina. Brasil, Rússia i els productors de petroli, sense cap èxit.Els inversors havien calculat, altre cop: les compres no arribarien asalvar Itàlia i Espanya”

Josep Ramoneda/El País Catalunya vs. Francesc-Marc Álvaro /La Vanguardia exposenla perspectiva crítica orotodoxa vs. la llagotera mercenàriaedulcoradora de la política de retallades del Govern Mas /CiU.

“Si no ho heentès malament, el president Mas fa el que ningú més s’haatrevit a fer encara a les Espanyes per dos motius: per a demostrarque Espanya és una nació seriosa i, perquè, com se’ns avisà lasetmana passada, el Govern de la Generalitat tindrà problemes de tresoreria sense el 750 milions e. que haviapromès Zapatero. El líder de CDC demostra que l’ètica de lesconviccions i la de la responsabilitat poden coincidir alguna vegada,per bé que això no acostuma a veure’s gaire a les nostresdemocràcies, massa presoneres del curt termini. Queel president de Catalunya governi amb determinació i sense por a lesprotestes gremials és una actitud que regenera la política,la qual cosa és digne de subratllar-se quan a Europa ja qui pensaque a Europa els tecnòcrates ens salvaran” (La Vanguardia)

VS. VS. VS.“ Ho remarquenels qui donen consells als governants: davantuna crisi, un parell de garrotades molt fortes al primer moment itindrà el personal acollonit per sempre.La reacció ràpida i contundent es considera positiva per dosmotius: perquè en moments de màxima incertesa el primer instint ésel de cercar la protecció del qui mana i, per tant, sentir que algúgoverna: i perquè les mesures excepcionals dolen, però exacerben lapor de la ciutadania, i aquesta població espantada sempre és mésfàcil de governar. Zapatero no en va fer cas a aquests consells latardor de 2008, quan la ciris començava a ensenyar les dents, i aixíli ha anat.

Artur Mas ,quearribà amb la crisi amb estat molt avançat, féu de l’austeritatel màxim objectiu, i sense por a aixafar els terrenys sagrats de lasanitat, de l’educació i dels funcionaris públics.L’aposta li ha anat bé. El seu Govern no ha sofert encara l’erosióde la crisi i ha assolit de guanyar per primer cop les eleccions alParlament espanyol. En una interpretació aquest resultats sónpresentats com a suport incondicional dels catalans a les retallades.Les majories polítiques – en aquest cas una minoria més gran queles altres – i les majories socials no sempre coincideixen”.¿Quant de temps estarà disposada la ciutadania a aguantar elssacrificis sense resultats tangibles? ¿Quants mesos de pujada del’atur aguantaran unes mesures que destrueixen feina sense quearribi el moment de crear-ne? Un sector molt important de les classesmitjanes està paralitzada per la por perquè sobtadament han vistallò que pensaven que mai no arribaria: l’abisme a la porta decasa.

Trobem a faltaruna vertadera política de retalls, que situï l’austeritat en unaperspectiva”

“La segonaonada d’ajustaments que impulsa l’Executiu Mas demana sacrificisals funcionaris i aquests, a través dels seus sindicats, ja han ditque consideren que els governants democràtics del país els declarat“la guerra”. Els empleats públics tenen tot el dret a defensarels seus interessos, òbviament. Però han de ser prudent a l’horade tensar la corda, per tal que no els surti el tret per la culata,en un moment on la majoria de ciutadans – que són assalariats delsector privat – ja porten temps sofrint els efectes de la crisi.Podran fer manifestacions i pararalguns serveis, tan mateix – m’hi jugo el que vulguin – perdranestrepitosament la batalla de l’opinió pública”.

VS. VS. VS.

“ Gestospreocupants: la conversió del funcionari – presentat com atreballador privilegiat -en boc emissari de la crisi.Mal assumpte quan es pretén culpabilitzar les persones a quis’apliquen les mesures d’austeritat.

Diuen que a unasocietat decent les institucions no humilien els ciutadans. Eldiscurs que pretén fer a tots culpables dels excessos d’aquestsanys és irritant. Però amés, la pressió – no únicamenteconòmica, sinó també d’imatge – sobre la funció públicaafecte indubtablement la qualitat del servei públic. I si algunacosa reclama aquest país és dignificar allò públic. No s’assoleixacomiadant els més precaris ni pontificant sobre la ineficiència.S’escau molt per millorar al sistema públic, però no per lapodada fàcil, sinó de l’optimització dels processos i elsrecursos, i del reconeixement del que representa el servei públic.És difícil de sostenir que el sector públic és el dolent de lapel·lícula, quan tothom sap que el deute del sector privatmultiplica per dos el del sector públic. Els retalls porten inscritauna particular economia política: el mercat contra el sector públic”

Albert Sáez: “Ala seva intervenció televisiva, el president deixà clar que lapolítica general de la legislatura la va a pactar amb el PP.Segurament és el que més li convé, a ell i a CiU. I ho farà, vadir, perquè els altres t’han “deixat sol”. Segurament és elque li convé al PP i al PSC. No estàtan clar que sigui el que més convingui al país. No es tracta deproscriure els populars, però un acord CiU-PSC donaria marge per aaprofundir més les reformes que en els retalls i fer-lo senseepisodis de crispació social. I endefinitiva asseguraria que els socialistes espanyols no fessin amb elpacte fiscal el mateix que els populars van fer amb l’Estatut. AMas i CiU encara els dol el segon tripartit però ha arribat elmoment de lideratges forts”.

Oberts al món des d’Altafulla (XIII)(1)

2011-12-09T08:45:00.000+01:00

L’actor JoséLuis Gómez elegit per la a butaca Z de la RAE (succeint FranciscoAyala).

J.MªPou ens glossa l’esdeveniment: “ Ho esticescrivint, confegint en veu alta alhora que teclejo. I amb elconvenciment, m’arriba l’alegria. Un actor! Perquè a l’elegira Gómez l’acadèmia la Real Academia de la Lengua reconeix elvalor de la paraula dita en veu alta i reconeix l’actor – elsactors, en plural – com a intèrpret, transmissor, portador,faedor, valedor i vetllador de l aparaula. Sense necessitat d’obraescrita. I reconeix que el mèrit de trobar el to, el matís i laintenció exactes és igual al de reeixir amb el sinònim ol’adjectiu adequat. Perquè si la paraula és la mateixa iinalterable una vegada escrita, poden esdevenir moltes i distintessegons com es pronunciïn. El que admira i alegra en el cas de JoséLuís Gómez és el reconeixement de l’actor com a subjecte capaçde crear amb les paraules en viu i en directe, capaç de practicar el“limpia, fija y da esplendor” sense més armes que la veu i elgest. Estem, doncs, d’enhorabona.

Divendres 2 dedesembre, inaugurat l’Eix Diagonal que enllaça en 45 minutsManresa amb VNG (C-37 + C-15); abans el trajecte durava el doble.

Inclou el viaducte de Rajadell alBages de 740 m., el més llarg construït per la Generalitat i eltercer de Catalunya després del d’Amposta (1.070 m.) i el Morrot(834 m.). La constructora adjudicatària hi ha invertit 368,4 milionsd’e. ; la Generalitat li acabarà costant 1.399 en peatges al’ombra anuals – segons circulació- fins el 2041. Se n’hicalculen 7mil diaris al tram Manresa-Igualada i 25 mil al de VFP-VNG.

Noticiari i tafaneries d’Altafulla (XVI)

2011-12-08T08:43:00.001+01:00

Ja tenimpressupost per al 2012. Ensel presenta com un nova meravella de la humanitat el nou regidord’Hisenda i exbreualcalde F.Ferré a la secció de partits del Plede la Plaça del Pou. Si l’augment de taxes com a pilar fortd’ingressos ja marcava el seu conservadorisme fiscal, els plaers enl’austeritat i la petitesa de els inversions arrodoneix lacaracterització. Vol gallinaci...

Sota seu, J.M.Pérez d’Ideal ensexposa la seva versió de l’herència que hem llegat el GovernGené. Com ja li van retreure al debat electoral, no s’hi val ajugar brut amb les xifres d’hisenda. Sobre els resultats tanpreocupants que van resultar el 2007 seguim afirmant que van sortirde la crisis d’ingressos previstos, tant per la frenada radical ala construcció com en la liquidació de l’IBI – previst moltelevat en aplicar-se el primer tram del nou Cadastre. Com a mesuresde redreçament vam aprovar el nou tipus al 0,9 i el PEF de 2008-2011amb la sostenibilitat del servei de brosses pujant-lo el 40% el 2009perquè calia igualar.

Després, aquell nou tipus fou combatut pelpropi exalcalde que l’havia aprovat fins i tot convertint enconflictiva la FM de sant Martí de 2009. Pérez i Ferré continuenal Ple. El nostre exregidor, que va donar la cara i la veu (tant alcostat d’Alasà per al 0,9 del 2008 i com a regidor d’hisenda deGené), fou premiat amb la pèrdua de 2/3 dels vots entre 2007 i2011. ¿En fou el farmacós, el “chivo expiatorio”, el bocemissari, el cap de turc de tot el malestar per l’adequació del’IBI a la sostenibilitat de la hisenda municipal? Calia castigar/prejubilar abruptament el “polític del poble” al cap del XXXVanys del seu esclat (detenció i expedient al TOP nº2 l’abril de1976, veu jove del PSC al camp de Mart el setembre de 1976, agitacióper l’abstenció al Referèndum de la Reforma amb el futurconseller de la Generalitat Xavier Sabaté el desembre de 1976).

Quan tinguem la documentació senceradels pressupostos per al 2012 els comentarem com si estéssim al Ple.Quan estàvem a l’oposició (com a PSC / 1983-1994), com a PAU ambPérez alcalde increïble d’un Ple amb clara majoria d’esquerres,sempre analitzàvem i decidíem en clau de Govern, sempre!

No us perdeud’anar a veure la il·luminació nadalenca del Restaurant BarBallesté. Lilàs lluminós com un miracle en la foscor,nova mostra de l’exquisit gust de l’Antonio (exCachivaques;proveïdor de petits marcs – pagat pel propi regidor – per al’aplec de fotografies d’altafullencs d’entitats que nodreix /inspira la Sala de Comissions. Recordem que l’actual Casa de laVila fou decorada amb arqueologia de la Vil·la dels Munts mercès ala realció entre Gené i Carré (llavors director a TGN) i tota lapinacoteca i fotografies pel regidor de Cultura amb UpA i PAU. Sempreenalteix el despatx d’Alcaldia el paisatge (inacabat) de Jospe Salade gran i preciós format.

3 gols aRocafort, i anar guanyant 2 a 3 per tornar ssense cap punt. Nou golde Pol!

Divendres ales 6 del vespre comença la Fira de Nadal a la Plaça del Pou!!!!

Oberts al món des de SaltAlonsos / Altafulla / Allufatla (XII)

2011-12-07T08:30:00.000+01:00

Dosmilions de funcionarisaturen ensenyament i sanitat a Gran Bretanya contra les retallades deCameron i la reforma de les pensions: “No cuts”.

Eurozona…:

X.Vidal-Folcha Choque cruel de soberanías: “Europaestà immersa en dos processos fonamentals: El primer és quel’actual crisi, un rebot insidiós i letal que estallà el setembrede 2008 des de l’epicentre de Wal Street, està derrotant lapolítca. Des de maig de 2010 ha provocat la caiguda en les urnes deseis Governs de la Unió (Regne Unit, Holanda, Irlanada, Portugal,Dinamerca i Espanya) i ha canviat altre dos (Itàlia i Grècia) perExecutius tècnics. La crisi, i sobretot, la deficient gestió de lacrisi el que desarbora, un rera l’altra, els Governs en exercici. AItàlia i Grècia – malgrat l’abismal diferència entre un murri/ Berlusconi i un Papandreu / Job -, els governants s’handeteriorat a sí mateix, en incomplir llurs compromisos amb elscreditors i amb els socis europeus.

Aquestsavatars configurenl’altra gran procés que tanalla Europa, una crisi del seusfonaments, on el vell (les precàries sobiranies econòmiquesnacionals) no encerta a morir i el nou (la unió econòmica europeaque completa a la monetària) forcegen encara per nèixer. Ambduessobiranies, les declinants i l’emergent, disputen acarnissadamententre sí,com una pintura negra de Goya. Proliferen les queixes perhaver susbtituït el mafiós Caiman italià pel professor Monti,pilcre i sensat, però assessor de Goldman Sachs: sense la mediacióde vot popular més que en segon grau, el dels parlamentaris. Lapopularitat d’aquesta crítica contrata amb l’absència dememorial de greuges, per exemple espanyols, contra Berlusconi,el qui desencadenà a l’agost la fase més aguda de l’explosióel cost del deute, perjudicant directament les butxaques delscontribuents ibèrics.

Pera sortir d’aquestacrisi cal instruments alegrement solidaris com la capacitatd’intervenció, ràpida, massiva i il·limitada del BCE i unsautèntics eurobons gestionats per un Tresor únic. Però també lesmortificants eines que garanteixin als prestadors en últimainstància que els deutors sertan rigurosos, assumint compromisosd’austeritat sensats, controls de troikes i interferències desupervisió comunitària als presupostos nacionals… Tot plegatconfigura l’entrellat de la pròxima cimera europea.

AntonioArgandoña,càtedra La Caixa de l’IESE:“ El meu diagnòstic és que Alemanya i els seus socis esperen unaacció decidida dels governs perifèrics per ajudar-los. Aixòtrigarà temps, i les condicions seran molt dures: per començar, jas’escau un control extern sobre els comptes públics italians. Pertant, com més aviat fem el primer pas, millor. ¿Que perdrem lanostra autonomia fiscal? Ja no en tenim: ens agradi o no, estem enmans dels nostre creditors, com està en mans del seu banc la famíliaque no paga la hipoteca. Tot i així, el nostre Govern decidirà enquè s’ha de gastar; el que no podrem fer és gastar per sobre delseus ingressos”.

Noticiari i tafaneries altafullenques (XV)

2011-12-06T11:23:00.001+01:00

Elgranperiodista Carles Francino continua com el més escoltat de la ràdioespanyola: el matinal Hoy porhoy de la cadena SER aplega 2milions 678 mil oients (252 milestabilitzats a Catalunya; on a la franja del matí empaten ManleFuentes i Jordi Basté, amb 400 mil oïdors diaris). Dades de latercera onada d’audiència de 2011.

ElGovern d’alternatius i republicans corona de llums nadalenques elcastell del Montserrat.Magnífics nous dissenys de la decoració nadalenca. Felicitacions.Sort que ha estat iniciativa seva i mercès al romanet heretat. Ambl’estalviador Pérez i el manaire Pere haira estat impossible; i siel Govern Gene l’haguéssim aplicat ens harien crucificat

Per mans foradadesla portaveu d’Aupa (ara de SI) i l’impacable Ferré Camps…

Oberts al món des d’Altafulla (XI)(3)

2011-12-02T09:00:00.000+01:00

Trifulguesa l’Eurozona:

Antón Costasa El depredador, la presa y el jefe de la manada:

“El discurs oficial afirma que l’úniccamí que tenen els països sobreendeutats de l’euro per a escaparal càstig dels mercats és el de reduir el dèficit mitjançantretalls dràstics de despesa pública, acompanyats d’altressacrificis socials com reduccions de sous, pensions i altres duresreformes. Aquest discurs estableix també que, arribat el cas, elsmercats poden exigir la substitució dels Governs incapaços otemorencs d’imposar aquests durs plans a la seva població, encaraque per a tal objectiu emprin procediments de dubtosa legitimitatdemocràtica, amb efectes politics no volguts que poden a arribar aser no despreciables.

Els fets, tan mateix, no casen bé ambaquest discurs. Malgrat la disposició dels nous governants (deGrècia, Itàlia, Espanya) per a ser més durs, els mercats no elshan donat ni 24 hores de respiració abans de seguir amb el seucàstig. És evident que alguna cosa no funciona en aquest discursoficial.

Amb el greu afegit que presenta dos danys col·lateralspreocupants.

El primer és de naturalesa econòmica.Tots aquests plans de retalls de despesa pública i de reducció dela renda disponible dels ciutadans estan portant a les economies al’estancament. Però la recessió, en reduir els ingressospúblics, augmentarà el dèficit. Aquest augment exigirà nousretalls. I torna a començar. Un cercle viciós endimoniat.

El segon efecte és de naturalesapolítica. Aquest cercle viciós farà que els nous Governs siguin defireta. Amb conseqüències preocupants per a la democràcia.

On falla el discurs oficial? Al meujudici, la raó és una mala comprensió de les motivacions queporten els mercats a acarnissar-se amb alguns països. No ho fanúnicament perquè són dèbils sinó perquè saben que els païsosforts no vindran a ajudar-los.

Els mercats es comporten com elsdepredadors que assetgen les manades d’animals a les sabanes. Elsdepredadors oloren la sang dels membres més dèbils. Però noméss’hi llancen quan tenen la seguretat que la resta de la manada novindrà a ajudar-la. Abans dóna tombs al seu voltant i fa connatsd’atacs per a observar la reacció del cap de la manada. Si veuenque desplega un lideratge solidari, el depredador s’ho pensa duesvegades abans d’escometre contra la presa, per a no sortir-ne malparat. Però si veu que es manifesta un capteniment oportunista, esllença sobra la presa.

El captenimentdels 17 països de l’eurozona s’assembla al de una manada on elcap no exerceix un lideratge solidari i intimidador. En aquestacircumstància, els mercats es comporten com a depredadors. I ataquenles preses dèbils. Però a mesura que van caient, s’atreveix ambaltres, fins a arribar al líder de la manada.

Per què Alemanya és remisa a exercirde cap solidari de l amanada i utilitzar la seva força per aintimidar els depredadors? S’escauen distintes raons:

La primera està relacionada amb laseva incapacitat i manca de voluntat per al lideratge. L’excancellerHelmut Khol digué en certa ocasió que Alemanya era massa gran per aser un primus inter pares, però massa petita per a exercir de líder.Hi estic d’acord, tant pel que fa al lideratge econòmic com alpolític. Recordin la seva renúncia a donar suport a la intervencióa Líbia.

Però cal explicar la segona raó, quereflecteix la visió alemanya de les causes i remeis a la crisi deldeute. Aquesta visió alemanya – de la qual participen altres països de l’euro – sosté que el sobreendeutament i el dèficitsón causats per la prodigalitat dels Governs i a la falta dedisciplina laboral de llurs ciutadans. Aquesta és una visióequivocada. Cal recordar una i altra vegada que la mare de l’excessiuendeutament privat d’aquest països ha sigut un espectacular erradadel sistema financer europeu, liderat per la banca alemanya ifrancesa. El cas iralndès és paradigmàtic.

El remei que defensa la visió alemanyaés tan errat com el seu diagnòstic. Alemanya és contraria aexercir de cap de manada perquè considera que el millor és no essersolidari, sinó deixar que la disciplina dels mercats obligui elsGoverns i ciutadans a fer els deures. Altra errada. Mentre no canviïnles idees que estan darrera d’aquesta visió alemanya de la crisi,els depredadors tenen camí lliure. Fins a arribar a convertir elproblema del deute en el problema de l’euro.

Però tal vegada el més intrigant ésveure com aquesta visió és compartida per les elits més influentsdels països sotmesos al càstig dels mercats. S’estàdesenvolupant una síndrome de Berlín, mitjançant el qual leselits dels països víctimes senten alguna afecció per la visiódels qui imposen el dany. Caldrà dedicar alguna atenció a aquestasíndrome.

S’escau algun senyal de canvi? N’hiha. És revelador, al meu judici, el darrer comentari de DavidCameron després d’una reunió amb Ángela Merkel. En suggerí lanecessitat de graduar la política d’austeritat. Si ho diu ell, queha sigut el primer apòstol de l’austeritat dràstica i compulsiva,llavors tenim esperances”.

LuísGaricano, catedràtic de la London Schol of Economics a La actituddel BCE: dos hipótesis:

“Per què elBCE està deixant que ens cuinem a foc ràpid en l’aigua bullentdels mercats? Espanya és solvent a tipus del 4%, però no n’és si ha de financar-se, de forma sostinguda, al 7%. (...) S’escauendues hipòtesi possibles: La primera és la de la superstició. ElBCE, a l’igual que l’opinió pública alemanya és presa desupersticions. Malgrat l’evidència en contrari, provinent de lesmassives compres de bons al Japó, al Regne Unit i a EEUU, el BCEpersisteix en la creença que la compra temporal, però de formail·limitada, del deute d’un país solvent en una situació coml’actual generaria inflació. Això, simplement, no és cert, ni enteoria, ni en pràctica.

L’alternativaés que el BCE està jugant una perillosa, però racional, partida decartes. El BCE sap que, als bons moments, les economies del sudd’Europa no van fer cap esforç per a modernitzar-se. Saben que, siels tipus baixessin, les polítics d’aquests països tornarien afer de els seves. Sota aquesta hipòtesi, el BCE sap el que fa, queés assegurar-se que els problemes estructurals de fons s’ataquin iresolguin, per bé que, això sí, juga amb foc.

Per a saber quinaés la realitat, val amb comprovar això tant senzill els diesvinents: si ens mantenen a la caldera amb el foc constant, cremantperò suportable, és la segona. Si el foc incrementa sense fi, enshem casat amb uns supersticiosos, i la situació no té remei.

Mentre, anosaltres no ens resta més que un opció: seguir treballant amburgència en les nostre reformes, en fer la modernització econòmicanecessària per a adaptar-nos a la moneda única que mai no vam feranestesiats pel boom. I, amb els nostres socis, treballar amburgència en el redisseny de la zona euro, inclouent un fons degarantia de dipòsits a escala europea, un sistema de resoluciód’entitats i una forma d’avançar cap a l’endeutament conjunt.I creuar el dits, perquè, dissortadament, el nostre futur està forade les nostres mans”

Xavier VidalFolch a 18 años presos del error: “ La UE porta 18 anys perduts,perquè no compta amb eurobons, no compta amb un dinàmicmercat únic deute que federi la seva dispersa potència inversora,articuli la seva defensa contra les grans crisis i aprofundeixi laseva capacitat financera, diversificant les opcions inversores delsestalviadors i expandint el paper internacional de l’euro com asegona moneda de referència mundial. (...)

El que vénen reclamant a Europa elseuropeus més europeistes, si més no des de fa un any, són gransemissions, que suposin de substituir total o parcialment lesemissions nacionals, mutualitzar el deute, crear un Tresor únic quela gestioni, per a afrontar l’ensulsiada del deute sobirà: alcostat de la llicència al BCE que compri bons perifèrics a doll, ésl’instrument idoni per a subvenir-la. (...)

Un germà petit d’aquest eurobons sónels Project Bonds, presentats per Brusel·les i el BEd’Inversionsfa un mes. Totalitzarien 230 milions d’euros que avalats pelpressupost de la UE es transformarien en 4.500 milions i podrienaixecar inversió privada per a finançar conjuntament part de lesinfraestructures convenients (que haurien d’acostar-se a un biliód’euros!). Són oportuns a Europa perquè el finançament per aaquestes finalitats era el bancari, sobretot, ara assecat.

EL Project Bonds és una còpia enminiatura del proposat per Jacques Delors al seu llibre blancCreixement, competitivitat i feina el 1993, en fa ja 18 anys. Els 12caps de Govern el van aplaudir, però els ecofins, els ministresd’Economia i Finances, el van boicotejar, perquè emitir eurobonsper a finançar obra pública els feia flaire de keynesianisme, quingran i persintent error.

El projecte era superambiciós. Noúnicament perquè suposava una inversió pública comunitària de400 mM d’e. També perquè es destinava a finançar projectes dexarxes transeuropees de transport, d’energia, i, atenció, detelecomunicacions: era, en això, visionària de la “societat de lainformació” que s’albirava i que deixà expedita a lacompetència dels garatjos on experimentaven els joves emprenedorsnord-americans.

I també era trencadora des de laperspectiva del seus mecanismes financers: cada any, el pressupost dela UE i el BEI aportarien 12 mM i el mercat, mitjançant una dobleemissió de bons, els altres 8 mM. Però no hi hagué manera. I hanhagut de passar 18 anys per tal que Brusel·les recuperi aquellatorxa, per bé que ara amb una altra finalitat, comunitaritzar elsdeutes sobirans. Tan de bo que aquesta vegada no es torni a apagar”.

Juan Gómez, corresponsal del País aBerlín: “Merkel ha demostrat una i mil vegades la seva capacitatde revisar conviccions. Si alguna cosa la defineix és el seupragmatisme. Per exemple, quan féu marxa enrera a l’ampliació dela vida útil de les nuclears. O fa dues setmanes, quan imposàcontra els elements el sou mínim al congrés del CDU. O quan abolíel servei militar obligatori”.

Oberts al món des d’Altafulla (XI)(2)

2011-12-01T09:00:00.000+01:00

Austeritatsi retallades:

EnricHernández: “El Govern català ha preferit anunciar peravançat les retallades, aprofitant l’interregne polític a Madrid,l’evaporació de l’oposició socialista després de la pallisssaa les urnes i el plus de legitimitat que li confereix a CiU el seutriomf electoral, el tercer en un any. Llàstima que a Mas no lidonés temps de presentar aquest pla abans del 20-N.La ratificaciósocial d’aquestes mesures hauria estat llavors incontestable”.

Inventari deplans d’ajustos de la Generalitat:

Amb elTripartit: 2009: estalvi de 900 M euros (personal: 50 M +Obres Públiques: 284,6 M + Salut: 91,5 M + Educació: 86,5 M)// 2010: 1.670 M e. (532 M. en ajornaments d’ObresPúbliques + rebaixa del 5% del sous públics – pujades d’impostos/ IRPF a rendes més de 120 mil e. + transmissions, actes jurídics imatriculacions/). El pressupost de 2010 tancà amb el 4,2% del PIB dedèficit no amb el 2,4 previst i compromès amb les austeritats enparal·lel i conjuntes amb les de maig del Govern ZP, pactades dinsl’Ecofin de Brusel·les...

Amb el GovenMas /CiU: Pressupostos de 2011: 2.680 M.e: retall del 10%de la despesa pressupostària + congelació d’inversions + rebaixesa Benestar (10%), Educació (7,4%) i Salut (6,5%). + Pla dePrivatitzacions de 1.850 Me amb venda d’immobles i empresespúbliques de la Generalitat. // 2012: 1.000 Me: rebaixa de nòminesdels 231.013 funcionaris de la Generalitat + copagament a Sanitat ipujada del cèntim sanitari + pujades del canon de l’aigua i deltransport metropolità.

Despesa perpersona en sanitat a Europa: mitjana OCDE:2.414,2 e. Espanya: 2.297,4e. Holanda: 3.680,9 e. / Dinamarca: 3.256,9 e / Àustria:3.212,7 e. / Alemanya: 3.159,5 / França: 2.979,7 / Regne Unit:2.611,9 / Finlàndia: 2.416,5 e.

Hisendespúbliques:

La distribucióde la tinença de deute pública espanyola per tipus d’inversors:34,5% de bancs: 29,3% famílies i empreses no financeres + 17,3% definanceres + 14,5 de fons d’inversió + 4,1 d’assegurances

Els comptes no financers de laGeneralitat, a 31 d’octubre, en percentatges de grans capítols, demilions d’euros: 1,43% del PIB.

Impostos directes: 7.092,8 Me +Indirectes: 7.087,2 + Transferències corrents: 3.312,7 + Taxes:372,5 Me.

Transferències corrents: 14.315,3 Me+Personal: 4.041,7 Me + Despeses financeres: 1.009,7 e + Despesescorrents: 851,7 Me + Transferències de capitals: 561,1 Me +Inversions reals: 443,2 Me.

Oberts al món des d’Altafulla (XI) (1)

2011-11-30T09:00:00.000+01:00

Joan Domènechal Periódico. “El Barça ha guanyat les seves quatre Champions ambmandats el PSOE (Wembley 92 amb Felipe; París 2006, Roma 2008 iWembley 2011 amb ZP), les tres últimes del Real Madrid, amb Aznar(Amsterdam, 98; París 2000; Glasgow 2002). El Madrid ja a 6 puntsdel Barça...

Anàlisisdel 20-N:

Fidelidad yfuga (El País): “El PP hauria captat en les recentment celebradeseleccions fins a 1,2 M dels vots anteriorment socialistes. Lafidelitat del vot del PSOE restà finalment al 60% i la del PP entornel 90. IU absorbeix 700 mil vots socialistes i UPyDconfirma el seu caràcter de partit frontissa en el terreny ideològiccaptant boi tant de vot popular (entorn a 350 mil) com socialista(450 mil). Boi un milió d’exvotants socialistes resten enl’abstenció i 900 mil als vots en blancs i a petites candidatures. 130 mil vots del PSC el 2008 cap a CiU aquest 2011.

La divisòria entre populars isocialistes sembla tornar-se més tènue i porosa, la qual cosaconvida a pensar que d’ara endavant els transvasaments de votantsd’un i altre costat poder arribar a ser més habituals i méssignificatius numèricament”

RamonJáuregui, ministre de presidència en funcions, entrevistatal País (26 de nov.): “Elresultado electoral final era el horizonte més negativo, pero no mesorprendió porque porque los últimos días de la campanyaestuvieron marcados por las turbulencias financieras y la sensaciónde que la victoria del PP era inevitable. Con las circunstanciaseconómicas que hemos vivido era prácticamente inevitable. Quizásteníamos que haber defendido lo que estaba haciendo el Gobierno conmás convicción, con más artillería y más fuerza”.

“Alfredo ha hecho una campañaformidable en las circunstancias que estábamos”

“Pretendo que el PSOE no pierda suesencia de gran partido nacional como lo hicimos en tres grandesmonetos de la historia. Los Pactos de la Moncloa, la consolidaciónde la democracia tras el intento de golpe de Estado y la oferta depacto antiterrorista a Aznar. Son tres momentos que marcan el ADN deun gra npartido que piensa en España y estoy seguro que loseguiremos haciendo”.

“Queremos asentar en España lacultura de la grandeza del tránsito de un Gobierno a otro”.

“Sigo pensando que en el eje centraldel abanico identitario vasco hay un 65% de población que hacecompatible el sentimiento vasco con el español. Cuando la sociedadvasca se impregna de libertad, las expresiones constitucionalistasadquirirán más fuerza. Pero para eso hace falta que los ciudadanospierdan esa tela de araña que ha modificado artificialmente lasociología del país, haciendo nacionalista a la gente para quedarbién”.

Javier PérezRoyo a Herencia recibida: “Cap Govern pot deixar enaquest moment un herència bona al seu successor. L’opció quetenia el president del Govern sortint era de deixar una herènciadolenta o deixar-ne una altra de pitjor. Deixar un estat d’alarma ohaver precipitat el país directament a l’estat d’excepció (...)

Quan un Estat té el tamany d’EEUU.El marge de maniobra del Govern envers els mercats capitals és mésgran. També el tindria la UE si fos un Estat i no una confederaciód’Estats. Però no n’és. El marge de maniobra de cadascun delsEstats europeus és molt reduït, per bé que per als uns més queper als altres. El nostre és del més reduïts”

AntonioFranco: Una Catalunya nova i diferent (després del 20-N)

“Tot fa pensar que a escalaespanyola probablement s’escau una simple alternança, encara quemés rotunda que altres cops. Si la crisi econòmica i la rebaixa dequalitat de vida persisteixen, les pròximes generals poden ser moltdiputades.

El succeït a Catalunya, altrament,sembla molt més profund. La decisió dels socialistes catalans degovernar mitjançant el tripartit, i especialment la forma pocconvincent d’encapçalar-lo, desfigurà la seva pròpia identitatsense conferir-los un perfil nou. Fa quatre anys ho governavenpràcticament tot i s’han quedat sense res.

Els socialistes, dins del seu descensregular i de mica en mica, ara han perdut molst més vots que elsguanyats pels convergents: 772.300 envers 231.378. I amb formespròpies d’una ensulsiada. El PSC ha engreixat els sacs de totesles altres formacions (amb l’excepció de l’altre gran tocat peltripartit, ERC). Ha dispersat vots en totes direccions: a la dreta, al’esquerra, al sobiranisme, a l’espanyolisme i, previsiblement, al’abstenció.

L’electorat ha castigat de formaparticular el PSC per la irresponsabilitat d’haver ajornat en plemoment d’urgències el debat intern i la renovació de líders desde la derrota del tripartit. Després de la traumàtica convivènciaamb ERC, fou temerari aparcar la discussió sobre les relacions ambEspanya, sobre com solucionar l’atur, sobre el que és essencial ono de l’Estat del benestar, sobre la desafecció de la política,sobre els relacions del PSC amb el socialistes espanyols, sobre lamanca de qualitat de la democràcia espanyola i catalana.

CiU ha assolit les dues fitespolítiques més importants. La seva victòria prova que la majoriade l’electorat accepta o es resigna als retalls socials derivats dela crisi, si més no de moment. El triomf de Duran Lleida prova qued’una forma o altra la seva reclamació d’un fals concerteconòmic o d’un finançament més just per a Catalunya j haesdevingut un tema-consigna pera una part molt àmplia de la poblaciócatalana. En marcarà les relacions amb Rajoy.

L’ascens substancial d’IC avisaseriosament els socialistes que llurs indefinicions reobren de debòun alternativa per l’esquerra”.

Joan Tapia:“El discurs d’Artur Mas davant la crisi i el missatge ampli de lacoalició (Duran) ha sintonitzat més que un PSC en desarrelament”.

Anton Losada:“El PSOE hauria d’aprende algunes lliçons.La primera i mésimportant ensenya que el discurs socialdemòcrata conforma el seumillor actiu. Ara no té altra feina més urgent i important quereconstruir-lo”.

Noticiari i tafaneries d’Altafulla (XIV)

2011-11-29T17:40:00.001+01:00

Ple bimensualamb 9 assistent del públic i sense el retrat del Rei. Pera la conferència del parlamentari del PPC Rafael Luna ja haviatornat...

Balanç de temporada dels Castellersd’Altafulla: 19 actuacions amb castells de 7 de les 25:20 pilars de cinc i 34 castells de set, dels quals 8 degamma alta! Al sopar de la colla a la Violeta, és reconeguda lafeina amb la canalla de la Sílvia, durant tantes temporades i sónelegits sang de búfal i de cadell Arturo i Ainoha. Nani Torres,segon per segon sopar...

Els exgrupsmuncipals del PSC i PAU presentarem al·legació a l’acord sobre elcarrer Lluís Companys perquè es digui Alcalde Punsoda i – elpetit tram d’enllaç – Pintor Josep Sala.

AntoñitoRodríguez, recorda Batista i el Paco com a constants assistens alspartits del CD.Altafulla – en l’entrevista a Altafullencsdiversos...

Partidàs al’estadi Joan Pijuan: Altafulla, 3 vs. Joventut Bisbalenca, 4. Golsde Pol Inglés (2) i de Pau Medina. Comunió increïble entre la joveafició – amb banderes i timbals – i la compromesa i tècnicaplantilla! Els ànims i el silenci en el penal de l’empat a 2transformat per Pol han de passar a la història de l’afecció alfutbol altafullenc.

Fonxo Blancs’inscriu a l’agrupació del PSC de Vilafranca, per donar suportincondicional a Cisco Romero cap del grup municipal. L’haavalat conjuntament amb el primer alcalde democràtic de Vilafranca iexparlamentari de Catalunya Fèlix Sogas. Des dels seus articlessetmanals al e de Vuit de Vilafranca ha recolzat la trajectòria deCisco Romero a qui va conèixer / admirar i fer amistat a l’Institutdurant el curs 1991-1992. De cap manera podia tornar a la mateixaagrupació d’Altafulla que triar Pérez en lloc d’ell com asucessor de Gené, una agrupació on hauria d’hagut d’assumirtots els compromisos de presència públic i busca de cars noves ambels desenllaços que prou coneix (“com millor ho fas pitjor t’horeconeixen...”).Ja es va estrena, el dimarts previ a leseleccions, assistint / participant durant la visita electoral deldiputat i teòric Daniel Fernández a la seu del Tívoli.

Resultats eleccions generals 2011 a Altafulla

2011-11-22T09:10:00.001+01:00

Resultats deles eleccions generals a Altafulla, comparativa de 2008 a 2011: elPSC només manté el 56% dels vots i ERC fins el 75%; CiU guanya aAltafulla i puja un 34,7% mentre el PP només guanya un 12,5%.IC-EuiA puja el 44% i es situa en 4t lloc. El bloc de l’antictripartit suma 941 vots mentre que CiU+PP fins a 1.191.

Total de votants: de 2.450 a 2.346.Abstenció del 23,5 al 31%

PSC: de 1.001 vots a 559
CiU: de 496a 668 vots
PPC: de 465 a 523 vots
ERC de 247 a 185 vots
IC:de 137 a 197 vots.

Ordre en percentatge de vots 20-N:

CiUamb el 29,1%
PSC: 24,3
PPC: 22,8
IC: 8,6
ERC: 8%.

CiU, PP i IC-EuiA situen representantsa totes les meses, mentre que el PSC només desplega 4 interventors(Pep Bordes, Paco Largo, Manel Ciércoles i Fonxo Blanc) i ERC,. 3 .

Els criteris del candidat Rubalcaba (i III)

2011-11-19T11:59:00.001+01:00

La fi d’ETA:“Sólo por eso merece la pena haber trabajado 30 años enpolítica”.

Els tres eixosdel programa: pujar selectivament els impostos + aprimar ireequilibrar l’Administarció i eliminar-ne duplicitats + entrar afons en el frau fiscal.

Frau fiscal:“Basta hacer con el fraude fiscal lo que hicen enInterior, que es coordinar a las fuerzas de seguridad, y aseguro quesi se coordina la inspección de Hacienda, la de Trabajo, la Policía,Guardia Civil y Aduanas, los metes juntitos con los ordenadoresconectados y se verá lo que sale”

Funcionaris:“No estoy pensando en echar funcionarios. La solución es hacerofertas de empleo público más pequeñas que las correspondientesjubilaciones. Pero es verdad que faltan fiscales, faltan jueces,faltan investigadores, sobre todo investigadores.

Impostos:“Dentro del IRPF tienes el tramo alto de la rentas del capital conun tipo muy bajo. Yo lo subiría. El IVA internament está mal, lasgrandes deducen mucho y las pequeñas no deducen nada. Patrimonio da1.400 millones, fortunas puede dar mucho más. Y los especiales,2.400.

Sobre lafrustració dels votants amb el PSOE. “Creo que estosdías hay ciudadanos que entienden un poco mejor qué se hizo. Viendopor ejemplo la situación italiana. Hay dos razonamientos detrás delos ciudadanos enfadados con el Partido Socialista: quien dice que vaa dar una opción al PP, que lleguen otros; que piensen que los otrosvienen con sus políticas, y que en Portugal muchos ciudadanosdejaron a la izquierda y se fueron con la derecha, y ahora están conla misma crisis y con recortes sociales, no tienen pagas extras. EnGran Bretaña ha pasado algo parecido. Otros enfadados estánsimplemente por quedar-se en casa y a estos les digo que laindiferencia ni crea hospitales ni escuelas ni resuelve la crisiseconómica”

Sobre el PP:“ Tú no puedes presentarte a presidente del Gobierno en un paíscom España, con la crisis que tiene, sin decir lo que vas a hacer. Yescuchar a De Cospedal diciendo eso de que ‘cuando hagamos lo quetenemos que hacer, la gente que no protesta saldrá a la calle’ meparece que primero es decir que efectivamente vas a hacer cosas muyduras, y segundo que parece el extremo de la cara dura. Es que esadmitir que efectivamente saben la que van a hacer y no lo dicen. Esome parece intolerable”

Els criteris del candidat Alfredo Pérez Rubalcaba (II)

2011-11-16T08:00:00.000+01:00

Catalunya dinsd’Espanya: “ El fallo del TC, que no me gustó, no fue tanmalo. Ahora Catalunya goza de más autogobierno que nunca. Con eltiempo se verá... Si pretendimos arreglar con la reforma del Estatutel problemadel encaje de Catalunya en España, hay que asumir que nolo logramos del todo. Aunque creo que la Estatut hay que darle tiempopara desplegar sus posibilidades.

Me molesta que no se distinga entreRajoy y yo, por mucho que ahora el lleve la pie ldecordero y diga quepuede hablar el pacto fiscal.¡Pero si puso a parir el pacto definanciación porque beneficiaba a Catalunya!”

Finançament dela Generalitat: “ Me preocupa que el nacionalismo catalánvincule la crisis a la financiación, afirmando que con otro sistemano habría que hacer recortes en Catalunya. Ese discurso es muypeligroso.

Hay que mirar al pasado: el modelo quepactaron PP i CiU dio a Catalunya poco más de 200 millones de euros;el que pactaron Zapatero y Montilla, bastantes más de 2000. Ademásel modelo PP-CiU era para toda la vida. Es bueno que todos vayanhaciendo sus propuestas con vistas a la revisión del modelo en el2013 ,que se evalúe como ha funcionado el sistema vigente y comomejorarlo”.

Massa pessimisme:“ Vivimos una situación política muy peculiar, con un gardo depesimismo que jamás había existido en España y en el conjunto deEuropa. Espero que la gente se lo piense mucho antes de votar. Sonunas elecciones casi tan importantes como las de 1977”

Segon cap de setmana festiu de sant Martí

2011-11-15T18:00:00.000+01:00

Xalant dedebò, en una Violeta a vesar mercès al Teatre de l’Ateneu deDones / Teatre de mentida, amb Aigua del Carme, comèdiad’equívocs i embolics guionada / dirigida per Jordi Ribé, amb elsuport de Núria Blanc Parellada. Quatre actrius i dos actors al’escenari, que encara estem aplaudint per tota la vis còmica queens van fer gaudir. A més acte gratuït, amb aportacions voluntàriespels Amics del Letxu.

Els casatsn’hi fan 6 als solters, en la matinal de dissabte a l’estadi JoanPijuan. Doblet de gols de Carles Nel·lo i del dorsal 19;en gran execució de Pedro Giraldez (Pirri) a una falta directa defora la mitja lluna de l’àrea i com a cirereta, el sisè obra delDiego Pinto fill.

L’equip dels casats, rodant ja en elpartit contra els veterans del Roda en recaptació per al Letxu,formà amb Ignasi a la porteria; una defensa de tres Marc Montero–Pirri- Collado; al mig del camp Andrinúa / Antoñito , un mésque en forma Jordi Bordes i l’entrenador de les noies JopsepMedina; al davant, els golejador 19 i Carles Nel·lo, Rafa Farré iJ.A.Fernández. Van entrar després Montero pare i el tan satisfetPinto.

Els solters, sembla que ostensiblement“perjudicats” després d’empalmar empalmades, van marcar ambgols de Raül Correa - mercès a un penal rigurós otorgat perl’àrbitre Tomàs Bote, excelsament picat – Franqui, que entrà ala segona part i al frec del final Oriol Magriñà arrodoní unpartit partit històric amb un gran xut. Entre els solters destacarJavi amb molta feina com a porter, les maneres del cap de collaArturo i els retorns de Luisito Iniesta i Óscra Bleda. Als últimsminuts, el nen Unai, ens demostrà que la sap remenar molt bé.

Repetim el comentari d’un granatespectador de la tribuna coberta. “El solters juguen malamentperquè pensen en els dones dels casats”. Certament, esplendorosesde sensualitat dins un lluminós i càlid estiuet de sant Martí.

La taularodona a la sala de Plens sobre els orígens de la colla castelleraprojecta els filmets de Mendieta pare i una antologia de fotografiesde Norbert Llorens. Jordi Calvet, el sempre primer cap decolla, porta el seu quadern on va anotar les primeres temporades. Lacolla així evolucionà el nombre dels seus components: 28 fundadorsel 1973; l’any vinent ja érem 52; el 1975, 64 i el 1976 – dedarrer any de registre: 76. Explicà que en l’evolució tècnica dela colla van rebre el suport dels fundadors dels Castellers deVilafranca Oriol Rossell i Eloi Miralles.

Fent un resum de fites, el primer 2 de6 arriba per l’Onze de setembre a Altafulla la segona temporada. ASitges, a finals de setembre, van descarregar el primer pilar de 5 iper sant Martí vam fer la primera pujada de les escales del carrerdel Forn, arribant fins al 20è dels 41 esgraons. A l’exhibiciócastellera de TGN de 1976 descarreguem, al segon intent, el 3 de set.La colla acaba la seva primera etapa el sant Martí de 1989, l’anyde la inauguració del monument al pilar de 8 fm, amb tota laclàssica de 7.

La recerca de l’embrió de laformació de la colla ens trasllada a la Bisbal, el 15 d’agost de1973. Allà i allí uns afeccionats locals aixequen un pilar de 4.Isidre Virgili, llavors corresponsal casteller del Diario Español,sempre acompanyat de Norbert Llorens com a fotògraf, engresca elJordi Calvet, que s’hi havia atançat amb la seva moto amb aquesttranscendental palnteig: Per què no podem fer nosaltres també unpilar de 4. Tres mesos després, el fem aixecat per sota. Un Onze desetembre, el e la tercera temporada, el pilar aixecat era de 5, laqual cosa ens en va fer els pioners!

13-XI- 2011:Sota un blau cel venecià, els Castellers d’Altafulla acabem latemporada amb el tres i quatre de set, el cinc de sis, el ventall depilars 4-5-4 i pugem al balcó tota la canalla. Plaça delPou que feia goig i colla amb més camises i samarretes que mai. Daltel balcó d’alcaldia, en veure el Víctor Simó li vam recordar queell havia parat a segons el primer pilar de quatre caminant-hi, ambRamonet Sunyé i Quixalós petit a dalt!

Van faltarquatre esgraons per a completar el pilar de quatre pujat per les 41escales del tan costerut carrer del Forn. Marc Capdevila –Albert Bastista – Anna Rayon i Mar al tronc. L’obstacle fou elfilat elèctric que travessa el trajecte, d’un pilar, enguany, unxic més altet.

Grades plenesdesprés de la Diada castellera per celebrar el 3 a 2 contra els“flamingos” de santa Oliva. El grup de suport joverecupera , després de tants anys, els crits d’alè als jugadorsque s’acomiaden amb / entre clams d’alegria compartida. Doblet dePol (“Pol vol dir gol!”) i també d’Alberic – repeteixen,doncs, jornada golejadora. Ja tenim 16 punts, deixant els del BaixPenedès en 15. De 7 partits, n’hem guanyat 5 amb un d’empatat ide perdut: 20 gols a favor i 12 en contra.

El club, mitjançant l’entrenador /periodista Albert Jansà, edita el Butlletí del C.E. Altafulla; delqual acabem de llegir el quart nº4, editat dissabte passat. On podemllegir: “ 13 gols, els ha aconseguit com a visitant i només 4 coma visitant. Ha jugat bé i ha marcat 11 golsen camps de gespa artificial. Segur que no és casualitat”.Les estadístiques no enganyen el bon joc golejador reclama camp degespa a l’estadi Joan Pijuan!

Després del partit contra el santaOliva, aquests són els nostres golejadors a 4ª catalana: Pol iGeorge (5), Alberic (4), Arnau (2), Pereira, Pau, Arnau i Francino.

Pregó de la Festa Major d'Altafulla 2011

2011-11-15T15:39:00.001+01:00

Pregóde la festa major d’altafulla 2011

Bonanitamicsiamiguesaltafullencsialtafullenques,

Aquestanym’hanconceditl’honor,almenyspermi,deferelpregódelafestamajordelmeupoble,doncsjosocd’Altafullatotihavernascutenunaltreindretbenllunyàd’aquest.

Percomençarvoldriaferunsquantsagraïments:

elprimerd’ellsperaenJuanCarlosgutiérrez,elLetxu,desuportiànimaellialasevafamíliaquefaltaelshifapertirarendevantambtotelquehiha.

Després,unaltreagraïment aunapersonaquem’haensenyatduescosesmoltimportantsalamevavida,comeslaperseverança esportivaielrock&roll,l’AlejandroFrancinoMurgades,ambquiprobablementm’hepassatdiessencersgravantmúsicaacasaseva,anantaveurequalsevolmenadeconcertderockenqualsevolindretopassant-nostardesdecanyaesportivaplegatsalgimnàs.

Unaaltradedicatòriaéspelfontxoblanchcanyelles,quim’haensenyataestimaraquestpoble,altafulla,totinocompartirsovintformesimaneres,peròsielfonscomú.

Finalment,agraeixoalacomissiódefestesialarestadelconsistoriqueelmeunomenamentperaquestpregóhagiestatbenrebut.

FentunamicaderepàsdelsanysqueportovivintaAltafullaidelamevarelacióamblapenyaciclistaielconsistorim’agradariaexplicaralgunaanècdotacuriosa,comperexemplequelespersonesamblesquemillortractehetingutisempreheparlatbéd’ellessonlaCarmeVives,laFuensantaCastro,ielManelRamón,isemprequeheparlatbéd’ellsalhoraelshihaviafetl’incísdequemaielshaviavotat,peròvaloravalasevatasca.gràciesal’empentaialsuportdelFontxovaremportarlaflamadelCanigóaAltafulla,ihovaigferpedalapedalambelFèlixiensvarememocionarmoltenarribaraAltafulla.

Unaaltraanècdota moltcuriosaésquetantelFontxocoml’AlejandroFrancinosónlespersonesquemesbeemvanparlardelafamília Alonso,totsempreremarcantlessevesvirtutsiloboqueeraperAltafullal’arribadadegentdeforaambaquestaempenta.

Dela Penyaciclistaduestasquescabdals:lapenyasolidària(improvisar)onenRamonsabateselperruquervatreballarencondicionsinfrahumanesacausadelmalestatdelslocalsdelparcdelComunidó.aralesnostresbicicletesfancapalSenegal,atravésd’unaOnggermana.lapenyainfantil,unaltrefetcabdaldelapenyaciclista,onenGuillermovacercarafonselplanterdepoblesveïns,iaral‘Ildeharecollitambfermesaeltestimoni.Esperemrecollir-neaviatelsfruits(improvisar).

Els criteris del candidat Alfredo Pérez Rubalcaba

2011-11-10T08:00:00.000+01:00

(I)Economia:

Sobre la crisia l’eurozona: “ Al final nuestros problemas procedende una decisión política tomada a medias: fundamos la UniónEconómica y Monetaria, pero sólo era monetaria y no del todo. Sobreprevimos el escenario de crecimiento. Por eso el BCE tiene por únicamisión controlar la inflación, y evitar el recalentamiento.

Nos ha faltado conciencia europea.Entendimos que la globalización nos obligaba a tener una políticaeconómica común y a coordinar las reformas para ser en conjunto máscompetitivos ante los países emergentes. Las definimos muy bién enel Tratado de Lisboa. Sólo falló una cosa: pusimos una clàusulaque decía: y esto cada uno lo hará como quiera. Pues se acabó:cada cual fue por su lado, y así estamos.

Súmale a ello el peso el peso de laspolíticas nacionales y la asincronía electoral: cuando un lídereuropeo afronta unas elecciones internas tiene menos margen demaniobra, y cuando toma una decisión resulta que el mandatario de lalado tiene las suyas. Hay que acabar con esto: o aprovechamos lacrisis para dar un salto adelante en Europa o corremos gravesriesgos. El verdadero riesgo es perder el tren de la competitivitat,porque ningún país europeo, tampoco Alemania, tiene tamañosuficiente para competir con China, la India, EEUU o Brasil. Yosiempre he sido europeísta por convicción; ahora, honestamente, losoy por necesidad.

“El debate sobre la necesidad deintroducir incentivos para reactivar la economía se abrirá paso entoda Europa. Sólo con políticas de austeridadno saldremos de la crisis. Merkel debe pensar que si España nocrece, Alemania no vende. No entender eso es una visión muymiope”

BCE de modelanglosaxó: “ Una de las grandes diferencias en lasrespuestas a las crisis a uno y otro lado del Atalántico y del canalde la Mancha, está en el grado de intervención y expansión de labase monetaria en el área del euro frente a lo que está sucediendoen EEUU o en el Reino Unido. Las compras de deuda soberana y laexpansión del balance de sus bancos centrales triplica largamentelos parámetros del BCE en relación con las economías del euro”.

Va de bancs:“ Desde el principio de esta crisis, nuestra banca ha hecho unenorme ejercicio de transparencia. Se nos podrá tachar de ingenuos,pero no de mentirosos, que es lo que penalizan los mercados. Esverdad que el sistema financiero español aún no ha obsorbido todala burbuja inmobiliaria, pero lo está haviendo: de 45 bancos hemospasado a un tercio, y bancarizados.

A los bancos nose les ha regalado nada; han recibido préstamos que tendrán quedevolver. Pero sí, es verdad que una hipoteca es algoasimétrica: el banco tiene más datos para saber que es de altoriesgo, que quien la suscribe. Por eso le pedí a la banca que cuandoacabe la crisis haga un esfuerzo, ayude a crear empleo. Luego hubouna recaída de la crisis de la deuda, de una profundidadinsospechada, pero sigo pensando lo mismo”

Retalladessocials: “ Deoende de quién gobierne. Habrá queequilibrar ingresos y gastos, ser austeros, mantenerlos derechos y subir los impuestos, por ejemplo, a las grandesfortunas y a quienes generan grandes plusvalías en muy poco tiempo.Es verdad, hace falta un modelo fiscal más consistente ycomprensible, con menos deducciones.

Habrá que abrir un debate paraintentar fijar unos mínimos en toda España que aseguren la igualdadde derechos. Unas prestaciones mínimas en educación, sanidad ydependencia que todo español deberá tener al margen de donde viva,y siempre respetando las competencias autonòmicas. Y será necesariauna reforma sanitaria que garantice una mayor coordinación ycentralización del gasto”

Energianuclear: “ Con Fukushima todo ha cambiado; de ahí elgiro copernicano de Merkel. Ls nucleares se cerrarán cuando toque, yhabrá que extremar los controles, reforzar nuestro liderazgo en lasrenoblables.

Hay que pinchar la burbuja tarifaria,cuyo dèficit es superior al sanotario. Hay que aclarar cuántocuesta un kw. Todo indica que los costes de transición estánsobredimensionados”

Petita crònica de sant Martí 2011

2011-11-09T12:26:00.001+01:00

La plujaacompanya el romanticisme de l’emotivíssim pregó de DinoAlbadalejo. Tot un seguit de gotes de records dedicades a total seu entorn, de l’esport, de la vida pública, de la Penyaciclista. La tronada i la seva posterior sentor de pólvora culminenla configuració d’una atmosfera de genuí sabor d’abans,comunitari, festiu, reconciliatori – a la manera de l’estimatpregoner.

Jordi Alpánez iNatàlia Molinera nous hereu i pubilla des d’aquest sant Martífins el vinent. Ell, futbolista primera bàula de la formacióde la nova directiva del C.D.Altafulla; ella, fotografiant tots elsesdeveniments promoguts per la regidoria del seu germà.

La pluja d’aquest diumenge autoritzanomés dos castells: el quatre de vuit dels Xiquets de TGN i unpreciós 5 de set dels nostres castellers – sota plugim i demuntatge exprés: inèdit en els annals castellers, tot siguidit. Al parlament final, el cap de colla Arturo Palavecino, reclamal’assistència massiva a l’assaig de dimecres previ al pilar perles escales de sant Martí. Aquestes han estat les frustracions: ladel nostre assajadíssim 2 de set i la del 2 de vuit dels matalassers– sempre amb Eloi Calvet a primer lateral i Jordi Andreu a primerdau del folres.

Finalment, tornem a portar aplaça el 2 de set, diumenge 13 al migdia a la plaça del Pou.

El cartell i elprograma de sant Martí d’enguany no han estat encomanats a capartista dissenyador altafullenc...

Dissuadits per lapluja? Cap dels 5 regidors de l’oposició a la Diada castellera itampoc Eva Martínez... Al balcó, només la senyera, coms’escau – com cada any, l’any passat per exprés pacte de PérezRoigé amb el nostre llavors regidor de PAU...

En la visitaal Morell B, guanyem per 2 a 6! Amb tres gols d’Alberic,i amb un cadascú de Pol, George i l’actor Carles Francino.L’entrenador / periodista Albert Jansà al migdia transmetia ladiada castellera i a la tarda seia a la triomfal banqueta.

Aquestdimecres, a l’església de Baix a Mar, acomiadem Batista Asencio.Com el Paco Nel·lo, de 85 anys – i acabats de feraquest 24 d’octubre. Batista i tota la seva família havia hagut deviure la mort del seu gendre i de la seva filla Roser – arrelats aValls, a la colla Joves. Batista, persona més que simpàtica, sempreanimosa i animadora, fou un dels puntals de la primera etapa delsCastellers on era baix titualr; compromís casteller seguit pels seusfills, l’hereu i el petit, l’Albert - cap de colla als moment mésdifícils. També fou el massagista històric del futbol. Sempre, ambaquella intuïció i mans per a curar els mals musculars, també vafet més felices les vides dels cossos dels altafullencs – quedesprés de passar per ell també vèiem alleujats els mals del’ànima, mercès a la seva tan genuïna alegria!. Gràcies,Batista, moltes gràcies. Amb el nostre condol a tots els Asencio /“caleros” i els Sanz, de la seva muller; als Rubio, també.

Noticiari altafullenc ( XV )

2011-11-06T15:37:00.000+01:00

Aquestdimecres hem enterrat Paco Nel·lo (de Cal Boter i la Xurreria).El nostre condol al seu fill Carlos, empleat municipal. Poques persones amb la netedat de cor, afabilitat, bonhomia, amor per lescoses d’Altafulla (especial el C.D.Altafulla) com el Paco. Eltindrem present com a exemple, el seu to de veu amable, conciliador,lleugerament sorneguer – socaible com ell sol – segur queperviurà en els qui l’he re-conegut.

Jatenim el programa de FM. Foto del l’alcalde i delprimer tinent d’alcalde / regidor de Festes. Si fossin alternatiusi participatius hi figuraria la foto de grup de la Comissió... TantFèlix com Jordi van convertit el sant Martí de 2009 en constantsmobilitzacions i recollides de firmes contra el Cadastre / IBI; n’hanrecollit els fruits. Els qui ens vam escarrassar per tirar-laendavant (Manel Ciércoles i el regidor de Pau al Govern) hem estatsexclosos pel mòbil i desagraït vot popular, sempre sobirà ijudicable també.

Tot i els diners al calaix municipal,oferta espacial d’espectacle i concert pagant entrada!: 5 e. el del’hotel Cochambre, al poliesportiu... i El Xarlatan a La violetaper 12 e! Com agraden les taxes a aquest Govern Alternatiu /Independentista... (*) Les FM amb PAU a Festes (2007-08-09) semprevan oferir espectacles gratuïts, tots i cadascun... – qüestió decriteris.

Les entitats, amb conveni heretat acanvi d’activitats nodridores d’actes protagonistes de laprogramació, amb especial novetat del teatre de l’Ateneu de Dones:Aigua del Carme, comèdia dirigida per Jordi Ribé.

Com a novetats, certament dignes demenció, aplaudiment i elogi entusiasta, ens plau de destacar l‘acostament de sant Martí als infants iescolars. Oi que ens hem alliberat dels inflables cutres“populistes” promoguts pel regidor d’Ideal?

Xapó per la idea i realització delDesperta llibres, en coordinació la Biblioteca /Helena amb el PIJ iCentre Obert. La Biblioteca que sempre recorda l’alcalde MartíMagriñà – el seu fill gran ara n’és president del Centred’Estudis – ja arriba als 25 anys. Ens enorgullirà sempre com lavam millorar a la passada legislatura, tot reconeixent que seguim onérem.

El cartell... també segueix aquestlínia d’apropar sant Martí a la matinada, a la llavor del futur.Un cartell de Cavall Fort, doncs... Quin(a) n’és l’autor(a)?

Aquest divendres, 4 de novembre a les 9del vespre, omplirem de gom a gom la plaça del Pou per “sentir”el pregó del Dino Albadalejo. Després anirem a l’assaig decastells, somniant la Diada del migdia del diumenge! Entremig, a les6 de la tarda, per la 107.4 fm, pots seguir l’entrevista aAltafullencs diversos amb el cap de colla Arturo Palavecino.

(*) Suma dels actes amb preu d’entrada:27,5 e.

Oberts al Món (XIII)

2011-11-04T08:30:00.000+01:00

X.Vidal-Folcha “Nos engañan como a chinos”:

“ Contra lacreença general, el capital de la banca no s’està erosionantsobretot per l’efecte al preu dels bonus públics que niuen alsseus balanços.

L’equívocarribà fa un mes amb l’informe del FMI sobre l’EstabilitatFinancera Global: ”El contagi dels riscos sobirans al sectorbancari ha suposat tensions de finançament a molts bancs que operenen l’eurozona ha deprimit la seva capitalització borsari”.D’aquí hem passat a conclusions d’estimball. El valor de labanca europea a Borsa ha perdut des del principi d’any 273 milmilions d’euros; 1,5 bilions des de desembre de 2007. I la penyacomençà a atribuir aquest desastre encerament al deute sobiràperifèric en turbulència.

Culpar el deuteperifèric és errar el tret, i agreujar el problema del deute. Elsculpables de la debilitat bancària europea són, sobretot, elsromanents de les hipoteques brossa titolaritzades, altres deutesincobrables emmascarades, l’excés de crèdit immobiliariimprudent. A més dels efectesjibaritzadors convencionals d’un estancament econòmic: mésmorositat, més carestia dels dipòsits.

Per això ésencara més escandalós que la UE, intoxicada per l’EBA amb seu aLondres, aprovi de retallar el valor dels bonus públics en mansbancàries fins que el seu preu de mercat i altrament no imposin derevisar els actius tòxics i delmar el seu preu fins el real. Nosabem, per tant, quan puja la febre de la banca malalta i, doncs, sila medecina de 108 mil milions d’e. és suficient, exagerada o nifu ni fa. Però no en dubtin: els aiatololàs dels mercats laconsideren escassa.

Per major inri,el disbarat es dobla de discriminació, ja que a alguna banca com al’espanyola, l’EBA li nega que computi com a capital les reservesgenèriques anticícliquesacumulades des de 2000, aquesta guardiola de cigala laboriosa ipacient imposada pel BE: a data d’avui, prop de 8.5000 milions.

I a més si la UEes queda curta en el repte moral. Si la banca acaba abeurant altrecop diner públic, no n’hi ha prou amb la congelació temporal dedividents i bonus: també sous. Deuria, en quan pogués, repartir un‘divident públic’, al sector públic, com postula el democristiàJean-Claude Juncker, i acollir als seus representants als seusconsells. Ho resumeix el lema del ministre conservador suec AndersBorg: “L’objectiu és salvar el sistema financer, no elsaccionistes”.

Andreu Missé/ El País, Brusel·les a Alemanya* guanya (però en realitat hiperd):

“Ha assolit unamajor participació de la banca al repartiment de les pèrdues deGrècia, per bé que manquen serrells per aclarir; ha imposat el seucriteri sobre la recapitalització dels bancs de manera que el recursdel fons de rescat (FEEF) sigui únicament en última instància i.sobretot, ha evitat que el BCE li doni suport. A més, ara Europadescobreix atònita que les necessitats de recapitalització delsbancs alemanys siguin menors que els de Espanya, Itàlia, França,Portugal i evidentment Grècia.

Però en realitatla d’Alemanya és una victòria pírrica. Berlín acabarà pagant –amb la resta d’Europa – la devaluació del projecte europeu, cadacop més difuminat per la seva dependència creixent d’EEUU, Xina iel FMI.

La cadenad’errades començà la primavera de 2010, quan Berlín exigí laparticipació del FMI al rescat de Grècia contra l’opinió de dospesos pesants de la Comissió Europea, Almunia i Rehn, i delpresident del BCE. L’obstinació per impedir que el BCE poguésactuar com a autèntic garant del deute europeu ha emmenat a alpenúltim espectacle, que consisteix a anar a mendicar fons a la Xinaper tal que inverteixi a les noves societats creades al pla derescat, encara per constituir i de menor solvència que el FEEF. Xinaimposarà les seves condicions, bàsicament polítiques, en àreesque afectaran a drets humans, canvi climàtic i relacions comercials”

(*) dos motsalemanys del tot inquietants: überwachung (supervisió permanent) +schadenfreude (delit pel sofriment del proisme)

Eleccionsa la Mediterrània:

JordiVaquer a Inquietud tras las elecciones(de Tunísia):

“ És importantde recordar que aquestes no són unes eleccions ordinàries, sinóque s’legeix una assemblea el paper principal de la qual seràredactar la nova Constitució del país i que hauria d’estarexercint un any pera donar pas a noves eleccions que elegeixin, ambles noves regles de joc, un Govern plenament legítim. Si En Nahda(partit islamista) juga en aquest període un paper preponderant,tindrà, l’avantatge de poder donar forma a aquesta Constitució,erosionant tal vegada els principis laics sobre els quals HabibBourguiba fundà la república després de la independència deFrança el 1956. Alhora, tan mateix, sofrirà el desgastcaracterístic dels primers anys d’un Govern de transició, atrapatentre la impaciència dels ciutadans i els formidables obstacles a lareforma, desgast del que tot sovint costa de recuperar-se (així laUCD a Espanya). Si el procés constitucional manté el seu caràcterinclusiu i de consens i les institucions afavoreixen laindependència, el procés democratitzador a Tunísia avançarà. Lavulnerabilitat ve, tan mateix, de la poca maduresa dels contrapodersexistents; fragmentació dels laics entre molts partits, descrèditdel poder judicial, motius de comunicació fràgils i mancats depersonalitat.

Oberts al Món (XII)

2011-11-03T08:30:00.000+01:00

ETArenamaiera!

JavierPérez Royo: “ L’esquerra abertzale juntament amb ETA han perdutla guerra davant d’Estat de dret. I de manera rotunda. Però estàsabent-se situar en el sistema polític espanyol després de laderrota molt milllor que tots aquells que l’han derrotat”. “Han assolit que ETAfes pública la declaració de fi de la lluita armada els diesimmediatament previs als de proclamació de les candidatures per lesJuntes Electorals de les tres províncies basques i de Navarra, que,com no podia ser d’altra manera han donat validesa a lescandidatures d’Amaiur per a les eleccions generals del 20-N”. “Elque ha sigut impensable des de la recuperació de la democràciadesprés de la mort del general Franco, el fet que un dirigentabertzale pogués ser lehandakari ha deixat de ser-ho”

FernandoOnega a Zapatero guanya, Rajoy administra: “Fouel seu somni, mai no dissimulat: passar a la història com elpacificador d’Euskadi. Fou la seva gran ambició política abansque li estellés l’economia entre els mans. I el destí final hafet una mica de justícia. Le proporcionà la gran consolació: el 20d’octubre just un mes abans que el poble espanyol el judiqui altribunal de els urnes, ETA decidía “el cese definitivo de suactividad armada”. Hi havia empenyorat la seva honra, la sevaintel·ligència i la seva visió d’Estat en una negociació en laqual molt pocs vam creure, sobretot després del fracàs. Avuipot dir que ha assolit el gran objectiu inicial del seu mandat. Elsestic parlant, és clar, de José Luís Rodríguez Zapatero. I tractod’ampliar la visió al gran executor de la seva política contra elterror, que és Alfredo Pérez Rubalcaba.

L’escenari quedeixa la gran notícia sembla dissenyat per un equip d’estratègia:l’èxit per al govern que passà més temps sense atemptats,desmuntà més cops la cúpula de la banda i en destruí mésl’organització, fins a deixar-la sense militants, sense diners inomés amb el patrimoni dels presos; l’administració del futur,per al PP, si les urnes confirmen la seva victòria. ¿I per què dicque sembla dissenyat per un equip d’estratègia?Per els víctimes.Només la dreta està en condicions de liderar-les i asserenar-les.Per a elles, el PSOE, faci el que faci, sempre mereixerà totadesconfiança”.

CarlesCastro, convilatà, analista electoral màxim, a “L’hora decisivadel nacionalisme (basc):

“ Van fer faltaboi 60 assassinats més (des de l’escalada d’atemptats a partirdel 2000) per tañl que el món etarra comprengués de la inutilitatde la seva estratègia i emprengués el camí fins la derrota final.I la resposta de la societat basca fou altre cop eloqüent: a lespassades eleccions locals, la franquícia de Batasuna s’acostà ales 300 mil paperetes i assolí el 26% de lvot emès. Un nou rècordhistòric però també un nou avís queel mapa nacionalista basc podria reescriure’s en favor del’independentisme radical. L’avantatgedel PNB el maig passat es quedà només en quatre punts.

Ara, l’impacteemocional del definitiu final d’ETA podria catapultar els hereus deBatasuna a la pole positionals comicis del 20-N. I els paral·lelismes amb Catalunya nosuposaran un gran consol per al PNB. CiU mai no deixà de ser laprimera força parlamentària i guadí, a més, d’una basa quedifícilment brindarà l’esquerra independentistabasca:l’autodestrucció d’ERC. Pressionat per una crescudaBatasuna a definir-se entre les seves dues ànimes (l’autonomista ila sobiranista), el PNB ja no té garantida l’hegemonia a força depresentar-se com un nacionalisme tan genuí com innocu per a l’statuquo”

BernardoAtxaga, escriptor a Aviones y pájaros:

“ Hihagué un sòl, una pista, una dictadura que propiciava una reacciópolítica violenta*, i també un motor, un mecanisme que en deu oquinze anys d’atemptats i morts convertí la situació enirreversible; però el fet que al fil de 1970 sorgissin grupssemblants a ETA a llocs culturalment més forts que el País Basc(UPG a Galícia i PSAN a Catalunya) o el que, en aquest mateix temps,grups com l’IRA provisional o la fracció de l’Exèrcit Roig, elsBlack Panters o, fins i tot, el californià Exèrcit Simbiòticd’Alliberament (ASA), tinguessin una gran activitat, indica queexistia el que el que, amb alguna frivolitat, podria anomenar-se “unmoda revolucionària contagiosa”. Hi havia model als qui imitar.S’esquein ocells que donaven la idea (de “també” volar). QuanPatrícia Hearts passà de la seva condició de segrestada a la demembre de l’ASA, agafà el nom de Tània, homenatge a l’altraTània, la companya del Che Guevara.

Calfer-se la pregunta del perquè de la llarga vida d’ETA, de boicinquanta anys. Cap dels altres grups armats durà tant. La respostaés difícil, però crec que també ha hagut models pel mig. Quan, fauns deu anys, vaig escoltar donar crits a favor d’ETA en un concertque es celebrava al mateix poble on, hores abans, una bomba haviaacabat amb la vida d’un electricista, vaigpensar que el rock and roll global i l’histrionisme antisistema demolts dels seus herois hi alguna cosa a veure,és a dir, amb els ocells de mal averany”

(*) Franco euskararen ilztailea (Francoassassí del basc)

M.A.Lujua,president de Confebask: “L’empresari basc es podrà dedicar atreballar ,que és el que ha de fer, sense preocupar-se de la sevaseguretat i de la seva família”. Probablement el terrorisme reduíun 10% el PIB per càpita d’Euskadi (estudi de 2003)

Someuropeus també!

J.I.Torreblancaa “Rebelión en la capitales”:

“Avui és mésevident que mai que els líders europeus funcionen amb un esquemamental invers al que la situació exigeix: en lloc de solucionar elsproblemes nacionals pensant des de paràmetres europeus, intentende solucionar els problemes europeus pensant des de paràmetresexclusivament nacionals *. No ésestrany, doncs, que no ens surtin els comptes, ni que els ciutadansni els mercats f temps que s’han adonat que no és la sumad’aquestes parts nacionals, capa cop més incapacitades ienfrontades entre elles, les que salvaran Europa”.

“No es tractatant que anem cap a una Europa alemanya, que podria ser acceptablesota certes condicions, sinó cap a unaEuropa penitenciària on l’única mesura és l’austeritati, al dir, d’alguns, la recessió l’únic horitzó econòmic pera aquells que restin assenyalats com a incomplidors”.

(*) Necessitemeurodebats nacionals (T.G.Ash): “Estàabsolutament clar per a donar suport a a les decisions sobre Europano procedeixen del Parlament Europeu sinó del Parlaments nacionals(...) Per bé que els debats parlamentaris han nascut del’escepticisme – en relació a l’euro a Alemanya, envers la UEa Gran Bretanya – ambdós han permès escoltar arguments enèrgicsi ben expressats en defensa d’Europa. No hem de tenir por al debatobert”.

FernandoVallespín a “Quién manda aquí?, desprésque “nuestro hiper-demócrata Zapatero se vanagloriara de lasatisfacción que encontró entre los diputados alemanes la reformaconstitucional con qeu nmos deleitaron los dos grandes partidos elúltimo verano”

“ La crisi ensha canviat el guió. Sempre pensàvem que els cessions de sobiraniaanirian cap a institucions centrals (millor, si en digués “polsfederals”) de la UE, no cap els Estats més poderososeconòmicament.

“El nou poderes refugia en el màxim d’oscurantisme tecnocràtic. Si uns delspressupostos de la democràcia és la “comprensió il·lustrada”(R.Dahl) per part dels ciutadans dels afers que es ventilen enl’espai de la política, em temo que en el cas de l’últimConsell d’Europa, en el que més afecta les nostres vides a partird’ara, boi tots ens quedem a les tenebres. Ens haurem de fiar delsque ens diguin els experts.

Sempre ensquedarà el dubte, tan mateix, de saber fins a quin punt darrerad’aquestes suposades decisions tècniques s’amaguen també clarsinteressos nacionals d’alguna de les parts. O si no hi havia altresmitjans disponibles a l’acció política diferents dels que vanposar sobre la taula, que es van concentrar en una nova definició del’austeritat fiscal. Els ciutadanssentim que sobrem i que, de ser això així, no té massa sentit queens reclamin després el nostre pronunciament sobre qui had’exercir-ne el lideratge.

Vist des de lacampanya preelectoral espanyola la cosa té pebrots, ja que Europaestà completament absent del debat. Ningú no ens ofereix un relatcreïble que ens permeti acedir al sentit del nous sacrificis ni alscomplexos entrellats de les decisions que els fonamenten. Se’nsroba la possibilitat d’esperança que en algun moment assolim lacondició d’agent acitiu en l UE, i no simples subalterns quesegueixen ordres del qui en realitat manen. Fins dimecres passat (26d’octubre de 2011) estàvem disposats a fer sense rèpliques eldeures que ens imposaven. Ens embargava el sentit de culpa per lesnostres irresponsabilitats passades, que, en efecte van esser moltes.Ara, ens sentim preterits, i no únicament ens enfurisma el no haverestat capaços d’anticipar els desajustaments de l’economia,també el no haver aspirat a un més gran protagonisme a Europa”.

Oberts al món des d’Altafulla (XI)

2011-11-02T16:30:00.000+01:00

Boi Ruiz,conseller de Sanitat, des de 1994 a 2010 màxim dirigent del’empresarial d’hospitals: “ La salut depèn d’un mateix i nohi ha un dret a la salut, perquè depèn del codi genètic de lapersona, dels seus antecedents i dels seus hàbits”. “La salut ésun bé privat que depèn de cada ciutadà i no de l’Estat” (sic)

Laureano Ruíz:“ Lo que me gusta menos de Mourinho es que prepara a los jugadorespara la tensión, para hacer faltas.Se centran en ir a presionar al árbitro, en pedir tarjetas... eso esparte del juego, pero en contrapartida es que se olvidan de los másimportante, jugar al balón”.

Mora Donosti, als 79 anys l’advocat i polític Juan María Bandrés.Defensor davant el TOP i al proceso de Burgos. Fundador icongressista per Euzkadiko Eskerra denunciador de les tortures,negociador amb Mario Onaindia per la dissolució d’ETA pm i la sevaaccptació de l’Estatut basc també de 1979. Un accident cerebralel 1997 el deixà postrat sense la seva reconeguda eloqüèncianascuda de l’ humanisme, l’entusiasme i la formació en valorsjurídics

19,6%d’atur a Catalunya; el més alt des de 1996: 742mil conciutadans sense feina (194 mil famílies catalanes ambcadascun de les seves persones en atur). L’atur juvenil puja finsal 43 %. El tercer trimestre va sumar 51 mil nous aturats, un terçdel total espanyol.

Delscontractes de feina, 2.041,3 mil / 78,8% són indefinits, per a laresta de 549 milers de treballadors és temporal (21,2%). Durantel darrer any, s’ha esfumat 131 mil contractes indefinits – lameitat de tota Espanya! – i se n’han creat 45.400 d’eventuals.

Peral cap del Servei d’Estudis de Catalunya Caixa, Xavier Segura:després de parar el motor del consum privat, el del sector públicha portat a aquesta situació. Només el sector exterior en compensala caiguda de la demanda interna, i aquest motor de seguretat tambépot fallar si les principals economies europees entren en recessió.També cal considerar dins la multiplicitat de factors que expliquenles taxes d’atur la crisi del deute sobirà a Europa i el model definançament autonòmic, perjudicial especialment a Catalunya”.

Lamiopía española, perJoan Majó al País de Catalunya:

“ Ladesaparició d’ETA i el procés que culmina amb en la sentènciadel TC posen sobre la taula un debat, democràtic però políticamentdur, sobre la reforma de l’Estat. Cal debatre les aspiracionspolítiques dels bascos i les econòmiques i polítiques delscatalans. I el debat es planteja en un context on el procés haproduït un augment de l’abertzalisme a Euskadi i del’independentisme a Catalunya.

La derrota d’ETAhauria d’ajudar a corregir la miopia espanyola, perquè aquestaactitud de polític, jutges i mitjans de comunicació madrilenys ésla que més ha contribuït a aquest increment de posicions radicals,per bé que pacífiques, en ambdós territoris.

El PP represental apart més tancada de la dreta espanyola, però també una dretamolt més nombrosa, civilitzada i dialogant. El PSOE té una basemajoritària federal, disposada a considerar l’Espanya real, que ésl’Espanya plural, per bé que trobem reductes recalcitrants. Ambrelació al problema català, aquestes dues parts majoritàriesd’aquests dos partits han d’establir un diàleg amb les forcespolítiques catalanes, agrupades entorn del nucli formant per lacomponent no independentista de CiU i l’àmplia majoria catalanistai federalista del PSC.

És la fi delterror, és l’hora de la democràcia, però no é l’hora que totsegueixi igual”

SaúlGordillo a El Periódico: Pacte català al mirall basc:

“ Cada copresta menys marge pera l’ambigüitat calculada que manté Mas. Permolt hàbil que intenti ser Mariano Rajoy, i por molt intel·ligentque sigui la candidata Carme Chacón amb la seva tercera via de pactefiscal federal, tocar la caixa únicaespanyola és un sacrilegi per al centralisme dominant, que a partirdel 20-N serà monopoli de la dreta, i suposaria trasbalsar lasostenibilitat d’un Estat que tira molt del que recapta aCatalunya.

L’apostacatalana pel pacte fiscal / concert econòmic representa plantejar unpols en profunditat. El partit que descarti de pujar al tren de lasobirania fiscal podria esser severament castigat a Catalunya (...)Però pot esdevenir, ¿ un esquerelectoral amb efecte bumerang?”

MargaritaRiviére a Indignados y tramposos:“A Duran i Lleida i Mas-Colell els indigna que el diner catalàviatgi a Espanya; el seu enuig s’amplifica i contagia des d’aquestespai ideològic i malhumorat anomenat Polònia, poca conya!: uncomplot de Madrid amb el caduc Estat del Benestar malbarata elsnostres diners. A altres ens indigna que precisament Polòniaexerceixi de gran intel·lectual: vivim a un desert?”

Noticiari altafullenc (XIV)

2011-11-02T13:55:00.002+01:00

El nostre méssentit pèsam a tota la família Perona: Unincendi a la casa de la Barceloneta tan plena de motius castellers idel Barça als seus balcons, s’endú la vida de Blanca Perona –germana petita de Laura, de l’Hotel sant Martí. El seu maritAntonio, el sempre sociable passejant dels seus gossets, amb cremadesals braços i amb intoxicació respiratòria resta a l’hospital. Seles produí en intentar salvar infructuosament la seva muller. El nétde 18 anys sí que salvà l’avi. Una espelma per fer llum almoment de perdre’s pastilles la finada possible causa del’incendi. Dos dies de dol oficial, el 31 i Tots sants, perexpressar el sentiment col·lectiu envers la tragèdia viscuda, que amés – dissortadament – a convertir Altafulla en actualitatmeidàtica del tot indesitjada.

ElC.D.Altafulla empata a casa amb el Vila-rodona. Unaexpulsió i l’errada d’un penal ens fan perdre dos punts. Ja entenim 10, a 5 del líder. Gran primera part dels nostres, per asatisfacció del seu entrenador Albert Jansà. En acabat el partit,dinar de confraternització dels jugadors, amb un “asado”argentí. La pluja enfanga la zona de sota la barana d’espectadors.

Diligentíssima neteja –natural o perla brigada - del fang al carrer peatonal de la Cabana,d’accés a l’estació de RENFE.Ep!, la municipal sempre tan a punt d’aixecar actes de vida sociala les terrasses de bar de la Martí Royo.

Certamentla regidora d’ensenyament “se viste de largo” –com acreditadora i presentadora institucional – en un jornadadedicada a dues ponències sobre l’Adolescència en període decanvis..

Dosaltafullencs castellers protagonistes a Tots sant a Vilafranca: NúriaDíaz Llop a la torre de nou només amb folre i al cinc de nou ambfolre. Ha participat en set tipus diferents de gammes extres aquestatemporada: amb folre i manilles el pilar i la torre de nou; al’agulla del tres i el quatre folrats; al tronc de la torre de vuitneta i sobre folre; al cinc de nou. Per la seva banda, com asegon/terç Pruden Moreno assoleix el triplet, el primer d’unacolla de TGN fora de l’àrea “provincial”.

Inventari d’oportunisme d’AA /ABG

2011-10-27T18:18:00.000+02:00

Probablement aquests serà l’escritmés dur que escriuré en la meva vida. De fet, m’agrada tornar béper mal i veure l’ampolla mig plena; se’n diu compassió iesperança – valors cristians que des del meu ateisme consideroimmarcescibles. També, ep!, treure els mercaders del temple afuetades i denunciar els fariseus pertanyen a l’educació de lainfància (“el niño es el padre del hombre”, per al poetaCernuda). Per a mantenir la credibilitat de la Política – l’Èticai el Govern de la ciutat – la coherència o el reconeixementd’errors resulten imprescindibles. Noti’s que Política ésantònim de política, com la generositat i la il·lusió en són dela mesquinesa i l’alarmisme (que a Altafulla han restats demostratsen els qui s’han mobilitzat i guanyat les eleccions contra elCadastre – congelat 6 anys! – i l’IBI (el que calia amb tantpoca densitat i com a cost de tranquil·litat sense construcció, apart de contrafort d’equilibris pressupostaris mínims).

Anem a les acusacions dures,anunciades, que poden resumir-se en tres:

1ª) Un cap de llista, i més unalcalde no pot estar censat a un altra vila o ciutat ja que així nol’afecten els principals impostos directes, sobre els quals a méspren les decisions més transcendentals. Com es pot omplir ambinfinitat de “caretos” la campanya d’una vila on NO hi vius ion NO pagues impostos directes. Però és molt votat: pels que nomésestan censats – que no implicats – i volen pagar el mínimd’impostos...

2ª) La principal plataforma culturald’AA és el Cine Club de Link (presidit per germà també regidor,aquest sí ben censat i contribuent). Aprofiten les mateixes salescontra les quals van organitzar la cassolada el dia de la sevainauguració. La seva principal plataforma social han estat els pisosd’oferta pública que controlaven a la Generalitat; pisos mercès ala urbanització privada aprovada legalment, mai amb el seuconsentiment i reconeixement! “Ellos vuelven” són les gruessense les quals no tindríem habitatge públic rècord!

3ª) Els seu esquers estrellaelectoral, dins una campanya on han “invertit tela pasta”, hanresultat la neteja i l’IBI al 0,78. La neteja l’han heretada deles illes de contenidors instal·lades pel Govern AUPA+PSC, amb LluísLorenzo com a regidor. La sostenibiliat econòmica del servei mercèsal 40% que van haver d’augmentar el 2009, congelant-ne els dos anysdesprés. Només l’herència d’hisenda rebuda, aplicant els tramsdel nou Cadastre i el 0,9 d’IBI el 2008-10 i el 0,83 aquest 2011 hapermès aquest 0,78 actual, que estava plenament garantit i... sensehaver de pujar taxes...

Fonxo Blanc Canyelles (article per a la Plaça delPou)

Ple extraordinari d'ordenances

2011-10-24T13:00:00.000+02:00

Pleextraordinari d’ordenances:

No es presenta conjuntament amb elpressupost. Constant apel·lació a la intervenció del “Consell deParticipació”; quan els canvis a taxes de terrasses de bars irestauració no han merescut cap negociació amb els emprasarisafectats; el Govern els considera “ocupants de via pública” –no meritoris petits motors de l’economia comercial i vidacomunitària del poble.

l’IBI serà del 0,78 amb el vot encontra del PPC que el volia al 0,75. Pagarem el + 4% al rebut ja queapliquem el 6è tram de la revisió cadastral vigent des de 2007.-

AA compleixaixí la seva promesa electoral tòthem, possible mercès al’herència d’hisenda rebuda – mercès a no haver aplicat lesseves propostes a l’oposició – per bé que cap veu al’oposició actual i de l’antic govern sap recordar-los-ho...Sabien com guanyar: aprofitant-se del mateix que impedien, quedenunciaven amb soroll incessant – desestabilitzador; creantalarmisme sobre el futur de l’IBI gratant en la mesquinesa fiscal –en la fiscalofòbia de l’egoisme de les classes mitjanesresidencials, amb conspicus representants a l’Altafulla d’urbanismehoritzontal, de baixíssima densitat i escases relacions de veïnatge

Aplicant la seva filosofia fiscal, labaixada del tipus de l’IBI – impost directe en funció del valorcadastral - implica augmentar homeopàticament o segons l’IPCnombrosament / 18 taxes, impostos indirectes. El canvi de cromos, enafortunada expressió de j.M.Pérez. Pedagogia fiscal de dretes pura.L’anterior govern i sempre PAU van congelar les taxes el 2010 i2011, tot i que el PEF n’establia l’augment de 5%; ambcoherència, i amb millor situació de la hisenda municipal, Ideal,PPC i CiU s’oposen a tot augment de taxes, com expressà ConxitaNavarro.

Debat entre Ideal i Eva Martínez, quanJ.M.Pérez li retreu que accepta ara pujar les escombraries quan elnecessari augment del 40% va provocar la seva sortida del govern Genéamb una intervenció que li recorda llegint-li-la al Ple. Laneoindependentista li replica amb una declaració d’amor a la tascaa neteja de F.Ferré i amb un record – que prou compartim - a laincomoditat d’haver de compartir equip de govern amb J.M.Pérez.

El simpàtici polític “professionals” xava Fèlix Alonso / alcalde no censatrebla que la neteja i el 0,78 de l’IBI foren els esquers del seuèxit electoral – certament gens “alternatiu” sinó“tradicional”... Al punt de les noves gestions –continuant les de Conxita a Benestar Social – per cobrir els pisosbuits d’oferta pública a l’hort de Pau tapa la intervenció dela regidora de govern (que “també” va anar amb ell a BCN; “amb”demostraria igualtat, el “també” representa afegit....). Deuaplicar el seu concepte de “Lideratge” (“El Governgoverna!”)... o també ¿És l’Egòlatra de la Justícia eldirigent d’UiA perfectament compatible amb l’astut gestorpsicològic de les baixeses de les nostres classes mitjanes? Tambépresentà l’elecció del company Dino Albadalejo – president dela Penya Ciclista – com un acte del Govern, no de la “participació”de la Comissió de Festes.

Gran nivell de debat dels portantveus:Ferré com sempre minuciós, documentat mes alhora enrocat i oblidatperfectament el dit en el paper d’opositor implacable. Res no espuja sinó que “s’adequa a la nova realitat” – manllevantl’eufemisme del “diplomàtic” nou regidor de CiU com aalternatiu a “retallades”. Bon debut, molt col·loquial iinformat de J.A.Fernández Noguerol, ben apuntalat per la Conxita.Certament, el líder d’Ideal és millor comptable estalviador queorador.

Amb veu de bona nena que mai no hatrencat un plat, l’antiga fiscalitzadora cruel de la congelació obaixada de taxes escolars Eva Mtez. Giol presenta els augments a lesllars d’infants (1,5%), escola de Música (2,5 ara; 5% l’anyvinent; 20% els majors d’edat).

En tractar-se d’un Ple extraordinari,tot i la transcendència de les ordenances, no fou possible laintervenció al torn dels assistents. Quanta participació...:l’audiència pública serà el proper 29. Cal recordar que dos delsregidors del Ple (l’alcalde i el regidor de CiU com a censats a TGN/La Móra) voten unes ordenances que pràcticament no els afecten...Reblà el Ple, emperò, el senyor inspector d’hisenda J.LuisSánchez Tejerina, ara ja amo del nostre territori - poc compartit:atomitzat - com a paradigmàtic “comunista de gran xalet” obseditenemic teòric i pràctic de l’IBI perquè considera el Cadastre nocom a base imposable sinó com a “font d’informació”. Demanàl’expulsió del Ple del nostre regidor per defensar les posicionsd’hisenda del Govern Gené, tot irrumpint des del seient a lapresidència del Ple; amb el suport de hooligans del públic, a quiFonxo replicà amb la faula de Gulliver i els / les lil·liputenques.

Aquest cop, de la transmissiód’entrada i resum dels acords del Ple, en tingué cura CarlaGómez,a qui sembla que al proper exercici pressupostari li seràreconeguda la seva condició laboral de llicenciada en Periodisme –a proposta de Conxita Navarro a la Sectorial de MMCC.

Oberts al món (X)

2011-10-24T09:29:00.000+02:00

El (corredorferroviari) Mediterrani és racionalitat, per Joan Tapia (ElPeriódico, 20 d’octubre)

“Ahir va ser una gran dia per a lapolítica racional. La UE – a proposta de Govern espanyol – vaincloure el corredor mediterrrani (que a Espanya anirà d’Algesiresa la frontera francesa) entre els grans eixos ferroviaris que tindràfinançament comunitari (més o menys un 20%). És l’habitual,perquè s’hi concentra més del 40% del PIB i la poblacióespanyola, i hi estan situats els ports pels quals circula gairebéel 60% de les mercaderies.

Però és un triomf tardà perquè el2003 el Govern d’Aznar, mentre Álvarez-Cascos era ministre deFomento, no va incloure aquest eix entre el mereixedors delfinançament de Brusel·les. Aquesta és la història. Després elteixit empresarial ha fet un esforç per reivindicar la racionalitatdel corredor. Aquí tenim per exemple dues firmes – Ford a Valènciai Seat a BCN – clau per a l’exportació d’automòbils. IEspanya exporta ni més ni menys que el 90% de la seva producció.

El món econòmic – i la Cambra deComerç de BCN – van llançar un croada i han acabat aconseguint nosolament el suport del governs catalans (el de Maragall, el deMontilla, el de Mas), sinó també el dels del PP de València i deMúrcia i els socialistes d’Andalusia.

I finalment l’eix ha guanyat perquèel Govern de Zapatero ho va plantejar el 2009, quan la UE va obrir laporta a revisar les propostes del 2003. Ara estem en campanya i CiU,que té tendència a confondre Catalunya (o al menys la bonaCatalunya) amb el seu perímetre d’influència, voldria ser l’únicaabanderada del projecte. No en té l’exclusiva. El 2003, CiU eraaliada d’un PP amb majoria absoluta i pel que fos, l’eix ni es vaplantejar. Ara el ministre José Blanco – pressionat i amb l’ajudadel teixit econòmic i de governs de les comunitats autònomesafectades – ha aconseguit que Brusel·les el beneeixi.

És la realitat. Queden incògnites iel finançament, en temps de rigor econòmic, no serà fàcil. Peròla UE ha fixat uns terminis interessants i la col·laboració(inevitable) del sector privat només serà factible per a unprojecte solvent. Ahir tot Catalunya (no només la nacionalista) vaguanyar una batalla. També l’Espanya plural on la racionalitatpreval sobre el nacionalisme provincià que confon Madrid amb latotalitat del territori”

ETArenamaiera: El final d’ETA!

J.L.R.Zapatero. “Será una democraciasin terrorismo, pero no sin memoria”, després que “ ETA hadecidido el cese definitivo de su actividad armada” (sic). A lalluita contra el terrorisme, amb sobresalts i estratègies diferentsque van començar per un procés de pau i una exitosa acció policialcontra ETA, ZP ha dedicat gran part de la seva presidència, amb costpersonal i electoral, especialment en la primera legislatura on, amés, el PP participà en fins a vuit manifestacions al carrer. En lasegona, l’oposició mitigà amb el final del procés de pau i lafiram d’una nou pacte d’unitat antiterrorista. Des d’abril de2004, han estat detinguts 734 etarras, 92 durant el període d’altoel foc.

A.P.Rubalcaba: “ Se pone fin adécadas de muerte y sufrimiento que han roto la vida de muchaspersonas y han provocado la angustia de muchas más”. Per a l’ex ministre d’Interior, ETA accelerà el seu final amb la pèrdua debase social en tancar la porta els processos de pau , com ja féu ambAznar; la pressió policial i judicial ha abocat definitivament altriomf de l’Estat de dret. Durant la seva etapa, ha escapçat ETAquatre vegades.

“Sostengo con razones sobradas, quehoy estamos donde estamos por el desenlace de la tregua en 2007. Comfirmeza, valor e inteligencia conseguimos evidenciar que toda laresponsabilidad de la ruptura le correspodía a ETA. La exclusivaculpa de la oportunidad perdida. La reacción de su mundo, en el senode su propia banda, en las cárceles, en su entorno intrnacional y,sobre todo, en su barzo político, fue tan unànime que,prácticamente a la vuelta del verano de ese año se inició en suseno un estrategia política para reconducir 40 años de terrorismo ala política y a la democracia. Éste es uno de los elementosdesencadenantes del proceso que terminó la semana pasada.

Otro elemento, más importante sinduda, ha sido la eficacia de las fuerzas de seguridad que una vezdetrás de otra han desmantelado la cúpula de ETA y deteniendo a susdirigentes m´s sanguinarios y a la par más peligrosos. Sin esaacción policial, y judicial tenaz, constante y eficaz, la estrategiade abandono de las armas difícilment se habría abierto paso.

Hoy ha culminado ese camino.Unilateral, porque ha surgido de su propio mundo. Incondicional,porque nadie ha negociado nada a cambio de dejar de matar. Real,porque más allá de sus convicciones morales, todos sus cálculosestratégicos concluían en la derrota y en el fracaso de su causa sipersistían en la violencia.

La unidad de los demócratas nos hallevado al final de la victoria contra la barbarie. Esto nos permitedecir que no debemos nada a los terroristas(...)” (El País,diumenge 23 d’octubre)

Mariano Rajoy: “ Es una gran noticia.Este anuncio se ha producido sin ningún tipo de concesiónpolítica”.

Jesús Eguiguren, president del PSE-EEi negociador: “ El enfrentamiento entre la izquierda abertzale yETA surge de las cenizas de la T-4”.”Quiero hacer unreconocimiento a Otegi i Rufi Etxeberria porque su tarea ha sido muydifícil y han corrido muchos riesgos”. “Zapatero y Rubalcaba semerecen un monumento. Van a tener el reconocimiento perpetuo de losvascos. Se está siendo muy injusto con ellos”. “Ahora hay unaefervescencia nacionalista en Euskadi. Pero aquí estamos paradefender nuestras ideas. Si lo hicimos cuando ETA mataba a nuestroscompañeros cómo no lo vamos a hacer ahora. Bildu nos adelantó enlas municipales. Siempre dije que los constitucionalistas teniamosque tomar la iniciativa por la paz y no me escucharon. Si lo hubieranhecho estaríamos mejor situados”.”Puedo darme la satisfacciónde decir que ni anàlisis de la situación ha sido mucho ma´saceretado que el de quienesle han atacado.Pero siempre he pensado queha quien pretendían atacar era el Gobierno y a Zapatero”.

A.Basagoiti, president del PP basc: “No hay que tirar en saco roto que el discurso del pNV en los últimostiempos que el final de ETA no tiene precio político. Antes delcambio en Euskadi, el PNV defendía que para lograr la paz hacíafalta el plan Ibarretxe”. “El PP vasco está coincidiendo connaturalidad con Bildu en distintas instituciones”.

Odon Elorza, cap de llista perGispuskoa, exalcalde Donosti: “Podem dir que comencem la nostraparticular transició a la democràcia presidida per l’esperança i la llibertat”.

Josep Ramoneda: “ ETA portava jatemps fora del món. El terrorisme europeu tant el d’extremaesquerra com l’identitari i el d’extrema dreta han anatdesapareixent. ETA era, des de fa temps, una antigalla en un mónmolt sensibilitzat per la lluita contra el terrorisme internacional.ETA havia entrat en una atzucac, la pressió policial garantia quetot activista acabava en la presó. Cada cop era més evident que ETAera un llast fins i tot per als seus. La societat els aïllà.L’assetjament policial els asfixià. El context internacional elsdeixà sense escapatòria. Ja només falta el darrer episodi, ladissolució. Ja podem dir que la transició al Pais Basc h acabat,s’obren les portes a la normalitat democràtica que l’anomaliaterrorista havia fet impossible”

Daniel Innerarity a “Ahora, a por lahistoria”: “La fraseologia del comunicat d’ETA s’explicaperquè d’alguna manera a de tapar les vergonyes de la seva vilesamoral i del seu fracàs històric. Però no ens enganyem perquè totobservador pot constatar qui ha guanyat i qui ha perdut.

Evidentment que en una democràcial’escriptura de la història es basa només pot fer-se en un marcde pluralisme, sota la mirada vigilant i crítica de diversesmemòries paral·leles que discuteixen. No correspon al legislador defixar la manera autoritària una regla per a la interpretació delpassat. La nostra lectura de la història és un treball mai noacabat i sempre problemàtic. Però la memòria no pot ser neutraperquè no es tracta d’asssolir un pacte entre agressors a agreditsper a trobar-se en una mena de punt mitjà entre violència idemocràcia”.

Patxo Unzueta: “No tenim manuals queorientin sobre com es dissolt una organització terrorista. La bandade Baader-Meinhof ho féu mitjançant un fax a una agència de premsasis anys després del seu darrer atemptat; les Brigades Rogess’esfilagarsaren per grans conflictes interns a la presó i forad’ella; el polis-milis d’ETA van escenificar el 1982 la sevarenúncia treient- se la caputxa en una roda de premsa celebrada aFrança. L’IRA anuncià distintes vegades la seva intenció delliurar les armes abans de decidir-ho en un acord pactat. Però entots els casos s’escau un element comú: la perllongada eficàciapolicial en la detenció d’activistes. La retirada és una decisióde l’organització, però el que decideix a llurs caps aplantejar-se-la són les contínues caigudes, les quals alimenten lasospita (o la paranoia) de l’existència d’infiltrats a les sevesfiles”.

Noticiari i tafaneries d'Altafulla (XIII)

2011-10-21T16:35:00.001+02:00

DinoAlbadalejo, ànima de la Penya Ciclista d’Altafulla serà elpregoner d’aquest sant Martí 2011.Felicitem a qui correspongui per l’encertada elecció. La seva finaironia i bonhomia demostrada segur que ens oferirà un pregóentretingut i subtil.

L’aplicaciódel PEC per al 2011 al pressupost de cultura i festes d’enguany enpermet restablir els pagaments puntuals, després de les “acrobàcies” obligades de 2009 i 2010, que obligava a pagamentsextrajudicials a l’abril per a mantenir la programació mínima.N’hem expressat la satisfacció al regidor Jordi Molinera.

Els nostrescastellers encadenen un octubre històric: al ConcurSet igualem santMartí de l’any passat i repetim els dos castells de set amb elpilar a Vilaplana.

Vam situar-nos al tercer nivell de latrobada biannual organitzada pels Nois (de l’Alfàbrega...) que perprimer cop hi descarreguen – després nostre, doncs – trescastells de gamma alta de set – amb un èpic 7 de 7 exprés per ala puntuació. En el torn de millor els birla el triomf elsd’Esplugues de Llobregat. ConscurSet dinàmic, amb registreshistòrics i boi sense llenyes.

Per al desplaçament a Vilaplana vancaldre dos autocars per encabir camises i samarretes altafullenquesliles. Ens espera el dos de set de sant Martí!

ElC.D.Altafulla a l’exili de la quarta catalana ja suma 9 punts(6 a fora: Sarral i Constantí B). Diumenge, amb els quatribarratsdels Pallaresos vam guanyar mercès a un meravellós xut empalmat dePol Inglès / Fernando Torres a l’escaire esquerra, culminant unjugada de factoria Masia per trenada i combinada. Bravo, entrenadorAlbert Jansà! Ja es pot jugar regant el camp de terra amb el serveipropi de la instal·lació – tot acabarà arribant... fins i tot lagespa artificial culminanmt la intevenció del Govern Gene´ambdiners de la Diputació.

En acabat, la implicadíssima novadirectiva organitza una fideuà popular. Debutà a la davanteraCarles Francino fill, acabades les seves investigacions a PuntaEsmeralda / platja de Tamarit i mort accidentalment per conspiradorscarlins com a Teniente Romero a Bandolera.

Després dellegir “Un govern amb petjada” (que deja huella...):

Us heu adonatque en l’inventari d’al·leluies del nou Govern, segons el Fulld’AA, no hi figura la paraula “Transparència”?(“tanta plaça com pou”, doncs).

Com uns explotadors sense escrúpolss’apropien de la continuïtat de línies d’actuació heretadesconsolidades ( La Vila closa espai de cultura i de música, Firad’Artesans, Jornades Gastronòmiques). El procés cap el batxillerel proper curs no fa sinó continuar.

“Altafulla oberta” és un plagi dePAU i sense entendre’l, aplicant-lo a una diarrea mental mésd’escola de negocis de l’OPUS que d’esquerra transformadora:“un poble obert que mostri les seves virtuts a un món competitiuque reclama l’excel·lència” (sic)– que deu començar perexigir que per accedir al Ple cal estar censat i pagar impostosdirectes al propi Altafulla.

En unaexhibició de narcisisme s’autoproclamen “Lideratge, PresènciaInstitucional, Presència positiva i de moda en els mitjans (sic):“hem aconseguit que Altafulla estigui de moda aquest estiu “:convertint els periodistes d’altafulla ràdio i la plaça del poutambé en “servei de premsa institucional”, obsedits a mirar-seal mirall dels mitjans a qui donen fabricades les notícies...L’agit-prop de Fèlix & Ferré ara des de la plataforma i elfinançament públics...

Hem d’aplaudirla regidora Eva Martínez Giol per la iniciativa del “Bon dia,Altafulla!” per donar caliu a la gent més gran i també pel cuinatdirecte a l’Escola bressol. Els humans estem plens demisteris i contradiccions: l’Eva, com a neoindependentista igovernant amb l’antiga ABG, desplega el que renuncià a fer com acap de llista d’’AUPA dins el Goven Gené, com a primera tinentd’alcalde... També considerava immaculades, intocables les taxes(de brosses, de l’escola de Música – causa de la seva dimissiói de la Gené, respectivament...- i en el proper Ple d’ordenancesja no serà tan fonamentalista i fiscalitzadora feridora... Tambésant Pau caigué del cavall, però ja segles i segles abans...

Les petjadesverdes de la Setmana de la Mobilitat, un caprici d’urbanites sensegust transplantats prepotentment a un poble costaner –que les mereixia de color blaumarí!

Ep! El mèrita tenir motivada la plantilla comença per haver-la mantinguda mercèsa uns pressupostos que en el moments més delicat (2009 i 2010) novan aprovar ni Ferré, ni Eva. Van boicotejar sant Martíde 2009 contra el Cadastre i l’IBI que ara els permetenmodificacions de crèdit i sobretot, haver mantingut el capital humàdel nostre Ajuntament. També hem de recordar que l’entrada del nouJefe/Alcalde entre el personal fou més “amenaçadora” que“motivadora”... Acabem de saber que la fermesa de la jutgessapermeté de mantenir la secretaria aprovada en l’anteriorlegislatura que Alonso volia canviar...

El triatló, que vet ací coincidí ambel ConcurSet – on no fallà als lloc compromesos de la pinyaFrancesc Ferré – certament fou tot un esdeveniment. Però, per quèno avisar els veïns amb circulació tallada amb anticipació? Fou“nacional” català o “espanyol”?. Ensumen que això darrer.Estirada d’orelles, doncs, de Jordi Molinera al seu Alcalde?

No sabem siper cinisme o per obstinació leninista – sempre oposat a lapluralitat de projectes, d’interessos i de les sevesexpressionspolítiques – gosen a presentar com a Participació la supressióde la meitat dels Plens ordinaris de tota la legislatura.

Com a colofó, dediquem a qui hagi desentir-se al·ludit, aquesta frase de Felipe González: “Lacrispación se acabará... cuando los crispadores gobiernen”. AAltafulla, no és precisament el PP – com al conjunt d’Espanya...

Noticiari i tafaneries d'Altafulla (XII)

2011-09-30T10:55:00.000+02:00

Tindrem3ª fase de rehabilitació de Marquès de Tamarit.Unanimitat al Ple a destinar els estalvis en l’adjudicació a lesdepuradores d’Onze de setembre / Alzina, assolides per la regidoraConxita del PPC / Urbanisme 2008-2001 en la contracta d’aplicaciódel PUOSC.

Haríempreferit que s’haguessin aplicat a l’enllaç del desviament de laN-340 amb el poble, d’acord amb el programa de SI – aportat perJosep Muntades / Urbanisme 2003-2007.

Nova mesura, doncs,per convertit Altafulla en zona residencial exclusiva– aïllada d’alt estànding. Així ho veiem!

El nou regidor deCiU, substitut del dimissionari Juan Spuch, també viu a la Mora coml’alcalde. JuanSpuch dimiteix per desacord com a metge de la sanitat pública,de llarga vocació / trajectòria a cirugia i assistènciadomiciliària, a Joan XIII, amb le srellades del seu propi partit alGovern. Aplaudiments i abraçades! Gràcies, Juan, per demostrar queno tots som iguals en aquest món dels càrrecs electes. Per exemple,els ara justament preocupats per revitalitzar la zona comercial deles Bruixes cal recordar que a toc de cassoles van boicotejar-ne lainauguració…

Al torn de preguntesdel públic al Ple només poden contestarels regidors de Govern . Lògicament els regidors de l’oposició elvan abandonar.

Alweb de tv3 podem reviure l’estada a Altafulla del programa“divendres”durant aquesta setmana. El dilluns, Vador Gatell fou l’interlocutorde Màrius Serra a “Parules en ruta”, de boi 10 minuts.

Correllenguaa Altafullaaquest dissabte: amb manifest,exhibió del seguici floklòric i… conferència “Franco iCatalunya”…. El seu motiu? El franquisme perviu perseguint lallengua catalana? Potser adonar-se’n que del franquisme hem heredatdues rigideses: el monolingüisme ( els de l’espanyolofòbia deltot i nom és únicament en català, mai no en castellà) il’ortografisme (la seva sobrevaloració).

Cal recordar queFranco a Altafulla es diu carrer AntoniAbad!

Diumengea laplaça del Castell de la Torre, el ConcurSet casteller.On els altafullencs anem a descarregar el nostre program màxim:quatre i tres amb l’agulla i cinc de set. Vine a fer pinya! Assaigaquest divendres, a les 9 del vespre al magnífic local rehabilitatde la pallissa de l’era de l’Ixart / Isidrot.

Es solaparà amb lacelebració del SERTRI? Coinciativa de la regidoria d’esport del’atleta Guillermo Alonso amb la cadena SER que tant amplificala nostra presència a l’ona comercial d’àmbit espanyol ambdesconnexions.

Cent dies de Govern d’AA+SI…

2011-09-25T09:22:00.001+02:00

Comparats amb els de fa quatre anys val a dir que hi regnen la “pau i la tranquil·litat”. Però per causes totes elles més aviat negatives: d’entrada dins aquell Govern l’entestar-me a fer cas de la directiva del CD Altafulla movent cel i terra vers el camp de gespa s’ha de comparar amb el passotisme amb què el no poder regar el camp de terra provoca en l’actual Govern. No tenir arrels implica tampoc tenir passió / compromís… El ventall de (pre)ocupacions de l’acció del Govern AA+Si és tant tancadet: multar, netejar… Això sí amb estelada com sectària bandera única al blacó i a sant Antoni…

Llavors, a la primera valoració del llavors “director general” i al Full d’ABG ja em tenien a la diana. I l’inventari de les seves maledicències sobre tot el que no contralaven fora infinit. El Pere Vives deia que hauríem d’haver portat a fiscalia cada Full… Ara, sembla que el Full hagi desaparegut. Ara sí, per tant, que vivem més traquils: sense les contínues invectives inventades o targiversades…

En aquest cent dies la vida participativa legal de la nostra democràcia representativa s’ha cenyit als Plens bimensuals (meitat de qualitat doncs) i a un Consell d’Enenyament. No ens deixem la comissió de festes, que hauria d’haver sigut un Consell de Festes ampliat amb particiapció de tots els grups elegits el 22 de maig.

I vull arribar al més alarmant de la ”pau i tranquil·litat” d’aquest primers cent dies de Govern AA+SI: la suposada Democràcia Representativa i Proximitat,… tan ben publicitada des de la plaça del Pou…, com a estafa poca-vergonya al dret i deure d’un atapeït calendari de comissions, consells i Ple cada mes – i segon uns hàbits consolidats des de 1979 a 2011.

Caldria que tots els exalcaldes vius d’Altafulla (el Manel Ceperuelo del nou edifici de l’Ajuntament; el Manel Ramon de l’escola de música, de les llars d’infants i el Cap, del poliesportiu, dels habitages socials, de Marquès de Tamarit; el J.MªGené del Centre d’Entitats i el J.M.Pérez del soterrat a Baix a Mar en canalitzacions d’aigües) reclamessin la permanència i continuïtat de la Democràcia representativa legal i plena a Altafulla. L’Audiència pública i l‘estelada, quina camama!

Noticiari i tafaneries d'Altafulla (XI)

2011-09-12T10:23:00.000+02:00

A sant Antoni i a la Pobla de Montornés, els Castellers d'Altafulla completem el 23 è castell de 7 de la temporada i el XLIII è pilar de 5 consecutiu amb Marc Capdevila parant-lo a segons! A l'ermita, vam actuar més que mai amb els propis recursos, amb l'ajut a la pinya d'una remanada / solidària plaça. En ambdues diades consecutives vam descarregar tres i quatre de set, set de sis i pilar de cinc.

L'estelada (model cubana) al balcó de la Casa de la Vila i senyorejant a la plaça de l'ermita durant tots els actes - sardanes, missa i castells - trenca la legalitat i la unitat nacional en plena Diada. També els parlaments institucionals tenen un biaix de màxims dels programes de govern de cadascun dels dos grups (SI i AA (EUiA).

Novament, sardanes a l'ermita per la festa major major petita i la Diada sense cobla. I amb el president de l'associació fora del poble..., un any més.

Llistat dels pobles veïns amb problemes a la seva Hisenda municipal: no han presentat els comptes de 2010 els ajuntaments de Bonastre, Constantí, Creixell, Cunit, Perafort, Roda de Berà, entre altres 29 de la demarcació de TGN i un total de 143 de catalans. Dels 7 pobles de la Costa Daurada de llevant només l'hem presentat els d'Altafulla, La Torre, el Vendrell i Calafell - l'altra boi meitat, no!

L'Associació Catalana d'Exlibristes amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vila-seca i Contratalla-art porta al pati d'exposicions de la seu de la Diputació de Tarragona una exhaustiva exposició de xilografies d'Antoni Gelabert (1911-1980).

L'acompanya un catàleg en edició en policromia, amb nombroses pàgines il·lustrades (a les 14 i 15 amb els temes de Tamarit i la vista d'Altafulla des del terrat vell de Can Garlanda de Botigues de mar.

Els textos són introduïts per un pròleg del president de la Diputació, parlamentari i alcalde de la Vila-seca que n'acull un Museu d'aquesta manifestació plàstica. Hi escriuen els seu fill Tonet, la néta Elena, el millor coneixedor de la seva obra Mn.Joan Roig i Montserrat, Oriol M.Diví i l'alma mater de tot el seguit de reconeixements durant el centenari del naixement d'Antoni Gelabert Marià Casas Hierro, president de l'associació.

Reproduïm els paràgrafs més imprescindibles del parlament de Mn.Roig al pati del palau de la Diputació de TGN:

"L'Antoni Gelabert, un artista, un educador, tot un personatge i amb una vida sempre al servei del poble, va néixer a BCN a casa del dibuixant, pintor i professor Antoni Gelabert i Alart, un bon coixí i un bon estímul per al futur, un ambient ric que afaiçonà la seva vida. De ben jove ja farà les primeres incursions en l'art, prà també estudià: Belles arts, Jurisprudència, Dret Penal,amb una especialitat ben concreta, la delinqüencia juvenil.

Per a mi, i amb ben poques paraules, fou un artista de vocació, un home preocupat per sectors marginats, que va saber servir-se de l'art com a teràpia en el món de disminuïts psíquics. Fou també un activista cultural promocionant actes i participant-hi i un valent i incondicional catalanista.

Com a artista va treballar incansablement fins al final en l'art de la xilografia i en el de l'ensenyament. Va graver centenars de boixos, sempre amb una marca d'originalitat inconfusible. Una xilografia d'en Gelabert és coneix a distància; té una força, una gràcia i, sovint, una ironia úniques. Va guanyar premis a concursos nacionals i internacionals, va il·lustrar llibres de bibliòfil, va il·lustrar una teringa llarga de goigs, va crear més de tres-cents ex-libris, i quan, prematurament, moria a BCN el 1980 a 69 anys, deixava tota una sèries de treballs inacabats i projectes albats.

Però, per què aquesta exposició de la seva obra aquí, a TGN? En la diada de sant Gabriel, Patró dels Amics dels Goigs, el març de 1962, l'Antoni Gelabert donava una conferència que no sé si la va escriure, ni si s'ha conservat; el títol era rodó: "Art i emoció del gravat en la fusta". N'hi havia per llogar-hi cadires! Fou viva, experimental, única...

La xilografia és art, però alhora com tot art, i potser més que d'altres, té un punt altíssim d'emoció, de fer vibrar, i ho dic per dues coses: l'Antoni Gelabert tenia el do de l'art, era un artista excepcional, les seves xilografies - sempre amb un punt de gràcia i de vegades d'ironia sana, com deia abans, que no s'assemblen a les de cap altre artista - el delaten, i tenen, amb el joc característic dels seus clars obscurs, la força d'entrar-te endins, d'emocionar-te.

Però ho dic també perquè ell va saber transmetre als seus boixos, tan nostres, la vivesa, la gràcia i l'encís de les nostres cases, costes i monuments fins al punt que encara ara quan els mirem ens entren dins i ens susciten l'emoció de la qual ell parlava. Mireu-lo en aquesta exposició d'homenatge i recordança. Contempleu-ho, només per citar les nostres comarques, en tants de gravats d'Altafulla i de la Torredembarra, en els goigs de la Mare de Déu del Claustre i de la Pineda, o en els mateixos de sant Magí que els Gogistes Tarragonins hem reeditat com com a homenatge en el seu centenari... I encara en temes tan nostres com el salamonet de les Matines, l'Arc de Berà, el Pont de Diable...i aquells inoblidables i enyorats llibres de bibliòfil com La translació del Braç de santa Tecla, El Romesco, Estampes tarragonines de Bertrán i Barrufet, el seu llibre dels Romescos, calendaris per al Mercadé de la Torre, el Llibre de les Bruixes d'Altafulla i l'insuperable Cadolles de Muntanya, inspirat en les Cadolles Fondes d'Ulldemolins; curiosament, en aquest cas com en d'altres - Els set capitals, de Josep Arnavat - les xilografies preexistents varen inspirar els respectius poetes... Topants tarragonins, "fustes" on batega la vida i el record d'en Gelabert, que susciten una intensa emoció.

L'artista demostra clarament en la seva obra com vivia i estimava aquestes contrades nostres, i per això és d'agrair que la nostra Diputació hagi promogut aquesta exposició antològica de la seva obra, que els Exlibristes li hagin dedicat un número de la seva Circular*, que els Gogistes tarragonins ofereixin una edició commemorativa dels seus Goigs a sant Magí. Totes són formes de perpetuar el seu record i fer conèixer la seva tasca creadora artística i social a les noves generacions.

A totes aquestes entitats i a tots els promotors, en nom del qui l'admirem i el vam estimar. Gràcies!"

(*) El nº44, que fou finançat per l'Ajuntament d'Altafulla, segons acord entre l'associació i el llavors nostre regidor, amb una aportació de 1.740 e. El 23 de maig els Exlibristes catalans van inaugurar, a Altafulla, la seva primera exposició dedicada a Antoni Gelabert. Van visitar la vil·la romana i dinar a les Bruixes de la Vila Closa.

Noticiari i tafaneries d'Altafulla (X)

2011-09-07T09:12:00.000+02:00

Altafulla enyora els estels de Nadal en el cartell de la FM de l'Onze de setembre? Amb tanta estelada acabarem estellats? Increïble propaganda subliminal!

Programa més que continuista, amb especial presència dels Amics del Letxu (travessa en caiac el diumenge 11, a les 10 del matí; dissabte 17, a les 19 parttit de veterans amb els de Roda de Berà). Joan Carnicer retorna a la vida literària amb Traient les cadires al carrer, presentat al Centre d'Estudis a la mateixa hora que el partit solidari.

L'aportació més innovadora a la festa per part de la nova directiva del C.D.Altafulla, programant una prou concurrida marató d'actes. Els juvenils del Roda guanyen el primer trofeu Joan Pijuan, al Mas Pallarés i el primer equip de l'Altafulla. Els conjuntats juvenils brillen contra els de la Pobla de Mafumet, filial del Nàstic. Molt saborosa paella amb 50 tiquets venuts. Magnífica i nodrida organització de la nova junta en el seu afany de convertir l'estadi en Punt de Trobada habitual.

Felicitem Janela Lojos, l'arpista, pel seu futur concert al pati del castell dels Montserrat, en duet amb soprano.

Més informació:

http://moutepelletxu.jimdo.com/

http://es-es.facebook.com/moutepelletxu

Oberts al món des d'Altafulla (IX)

2011-09-04T12:05:00.000+02:00

Felipe Gonzáleza "Debates confusos" al País (30 agost):

" Esta es una crisi de cambiocivilizatorio, de gran calado histórico. Estamos viviendo latransición entre el dominio de un Occidente hegemónico durantsiglos hacia un Oriente en desarrollo rápido; de los paísescentrales pero endeudados hasta las cejas y los emergentes queproducen y ahorran lo que los primeros deben; de las economíasindustriales dominantes de los mercados mundiales que imponíanprecios de materias primas y manufacturas hacia economías endesarrollo que reciben las inversiones que se deslocalizan de lasanteriores: de la economia basada en la industria hasta otra basadaen el conocimiento que está alterando las fronteras del desarrollo ycrea nuevos espacios, y distintos, para competir con éxito en laeconomía global.

En este proceso, las respuestas denuestros países para garantizar nuestra recuperación y nuestrainserción en el nuevo escenario global tienen que respetar, comocondición necesaria, una macroeconomia sana, capaz de controlar losdèficits excesivos y la acumulación de la deuda. Capaz deaprovechar los ciclos de bonanza para utilizar en los monetos decrisis el margen de maniobra acumulado. Ese es el objetivo de laestabilidad presupuestaria. Lógicamente no es lo úncio que hay quehacer, pero es imprescindible que se haga.

Por eso esbueno que haya un acuerdo que obligue a todos sobre la estabilidadpresupuestaria en el medio y el largo plazo. Y el mecanismo máscontundente para obligar a tirios y troyanos es que figure en laConstitución. Pero obligarnos a nosotros mismos con unareforma de la Carta Magna no deja de ser el reconocimento de uncierto fracaso. Existen otros instrumentos legales para hacerlo, perodudamos de nuestra volunat colectica para respetarlos y aplicarlos.

El ruido de fondo - primas de riesgo,acoso de especuladores, elecciones a la vistra, descontento socialante la crisis - no debe ocultarnos que la propuesta es buena. Elacuerdo es positivo para España, por eso sería deseable que sesumaran otras fuerzas políticas para que el consenso fuerasignificativo en la España plural, pero a la vez diversa que somos.

Y ahora, si no tenemos en cuenta esosruidos confunden el debate, es posible, porque la propuesta nadatiene que ver con el"déficit cero". La intervención deRubalcaba lo ha hecho posible en los términos en que estáredactado. Cualquier ciudadano preocupado por la salida de esta largay dur crisis debería apreciarlo, como yo lo hago.

(...) Para los ciudadnos que seinquietan por los "límites" a las políticas sociales, hayque explicarles, claramente, que el mayor límite está en elendeudamiento excesivo, que nos obliga a destinar al servicio de ladeuda el dinero que necesitamos para educación y salud para todos.(...)

No sólo hay que aplicarlo en España,sino hacerlo extensible a la Unión Europea en general y a la zonaeuro en particular. (...) En España tenemos que acabar con elinconsistente argumento de que nos obligan los mercados, o queobedecemos a Bruselas o a la presión de Francia y Alemania. Esverdad que estos deberían cuidar las formas y los contenidos y, depaso, cumplir ellos mismos el Pacto de estabilidad. Pero es másverdad que en la Unión Europea nadie obliga a nadie, pero todos,reunidos en Consejo, pueden y deben cumplir los compromisos degobernanza europea, con penalizaciones para quienes no lo hagan, sinexcepciones".

Ferran Sáez, alPeriódico: " El més interessant seria discutir perquins arguments l'estabilitat pressupostària suposadament beneficiaels mercats. Amb la seva aprovació iaplicació els malèfics mercats estan com a mínim perdent un negocide 25 mil milions d'e. anuals s'interessos amb el capital assegurat.Potser si no poden tenir tants guanys prestant a l'Estat arribin elscrèdits als particulars"

Noticiari i tafaneries altafullenques (IX)

2011-09-03T12:04:00.000+02:00

Maneres denaufragar... FonxoBlanc per al Fòrum de la plaça del Pou d'agost

El 22 de maig la suposada invenciblearmada municipal socialista naufragà boi arreu.. Passats els mesosposteriors, tenim un mapa de dues menes de naufragis, detranscendència / conseqüències oposades.

El doble naufragi ha estat alhora deresultats electorals i sobretot de la hisenda transmesa en herència:amb dèficits de pressupost corrent i, per tant amb, grans deutes aproveïdors; panorama que acostuma a coincidir amb elevats deutes allarg termini. El cas de Cunit sembla el més famós.

La mena de naufragi de l'esquerra degovern a Altafulla (PSC i PAU) es cenyeix a resultats electoralsperquè el rumb econòmic decidit i navegat ens ha deixat en un portd'estabilitat i sostenibilitat econòmica del qual ens sentim ambjustificada autoritat moral. Vam saber estara l'alçada de les circumstàncies sobrevingudes amb les crisisd'ingressos per la paràlisi a la construcció: donat elcops de timó amb els tipus de l'IBI que reclamava l'equibripressupostari (el 0,9 fins el 2010; el 0,83 per aquest 2011 en unalínia de descens perquè tenim el padró al dia i anem pujant tramsde la base liquidable); també van situar la taxa d'escombraries alnivell de cost del servei, com marca la llei. Vam deixar unes taxes aensenyament on les famílies només paguen el 40% del cost del costdel servei, amb aportacions públiques la resta.

Ara, amb la reducció de l'aportacióde la Generalitat per plaça de Llar d'infants i de l'Escola demúsica se'ns planteja una nova resolució d'hisenda municipal. Pensoque la línia és la d'avançar cap al 50% d'aportació entre poderspúblics i ciutadans usuaris. Sempre prevenint el naufragi econòmicencara que en provoqui el polític... Sentim tanta empatia perZapatero, Elena Salgado, etc, etc,...

Aquesta és la nostra piràmideescolar: 110 criatures a les Llars d'Infants municipals ( 37 aFrancesc Blanc i 73 a l'Hort de Pau) + 597 nens i nenes a Infantil iPrimària de la Generalitat ( 432 a la Portalada i 165 al Roquissar)+ 289 joves de secundària a l'Institut, també de la Generalitat.Sumen 996 escolaritzats - també de la Móra i de l'àrea del BaixGaià de l'Institut.

Els matriculats a les escolesmunicipals extraescolars són 187 a Música i 115 a adults.

L'aportació municipal corrent totalper a Ensenyament del pressupost aprovat per al 2011 en l'alteriorlegislatura - només amb el vot en contra de l'actual regidorad'Ensenyament i l'abstenció de llavors ABG - suma 300 mil e.Restant, evidentment, despeses d'ingressos en taxes i subvencions. Lareducció de les procedents de la Generalitat sumen 70 mil e. ( +23,3%) que cal repartir entre aportacions de les taxes i de lahisenda municipal.

Núria DíazLlop participa a tots els 7 gammes extres dels Castellers deVilafranca entre l'Arboç i la FM de sant Fèlix. Com apilanera a les dues agulles del 4 de nou folrat ( el 30 en primeraronda i el 31 en tercera) i als dos pilars de vuit de repicó de santFèlix i de sant Ramon; com a tronc de les torres de nou fm a l'Arboçel 28 i el 30 a la Diada Nacional Castellera i en l'excepcionalsegona torre de vuit neta descarregada de sant Ramon no nat.

Diumenge diadaesportiva i festiva a l'estadi Joan Pijuan, amb la voluntat de tornara tenir gruix popular entre els altafullencs, començant per la base.Seran presentats els tres equips - el de 4ª catalana, els juvenils ila nova secció femenina. L'estadi serà espai de futbol, d'unaarrossada popular i d'espectacles de màgia, dj i inflables ... queesperem en un futur siguin impossibles per la col·locació deltapissat de gespa artificial... Amb molt d'encert s'enceta untringular amb el nom de Joan Pijuan, l'alcalde que dón nom al'Estadi, construït durant la seva perllongada i fructífera etapade Govern (1973-1989).

Aquestdivendres al vespre, al vestíbul del Centre d'entitats fou celebradal'assemblea ordinària del club que presideix el seu fill CarlosPijuan. Amb un to directe i convincent exposà les seveslínies d'actuació, destacant-ne la de convertir l'Estadi en un puntde trobada; lluitar pel camp de gespa artificial i mentre no entinguem compensar la plantilla amb sortides algun intercanvi al'estranger o desplaçaments més llargs amb autobús. La aportacióeconòmica de la massa social i de l'empresariat altafullencs és unaltre dels eixos, amb la possibilitat d'establir el model de petitsdescomptes comercials als associats del club. La possibilitatd'esponsoritzar també arriba a cadascuna de les mànegues de lasamarreta, que retorna a les franges verticals històriques. El nouequipatge serà estrenat diumenge. Els vells, així com les pilotes,van ser robats aquest estiu.

El deute econòmic heretat és de 2.400e. en multes de la federació, d'obligat pagament i sembla que... 2mil e. a l'entrenador del primer equip de la temporada passada elreconegut torrefortenc Corbacho.

Un full obra de l'entrenador /periodista Albert Jansà serà lliurat en cada partit com a localsamb la informació esportiva i social del Club.

Recordem que la Junta aplega tantmembres de la passada junta (Cristina Magriñà a secretaria) oanteriors (Manel Ciércoles a vicepresidència) i una plenapluralitat (així a CM, nº 3 de SI la comparteix amb el nº 2 delPPC i nou regidor que actuarà de vocal)

concert de cloenda del XIXè Festival de Veus

2011-08-30T09:04:00.000+02:00

El concert de cloenda del XIXè Festival de Veus reclama dues files zero d'autoritats convidades (de la Mesa del Parlament, Rafa Luna i el seu seguici del PP local i dos alts càrrecs de Seguretat). El quartet de Cantabile ofereix un repertori d'humor de qualitat, introduït en català llegit, alternat amb registres del tot sublims demostrant el seu virtuosisme. Com tot l'agost, bona entrada, que feia goig la plaça de l'església, esgotant les cadires.

La XIII Nit de piano i poemes valida la seva consolidació i necessitat. La soprano Eva Anaya com mai, entonadíssima, interpretant sarsuela i àries italianes acompanyada de X.Dolç. El pianista Hèctor Sáez-Ortuño amb la fluïdesa i romanticisme habituals. Tot el fervor a la rapsòdia de Joana Badia, que plenament recuperada homenatja Antoni Gelabert i Labordeta i del polifacètic J.M.Bellido - també exposant la seva pintura al Cercle Artístic. Jordi Ribé tria lectures vinculades a promoció de la creació literària a Altafulla. Fonxo Blanc es despenja amb una lírica molt sentida i agosarada.

La logística d'organització rutllant a la perfecció. Només l'exregidor Alasà entre els assistents; justificant Jordi Molinera la seva absència - després d'haver posat tota la seva iniciativa política per a l'èxit de l'empresa.

Aquest dilluns 29, dinar per a reorganitzar l'agrupació del PSC d'Altafulla amb l'assistència de J.M.Gené, Manel Ciércoles, Estebi Firalde, Pep Bordes i Fonxo Blanc.

Finalment el Govern d'Altafulla denega la celebració del concert de Flaix fm a l'estadi municipal que hauria permès els ingressos del bar per al Club de futbol així com l'arranjament dels vestidors per l'empresa promotora. Interior l'havia autoritzat i fins i tot instat insistentment al Govern perquè també li donés el vistiplau. Sembla que la dimensió de la possible assistència juvenil evocant el fantasma del "model Lloret" i el zel en la politica de seguretat i tranquil·litat del Govern motivà la decisió final, que rectificava la inicial d'autorització verbal. L'oposició municipal fou convocada per escoltar el criteri definitiu, sense cap possibilitat de debatre'l i modificar-lo.

En conversa amb l'alcalde li hem expressat que pocs problemes ha heretat i un d'ells, de fàcil solució, perquè disposen de romanent, és el dels vestidors i lavabos de l'estadi Joan Pijuan.